Sociologia

"Auguste Comte2". Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg

Augste Comte (1798-1857) va ser el primer pensador que va parlar de “sociologia”. (fotografia amb llicència Public Domain via Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg)

La mirada sociològica, com a escrutini racional, crític i desemmascarador de la nostra vida en comú, es comença a conformar amb l’adveniment de la modernitat. Avui dia, no obstant, per la majoria de la població no és fàcil saber què és exactament la sociologia, fins al punt que es confon sovint amb la filantropia, la reforma social o les enquestes.

L’assignatura Sociologia del Grau d’Humanitats, vol ser una invitació a aquesta ciència social que, lluny d’intentar oferir una mirada comprensiva a la seva història i el seu present, aporta eines per entendre els fonaments històrics i teòrics del que sovint s’anomena imaginació sociològica. Per fer-ho, l’assignatura estableix un triple objectiu.

En primer lloc, conèixer de quina manera la perspectiva sociològica concep la dialèctica entre individu i societat. Des del sentit comú podem discutir sovint sobre si per una o altra conducta o característica és més important la nostra idiosincràsia individual o la influència de l’entorn, però la sociologia ens proporciona unes fantàstiques eines teòriques per dur aquesta discussió més lluny i amb més rigor. L’assignatura proposa pensar la “societat” no com un ens quasi metafísic, ni com un eufemisme per parlar d’Estat o de Nació, sinó com a sinònim de la nostra experiència amb els altres. Per pensar la nostra experiència en els altres, la disciplina ha desenvolupat durant la seva història instruments que ens són molt útils com ara els conceptes de control social, etiquetació, normalitat, classe social, socialització, rol, institució social i molts altres que treballem a l’assignatura.

Vídeo de l’assignatura per clarificar la relació entre els conceptes de normalitat, desviació, etiquetació, control social i poder.

El segon objectiu és entendre perquè la sociologia apareix quan ho fa, amb l’adveniment de la modernitat. Allà descobrim que no és només que el daltabaix produït per la modernització ens obligui a pensar allò que abans donàvem per descomptat, sinó que a més aquests canvis van lligats a una nova mirada a la natura i, també, a la societat. De fet, com veiem a l’assignatura, la mateixa idea de “societat” com a diferenciada de l’Esglèsia, i fins i tot de l’Estat, era abans inexistent. Amb el canvi de mentalitat que cristal·litza en la Il·lustració al segle XVIII es va estenent la mirada racional, crítica i científica a la nostra experiència amb els altres. Per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta perspectiva ens endinsem en quatre dels grans clàssics de la sociologia (Comte, Marx, Durkheim i Weber), tant per conèixer la seva manera d’entendre la sociologia com la seva interpretació sobre l’adveniment de la modernitat.

Finalment, el tercer objectiu és reflexionar sobre què és i què fa la sociologia. No n’hi ha prou a dir que la sociologia no es pot confondre amb la filantropia, la reforma social o les enquestes: cal també explicitar en quin sentit podem dir que és o no una ciència, i què volem dir quan afirmem que la perspectiva sociològica es caracteritza entra d’altres coses per ser crítica i desemmascaradora. És aquí que ens caldrà treballar quin és el lligam entre sociologia i poder, i quina és la tensió entre la sociologia aplicada, al servei d’uns interessos, i la sociologia entesa com a crítica amb el poder. La veu de la sociologia emergeix així com un instrument democràtic per desemmascarar allò que s’amaga darrera el que donem per descomptat, darrera les “veritats oficials” que amaguen els interessos que les sustenten.

Tot això ho fem a partir d’exemples quotidians i exemples d’actualitat, de manera que ens serveixi per desenvolupar una mirada més lúcida a la nostra experiència amb els altres, i també a la ciència social, els seus orígens i els seus desenvolupaments actuals. La sociologia emergeix així com una fantàstica eina de coneixement, i d’escrutini sistemàtic dels ideals Il·lustrats d’igualtat, llibertat i fraternitat que associem a l’adveniment de la modernitat.

