Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall.

Per això el nostre Grau d’Humanitats es vol construir a partir de la reflexió sobre problemes que connectin amb el present, que ens impliquin emocionalment i que ajudin a prendre decisions en aquest context d’incerteses. Unes Humanitats que substitueixin l’acumulació i mera difusió d’informació, per la interpretació probabilística de la diversitat, i que formin uns humanistes especialistes del sentit i dels sabers que produeixen significació.

El model de saber que fins ara hem manejat, tant en ciències naturals com socials, era ingènuament acumulatiu; se suposava que cada nou saber feia retrocedir l’espai del que és desconegut. Però, amb l’avanç del coneixement i precisament en virtut d’aquest creixement, augmenta d’una manera més que proporcional el no-saber. La societat del coneixement es pot caracteritzar precisament com una societat que ha d’aprendre a gestionar aquest desconeixement.

Per això, el disseny del pla d’estudis i el pla docent de les diverses assignatures estan encaminats a preparar l’individu per al tipus de treball predominant en la societat interconnectada del segle XXI, el «treball del coneixement», basat en capacitats d’anàlisi crítica ben desenvolupades, per tal de seleccionar la informació, i en un alt grau de creativitat, per tal de desenvolupar els nous coneixements que puguin suposar un avantatge competitiu. Per assolir-ho, situem a l’estudiant en el centre del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Quines «humanitats» podrien definir el nostre grau? Les que permetin actuar sobre la nostra realitat, individual i col·lectiva, les que no es limitin a saber sinó que donin eines per a saber fer. Les que ajudin a reflexionar sobre el sentit dels actes, processos, institucions…, humans per tal de trobar les claus per a interpretar-nos a nosaltres mateixos, les que duguin a terme una tasca crítico-interpretativa per a desconstruir el sentit. Sabem sobre nosaltres quan sabem sobre les obres en les quals ens objectivem, quan analitzem el llenguatge amb el qual exposem el sentit del nostre pensar i actuar. Així aquestes Humanitats esdevindrien, en el fons, un saber sobre nosaltres.

Joan Campàs   Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC