“La indisciplina poètica de la mirada” — Converses a la Documenta

#ConversesDocumenta
#Humanitats

El filòsof francès Jacques Rancière (1940), en un breu text que porta per nom El teatre de les imatges, afirma que existeix avui una creença molt estesa: hi ha excessives imatges. Algunes vegades s’acusa a les imatges d’ofegar-nos amb el seu poder, altres se’ls retreu per anestesiar-nos. Les imatges ens enganyen, es deia algunes dècades enrere; les imatges ens enceguen, es diu avui. Se sol acusar les grans màquines d’informació d’ofegar-nos amb un mar d’imatges, però el que fan és tot el contrari: redueixen el nombre d’imatges abans de posar-les a disposició. Primer de tot, ordenen la seva posada en escena. No és que vegem moltes imatges, molts cossos, sinó que veiem molts cossos sense nom que no ens retornen la mirada que els dirigim.

A partir d’aquestes reflexions voldríem interrogar la llarga tradició del pensament que ha assignat un lloc d’empobriment de l’experiència a aquelles activitats que es vinculen a l’espectador i l’espectacle, com si les imatges fossin alguna cosa davant la qual cosa un es troba passiu: “ja derrotat per la seva astúcia: simulacre que prenem per realitat; ídol que prenem per Déu veritable; espectacle on ens alienem; mercaderies a les quals un ven la seva ànima”. Contrari a aquesta tradició, Rancière no deixarà d’afirmar que les aparences no són una qüestió separada de la realitat, de manera que es fa necessari sortir de la lògica pseudoradical que desqualifica les aparences i els simulacres.

Alain Resnais, de Hiroshima, mon amour. En: Hans Belting,
Antropología de las imágenes. Madrid: Katz, 2007, p.96.

Si volem realment llançar una mirada nova al que les imatges són, al que fan, als efectes i afectes que produeixen, hem de posar en qüestió les identificacions que es fan de l’ús de les imatges amb la idolatria, la ignorància i la passivitat. No es tracta llavors d’una espècie d’escola de la mirada que ens ensenyi a llegir, interpretar o descodificar imatges; tampoc de com hem de veure les imatges o què hem de veure-hi. Si no es tracta d’una formació de la mirada, llavors, com podem exercitar una mirada indisciplinada? En aquesta trobada voldríem poder reflexionar al voltant d’aquesta pregunta i les implicacions que pugui significar aquest canvi de posició: no estem davant de les imatges, estem entre imatges. La qüestió és més aviat què fem amb les imatges que veiem i com ens fan circular.

Data i Hora
24 abril, 18:30 h
Lloc
Llibreria Documenta (C / Pau Claris, 144)

Andrea Soto Calderón, Doctora en Filosofia, actualment realitza una investigació sobre la relació entre imatge i ficció a la Universitat Paris 8. S’exerceix com a docent d’estètica i teoria de l’art, és professora col·laboradora de la UOC. Les seves investigacions se centren en les transformacions de l’experiència estètica en la cultura contemporània, la investigació artística, l’estudi de la imatge i els mitjans, la relació entre estètica i política.