General

Itinerari-seminari Vall de Boí

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 28 de setembre  es va  realitzar l’itinerari-seminari de la Vall de Boí, amb els 61 inscrits a l’activitat.

Vall_de_Boi

El primer seminari (a tocar l’absis de sant Climent de Taüll) va girar al voltant de la següent qüestió: com l’art va poder contribuir al procés de sapientització?  Per a desenvolupar aquesta pregunta ens varem centrar en tres eixos:

  1. el procés d’hominització i la filogènia homínida
  2. l’origen de l’art en relació a la selecció sexual i al descobriment de la sexualitat humana
  3. el concepte d’art

1. Del procés de sapientització es va destacar l’error conceptual de la típica imatge que se sol donar de l’evolució i, breument, es va fer un recorregut des de la desaparició dels dinosaures fins a l’aparició de l’australopithecus, passant per l’adaptació a l’hàbitat arborícola dels primats, els canvis climàtics provocats pels plegaments alpins causats per la tectònica de plaques, i la coexistència en el temps de les diverses espècies. Un mapa sobre l’expansió territorial de les diverses espècies (de l’erectus al sapiens) i un esquema cronològic amb dades sobre antiguitat, jaciment, anys de la troballa, capacitat cranial, talla i relació filogenètica des del Sahelanthropus tchadensis fins a l’Homo sapiens i la castàstrofe de Toba, ens va permetre plantejar algunes característiques del gènere homo.

2. I d’aquestes característiques en varen destacar dues, la de la selecció sexual deguda, en part, a la disminució del dimorfisme sexual, i el conflicte entre bipedisme i increment de la capacitat cranial, cosa que en va dur a parlar del llarg període d’infantesa i les conseqüències evolutives que això va tenir en relació a un model de societat col·laborativa, a compartir el menjar i a la integració del grup, i tot plegat fonamentat en el sexe continuat, estimulat i expressat –reforçant l’exhibició sexual–, potser, mitjançant l’ornamentació del cos, sobretot damunt d’una pell que havia perdut el pèl corporal. Partint, doncs, de la hipòtesi que l’art va sorgir com una de tantes respostes a les necessitats de reproducció i d’adaptació als ecosistemes i, per tant, de la pròpia consciència de la sexualitat humana, s’arribava la conclusió que això que en diem art va contribuir a fer-nos humans.

3. Però arribats a aquest punt ens era necessari definir què enteníem per art. I ens platejàvem per què dos objectes exactament iguals un podia ser considerat objecte d’art i l’altre no. I la diferència no la trobàvem en valors estètics o formals de l’objecte, sinó en la capacitat de significació. Un objecte d’art no només té un valor d’ús, és a dir, el seu significat no acaba amb el seu ús, sinó que tracta d’alguna cosa, és sobre alguna cosa (aboutness). Ara ja podíem parlar sobre què tracten les esglésies romàniques de sant Climent i santa Maria de Taüll.

Visitades i comparades aquestes dues esglésies, amb la corresponent pujada al campanar de la primera, ens varem traslladar a Erill la Vall, i en el porxo de l’església de santa Eulàlia varem realitzar el segon seminari, el tema del qual girava al voltant de la pregunta: com l’art pot esdevenir una eina de recerca? Per a exemplificar aquesta possibilitat es va presentar una recerca concreta sobre la figura d’Asherah com a esposa de Jahvè, cercant el component femení de la divinitat. I ho varem tractar a partir de dues fonts:

  1. una textual: es van llegir un seguit de textos bíblics que fan referència a la Reina del cel o bé a Asherah (Jr. 7:16-20; Jr. 44:1-19; 1R. 18:16-21; 2R. 21:6-7; Dt. 16:21-22; 2R. 23;4-7. Dt. 16:21…)
  2. i els varem interpretar no a la llum de l’exegesi bíblica, sinó mitjançant els objectes artístics trobats a les excavacions dels darrers quaranta anys (jaciments de Kuntillet Ajrud i Khirbert el Qom o la ceràmica de Tel Taanac), els quals ens han permès formular les hipòtesis de la relació entre Asherah, l’arbre de jardi de l’Edèn i la Menorah (el canelobre de set braços).

El tercer seminari, davant l’ermita des sant Quirc de Durro, a uns 1.500 metres d’altura i davant les vistes de la vall de Boí i el Comaloformo i el massís del Besiberri (nom que prové del basc “base-be erri”, contrada sota l’espadat) ennuvolats, va consistir en l’exposició de les idees principals contingudes en el llibre de Freud, El malestar en la cultura (la repressió de la vida instintiva com a mecanisme fonamental de la vida en societat, la impossibilitat de la felicitat, el sentiment de culpabilitat, principi de plaer versus principi de realitat…) subratllant, especialment, el paper de l’estudi, l’art, la imaginació, com a mecanismes de sublimació i mètodes d’obtenció del plaer. La seva idea que la bellesa potser deriva de les sensacions sexuals i és inherent a certs caràcter sexuals secundaris ens ha servit per reafirmar la nostra hipòtesi sobre els orígens de l’art.

Després de la interrupció dels Mossos d’Esquadra –certament deu ser molt poc habitual que s’apleguin seixanta persones a l’ermita de sant Quirc en èpoques diferents a la de les falles de Durro del 15 de juny–, i davant el to relativament pessimista de Freud sobre el futur de la humanitat, es van plantejar les tesis principals del llibre de David Eagleman (2013). Incógnito. Las vidas secretas del cerebro. Barcelona. Anagrama. (Col. Argumentos, 449). 3ª ed. 349 pàgs.

  • la inexistència del jo: tot és inconscient
  • problema de la responsabilitat si tot és un cúmul de connexions sinàptiques
  • alternativa d’una aplicació del dret personalitzada
  • la importància del context, malgrat els condicionaments genètics…

I ens varem acomiadar fins la propera que, possiblement es centrarà en el tema de la guerra civil espanyola (deixarem per a la primavera la ruta del Cister).

Es pot accedir al dossier que es va lliurar fent clic a Seminaris a la Vall de Boí

Joan Campàs   Aura digital

One comment

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.