Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Què fa que un objecte sigui artístic?

Per si us pot interessar fer-hi una ullada, os enumero els 8 vídeos que, de moment, s’han fet des dels Estudis d’Humanitats per al primer tema del seminari d’Història de l’Art, del grau en Arts, el conjunt dels quals fa referència a la qüestió: on rau l’artisticitat d’un objecte? Per què dos objectes absolutament iguals un pot ser considerat obra d’art i l’altre no?

De fet es tracta d’un sol vídeo que s’ha fragmentat en 8 petits capítols per a fer-lo més visualitzable. La idea és la següent: els continguts d’aquest seminari estan dividits en 4 blocs; es tracta de realitzar un vídeo d’aproximadament una hora de durada per cada bloc, dividit en diversos apartats, la funció del qual és donar una visió global i reflexionar sobre els aspectes centrals que es treballaran en cada bloc. Vindria a ser com una classe magistral o una conferència introductòria a cada bloc. S’ha volgut mantenir una certa atmosfera d’informalitat, de diàleg directe amb l’espectador.

captura_video_historia_art

L’experiència d’aquests vídeos servirà per millorar alguns aspectes que s’han detectat en la seva gravació i posterior edició, millores que s’intentaran aplicar a la gravació i edició dels 30 propers vídeos previstos comentant les obres més significatives de la Galeria dels Uffizi.

En principi, aquests vídeos només seran accessibles pels estudiants, és a dir, el cercador de Youtube no els indexarà, tot i que, coneguda l’adreça, es poden visualitzar. Qualsevol comentari, crítica, valoració…, seran molt ben benvinguts.

Història de l’art – Bloc 1 – Per què un objecte es pot considerar obra d’art? https://www.youtube.com/watch?v=5PqC8A_JvS0&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 2 – El quadrat negre de Malèvitx
https://www.youtube.com/watch?v=Dqp64FcRvkM&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 4 – El paper del mecenes

Història de l’art – Bloc 5 – La intenció de l’artista

Història de l’art – Bloc 6 – La dicotomia forma-fons: La Suze de Picasso https://www.youtube.com/watch?v=jJ8Jyg1iP0E&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 7 – El paper de l’espectador

Història de l’art – Bloc 8 – Cànons de «bellesa»

Història de l’art – Bloc 9 – El paper de l’autor

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Grau en Arts
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Literatura romànica al Museu Nacional de Catalunya

El dissabte 13 de maig els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

mnac-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.
Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.
L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

Art contemporani

En començar l’assignatura Art contemporani del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Si mirem els manuals d’Història de l’Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d’-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme…) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d’entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s’ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s’entén per modernitat en art.

S’inicia el material amb una presentació de quines són les tipologies i models d’artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys.

A partir d’aquí, i seguint més o menys un relat cronològic, s’analitzen:

  • les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
  • els problemes que planteja el llenguatge verbal per a descriure allò que és visual,
  • l’ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l’originalitat i la diferència,
  • les polèmiques creades davant la instal·lació d’obres en espais públics (Buren, Serra, Dread Scott, David Nelson),
  • la fugida de Gauguin i la construcció de l’altre «primitiu»,
  • el classicisme de Cézanne,
  • la influència de Sigmund Freud en l’ascens de l’art expressiu,
  • l’origen de l’escultura moderna de la mà de Rodin, Matisse i Brancusi,
  • la ruptura de la perspectiva renaixentista: l’espai corpori en l’obra de Picasso,
  • la introducció dels sentiments en els objectes: l’abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
  • la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
  • la revolució dadaista i el canvi de paradigma d’art i d’artista,
  • el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
  • els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
  • la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l’art abstracte,
  • el paper de l’art durant la Guerra freda a Europa i als EE.UU,
  • la incorporació de la cultura popular a partir de l’efecte Warhol,
  • la crisi de l’informalisme i la desmaterialització de l’objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l‘elaboració de PACs i d’exàmens, així com l’estudi per part de l’estudiant.

Aproximadament es tractaran al llarg del semestre dos capítols per setmana i, en paral·lel, l’avantguarda a la que es faci referència, algunes de les quals es presenten en format wiki (que està en construcció).

L’anàlisi i comentari d’algunes obres es realitza en format vídeo.

Aquesta estructura i organització de materials:

  • la part reflexivo-teòrica en format mòdul encapçalant cada capítol amb les preguntes adients
  • la part descriptiva dels continguts en format wiki on es dóna la informació molt ampliada de cada –isme i l’anàlisi aprofundida de les obres més importants
  • alguns comentaris d’obres molts significatives en format vídeo

endreça força el discurs de l’assignatura i la programació didàctica del semestre.

S’inicia el  corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura? Per passar, més endavant, a analitzar com el cinema va incidir en les avantguardes.

ciolat

Arrivée du train à La Ciolat, http://www.youtube.com/watch?v=1dgLEDdFddk&feature=related

 

 

primeres_avantguardes

Continua llegint

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Vil·la Joana, visita a la casa de Jacint Verdaguer

El proper dissabte dia 1 d’abril hem organitzat una visita a Vil.la Joana, conduida pel Dr. Josep Bracons, professor dels Estudis D’Arts i Humanitats, historiador del art i responsable del departament de coleccions al Museu d’Historia de Barcelona.

