Presentació i justificació. Som les nostres connexions (0)

23 març, 2016

«Com a humans, podem identificar galàxies que es troben a anys llum de nosaltres, podem estudiar partícules més petites que un àtom. Però encara no hem pogut esbrinar el misteri de les tres lliures de matèria que tenim entre orella i orella». [1]

Del discurs pronunciat, a l’abril del 2013,  per Barack Obama durant la presentació de la «BRAIN lnitiative» («Brain Research through Advancing Innovative Neurotechnologies» [Investigació del cervell mitjançant les més modernes i innovadores neurotecnologies])

El cervell pesa al voltant d’un quilo i mig, però és l’objecte més complex del sistema solar. Només suposa un 2 % del pes corporal però consumeix un 20 % de la nostra energia total (en els nou nats consumeix el 65 % de la seva energia total), mentre que un 80 % dels nostres gens codifiquen característiques del cervell. Es calcula que dins la cavitat cranial existeixen unes cent mil milions de neurones i bilions de connexions neuronals.

S’han fet grans avenços en el coneixement de com funciona el cervell, però encara hi ha molt camí per recórrer. I, en part, gràcies al que encara no sabem, han prosperat diversos mites i mitges veritats sobre el cervell i les malalties cerebrals, tan arrelats en la mentalitat popular que molta gent els considera com a fets comprovats.

Entre tota la informació que circula, resulta cada vegada més difícil distingir la neurociència pròpiament dita de la mitologia cerebral, o del que un bloc de ciència qualifica de «neurocollonades» (neuroBollocks.wordpresse.com), també conegudes com «neuropropaganda», «neurobajanades», «neuroescombraries». Els titulars dels diaris ens informen sovint que s’ha identificat el «punt del cervell» responsable de tal o qual emoció. Molts venedors estan capitalitzant el fet que el cervell estigui de moda per a col·locar el prefix «neuro» al capdavant de qualsevol activitat imaginable, des de «neurolideratge» a «neuromàrqueting». Psicoterapeutes «alternatius» i gurus de l’autoajuda utilitzen lliurement l’argot neurocientífic per difondre una confusa barreja de mites sobre el cervell i de propaganda d’autosuperació i creixement personal.

L’any 2014, un periodista i un neurocientífic entusiasta fins i tot van intentar explicar les negociacions nuclears iranianes (que estaven tenint lloc en aquell moment) en termes de conceptes bàsics de la ciència del cervell [2]. En un article publicat a la revista The Atlantic, els autors argumentaven molt bé alguns aspectes del problema, especialment pel que fa als fets històrics i a la percepció que té la gent de la imparcialitat. Però suscitaven dubtes sobre la seva pròpia credibilitat en qualificar aquests arguments psicològics i històrics de «neurociència», o en referir-se de manera gratuïta al cervell.

Davant d’aquesta situació, sembla convenient que, dins dels estudis d’Humanitats, es presenti una mena d’introducció a la neurodesmitifació i a l’alfabetització neurocientífica, sense cap altra pretensió que posar a l’abast dels humanistes hipòtesis, problemes, investigacions, exemples, experiments, teories i incerteses sobre el que la neurociència sap, el que ignora i cap on va la recerca actual.

Ens hi ha estimulat l’enquesta que Sanne Dekker, de la Vrije Universiteit a Amsterdam, y els seus col·legues varen passar el 2012 a centenars de mestres britànics i holandesos sobre els mites sobre el cervell més comuns en l’àmbit de l’educació, en la qual els mestre van ratificar aproximadament la meitat dels quinze neuromites que els investigadors havien incrustat en les 32 afirmacions sobre el cervell que eren la base de l’enquesta. [3] És més, es tractava de mestres que havien estat reclutats pels enquestadors perquè havien mostrat un interès particular a utilitzar la neurociència per millorar la seva forma d’ensenyar.

Els mites més arrelats són els que tenen a veure amb els llibres d’autoajuda o amb mètodes de superació personal, com la PNL (programació neurolingüística), i no n’hi ha prou a negar-los donant informació correcta –això sol generar una actitud defensiva– sinó que cal refutar-los explicant el seu origen i desconstruint els arguments sobre els qual es basen. És el que mostra l’estudi [4] de Patricia Kowalski y Annette Taylor, de la Universitat de San Diego, realitzat el 2009 amb 65 estudiants universitaris de psicologia.

Un altre dels motius per a dur a terme aquesta desmitificació és el tractament que fan de la neurociència els mitjans de comunicació. Quan Cliodhna O’Connor, del Departament de Psicologia i Ciències del Llenguatge de la Universitat de Londres (University College London), i els seus col·legues van analitzar [5] la cobertura feta per la premsa britànica a la investigació cerebral entre l’any 2000 i el 2010, van trobar que els diaris utilitzaven amb freqüència indegudament els nous descobriments de la neurociència en funció de les seves prioritats ideològiques, contribuint moltes vegades a perpetuar determinats mites sobre el cervell. L’estudi mostra que un hàbit freqüent entre els periodistes era el d’utilitzar un descobriment recent de la neurociència com a base per generar nous mites (des de mètodes per a la criança dels fills, a consells de salut, passant per destacar diferències entre grups, referint-se, per exemple, a «el cervell femení» o «el cervell gai», com si totes les persones de determinada identitat tinguessin el mateix tipus de cervell). O’Connor i els seus col·legues arriben a la conclusió que «la investigació [de les neurociències] estava sent aplicada fora de context per crear titulars espectaculars, promoure posicions ideològiques mal dissimulades o donar suport a determinades agendes polítiques».

I com podem estar més o menys segurs que la informació és científica i distingir els fets de les ficcions?

  1. Atenció amb les neuroreferències infundades. El simple fet que algú esmenti el cervell no vol dir necessàriament que els seus arguments siguin més vàlids. Escrivint a The Observer el 2013, el neuropsicòleg clínic Vaughan Bell cita un polític que havia afirmat recentment que l’atur era un problema perquè «té efectes físics en el cervell», com si no fos ja un tema prou important per raons socials i pràctiques. [6] També és probable trobar un article al diari on s’afirmi que un determinat producte o activitat és realment plaent o addictiu o perjudicial perquè un estudi fet escanejant el cervell mostrava l’activació dels «circuits neuronals del plaer» o qualsevol altre canvi cerebral. Ens hem de preguntar si una referència al cervell afegeix alguna cosa al que ja se sabia.
  2. Atenció amb els possibles conflictes d’interessos. Moltes de les afirmacions més extravagants i exagerades sobre el cervell les divulguen persones que tenen una raó oculta per fer-ho (vendre un llibre, comercialitzar una teràpia…). Sovint s’afirma que la tecnologia o altres aspectes de la vida moderna estan causant canvis cerebrals nocius, o que una nova forma de teràpia produeix canvis beneficiosos reals i permanents en el cervell. I fins i tot ho pot dir un neurocientífic o un psicòleg ; sempre ens cal verificar que les afirmacions sobre el cervell estiguin avalades per una revisió col·legiada de qualitat.
  3. Millor no fiar-se de les afirmacions grandiloqüents. «No Lie MRI» [7] és una empresa nord-americana que ofereix serveis de detecció de mentides basats en la realització d’escàners cerebrals. La seva pàgina web afirma que «la tecnologia utilitzada per No Lie MRI representa el primer i l’únic mesurament directe per a la verificació de la veritat i la detecció de la mentida en tota la història humana». És massa bo per ser veritat.
  4. Compte amb les metàfores temptadores. A tots ens agradaria portar una vida equilibrada, però aquest sentit abstracte d’equilibri no té res a veure amb l’equilibri literal de l’activitat entre els dos hemisferis cerebrals ni amb altres nivells de funció neural. Alguns gurus de l’autoajuda invoquen conceptes com el d’«equilibri hemisfèric» per donar una pàtina científica als seus consells sobre estils de vida, com si la forma d’elaborar un programa de treball equilibrat fos tenir un cervell equilibrat. Cada vegada que algú tracti de relacionar un concepte metafòric (per exemple, «pensament profund») amb l’activitat real del cervell (per exemple, «les àrees més profundes del cervell»), és molt probable que estigui dient ximpleries. Atenció, també, amb les àrees del cervell que en realitat no existeixen. Al febrer de 2013, per exemple, el Daily Mail va publicar un reportatge sobre la investigació d’un neuròleg alemany que, segons el diari, havia descobert una reveladora “taca” al “lòbul central” del cervell dels assassins i els violadors. [8] El fet és que no existeix cap «lòbul central».
  5. Cal ignorar arguments del tipus «a mi m’ha funcionat». La investigació mèdica es basa en l’estudi aleatori de doble cec amb placebo. Això significa que els subjectes participants, dividits en dos grups, desconeixen si han rebut la intervenció objectiu o un placebo (una forma de tractament inert, com una píndola de sucre), i que els investigadors tampoc saben a quins subjectes se’ls ha assignat el paper de grup de control. Això evita que les motivacions, les expectatives o el biaix incideixin en els resultats.
  6. Cal diferenciar causació i correlació. Molts dels articles que es publiquen sobre estudis cerebrals es refereixen en realitat a estudis correlacionals que només mostren una espècie d’instantània de l’estat de la qüestió en un moment determinat. «Les persones amb una major activitat X tenen una àrea cerebral Y major»: si l’estudi era correlacional no podem saber si és l’activitat X la que fa que l’àrea cerebral Y sigui més gran. Pot ser que sigui Y la causa d’X, o pot ser que un tercer factor influeixi o determini tant a X com a Y.

Amb aquests sis consells [9] ens pot resultar més fàcil distingir entre un neurocientífic autèntic i un xerraire, i entre un article científic o una notícia periodística sobre el cervell i una afirmació merament propagandística. I sempre podem comprovar si algun d’aquests blocs d’experts que utilitzen l’escepticisme metòdic la dóna o no per bona:

  • http://mindhacks.com/
  • http://blogs.discovermagazine.com/neuroskeptic/
  • http://neurocritic.blogspot.com.es/
  • https://neurobollocks.wordpress.com/
  • http://neurobonkers.com
  • http://www.wired.com/category/science/science-blogs/brainwatch/

S’inicia, doncs, aquesta introducció a alguns aspectes de la neurociència i a l’estudi del cervell i les seves relacions amb la ment, les emocions, els sentiments i els aprenentatges, estructurada en deu grans blocs:

  1. El cervell ens enganya
  2. Estructura bàsica i mètodes d’observació del cervell
  3. Els mites sobre el cervell
  4. Evolució del cervell fins l’homo sapiens
  5. Història del coneixement del cervell
  6. Emocions i sentiments: ira, culpa, angoixa, dol, empatia, alegria, amor
  7. Problemes centrals: la consciència, el lliure albir, genètica i context, la intel·ligència, la memòria, sentiments i raó, l’agressivitat, màquines pensants
  8. El cervell emocional, social, ètic, espiritual, executiu, musical, moral, masculí, femení, digital
  9. La revolució epigenètica
  10. Neurocultura i neuroeducació: cervell i aprenentatge

A l’igual que les anteriors experimentacions de cursos a través del blog d’Humanitats:

  1. Els Orígens de l’Art i l’evolució humana: l’homo significans [al darrer post del qual s’hi pot accedir des de http://humanitats.admin.pre.blogs.uoc.edu/2015/02/13/31-sobre-els-origens-del-llenguatge/, i a partir d’ell als 31 posts que configuren el curs)
  2. L’art dels museus: els Uffizi [al darrer post del qual s’hi pot accedir des de http://humanitats.admin.pre.blogs.uoc.edu/2015/09/16/cinquecento/, i a partir d’ell als 45 posts que configuren el curs)
  3. L’art dels museus: el Louvre [al darrer post del qual s’hi pot accedir des de http://humanitats.admin.pre.blogs.uoc.edu/2014/08/29/eugene-delacroix-la-llibertat-guiant-el-poble/, i a partir d’ell als 16 posts que configuren el curs)

aquesta nova experiència consistirà en un conjunt de posts (un parell a la setmana), la publicació dels quals s’anuncia a través del  meu facebook, que resumiran les principals aportacions de la bibliografia que se cita a continuació. Tindran, bàsicament, un caràcter més de seminari que de «lliçó magistral», atès que l’objectiu es presentar, posar en comú, debatre i compartir, la meva personal lectura d’aquests textos. 

Bibliografia

Adolphs, Ralph (i altres) (2002). Emoción y conocimiento : la evolución del cerebro y la inteligencia.  Barcelona. Tusquets ed. (Col. Metatemas, 72).  224 pàgs.

Agustí, Jordi; Bufill, Enric i Mosquera, Marina (2012). El precio de la inteligencia. La evolución de la mente y sus consecuencias. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 256 pàgs.

Allman, John Morgan (2003). El cerebro en evolución. Barcelona. Ariel. (Col. Ariel neurociencia). 240 pàgs.

Brockman, John (2012). Mente: los principales científicos exploran el cerebro, la memoria, la personalidad y el concepto de felicidad. Barcelona. Crítica. (Col. Fronteras del conocimiento). 304 pàgs.

Buss, David M. (2004). La evolución del deseo : estrategias del emparejamiento humano. Madrid. Alianza ed.  (Col. CS 3613). 4ª Impr.  528 pàgs.

Carey, Nessa (2013). La revolución epigenética: de cómo la biología moderna está reescribiendo nuestra comprensión de la genética, la enfermedad y la herencia. Vilassar de Dalt. Ed. Intervención Cultural. 1ª impr. 370 pàgs.

Cassinello Espinosa, Andrés i Sánchez Gómez, José Luis (2012). La realidad cuántica. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 1ª impr. 216 pàgs.

Corballis, Michael C. (2014). La mente recursiva: los orígenes del lenguaje humano, el pensamiento y la civilización. Vilassar de Dalt. Ediciones de Intervenciòn Cultural. 344 pàgs. 

Cyrulnik, Boris (2013). Los patitos feos: la resiliencia : una infancia infeliz no determina la vida. Barcelona. Debolsillo. (Col. Clave). 272 pàgs.

Cyrulnik, Boris (2007). De cuerpo y alma: neuronas y afectos : la conquista. Barcelona. Gedisa. (Col. Psicología, 100579). 256 pàgs.

Damasio, A. (2001). La sensación de lo que ocurre. Barcelona: Debate. (Col. Debate pensamiento). 384 pàgs.

Damasio, Antonio R. (2011). El error de Descartes : la emoción, la razón y el cerebro humano. Barcelona. Destino. (Col. Imago Mundi). 400 pàgs.

Damasio, Antonio R. (2010). I el cervell va crear l’home : saber com el cervell va generar emocions, sentiments, idees i el jo. Barcelona. Destino (Col. L’Àncora 210). 528 pàgs. 

Damasio, Antonio R. (2011). En busca de Spinoza : neurobiología de la emoción y los sentimientos. Barcelona. Destino. (Col. Imago Mundi). 384 pàgs.

Dawkins, Richard (2014). El gen egoista.  Barcelona. Salvat. 17 ª ed. 408 pàgs.

Eagleman, David (2014). Incógnito: las vidas secretas del cerebro. Barcelona. Anagrama. (Col. Argumentos, 449). 352 pàgs.

Frazzetto, Giovanni (2014). Cómo sentimos. Barcelona. Anagrama. (Col. Argumentos, 469). 405 pàgs.

Freud, Sigmund (2010). El malestar en la cultura. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro de bolsillo. Biblioteca de autor, 0650). 2ª ed, 3ª impr. 312 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (2015). El cerebro ético. Barcelona. Paidós. (Col. Paidós transiciones, 61). 190 pàgs.

Gazzaniga, Michael S.i altres (2012). ¿Qué nos hace humanos?. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidós transiciones). 2ª impr. 480 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (1993). El cerebro social. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro de bolsillo, 1646). 288 pàgs.

Gazzaniga, Michael S. (1998). Cuestiones de la mente : cómo interactúan la mente y el cerebro para crear nuestra vida consciente. Barcelona. Herder. 1ª impr. 272 pàgs. 

Goldberg, Elkhonon (2015). El cerebro ejecutivo. Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos bolsillo). 265 pàgs.

González Álvarez, Julio (2010). Breve historia del cerebro.  Barcelona. Crítica. (Col. Drakontos). 1ª impr. 336 pàgs.

Hawking, S. W. i Penrose, Roger (1998). La natura de l’espai i del temps. Barcelona. Empúries. (Col. Biblioteca universal Empúries,112). 176 pàgs.

Jarrett, Christian (2015). Grandes mitos del cerebro. Vilassar de Dalt. Ediciones de Intervención Cultural. 378 pàgs.

Jayme Zaro, Maria (2009).Orígens de les diferències individuals. Barcelona. Ed. UOC. 28 pàgs. Forma part de l’Open Course Ware Psicologia de les diferències individuals, del Grau de Psicologia de la UOC. http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/1ZR8_2ZCSOI1XMTVLORZ.pdf. Veure Andrés Pueyo, Antonio i  Jayme Zaro, Maria (2202). Psicologia de les diferencies individuals. Barcelona. UOC. 1ª impr. 186 pàgs.

Jodar Vicente, Mercè (2005). Neuropsicologia i diferències de gènere. Barcelona. Ed. UOC. 22 pàgs. Forma part del Grau de Psicologia de la UOC. https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_10%29.pdf. Veure Jódar i Vicente, Mercè … [et al.] (2005). Neuropsicologia. Barcelona. UOC. (Col. Manuales,278). 490 pàgs.

Jodar Vicente, Mercè i Redolar Ripoll, Diego (2005). Neuropsicologia del llenguatge. Barcelona. FUOC. 58 pàgs. https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_3%29.pdf. Veure Jódar i Vicente, Mercè … [et al.] (2005). Trastornos del lenguaje y la memoria. Barcelona. UOC. 1ª impr. 272 pàgs.

Kaku, Michio (2014). El futuro de nuestra mente : el reto científico para entender, mejorar, y fortalecer nuestra mente.  Barcelona. Debate. 480 pàgs. 

Lapiedra, Ramón (2008). Las carencias de la realidad : la conciencia, el universo y la mecánica cuántica. Barcelona. Tusquets. (Col. Metatemas,101). 1ª imnpr. 272 pàgs.

Levitin, Daniel (2008). Tu cerebro y la música. Barcelona. RBA Libros. 352 pàgs.

Levitin, Daniel (2014). El cerebro musical : Seis canciones que explican la evolución humana. Barcelona. RBA Libros. 368 pàgs. 

Limonero, Joaquim T.; Álvarez, Maria; Rovira, Titiana; Sanz, Antoni i Casacuberta, David (2012). Emoció. Barcelona. Ed. UOC. 132 pàgs. Forma part del Grau de Psicologia de la UOC.

Manes, Facundo i Niro, Mateo (2015). Usar el cerebro: conocer nuestra mente para vivir mejor. Barcelona. Paidós Ibérica. 256 pàgs.

Miret Artés, Salvador (2015). Mecánica cuántica. Madrid. Los Libros de la Catarata. 128 pàgs.

Morgado, Ignacio (2006). Emocions i intel·ligència social. Una aliança entre els sentiments i la raó. Barcelona. Mina. (Col. Viure,15). 220 pàgs.

Penrose, Roger (1996). Las sombras de la mente : hacia una compresión científica de la consciencia. Barcelona. Crítica (Col. Drakontos). 480 pàgs. 

Pinker, Steven (2008). Cómo funciona la mente. Barcelona. Destino. (Col. Imago mundi). 1ª impr. 864 pàgs.

Ramachandran, Vilanayur. S. (2014). Lo que el cerebro nos dice. Barcelona. Paidós. (Col. Paidós transiciones ). 2ª impr. 480 pàgs.

Ramachandran, Vilanayur. S. (2008). Los laberintos del cerebro. Barcelona. La liebre de marzo. 1ª impr. 148 pàgs.  

Redolar Ripoll, Diego (2013). Neuropsicologia de les emocions. Barcelona. Ed. UOC. 92 pàgs. Forma part del Grau de Psicologia de la UOC. https://www.exabyteinformatica.com/uoc/Psicologia/Neuropsicologia/Neuropsicologia_%28Modul_7%29.pdf

Redolar Ripoll, Diego … [et al.] (2014). Fundamentos de psicobiologia. Barcelona. Ed. UOC. (Col. Manuales, 317). 2ª ed. 648 pàgs.

Redolar Ripoll, Diego (2013). Neurociencia cognitiva. Las Tablas. Editorial Médica Panamericana. 858 pàgs.

Redolar Ripoll, Diego (2009). Cerebro y adicción. Barcelona. Ed. UOC. (Col. Manuales,112). 2ª impr.  568 pàgs.

Resenblum, Bruce i Kuttner, Fred (2012). El enigma cuántico : encuentros entre la física y la conciencia. Barcelona. Tusquets. (Col. Fábula,351). 1ª impr. 264 pàgs.

Rial, Antoni (2015). Descobrint el cervell. València. Universitat de València Servei de Publicacions. (Col. Sense fronteres, 38). 160 pàgs.

Rizzolatti, Giacomo i Sinigaglia, Corrado (2008). Las neuronas espejo : los mecanismos de la empatía emocional. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidós transiciones,63). 2ª impr. 214 pàgs. 

Rubia Vila, Francisco José (2015). El cerebro espiritual. Barcelona. Fragmenta ed. (Col. Fragmentos, 31).  224 pàgs.

Sánchez, Xaro; Redolar, Diego; Bufill, Enric; Colom, Francesc; Vieta, Eduard; Bueno, David (2014). ¿Somos una especie violenta? Barcelona. Publicacions i edicions de la universitat de Barcelona. (Col. Col·lecció Catàlisi). 260 pàgs.

Schrödinger, Erwin (2014). Mente y materia. Barcelona. Tusquets. 7ª ed. 130 pàgs. 

Schrödinger, Erwin (2015). ¿Qué es la vida? Barcelona. Tusquets. 139 pàgs. 

Searle, John R. (2009). El misterio de la conciencia. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidós studio,141). 2ª impr. 200 pàgs.

Seung, Sebastian (2012). Conectoma. Barcelona. RBA. 512 pàgs. 

Small, Gary i Vorgan, Gigi (2009). El cerebro digital. Barcelona. Urano. 254 pàgs.

Sternberg, Robert J. (2000). El triángulo del amor : intimidad, pasión y compromiso. Barcelona. Paidós Ibérica. (Col. Paidós contextos, 48). 262 pàgs.

Swaab, Dick (2014). Somos nuestro cerebro. Barcelona. Plataforma editorial. 520 pàgs.

Verhaeghe, Paul  (2001). El amor en los tiempos de la soledad: tres ensayos sobre el deseo y la pulsión. Buenos Aires. Paidós. (Col. Biblioteca de Psicología profunda 236). 219 pàgs. 

