General

Itinerari-seminari per Barcelona

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 19 d’octubre es va  realitzar l’itinerari-seminari L’espai públic a Barcelona, amb els 54 inscrits a l’activitat.

drac_Nagel

El primer seminari (a tocar el drac d’Andrés Nagel a la plaça dels Països Catalans de Barcelona) va girar al voltant de la següent qüestió: com l’art pot ser un element d’integració, de (re)significació, de creació d’identitats i de socialització de l’espai públic. Per a desenvolupar aquesta pregunta ens varem centrar en tres eixos:

  1. les diferents tipologies del centre urbà: àgora – fòrum – església – plaça del mercat – bancs i grans superfícies comercials
  2. les funcions de l’escultura en un espai públic
  3. la crisi de la ciutat

I ho varem concretar en el comentari sobre la Plaça dels Països Catalans, exposant les idees contingudes en el material accessible a http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Pla%E7a%20dels%20Pa%EFsos%20Catalans.pdf

Ens varem translladar, amb metro, a l’església de sant Pau del Camp on es varem plantejar com l’arquitectura codifica una determinada estructura política i social. Tres temes es varen tractar, els apunts dels quals es poden trobar a                      http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/SantPaudelCamp.pdf

  1. l’evolució de l’espai de la llar: de la casa mesopotàmica al claustre dels monestirs i la façana medieval
  2. la correspondència espai interior – volums exteriors
  3. aspectes formals de l’art romànic: de la volta d’arestes a la volta de creueria

Després de travessar el Raval, ens varem aturar al Pla de l’Os, just davant del portal de la Boqueria (on hi havia les portes que el comte Berenguer IV havia fet portar d’Almeria com a trofeu de guerra) i molt a prop d’on havia nascut Joan Miró, i tot contemplant com la multitud trepitja la ceràmica de Miró, i reprenent temes de la crisi de la ciutat, observàvem com, de vegades, es dilueix la funció de l’art del carrer enfrontat amb la publicitat. La següent parada va ser la plaça Reial, de la qual es va destacar, com consta en els apunts de http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Pla%E7aReial.pdf:

  1. l’origen de moltes places de Barcelona en la desamortització del 1835
  2. l’academicisme del seu arquitecte, Francesc Daniel Molina

Arribats a la plaça sant Jaume, ubicats en la intersecció del cardo i el decumanus, i atès que el tema central d’aquest itinerari són els processos d’integració i socialització derivats de la monumentalització de l’espai públic, es van plantejar les grans línies de l’actual crisi de l’estat-nació, amb referències:

  1. al patriotisme constitucional de Habermas i al per què es pot afirmar que l’ús per part del PP de la Constitució espanyola és feixista
  2. al per què Catalunya no encaixa amb Castella
  3. a Espanya com exemple de la crisi de l’estat-nació

Santa Maria del Mar va ser la propera parada, de la qual es varen subratllar les diferències entre el gòtic internacional i el gòtic català, i el què poden significar aquestes diferències, considerant l’art com una interfície entre nosaltres i la societat que va produir l’obra estudiada.

I no podíem passar per alt el Fossar de les Moreres, on fàcilment s’hi sintetitzen molts dels temes presents en aquest itinerari-seminari, en particular, la monumentalització de l’espai públic, el seu simbolisme i la creació d’identitats. Una de les qüestions cabdals que s’hi varen formular: és possible una història nacional sense mites? I un cop més es va reivindicar la lectura del llibre Núria Sales (1984). Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Barcelona. Empúries. (Col. Biblioteca universal Empúries, 13 ). 224 pàgs., una ressenya del qual es troba en un post del blog d’Humanitats, La guerra de Successió com a guerra civil catalana.

Finalment, el darrer indret d’aquest itinerari que ens ha portsat del segle XI fins el 1983, ha estat el fris de Picasso del Col·legi d’Arquitectes, on hem tornat a plantejar els aspectes centrals de l’art al carrer i com Picasso sap traslladar, en forma d’esgrafiat, la idea d’una Barcelona urbana i mediterrània.

Es pot accedir a un article de conjunt sobre el tema d’aquest itinerari-seminari fent clic a L’art al carrer com a factor de socialització.

Joan Campàs   Aura digital

Leave a Reply

L'adreça electrònica no es publicarà.