Vil.la Joana és un espai del Museu d’Història de Barcelona que ha estat renovat recentment. La nova museografia gira al voltant de la casa, una de les més importants de Collserola, de Jacint Verdaguer, que hi va morir l’any 1902, de la literatura i de Barcelona com a ciutat literària.

vilajoanaVisita a MUHBA Vil·la Joana

Dia: Dissabte dia 1 d’abril

Horari: d’11h a 13h

Punt de trobada:
A l’entrada de Vil.la Joana, a les 11h

 

Per arribar amb transport públic, FGC estació baixador de Vallvidrera (i tot seguit seguir el caminet que puja fins a Vil.la Joana, uns 5-10 minuts a peu)

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria. Grup de màxim 25 persones.

Més informació a http://museuhistoria.bcn.cat/ca/muhba-villa-joana

Visita a la Girona del Cerverí

MAC2_4
Us recordem que hem obert la inscripció per a la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Dissabte 25 de març

La Girona del Cerverí

Horari: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 30 participants

Conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom amb inscripció obligatòria

Videoconferència: ¿Para qué sirve el arte?

videoconferencia_mexicDemà, 9 de novembre, a les 16 de la tarda, qui vulgui podrà seguir la videoconferència que, des de Barcelona, es farà amb estudiants de la facultat d’Arquitectura i d’Enginyeria Civil de la Universitat de Veracruz (regió Poza Rica – Tuxpan), Mèxic,i que porta per títol ¿Para qué sirve el arte?

Es pot accedir al power point que s’utilitzarà des de http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/para_que_sirve_arte.ppt

S’experimentarà amb el sistema de connexió younow i es podrà seguir des de l’adreça següent
https://www.younow.com/caestructurasuv

Joan Campàs Montaner   aura digital

Seminari Dels orígens de l’art al Big Data Art

crisi_esperança

El que van donar de sí cinc hores i mitja de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 5 de novembre del 2016:

  • Altamira versus Atapuerca: quan, com i per què apareix la capacitat simbòlica? Som Homo sapiens i, a partir, d’aquí, elaborem art, llenguatge, simbolismes…, o bé hem anat construint l’art, el llenguatge i els simbolismes i hem arribat a ser Homo sapiens?.
  • Sincronia reproductiva, pintura vermella, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics
  • Per què ens agrada el que ens agrada? Com estudiar art implica analitzar les relacions entre els trenta centres visuals i el sistema límbic de les emocions? L’abstracció, la hipèrbole, l’aïllament, l’agrupació de colors, la metàfora… Com dibuixaríem una forma que respongués al so “kiki” i una altra que respongués a “boluba”?
  • Per què “filosofia” no vol dir “amor a la saviesa”? El món minoic, el món micènic, l’ànax, el lineal A, el lineal B, aristocràcia guerrera, l’hoplita, l’arché, les deeses Philia i Eris, la isegoria, la isonomia, de l’oralitat a l’escriptura, es to meson, es to koínon, la sofia com a política, la filosofia com a dialèctica de l’equilibri, com a història feta conceptes
  • El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau. De com la utopia artística es quda en això, en utopia.
  • L’art abstracte: l’origen europeu i l’origen nordamericà. Kandinsly i Malèvitx, d’una banda, Mondrian, d’una altra. Pollock en el context del Federal Art Project.
  • Del Net.Art art al Big Data Art passant per les instal·lacions interactives

Es pot accedir a les presentacions des de:

La menstruació farsa. La coalició de dones pintades com origen de l’art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/sexe_paleolitic.ppt

La divinitat en clau de gènere http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/DivinitatGenere.pptx

Aproximació al neuroart http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/aproximacio_neuroart.ppt

Art i filosofia: el cas del Partenó http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/filosofia_art.ppt

El Guernica de Picasso http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Picasso_Guernica.ppt

L’art abstracte http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Art_abstracte.ppt

Art digital: del Net.art al Big Data Art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/net_art_big_data_art.ppt

Alguns llibres que es varen citar:

Jean-Pierre Vernant (2011). Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Paidós Ibérica. 1ª impr. 144 pàgs.

Finley, Moses I. (1980). Vieja y nueva democracia. Barcelona. Ariel. (Col. Ariel quincenal). 212 pàgs.

Hardt, Michael i Negri, Antonio (2006). Multitud. Barcelona. Debolsillo. (Col. Ensayo, 155). 464 pàgs.

Joan Campàs

Miró documents

Miró y el objeto

Ens plau convidar-vos a la presentació del segon exemplar de la col·lecció Miró Documents, que recull les diferents ponències del simposi Miró and Twentieth-Century Sculpture celebrat a Caixaforum Madrid el 15 i 16 d’abril passats.

Aquest acte tindrà lloc a l’Auditori de de la Fundació Joan Miró el dia 10 de novembre, a les 19.00.

La publicació Miró and Twentieth-Century Sculpture està editada per la Fundació Joan Miró i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració de la New York University a Madrid.

La presentació d’aquest segon exemplar anirà a càrrec de Robert Lubar Messeri, que conversarà amb les professores en Història de l’Art de la Universidad Complutense de Madrid Estrella de Diego i María Dolores Jiménez-Blanco.

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Hirst_tauro

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 5 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,15 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h           Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10 h         Sobre els orígens de l’art
10 – 10,45 h        Aproximació al neuroart
10,45 – 11,20 h   Arquitectura i filosofia: el Partenó d’Atenes
11,20 – 11,50 h   Descans i cafè
11,50 – 12,25 h   Anàlisi d’una obra abstracta: Mondrian versus Pollock
12,25 – 13            Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13 – 13,30 h        Anàlisi d’una instal·lació: el tauró de Damien Hirst
13,30 – 14,15 h   Del Net.art al Big Data Art

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Cervell humà i evolució (Som les nostres connexions 15)

L’home és home pel seu cervell i va obtenir el seu cervell
per ser un primat i descendent de primats.
William W. Howells

Reflexió inicial

Homo sapiens és l’única espècie de la genealogia humana que queda al planeta. Tots els nostres ancestres han desaparegut i aquest fet ens fa reflexionar sobre moltes qüestions. És obvi preguntar-se per la nostra possible superioritat cognitiva sobre les altres espècies, que van anar desapareixent a mesura que ens propagàvem pels cinc continents. Un exercici interessant podria consistir a comparar les eines i el comportament (inferit del registre arqueològic) dels neandertals i dels sapiens arcaics de cronologies similars. Paola Villa i Wil Roebroeks [1] arriben a la conclusió que no hi ha diferències apreciables en l’utillatge de les dues espècies que justifiquin la superioritat tecnològica de l’Homo sapiens davant Homo neanderthalensis. Cap de les hipòtesis sobre la inferioritat en la capacitat innovadora, cinegètica o tecnològica dels neandertals pot resistir les proves de contrast a partir de les evidències del registre arqueològic. Els neandertals es comunicaven mitjançant un llenguatge propi, tenien capacitat simbòlica i una enorme resistència als rigors climàtics. Per a aquests investigadors potser caldria tornar a replantejar l’assimilació genètica dels neandertals, ara que els genetistes han provat la possibilitat de mestissatge amb descendència fèrtil entre els dos tipus humans. De fet, tots els representants de la nostra espècie hem mantingut alguns gens de neandertals.

És cert que les poblacions humanes recents hem arribat a nivells culturals que superen amb escreix als de qualsevol altra espècie del passat. No obstant això, aquest fet ha succeït una vegada que van desaparèixer la majoria dels nostres competidors. Potser la forma (que no la mida) del cervell pugui donar-nos alguna resposta. Tot i que alguns anatomistes, com Emiliano Bruner, no han trobat raons per pensar que la forma del cervell tingui cap influència en les capacitats cognitives de les últimes espècies que han habitat el planeta.

La història evolutiva d’Homo sapiens és encara molt breu. No obstant això, en pocs mil·lennis hem aconseguit cotes increïbles de desenvolupament. No donem crèdit als avenços tecnològics produïts, que som incapaços d’assimilar en el dia a dia. Què està passant amb la nostra espècie?, què tenim de peculiar?, per què estem aconseguint desenvolupaments cientificotècnics tan impressionants en uns pocs decennis? ¿Potser aquest èxit evolutiu ha tingut a veure amb la complexitat del llenguatge? Certament, el llenguatge és una eina biològica i cultural molt poderosa, però no pot ser l’única. Si ens fixem en el cervell dels humans, podem pensar en les subtils diferències de forma en relació als altres primats. Aquestes diferències no semblen massa significatives ni concloents. La mida del cervell tampoc sembla una resposta adequada. L’única distinció anatòmica amb els nostres avantpassats de finals del Plistocè Mitjà és la grandària relativa del cerebel, que possiblement va augmentar el seu volum en els últims 60.000 anys. A grans trets, podem descartar diferències substancials entre el cervell dels primers membres d’Homo sapiens i nosaltres mateixos. D’altra banda, l’única via que tenim per accedir a la ment dels primers sapiens és el registre arqueològic, que ens parla de capacitats cognitives i de comportament. Però les dades són insuficients. En qualsevol cas, fa 150.000 anys érem caçadors i recol·lectors, la domesticació dels animals i l’agricultura han arribat fa uns pocs mil·lennis, la revolució industrial data de finals del segle XVIII, l’exploració espacial és una fita del segle XX. El model encaixa amb un progrés exponencial de la tecnologia i suscita moltes preguntes.

Quines van ser les causes que van promoure la transformació d’un cervell no molt diferents a les d’un simi en un cervell humà capaç de llenguatge i raonament? Quins canvis genètics, funcionals i estructurals van produir el cervell humà? Continua llegint

Evolució del cervell (4) (Som les nostres connexions 14)

L’aparició dels paràntrops no va ser l’única conseqüència que va comportar per a l’evolució dels homínids el canvi climàtic de fa 2,5 milions d’anys. Un altre grup d’Australopithecus va desenvolupar un tipus d’adaptació molt diferent a la d’aquests últims. Aquest segon grup va mantenir la gracilitat dels seus avantpassats i en ell no s’observa la tendència a la robustesa típica de Paranthropus. Per contra, el cervell s’engrandeix significativament. En un curt espai de temps, la capacitat craniana passa de 400-500 cc a situar al voltant dels 600-800 cc. Hi ha un consens generalitzat per assumir que aquest augment del volum cerebral marca l’inici del nostre propi gènere, el gènere Homo. A això ha contribuït que sigui en aquest moment quan es registren a l’Àfrica els primers instruments lítics, consistents en còdols retocats que corresponen a la cultura Olduvaiana o, en termes més generals, al Mode I. Aquest augment de la mida del cervell molt probablement es correspon amb un canvi en la dieta, que passa a dependre en una alta proporció del consum de carn. Aquesta carn seria accessible per a aquests primers representants del nostre gènere gràcies als cadàvers semiconsumits de preses abatudes pels grans carnívors a la sabana. Les ascles i altres estris del Mode I serien utilitzats per descarnar els ossos i per accedir a altres parts toves, com el cap, la medul·la o el moll, d’alt valor nutritiu.

La primera humanitat

Homo habilis 

Cfr. Tema 18. Els primers Homo: Homo habilis   del curs en línia Orígens de l’art i evolució humana: l’homo significans. Pàg. 2-14.  En línia a http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/llico_18.pdf

homo_habilis

Fa una mica més de 2,5 milions d’anys i en paral·lel a l’evolució dels paràntrops, va sorgir a l’Àfrica un nou llinatge humà, que donaria lloc a la nostra pròpia espècie. Molt probablement aquesta nova genealogia es va formar a partir de l’evolució d’alguna espècie del gènere Australopithecus.

Continua llegint

Evolució del cervell (3) (Som les nostres connexions 13)

Reflexió inicial

Falta molta informació sobre els primers estadis de l’evolució humana. N’hi ha prou que apareguin uns quants fòssils de certa antiguitat en algun jaciment africà per crear un debat científic sobre la seva possible identitat com a representants de la genealogia humana. Amb independència d’aquestes discussions, els primers quatre milions d’anys de l’evolució humana aparenten tenir poc a oferir pel que fa a modificacions anatòmiques de certa rellevància. Potser sigui per falta d’informació. Encara que la nostra gran explosió evolutiva va passar molt més tard, l’estudi de la diversitat dels hominins del Pliocè és força interessant. Ens interessa esbrinar com va evolucionant el cervell, en quins contextos, per a quines adaptacions i quines funcions pot dur a terme.

Si les relacions filo genètiques de les diferents poblacions del gènere Homo han estat i seguiran sent molt controvertides, tot i disposar d’un registre fòssil relativament abundant, què podem esperar quan amb prou feines comptem amb un grapat de fòssils representant a desenes, si no centenars de milers d’anys?

Primer parlarem dels fòssils africans més importants amb una cronologia d’entre una mica més de 6 i 2 milions d’anys. En aquest rang temporal van viure els primers representants del gènere Homo. En un següent tema ens centrarem en el procés que ens porta de l’Homo habilis al neandertal.

En nom d’una didàctica més senzilla, el discurs que seguirem repassarà de manera breu les troballes no per la data del seu descobriment sinó per la seva antiguitat. hominoides

 filogenia_hominida

Els primers indicis Continua llegint

L’evolució del cervell (2). (Som les nostres connexions 12)

«Desafortunats els científics que només tinguin en el seu cap idees clares»
Louis Pasteur

Reflexió inicial

precio_intelig

Potser les preguntes més suggeridores que la ciència actual té plantejades són l’origen de l’Univers, l’emergència de la vida i l’aparició de la nostra espècie. Aquests tres orígens van suposar punts d’inflexió respecte de la situació en què es produïen, i van desencadenar esdeveniments d’emergència i innovació transcendentals en aquest llarg camí transcorregut des del Big Bang fins als nostres dies. Així, l’origen de l’Univers va comportar l’aparició del temps i de l’espai, de l’energia i de la matèria. Per la seva banda, l’origen de la vida va suposar l’emergència d’un tipus especial d’entitats químiques que tenen la capacitat de reproduir-se i evolucionar per selecció natural. El tercer origen va ser el que va permetre, dins el llinatge dels primats, l’aparició del gènere Homo: una successió d’espècies caracteritzades per un progressiu desenvolupament del seu cervell, associat a l’ús cada vegada més perfeccionat d’eines. Així es va arribar als humans moderns, a nosaltres: els únics éssers vius coneguts que som capaços de preguntar-nos pel nostre lloc en el cosmos.

Són nombrosos els interrogants que es plantegen, molts dels quals són la versió actualitzada de les preguntes que ens han acompanyat des de sempre : qui som?, d’on venim?, estem sols a l’Univers?, té sentit tot plegat? quina funció té la consciència? per què i per a què ens podem formular aquestes preguntes?

El que és impossible ara també ho va ser en el passat, ja que les regles fisicoquímiques del joc no han canviat des de la primera fracció de segon de l’Univers. Dins del territori del que és possible, sabem que hi ha fenòmens amb més o menys probabilitat d’haver-se produït: a partir dels més probables hem de ser capaços de construir un relat lògic que ens permeti avançar cap al que va poder ocórrer en cadascun dels orígens.

I aquest relat ha de començar exposant les possibles raons que, dins de la branca dels primats –originats fa entre 74 i 63 milions d’anys–, van produir el «big bang» del llinatge del gènere Homo: què és el que fa humà a l’ésser humà? Quins caràcters ens defineixen com a espècie? Si ens comparem amb els nostres més propers parents, els ximpanzés, aquesta pregunta sembla fàcil de respondre, malgrat compartir més del 90 per cent del nostre genoma. Continua llegint

L’evolució del cervell (1) (Som les nostres connexions 11)

Etapes de l’evolució cerebral

Hi ha una baula perduda en l’evolució humana del que pocs fets es coneixen i poc s’ha escrit. No és cap de les formes intermèdies que relacionen a l’home modern amb els seus primitius avantpassats antropoides. Sobre els cossos i els hàbits d’aquests sabem ja molt … La baula perduda és una cosa molt més intrigant: la primitiva ment humana, ¿com va néixer a l’existència ?, per què va néixer a l’existència? O. Wilson-C. J. Lumsden

Reflexió inicial

El cervell humà és l’estructura més complexa que coneixem. És l’òrgan que tot ho regeix, des de la nostra capacitat involuntària de segregar hormones o de respirar, fins a la intencional de decidir què farem avui o què pensem de l’estat actual del planeta. Per tant, el cervell és, entre altres coses, l’òrgan que permet, modela i expressa la nostra cognició: la nostra capacitat de conèixer-nos interiorment i de conèixer l’ambient exterior al nostre cos. Però el cervell no «només» té aquesta funció receptiva i cognitiva, sinó que també és el primer responsable del que, de fet, fem avui –ho hàgim o no planificat– i que actuem en un sentit o en un altre respecte a les nostres idees sobre l’estat actual del planeta, per exemple. És en el cervell on es descodifica la informació perceptiva, s’interpreta i s’associa, es planifica i decideix, a través d’un procés conjunt d’emocions, temps, anàlisi, sentiments, impulsos, valoracions, decisions, temperament i programació; és a dir, de raciocini conscient i de processament inconscient. El nostre cervell dóna l’ordre o rep els estímuls per parlar o pensar, moure les mans o parpellejar, sentir o cantar, planificar, jutjar, escriure, crear, avaluar, sospesar, escoltar… Per tant, d’ell depèn en primera instància tota la cognició humana.

El cervell està constituït per cent mil milions de neurones i un nombre encara més gran de cèl·lules anomenades glia. Les neurones són cèl·lules que presenten nombroses ramificacions, anomenades axons i dendrites, mitjançant les quals estableixen contactes entre si. Aquests contactes reben el nom de sinapsis. En aquestes té lloc l’alliberament de diverses substàncies químiques conegudes com neurotransmissors que intervenen en la comunicació neuronal, els quals, en unir-se als receptors de la membrana de les neurones adjacents, indueixen l’activació o inhibició d’aquestes neurones, desencadenant o inhibint la transmissió dels impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials compleixen diverses funcions, entre elles les de sosteniment, aïllament i transport de nutrients i intervenen també en altres funcions, com l’activitat i plasticitat sinàptica.

Fa al voltant de 500 milions d’anys els precursors dels vertebrats actuals van desenvolupar els primers cervells. Aquests van permetre la integració i emmagatzematge de la informació sensorial procedent de l’entorn, crear una imatge mental d’aquest i utilitzar-la per esmorteir l’impacte de la variabilitat ambiental en un món canviant, generant respostes adaptatives que permetien evitar perills i trobar recursos, com a aliment o parella , el que va incrementar les probabilitats de sobreviure i reproduir-se. [1] Continua llegint

París i els seus museus

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (Internacional) que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc els dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre, una sortida a París, centrada en l’estudi de la Història de l’Art, des del gòtic fins a les primeres avantguardes. S’hi estudiarà, en particular:

  • Al museu Marmottan, un monogràfic sobre Monet.
  • Al Museu del Louvre, a més de l a piràmide de Ieoh Ming Pei, l’obra d’autors del rococó, el neoclassicisme i el romanticisme (Boucher, Watteau, Fragonard, Hogarth, Chardin, David, Meynier, Canova, Drouais, Girodet, Ingres, Prud’hon, Gros, Gérard, Géricault, Delacroix, David Friedrich.
  • Al Museu d’Orsay, l’obra de Courbet, Cabanel, Bouguereau, Manet. Monet, Degas, Cézanne, Pissarro, Morisot, Renoir, Seurat, van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Sérusier, Matisse.
  • Al Centre Pompidou, l’obra Picasso, Braque, Léger, Dufy, Duchamp, Kandinsky, Dubuffet, Fautrier, Bacon, Rothko, Pollock, Klein, Jasper Johns, Rauschenberg, Warhol, Beuys, Annette Messager, Viola, Olafur Eliasson, Gabriel Orozco, Philippe Parreno.
  • El pla Hausmann

Paris1

Programa Continua llegint

Simposio Internacional Miró y la escultura del siglo XX

La Cátedra Miró, impulsada por la Fundació Joan Miró y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), organiza el simposio internacional Miró y la escultura del siglo xx, que sitúa la obra de Joan Miró en la tradición de la escultura moderna en diálogo con otros artistas.

Miró y el objeto

El encuentro, coordinado por Robert Lubar Messeri, director de la New York University (NYU) en Madrid, de la Cátedra Miró y del International Miró Research Group, tendrá lugar en CaixaForum Madrid, con la participación de Elizabeth Cowling, Robert Slifkin, Briony Fer, Julia Domènech, Thierry Dufrêne, Alexander Potts, William Jeffett, Perejaume y Juan Luis Moraza. Joan Punyet Miró, nieto del artista, intervendrá en la clausura del simposio.

Miró y la escultura del siglo xx está organizado por la Cátedra Miró y la NYU en Madrid, con el apoyo de la Graduate Research Initiative (NYU) y la colaboración de la Obra Social  ”la Caixa”.

Simposio Internacional Miró y la escultura del siglo xx
Viernes, 15 y sábado, 16 de abril de 2016
CaixaForum Madrid
PROGRAMA Continua llegint

Cova del Toll – Monestir de santa Maria de l’Estany

Dins de la cinquena edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 12 de març, una sortida pel moianès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre l’escultura romànica
  • seminari sobre l’evolució humana i els orígens de l’art
  • seminari sobre l’art moble prehistòric

cova_Toll

Programa

9,30 h: trobada al monestir de santa Maria de l’Estany
10 a 11,15 h: Visita del monestir, en particular del claustre
11,15 a 11,45 h: desplaçament a la cova del Toll
12 a 14 h: visita de la cova del Toll i de les Toixoneres
14,30 a 16 h: dinar al restaurant Magadins Vell, entre Moià i l’Estany
16,30 a 18 h: Visita del Museu Arqueològic de Moià

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a L’Estany hi ha uns 67 km i es pot calcular un temps d’una hora i quart.

L’entrada a la cova del Toll i Museu Arqueològic costa uns 5 €. La visita al monestir de santa Maria de l’Estany costa 2,5 €.  El preu del dinar és de 25 euros.

És una sortida molt adient per a portar-hi els fills.

Properament, s’adjuntaran els materials per a preparar la sortida..

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Real Time – Arte en tiempo real | Arts Santa Mónica

Hasta el 10 de abril se puede visitar Real Time, Arte en tiempo real en Arts Santa Mónica. La exposición colectiva comisariada por Pau Waelder, colaborador docente de los Estudios de Artes y Humanidades UOC, cuenta con el trabajo de los artistas Guillem Bayo, Clara Boj y Diego Díaz, Martin John Callanan, Rafael Lozano-Hemmer, Grégory Chatonsky, Thierry Fournier, Mar Canet, Varvara Guljajeva i Nicolas Maigret,  Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Katie Paterson, Addie Wagenknecht y Carlo Zanni.

REALTIME arts santa monica Continua llegint

Barcelona: del romànic a la postmodernitat

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 30 de gener, un itinerari per Barcelona, durant el qual, i sota el marc global de l’Art al carrer com a instrument de significació/socialització,  ens pararem a comentar els següents indrets:

  • Plaça dels Països Catalans
  • Sant Pau del Camp
  • Plaça Reial
  • Plaça sant Jaume
  • Fris del Col·legi d’Arquitectes de Picasso
  • Plaça del Rei
  • Santa Maria del Mar
  • Fossar de les Moreres

Santa_Maria_Mar

Programa

9 h. Trobada al costat del Drac d’Andrés Nagel, a la plaça dels Països Catalans
9,15 h. Visita i comentari de la plaça dels Països Catalans
10 h.  Desplaçament a sant Pau del Camp amb metro. Visita i comentari de l’església
11,15  h.  Recorregut per ciutat Vella. Visita i comentari de la Plaça Reial
12,15 h.   Plaça sant Jaume. Palau de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona
13,30 h. Fris del col·legi d’Arquitectes de Picasso
14,15 h Plaça del Rei, Saló del Tinell i capella santa Àgata
15 h.  Dinar
17 h. Santa Maria del Mar
18,30 h.  Fossar de les Moreres

Inscripció obligatòria (grup tancat; cobertes les 60 places)

Informacions d’interès

Aquesta sortida-itinerari consisteix en una caminada urbana; s’aconsella portar calçat adient. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorzar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada a l’església de santa Anna (uns 2 euros), als edificis de la plaça del Rei (gratuït) i per pujar a la terrassa de Santa Maria del Mar (8 euros). Porteu carnet d’estudiant, de Biblioteques de Catalunya… per si de cas.

Plaça_Paisos_Catalans

Professor que impartirà el seminari-itinerari:                                                                         Dr. Joan Campàs Montaner                                                                              jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball

 

Catalunya, laboratori d’Humanitats, 2016

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (País càtar, París). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament en aquest blog des d’on s’hi podrà fer la inscripció.

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

coves_del_tollCova del Toll, Moià

Com a forma de portar la Universitat al territori, es programen un conjunt de visites (o «pràctiques de laboratori»). Aquest Cicle constarà, al llarg del 2016, dels següents itineraris:

Programació de sortides pel 2016

  1. Barcelona: plaça de Sants, Sant Pau del Camp, Plaça Reial, Plaça sant Jaume, catedral, Fris col·legi arquitectes de Picasso, Santa Maria del Mar (30 gener)
  1. Cardona – Miracle – Solsona (27 febrer)
  1. Moià (Museu, Cova del Toll i de les Toixoneres) – L’Estany (12 març)
  1. Ullastret – Empúries – Castelló d’Empúries (16 abril)
  1. Ermita de l’Abellera – Balma de les Gralles – Avenc de la Febró (28 maig)
  1. Sant Pere Casserres – Santuari de Cabrera – La foradada de Cantonigròs (11 juny)
  1. Castells càtars (Puillorenç, Querbús, Perapertusa, Montsegur) – Carcassona (2-3 juliol)
  1. Tavertet – balma de les Piques – can Sunyer de Baix – salt de l’Avenc (30 juliol)
  1. Sant Pere de Rodes – castell de Verdera – ruta dels dòlmens (17 setembre)
  1. París: Louvre – Orsay – Orangerie – Petit Palais – Pompidou – Rodin – Picasso – Marmottan-Monet (6,7,8 i 9 octubre)
  1. Seminari presencial UOC (22 octubre)
  1. Ripoll – Sant Joan de les Abadesses – Gorg de Malatosca (5 novembre)
  1. Park Güell – Colònia Güell (17 desembre)

Cursos en línia a través del blog d’Humanitats

Paral·lelament a aquestes sortides, es seguirà experimentant en l’ús del blog com una forma de compartir coneixement, actualitzar continguts i presentar argumentacions, crítiques i enfocaments actuals sobre problemàtiques vinculades a les Humanitats.

En aquests dos darrers anys s’han presentat els següents cursos:

  • Orígens de l’art i evolució humana: l’Homo significans (31 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/origens-art-i-evolucio-humana-_arts/
  • La construcció de la masculinitat-feminitat a través de les obres del Louvre (1750-1820) (17 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/museu-del-louvre/
  • Un viatge a la Florència del Renaixement (45 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/renaixement-i-galleria-degli-uffizi/

A partir del mes de febrer –com ja s’anunciarà oportunament des del meu facebook i des del propi blog d’Humanitats– s’iniciaran dos nous cursos:

resonancia_magnetica_funcional
Imatges d’una ressonància magnètica funcional

  1. Un sobre el cervell i les emocions, sota el títol Som les nostres connexions, en el qual es presentaran les darreres aportacions sobre temes com ara:
  • Els mites sobre el cervell
  • Història del coneixement del cervell
  • Estructura bàsica i mètodes d’observació del cervell
  • Neurones i neurotransmissors: el conectoma
  • El cervell emocional, social, ètic, espiritual, executiu, musical, moral, masculí, femení
  • Emocions i sentiments: ira, culpa, angoixa, dol, empatia, alegria, amor
  • La interacció cos-cervell-ment
  • Problemes centrals: la consciència, la ment, el lliure albir, genètica i context, la intel·ligència, la memòria, sentiments i raó, l’agressivitat, màquines pensants
  • La revolució epigenètica

Musee_dOrsay
Interior del Musée d’Orsay

  1. Un altre, tot preparant el viatge a París, i com un element més de l’estudi sobre L’art dels museus, versarà sobre les obres del museu d’Orsay, i s’hi treballaran obres de:
    Thomas Couture, Gustave Courbet, Rosa Bonheur, Jean-François Millet, Honoré Daumier, Alexandre Cabanel, William Bouguereau, Édouard Manet, Claude Monet, Edgar Degas, Camille Pissarro, Berthe Morisot, Gustave Caillebotte, Alfred Sisley, Pierre Auguste Renoir, Maurice Vlaminck, Georges Seurat, Paul Signac, Vincent van Gogh, Paul Gauguin, Paul Sérusier, Émile Bernard, Pierre Bonnard, Maurice Denis, Odilon Redon, Puvis de Chavannes, Paul Cézanne, Henri de Toulouse-Lautrec, André Derain, Henri Matisse.En principi, el ritme de publicació dels posts serà dilluns i divendres pel primer curs, i dimecres pel segon.

    Els estudiants d’Humanitats que participin en cinc de les sortides programades i facin comentaris a aquests dos cursos podran demanar una convalidació de 6 crèdits.

Professor responsable d’aquestes activitats:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

El triomf del color. De Van Gogh a Matisse

talismaCom a cloenda de les activitats de l’any 2015 del Projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, s’ha organitzat una visita a l’exposició El triomf del color. De Van Gogh a Matisse, organitzada per la Fundació Mapfre a la sala Garriga Nogués, C/ Diputació 250 de Barcelona, i que finalitza el dia 10 de gener.

Està formada per peces del Musée d’Orsay i del Musée de l’Orangerie, de París, amb obres de Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Gauguin, Cézanne, Seurat, Signac, Monet, Renoir, Sérusier, Denis, Derain, Matisse, Picasso…

van_Gogh

Atès que només admeten grups de 15 persones amb el guia, i una durada d’una hora, s’han previst les següents visites, condicionats per les disponibilitats horàries de la sala:

Dia 23 de desembre, dimecres, a les 15,15 h

Dia 28 de desembre, dilluns, a les 14 h

Dia 4 de gener, dilluns, a les 14 h

L’entrada és gratuïta, però cal pagar 1 € pels aparells de recepció.

Atès que la durada de la visita està limitada a una hora pels grups, es farà un seminari preparatori a l’exterior de la sala; per aquesta raó, el dimecres 23 ens trobarem a les 14,15 (els qui vulguin podem quedar per dinar a les 13 h a concretar el restaurant), i els dilluns 28 i 4 ens trobarem a les 13 h (els qui vulguin podem quedar per dinar a les 15 h a concretar el restaurant).

Recordeu que cal fer una inscripció per persona (si veniu 3, tres inscripcions…)

Inscripció obligatòria (places cobertes els tres dies)

Professor que impartirà  el seminari i farà de guia:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

cezanne

El museu d’Orsay: una mirada en clau de gènere

Amb motiu del 29è aniversari de l’obertura del museu d’Orsay i per començar a preparar la visita programada per l’octubre del 2016, es proposa realitzar una aproximació a l’impressionisme a partir de dues reflexions:

  1. D’una banda, de la mà de Linda Nochlin, un estudi comparat del tractament de la figura femenina nua, a través de les obres:
  • William Bouguereau: Naixement de Venus, 1879.
  • Alexandre Cabanel: El naixement de Venus, 1863
  • Édouard Manet: Olímpia. 1863
  • Auguste Renoir: Les banyistes, cap el 1918-1919
  • Paul Cézanne: Una moderna Olímpia, 1873-1874
  1. D’una altra, de la mà de Belinda Thomson, un intent de respondre la pregunta del per què la major part dels artistes masculins que formaven part dels impressionistes es varen casar amb dones inferiors a ells en l’escala social.

Bouguereau_Venus
William Bouguereau: Naixement de Venus, 1879. Oli sobre tela. 303 x 216 cm. Musée d’Orsay, París.

Quan entrem a un museu l’activitat bàsica que hom sol realitzar és la de «mirar». I quan es mira una obra com Naixement de Venus de Bouguereau, pocs són els visitants turistes o, fins i tot, amants de l’art que no la trobin «bella» i que no sentin davant d’ella el «plaer de mirar». La qüestió estar a saber si el «plaer» i el «mirar» són activitats objectives, desproveïdes de prejudicis heretats, o més aviat construccions socials relacionades amb les diferents formes en què se’ns ha ensenyat a viure, com homes i dones, en la mateixa societat. Continua llegint

Dels orígens de l’art al Big Data Art

El que van donar de sí cinc hores de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 21 de novembre

  • Altamira versus Atapuerca, vocals versus consonants, laringe baixa o alta, paradigma de la fonació o de l’audició, Darwin, Chomsky.
  • Sincronia reproductiva, pintura vermella, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics
  • Velázquez-Descartes, Poussin-Spinoza, Rubens-Leibniz, el món minoic, el món micènic, l’ànax, el lineal A, el lineal B, aristocràcia guerrera, l’hoplita, l’arché, les deeses Philia i Eris, la isegoria, la isonomia, de l’oralitat a l’escriptura, es to meson, es to koínon, la sofia com a política, la filosofia com a dialèctica de l’equilibri, com a història feta conceptes
  • L’ambivalència sexual masculina, el masculí masculinitzat, el masculí efeminat, Winckelmann, l’ideal de bellesa masculina, l’homoeròtic, l’homosocial, la masculinitat desitjable, El jurament dels Horacis, La mort de Sòcrates, Brutus i els seus fills, L’amor i la Psiché, La mort de Bara, El somni d’Endimió
  • El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau
  • El tauró de Damien Hirst, l’artista com a marca
  • Del computer art al Big Data Art passant per l’art fractal

Es pot accedir a les presentacions des de:

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/origen_llenguatge_art.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/filosofia_art.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Nu_masculi_neoclassic.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Picasso_Guernica.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Hirst_tauro.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/art_en_temps_real.ppt

Joan Campàs

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 21 de novembre, durant el matí, de 9 a 14 h, el seminari Dels orígens de l’art al Big Data Art  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • 9 h                     Trobada i recepció a la seu de la UOC
  • 9,15 – 10 h        Capacitat simbòlica i orígens de l’art i del llenguatge
  • 10 – 10,45 h      Filosofia i art: el cas de l’art grec
  • 10,45 – 11,30 h La construcció de la masculinitat a la pintura del Louvre (1750-1820)
  • 11,30 – 12 h       Descans i cafè
  • 12 – 12,45 h       El Guernica de Picasso
  • 12,45 – 13,20 h  Capital simbòlic i consum d’art: Damien Hirst
  • 13,25 – 14 h        Introducció al Big Data Art

Per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Sant Pere de Casserres i Santa Maria de Cabrera

sant_pere_Casserres

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 7 de novembre una visita al monestir de sant Pere de Casserres i al santuari de santa Maria de Cabrera, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Funcions i organització d’un monestir. L’art romànic
  • Els orígens «nacionals» de Catalunya i algunes reflexions sobre el procés sobiranista actual
  • Vida cavalleresca i discurs misogin
  • La revolució feudal a Catalunya i models de la creació de l’estat modern

Programa Continua llegint

Marxem a Florència! Renaixement i Galleria degli Uffizi

GalleriaUffizi (1)Un grup de 60 persones de la comunitat UOC i interessats hem marxat a Florència, del 23 al 25 d’octubre. Un viatge organitzat des dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC a càrrec del professor Joan Campàs.

Fa uns anys vàrem organitzar “Catalunya, Laboratori d’Humanitats”, un cicle de visites culturals a diversos territoris catalans. Darrerament, el passat mes de maig, després de les bones experiències, vàrem fer un pas més enllà, i visitàvem Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen. Ara encara hem volgut anar més lluny, i el cicle “Catalunya, laboratori d’humanitats” s’ha convertit en una mirada al món que neix a Catalunya. Hem volgut anar a Florència, territori que conté en si una riquesa cultural inqüestionable. La finalitat d’aquest viatge és aprofundir entorn l’art i el context històric de Florència, concretament, la Galleria degli Uffizi. Per anar preparats al viatge, Joan Campàs va oferir al blog d’Humanitats un curs específic L’art dels museus: la Galleria degli Uffizi amb l’objectiu de convertir la Galleria degli Uffizi en un laboratori d’anàlisi i interpretació de la producció cultural de la Florència del Renaixement.

Continua llegint

Esglésies de sant Pere de Terrassa i La Mola

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre una sortida centrada en l’antiga seu episcopal d’Ègara i el monestir romànic de sant Llorenç del Munt al cim de la Mola, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria
  • el fresc romànic del martiri de sant Tomàs Becket
  • els retaules de sant Pere (1411) de Lluís Borrassà, de sant Miquel (1450) de Jaume Cirera i Guillem Talarn, i dels sant Abdó i Senén (1460-61) de Jaume Huguet.
  • el monestir de sant Llorenç del Munt
  • Catalunya des dels 1.100 m. Els resultats de les eleccions

la_mola1

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 9,30 h a la porta principal del conjunt monumental de les esglésies de sant Pere de Terrassa

– de 10  a 10,30 h: visionat de l’audiovisual

– de 10,30 a 12 h: visita del museu i esglésies

– de 12 a 12,30 h: desplaçament a Matadepera i pàrquing a can Robert

– de 12,30 a 14,15 h: pujada a La Mola

– de 14,30 a 16 h: dinar al restaurant de La Mola

– de 16 a 16,35 h: visita l’església del monestir de sant Llorenç i seminari

– a les 17 h: descens de La Mola

Inscripció obligatòria

egara7

Continua llegint