En la mort d’Eric Hobsbawm

Com ja haureu llegit als mitjans de comunicació, avui ha mort l’historiador Eric J. Hobsbawm: una pèrdua immensa per la historiografia actual. Us deixem un obituari a càrrec del professor Joan Fuster i afegim l’enllaç a la xerrada Pensar Europa, celebrada el 27 de novembre de 2007 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (la darrera visita de Hobsbawm a la ciutat comtal); una xerrada amb Donald Sassoon i Josep Fontana que paga la pena escoltar.

En la mort d’Eric Hobsbawm

Joan Fuster Sobrepere
Estudis d’Arts i Humanitats

Aquesta matinada, ha mort, als 95 anys, l’historiador i intel·lectual marxista Eric Hobsbawm, la seva obra i sobretot la seva àmplia influencia en la comprensió del món contemporani, l’havien convertit en el historiador acadèmic viu més llegit del món. Hobsbawm, que va desenvolupar tota la seva carrera intel·lectual a Gran Bretanya, en realitat va néixer a Alexandria en el marc d’una família britànica d’origen polonès de cultura jueva el juny de 1917, i  va passar la seva joventut a Viena i Berlin, fins que el 1933 els seus oncles –que se n’havien fet càrrec després de la mort dels seus pares- es van traslladar a Londres fugint del nazisme. Aquesta experiència marcaria de forma molt significativa les seves perspectives vitals, la seva adopció de la cultura i la perspectiva britànica, la seva aversió pel nacionalisme, i finalment la seva adscripció marxista.

Acabats els seus estudis a Cambridge, va lluitar durant la Segona Guerra Mundial a la Royal Army i una vegada finalitzada aquesta es va incorporar coma professor d’Història a la Birkbeck College de la Universitat de Londres (1947). En aquests anys es va inscriure al Partit Comunista Britànic on juntament amb Maurice Dobb, Cristopher Hill, Eduard Thompson, George Rude, John Saville i  Rodney Hilton, entre d’altres va fundar el petit però influent grup d’historiadors del Partit. En aquests anys i juntament amb Geoge Rude es va interessar per les formes de protesta a la societat d’Antic Règim, d’aquesta col·laboració en sortiria, Captain Swing (1962) en la mateixa direcció que Rebeldes Primitivos (1959). Paral·lelament a la seva recerca acadèmica va publicar amb el pseudònim de Francis Newton el seu assaig The Jazz Scenne (1959), un llibret que fet de manera pràcticament amateur, abordava les arrels socials del jazz, i que ha estat considerat per molts la obra pionera del que més endavant ha estat la moderna història cultural. L’any 1956, quan la majoria del grup va abandonar el PCB en protesta per la invasió soviètica d‘Hongria, Hobsbawm s’hi va mantenir fidel, una actitud llargament mantinguda, i que tal i com explicaria més endavant tenia, quan en els anys vuitanta col·laboraria obertament amb els laboristes, una forta carga autobiogràfica

Tanmateix, la obra més coneguda i influent de Hobsbawm es sens dubte la seva tetralogia sobre el món contemporani, publicada entre 1962 i 1995. Particularment el volum sobre el segle XX, tindria un impacte extraordinari. Allí desenvoluparia la seva interpretació del “curt segle XX” de 1914 a 1991. Un segle que ell veia dividit en dues etapes ben contrastades, la de les dues guerres més terribles de la història 1914-1945, i la del llarg període de prosperitat i estabilitat que va de 1945 a 1975. Tot i que en els darrers anys de la seva trajectòria va publicar obres autobiogràfiques i llargues entrevistes, el valor del seu treball d’historiador és tan immens, que supera poderosament la seva  pròpia visió i la seva perspectiva interpretativa.

No sembla exagerat afirmar que ha estat el més influent i llegit historiador de la segona meitat del segle XX, i probablement també el més influent autor marxista de las darreres dècades. Però Eric Hobsbawm ha estat per sobre de tot un home compromès amb el seu temps, amb una ploma fàcil i uns coneixements oceànics, fruït d’una curiositat inacabable.