La Transició franquista: Un exercici d’apropiació històrica (Premi Carles Rahola d’assaig 2014)

“La Transició franquista”, obra de la sociòloga i docent al Grau de Llengua i literatura catalana de la UOC, Marta Rovira-Martínez, és l’obra guanyadora del Premi Carles Rahola 2014. Està previst que surti publicada a Pòrtic el 20 de Novembre d’aquest any.

Sempre s’ha dit que el franquisme va ser sotmès a un tractament d’oblit durant la Transició. Però com deia Mario Benedetti, l’oblit és ple de memòria. I la Transició conté una política de memòria que actua sobre aquest oblit del passat criminal del franquisme. La Transició ens va omplir de memòria, d’una memòria excessiva, abusiva, reiterativa i autocomplaent, que ha servit per amagar el Franquisme que contenia. I alhora ha servit per legitimar la reubicació política d’aquells que venint del règim franquista, han esdevingut pares, líders o factòtums de la “democràcia”. Aquest llibre analitza els condicionants socials i polítics que converteixen la Transició en un relat. Continua llegint

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.

Explorant els vídeos docents des de la sociologia

Des de l’àmbit de sociologia dels Estudis d’Arts i Humantitats de la UOC estem explorant la incorporació de materials audiovisuals per complementar els materials en paper de l’assignatura. El nostre objectiu no és fer classes magistrals, ni explicar el contingut de l’assignatura, sinó fer vídeos de síntesi que ajudin a clarificar els conceptes a través d’explorar com s’entrellacen. I ho volem fer generant materials en obert que puguin ser aprofitats per altres professors i alumnes d’altres universitats.

El primer resultat d’aquesta treball l’ubiquem en el marc de la feina que fan els alumnes, des de fa semestres, amb una sèrie de conceptes bàsics de la perspectiva sociològica que apareixen als mòduls de l’assignatura (control social, normalitat, socialització, altres significatius, altre generalitzat, etiquetació, rols, etc). Normalment els treballem en uns debats en els quals els hem de clarificar, relacionar i il·lustrar a partir d’exemples, i després demanem un exercici escrit on els han d’aplicar i clarificar a partir d’un documental, una notícia de diari o un anunci.

La nostra experiència ens ha ensenyat que per a molts alumnes, que en general no han fet mai cap assignatura de sociologia, posar en relació els diferents conceptes no és una tasca fàcil, i per això vam proposar-nos fer un vídeo que mostrés de manera molt didàctica el lligam -que com havíem comprovat als debats d’altres anys era particularment opac- entre els conceptes de normalitat, etiquetació, desviació, control social i poder.

El resultat és aquest vídeo, que tot i voler ser molt senzill i simple, sintentitza lligams entre els diferents conceptes que no són gens evidents.

 

Per què Humanitats? Aportacions des de la sociologia

Aportacions dels docents Marta Rovira, Tomàs Herreros i Roger Martínez.

Marta Rovira
Les humanitats, o allò que corre per les venes de la sociologia ­­­– De vegades, veient tants estudis que es fan, tants informes, i tants objectes d’estudi sobre els quals és difícil escatir l’interès, em pregunto on es troba la bona sociologia. I sempre arribo a la mateixa conclusió: sigui quin sigui el procés de treball amb què s’ha fet, la bona sociologia és aquella que et fa aixecar el cap del llibre (o de l’informe) amb la sensació que entens millor el que passa al teu voltant. La bona sociologia és aquella que s’explica bé.

Continua llegint

La corrupció de l’autenticitat

L’autenticitat és el Sant Grial del nostre temps. Tots la volem, perquè ens eleva, ens fa tocar la veritat, sòlida i preciosa, en una època d’incertesa, aparences i canvi. Per això és essencial per entendre fenòmens tant contemporanis com les xarxes socials a Internet, el moviment dels Indignats o l’entronització de Josep Guardiola. Però com passa amb totes els grans conceptes que marquen època, l’autenticitat és tan important com difícil d’atrapar. Si intentem definir-la, inevitablement topem no només amb la dificultat de posar-li paraules, sinó amb polisèmies i grans paradoxes que ens deixen perplexos, perquè ens situen davant les contradiccions del nostre moment històric.

Continua llegint