Willingham, Daniel T. (2011). Per què als nens no els agrada anar a l’escola? : les respostes d’un neurocientífic al funcionament de la ment i les seves conseqüències a l’aula. Barcelona. Graó. (Col. Micro-macro referencies,16). 275 pàgs

[1] Christian Jarrett (2015). Grandes mitos del cerebro. Vilassar de Dalt.  Ediciones de Intervención Cultural. (Col. biblioteca Buridán), pàgs. 13-20

[2] Christian Jarrett: «Can Neuroscience Really Help Us Understand the Nuclear Negotiations With Iran?» Science 02.24.14. En línia a  http://www.wired.com/2014/02/can-neuroscience-really-help-us-understand-nuclear-negotiations-iran/

[3] Dekker, Sanne, Lee, Nikki C., Howard-Jones, Paul i Joles, Jelle (2012). «Neuromyths in education: Prevalence and predictors of misconceptions among teachers». Frontiers in Psychology, 3: 429. En línia a http://journal.frontiersin.org/article/10.3389/fpsyg.2012.00429/full

Alguns dels mites: només fem servir el 10% del nostre cervell; les diferències en la dominància hemisfèrica (cervell esquerre, cervell dret) poden ajudar a explicar les diferències individuals entre els alumnes; les persones aprenen millor quan reben informació en el seu estil d’aprenentatge preferit (per exemple, auditiu, visual, cinètic); la capacitat mental és hereditària i no pot ser canviada pel medi ambient o l’experiència; sessions curtes d’exercicis de coordinació poden millorar la integració de la funció cerebral de l’hemisferi esquerre i dret.

[4] Kowalski, Patricia i Taylor, Annette Kujawski (2009). «The effect of refuting misconceptions in the introductory psychology class». Teaching of Psychology, Volume 36 Issue 3, pp. 153-159. En línia a http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/00986280902959986

[5] Cliodhna O’Connor, Geraint Rees i Helene Joffe (2012).«Neuroscience in the Public Sphere». Neuron. Volume 74, Issue 2, p. 220–226, 26 April 2012.  En línia a http://www.cell.com/neuron/fulltext/S0896-6273%2812%2900330-3

[6] Vaughan Bell: «Our brains, and how they’re not as simple as we think». The Observer, Sunday 3 Març del 2013  En línia a http://www.theguardian.com/science/2013/mar/03/brain-not-simple-folk-neuroscience

[7] http://www.noliemri.com/

[8] «Neurologist discovers ‘dark patch’ inside the brains of killers and rapists». En línia a http://www.dailymail.co.uk/sciencetech/article-2273857/Neurologist-discovers-dark-patch-inside-brains-killers-rapists.html

[9] Christian Jarrett (2015). Grandes mitos del cerebro. Vilassar de Dalt.  Ediciones de Intervención Cultural. (Col. biblioteca Buridán), pàgs. 20-22

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Curs Som les nostres connexions
Material en format pdf

Tema 0. Presentació i justificació
Tema 1. El cervell ens enganya

Tema 2. El cervell també enganya l’autopercepció del cos
Tema 3. Anatomia cerebral bàsica
Tema 4. Mite: Només utilitzem el 10 % del nostre cervell
Tema 5. Mite: L’homosexualitat (l’hetero, la bi, la trans) és una elecció
Tema 6. Mite: Els fills hereten la intel·ligència dels pares
Tema 7. Mite: Internet i els videojocs són addictius
Tema 8. Mite: El cervell és un ordinador
Tema 9. La memòria
Tema 10. Com definir el «jo»? El cervell i la «joïtat»
Tema 11. L’evolució del cervell (1)
Tema 12. L’evolució del cervell (2)
Tema 13. L’evolució del cervell (3)
Tema 14. L’evolució del cervell (4)
Tema 15. Cervell humà i evolució

Conjunt dels posts amb les introduccions fetes al facebook
Som les nostres connexions

(Visited 59 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari