Itinerari-seminari sant Pere de Casserres – santuari de Cabrera

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 20 d’abril es va  realitzar l’itinerari-seminari sant Pere de Casserres – santuari de Cabrera, amb els 47 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (centrat en el monestir de sant Pere de Casserres) va tenir dos eixos centrals:

1. El paper de Casserres en el repoblament d’Osona

  • breu història de la creació de la Marca Hispànica fins a la configuració de la Catalunya Vella
  • castells i monestirs com a organitzadors i vertebradors del territori

2. Lectures sòcio-econòmiques i artístiques d’un monestir

  • aspectes urbanístics: l’evolució de la casa des de Mesopòtàmia a l’època medieval, passant per Grècia i Roma, i l’aparició de la façana. El paper del claustre i la distribució de les diverses dependències (refetor, cuina, sala capitular, escriptori…). El dormitori i l’obsessió per la homosexualitat
  • l’arquitectura romànica: relació amb l’arquitectura romana. Aspectes tècnics: carreus, arcuacions llombardes, lesenes, òculs, opus spicatum… La volta i les forces que genera
  • el temple: comparació temple grec i romà, la basílica. Simbolisme: nau central, arcs formers, transsepte, presbiteri, volta
  • la sagrera: la Pau i Treva de Déu, l’estructura urbanística de les ciutats medievals
  • l’acumulació primitiva de capital: els impostos (delme), la ratio, les formes primitives de capitalisme

El segon seminari (la geografia del meu país) va consistir en una visualització d’alguns dels components més rellevants dels aspectes geofísics, des de la Mediterrània del golf de Roses fins a Montserrat, passant pel Canigó i Puigmal (Pirineu), Puigsacalm, Cadí, Pedraforca i serra d’Ensija (pre-Pirineu), el Monseny i La Mola (serralada pre-litoral), la plana de Vic…

El tercer seminari (la revolució feudal) va debatre com, en un context de creixement econòmic i comercial, els pagesos van perdre la llibertat i el dret de propietat sobre la terra que conreaven (pel dret d’aprisió) i van quedar sotmesos a una noblesa que els va imposar, per la violència, un règim senyorial. La lluita entre nobles, església i pagesia per a l’apropiació de l’excedent, es segellà amb un pacte (foedus) base de la revolució feudal.

El quart seminari (la misogínia i la vida cavalleresca) va presentar els següents punts de discussió:

  • els orígens del patriarcat
  • la misogínia a l’Antic Testament: el cas d’Asherah
  • misogínia, croades i reforma religiosa: el cas de l’excomunió del rei de França Felip I pel papa Urbà II
  • el paper de les dones en la misogíniaSanta_Maria_de_Cabrera

A més dels materials que es podien consultar per a preparar aquest itinerari-seminari, es van recomanar els següents llibres:

Georges Duby (2013). El caballero, la mujer y el cura. El matrimonio en la Francia feudal. Madridr. Taurus. 1ª impr. 336 pàgs.

Marvin Harris (2012). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro de bolsillo. Biblioteca de autor,3150). 2ª impr. 304 pàgs.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

 

 

Sant Pere de Casserres i Santa Maria de Cabrera

imatge1Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 20 d’abril la visita al monestir de sant Pere de Casserres i al santuari de santa Maria de Cabrera, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

• El monestir i la vida monàstica
• Vida cavalleresca i discurs misogin
• 
La revolució feudal a Catalunya

Continua llegint

Tenia Yahvè una esposa?, o la divinitat en clau de gènere

Llegim a la Bíblia:

«16 “I tu no intercedeixis per aquest poble, i no elevis a favor d’ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t’escoltaré.
17 Que no veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem?
18 Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi.
Jr. 7:16-18

16 “Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;
17 al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.
18 Però des que hem deixat d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.
19 I si nosaltres, les dones, oferim encens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el consentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”Jr. 44:16-19

17 Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?”
18 Replicà Elies: “No sóc jo el pertorbador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals.
19 Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.” 1R. 18:17-24

7 I fins va arribar a posar dins el temple l’escultura d’Asherah que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: “Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel» 2R. 21:7

«4 Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va destruir les imatges d’Asherah, i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel havien estat cremant-li encens.»  2R. 18:4

21 No plantis cap arbre ni cap Asherah, al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu.
22 Ni hi erigiràs tampoc cap estàtua d’aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta.                Dt. 16:21-22

4 Llavors, el rei va ordenar al gran sacerdot Helquies i als sacerdots suplents i als guardians de la porta que traguessin del temple del Senyor tots els objectes dedicats al culte de Baal, d’Ahserah i de tota l’estelada, i els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i dugué les cendres a Bet-El.
5 Va suprimir els sacerdots pagans que els reis de Judà havien instituït i que oferien encens als llocs alts, a les ciutats de Judà i als voltants de Jerusalem, i els qui oferien perfums a Baal, al sol i a la lluna, als signes del zodíac i a tota l’estelada.
6 Va treure la imatge d’Asherah del temple del Senyor cap als afores de Jerusalem, al torrent de Cedró, i allà la va cremar; la va reduir a pols i llançà les cendres a la fossa comuna.
7 També va enderrocar les cases de prostitució sagrada que hi havia dins el temple del Senyor, on les dones teixien ornaments per a Asherah.  2R. 23:4-7

Qui és aquesta reina del cel de la que parla Jeremies, o aquesta Asherah que surt, pel cap baix, quaranta vegades a l’Antic Testament? Per què ha desaparegut tota presència femenina en la divinitat creadora? Per què les religions monoteistes (judaisme, cristianisme, islam) no tenen Mare?

InnanaAsherah

Continua llegint

Itinerari – seminaris Park Güell i Colònia Güell

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 23 de març es va  realitzar l’itinerari-seminari Park Güell – Colònia Güell, amb els 50 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (Els símbols maçònics del Park) va tenir dos eixos centrals:

1. situats a la porta d’entrada del Park, es van plantejar i debatre les següents qüestions i perspectives d’anàlisi:

• què té a veure l’art amb l’estètica?

• la reflexió i l’emoció com a bases de l’aprenentatge i la memorització: la formulació de preguntes

• les coses canvien pel sol fet de no canviar mentre el món canvia (Bourdieu): la mirada des del present

• comparació del Park Güell amb l’Avinguda Tibidabo (burgesia comercial/especulativa versus burgesia industrial): l’art com a ideologia en imatges d’una classe social

• context, funció  i breu història de la construcció del Park

• primera lectura d’imatges: la Tebes catalana

2. situats als peus de la font i l’escalinata principal, es va reinterpretar la via iniciàtica que, des del carrer, passa pel forn de l’alquimista i ascendeix, transformant els quatre elements (terra, aigua, aire i foc) mitjançant un procés de purificació assolida amb el treball i la ciència,  fins a la gnosi dèlfica i que culmina en el Calvari i la sageta de Sagitari.

                       .       Gaudi10

Continua llegint

La Girona de Cerverí de Girona

Foto Jordi S. Carrera, Arxiu del MAC

Foto Jordi S. Carrera, Arxiu del MAC

El proper dissabte 26 de gener tindrà lloc la visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya dins el Cicle Literatura europea i patrimoni, organitzat pel Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

L’objectiu és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del MAC a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al MNAC, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà i la seva pròpia obra mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del MAC.
L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, però per participar-hi és imprescindible que ompliu aquest formulari d’inscripció.

Cicle John Cage a la Fundació Antoni Tàpies

John Cage no establia distinció entre un concert, una conferència o un article, perquè per ell tot forma part de la continuïtat que existeix entre l’art i la vida. Des d’aquesta consideració, és fonamental donar a conèixer el seu llegat amb propietat i rigor, i posar-lo en joc en el context artístic, intel·lectual i social d’avui, mantenir aquesta continuïtat amb una proposta de xerrades, conferències, discussions i concerts en un mateix espai i temps, que ajudi a la comprensió del fet que fer música i preocupar-se per la música és també preocupar-se i ocupar-se de la societat.

Continua llegint

Centenari de John Cage: CagemixTuring

http://www.cccb.org/rcs_dyn/350/235/Zepp-set-fitxa.jpgPuntualment, al llarg d’aquestes setmanes, l’estudiant del Grau d’Humanitats de la UOC, Xavier Maristany, ens ha informat sobre les activitats que s’han dut a terme per retre homenatge a John Cage en motiu del centenari del seu naixement. Amb aquesta crònica, finalitzem la sèrie de notícies que hem anat publicat en aquest blog.

El divendres 19 d’octubre, va tenir lloc el darrer acte commemoratiu del centenari del naixement de John Cage; duia per títol CagemixTuring, i es va fer al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Organitzat per l’Orquestra del Caos, sis membre de l’Irish Circis Live Electronics Ensemble van ser-ne els intèrprets.

Continua llegint

Cicle de cinema “Per Amor a l’Art. Cinema i pintura”

Avui dimarts 23 d’octubre, a les 19 h i a la Sala de la Cúpula del Palau Nacional, tindrà lloc la sessió inaugural del cicle “Per Amor a l’Art. Cinema i pintura”, organitzat pel Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC) i la Filmoteca de Catalunya. Aquest cicle abordarà les relacions del cinema amb el món de l’art, a través de 29 pel·lícules de diversos directors i des de punts de vista i amb temàtiques molt diverses, i s’obrirà demà al MNAC amb la projecció de L’arca russa d’Alexander Sokúrov (2002).

Continua llegint

Commemoració del centenari del naixement de John Cage

A l’exposició Imatges del silenci, la qual us vam ressenyar en aquest blog, l’han seguit el ple d’activitats dedicades a l’obra de John Cage, de les quals en volem fer ressò aprofitant que un dels alumnes del nostre Grau d’Humanitats dedicarà part del seu treball de recerca a aquesta figura.

La setmana del 8 al 11 d’octubre s’ha inundat de concerts, conferències i lectures organitzats per l’Arts Santa Mònica, la Fundació Antoni Tàpies i l’Institut d’Estudis Nord-Americans, amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i l’Orquestra del Caos, de la qual en fou membre fundador Xavier Maristany, que signa aquesta crònica, i sota la coordinació de Lluís Nacenta i Carmen Pardo. Us en fem cinc cèntims de dos dels actes programats.

Continua llegint

Centenari de John Cage: activitats

En Xavier Maristany, estudiant del Grau d’Humanitats, ens envia aquestes notícies sobre activitats que es realitzen sobre John Cage durant els mesos de setembre i octubre:

Enguany es compleix el centenari del naixement del músic nord-americà John Cage, una de les personalitats musicals més destacades i influents del segle XX i, per això, diversos espais artístics de Barcelona dedicaran, des d’aquest mes de setembre fins a finals d’any, un seguit d’actes entorn d’aquest autor.

D’altra banda, aquesta efemèride coincideix amb la realització d’un treball de recerca de final de grau per part d’un dels alumnes de la UOC, que treballa el tema de la relació entre la música i el silenci i dedica un apartat a aquest autor. Aprofitant aquesta coincidència, hem trobat interessant retre homenatge també des d’aquest blog al músic nord-americà. Puntualment, us informarem de les activitats programades més rellevants per tal de convidar-vos a visitar-les i els responsables del treball de grau us en faran una breu crònica en col·laboració amb nosaltres.

Continua llegint

Premi Núria Tudela i Penya per una estudiant del Grau d’Humanitats de la UOC

Fem resó i ens congratulem de que Mònica Flores Mateo, estudiant del Grau d’Humanitats, ha guanyat el Premi Núria Tudela i Penya pel seu bloc “El teixit de Penèlope”. Aquest premi s’adreça a estudiants i poden optar-hi estudiants d’ensenyament secundari i universitari amb iniciatives relaciones amb qualsevol aspecte del món clàssic.

Entre els mèrits del bloc de Mònica per guanyar el premi s’ha destacat la voluntat de posar en diàleg la tradició clàssica occidental i la contemporaneïtat.

El bloc ha estat tutoritzat per la professora Mònica Miró Vinaixa, consultora i tutora als Estudis d’Humanitats i de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

Més incertesa, més humanitats

http://territori.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/0902Salvador2.jpg

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC es plauen de convidar-vos a la conferència que impartirà Salvador Cardús, professor de sociologia de la UAB. Cardús farà una reflexió sobre la necessitat de preservar, revaluar i actualitzar el saber humanístic en el món del segle XXI.

L’acte se celebrarà al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla Catalunya, 8, pral., Barcelona) [mapa] el dia 12 de setembre de 2012 a les 18 hores en el marc de la presentació del nou Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies  i el Grau d’Humanitats de la UOC.

Inscriu-te en aquest enllaç.

Accés Obert – Grau i Màster en Humanitats

El proper semestre posem en marxa el nou Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies de la UOC i ja tenim accés obert! Trobareu més informació sobre el nou màster (pla d’estudis, a qui va dirigit, professorat, etc.) i els procediments per accedir-hi si cliqueu en aquest enllaç.

Recordem també que ja teniu accés obert per informar-vos sobre la matrícula del Grau en Humanitats. Trobareu tota la informació al següent enllaç.

Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents: Gonçal Mayos i Jordi Alberich.

El debat que es va generar al voltant de l’acte de celebració dels 15 anys d’Humanitats a la UOC continua aportant comentaris de diferent tipus: n’hi ha d’apocalíptics, altres que són més positius, n’hi ha de poètics, d’esperançadors o dels que reclamen l’actualització dels ideals de l’Humanisme en aquesta societat que ens ha tocat viure. A continuació us envio un parell de comentaris més per anar pensant i responent-nos plegats a la pregunta plantejada.

Continua llegint

Acte de presentació dels TFC i TFG

Benvolgudes i benvolguts,

Aquest  semestre tenim previst fer un acte públic presencial per a tots els estudiants matriculats de ‘La recerca en les humanitats’ i el ‘Treball final de carrera’ de la Llicenciatura d’Humanitats i del ‘Treball final de Grau’ del Grau d’Humanitats, així com pels avaluadors, directors i docents col·laboradors. També hi estan convidats els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

Aquest acte, que es fa un cop finalitzat el semestre, i consistirà en:

  • Presentació  per part de Francesc Núñez, Director del Programa d’Humanitats.
  • Presentació pública de 2 TFC i 1 TFG a càrrec dels seus autors (la selecció d’aquests 3 treballs es fa en funció de les qualificacions i tractant d’oferir una mostra representativa de tots els àmbits de coneixement dels Estudis).
  • La generació dels Humanistes de juliol de 2012. Amb aquesta presentació, el professorat d’Humanitats vol fer arribar, amb la simpatia i admiració que es mereix, el seu reconeixement a l’esforç realitzat pels estudiants al llarg d’aquests semestres.

L’acte es farà el dia 13 de juliol a les 17.00 h a la Sala d’actes de la seu central de la UOC (Av. Tibidabo, 39-43 de Barcelona). Cal confirmar l’assistència –indicant el número de persones- abans del dia 9 de juliol enviant un missatge a Pilar Miquela (places limitades).

Publicació del núm. 14 (2012) de la revista Digithum

Acaba de publicar-se el número 14, pertanyent a l’any 2012, de la revista electrònica Digithum, que com bé sabeu és la revista pròpia dels estudis d’Art, Humanitats i Ciències Socials de la UOC.

A més de l’editorial a càrrec del Francesc Núñez, en aquest número de la revista trobareu un dossier que analitza la recerca acadèmica sobre la Viquipèdia, escrit per diversos especialistes, i que tracten diversos aspectos sobre la influència d’aquesta eina global en diversos aspectes del nostre àmbit, les Humanitats. Us animem a apropar-vos a Digithum, una revista que considerem tant nostra com vostra, estudiants d’Humanitats.

Al web de la revista, com sempre, trobareu els números anteriors de la revista.

Entrevista a Pedro Olalla: “La civilització és una conquesta molt vulnerable”

Pengem al nostre bloc una entrevista a Pedro Olalla, que acaba de publicar a Acantilado Historia menor de Grecia. Una mirada humanista sobre la agitada historia de los griegos, i que fa uns dies va ser entrevistat per Oriadna Oltra a Els Matins de TV3. Grècia, malgrat els seus problemes actuals, continua sent la base de la filosofia europea, la forja dels ciutadans…

Víctor-M. Amela
La Vanguardia
17-V-2012

Pedro Olalla

Què li deu Occident als grecs antics?
Tot el que significa civilització (o gairebé!).

Tot?
El sentit d’individu! L’individu com a àtom social, és a dir, el concepte de ciutadà.

Continua llegint

Qüestionant la mesura

Articulant el “valor” de la cultura en el context polític 

Quin és el valor que cal tenir en compte per considerar la cultura com a un dels quatre pilars de la sostenibilitat social? (Hawkes 2001). Recentment les societats occidentals contemporànies s’han apropat a la cultura entenent-la com a eina de desenvolupament econòmic, social i cultural. Aquest plantejament però, no ha anat acompanyat d’una clara proposta de mesura i avaluació, sinó que ha generat un ampli i extens debat sobre els models i les delimitacions del concepte de  cultura.

Models com les inacabables llistes d’indicadors (UNESCO 2012, Subirats, Fina 2008, McKinley 1997) o les propostes procedents del racionalisme econòmic (Snowball 2008; Devesa 2006)  han dominat fins ara els processos d’anàlisi de la relació entre cultura i desenvolupament. Però són aquests els camins que s’han de seguir per a mesurar la cultura com a un element més vers la sostenibilitat social?

Continua llegint

Conferències i activitats

Com ja vam comentar en una anterior entrada, seguim amb activitats que poden ser d’interès pels alumnes d’Humanitats de la UOC.

7-17 de maig de 2012
Cicle de conferències: Les formes breus en la literatura
Universitat Pompeu Fabra

Programa

Tot i que les formes breus són comunes a la literatura universal des de l’Antigor, a la tradició  occidental experimenten una proliferació sense precedents a partir de la modernitat. Hi ha  raons històriques que expliquen aquest fet: el procés de secularització afavoreix d’una banda  la creació de sistemes encarats a explicar el món de manera racional; de l’altra propicia la  caiguda dels sistemes de creences ja establerts.

Llegiu +

Universitat Pompeu Fabra (campus Ciutadella).
Auditori Mercè Rodoreda (sala 23.S05)
C/ Ramon Trias Fargas 25-27
08005 Barcelona

Continua llegint

Conferències i activitats

Periòdicament penjarem en aquest blog notícies de conferències, debats i activitats que considerem que poden ser d’interès pels nostres alumnes de la UOC.

25 d’abril
Jornada I+C+i // El valor del coneixement lliure
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
(c/ Montalegre, 5) [mapa]

10-14 h.
Taller: «Tot sobre Viquipèdia», amb Amical Viquipèdia.

16.30 h.
Vissionat del documental The truth in numbers? Everything according to Wikipedia Scott Glosserman i Nic Hill

18-20 h.
Debat: Luis Ángel Fernández Hermana i Vincent Puig. Moderació: Karma Peiró.

Continua llegint

Per a què es necessiten humanistes al segle XXI

Fa uns cinc mesos vaig llegir una notícia que sembla que ha tingut poc ressò en els mitjans de comunicació. El seu títol era prou significatiu: La burgesia catalana (16.000 milions) gairebé iguala l’estat espanyol (20.000 milions) en l’espoli fiscal de Catalunya. I se’ns hi explica que, segons GESTHA, organisme dels tècnics i inspectors d’Hisenda, només durant 2010 les grans fortunes i grans empreses espanyoles van evadir un mínim de 42.771 milions d’euros, la petita i mitjana empresa hauria defraudat 16.261 milions, mentre el frau de particulars pujaria a 1.543 milions d’euros.

I ens dóna noms i cognoms: dels 1.600 grans evasors catalans destaquen Josep Bas Puig, empresari català del sector químic (frau de 4,2 milions); Luis Gari Sentmenat, administrador d’una empresa nàutica a Barcelona (frau de 7’98 milions); l’arquitecte barceloní Alfredo Arribas (frau de 311.471 euros); Enrique Clapers Alegre, de l’alta societat catalana (frau de 296.905 euros); l’empresari del sector de la decoració Jaume Graells (frau de 1,2 milions d’euros) o l’auditor vinculat al sector editorial Jorge Serra Murtra (frau de 313.442 euros) i Artur Mas Barnet, pare de l’actual president de la Generalitat, Artur Mas, per un frau de 823.262 euros (del compte era beneficiari, el 2002, el mateix Artur Mas fill, aleshores conseller d’Economia i Finances de la Generalitat). Per cert, algú té una llista dels grans defraudadors d’Hisenda a escala estatal?

Mentrestant, el primer pressupost d’Artur Mas ha representat 2.700 milions d’euros de retallades, que perjudiquen, bàsicament, a les classes populars.

Continua llegint

The Ascent of Man. Un documental de Jacob Bronowski per a la TV pública

El viatje de Bronowski per la història de la humanitat

Tenint en compte que aquest any celebrem el 15è aniversari del programa d’Humanitats i en vista de la creixent crisi d’aquesta disciplina en detriment d’altres àrees d’estudi dedicades a la Ciència, creiem encertat recuperar un treball que justament va fer molt per articular una visió humanista a la història de les revolucions tecnològiques i científiques. Estem parlant de The Ascent of Man (1973), un ambiciós documental de difusió científica  el guió del qual va estar motivat per contextualitzar històricament i socialment tals desenvolupaments i llançar una reflexió crítica sobre el propi comportament humà. Conduït pel Dr. en Matemàtiques Jacob Bronowski, va ser produït per la BBC el 1973 i avui el trobem disponible i íntegre, amb els seus 13 capítols, a youtube -i per cert, encara a l’espera de subtítols-. La visió humanista de Bronowski la podem veure ja present en obres primerenques del científic, quan a mitjan segle XX, havia realitzat tant estudis de caràcter científic com –juntament amb Bruce Mazlish– The Western Intellectual Tradition. From Leonardo to Hegel (New York: Harper, 1960) –de lliure accés– o Biography of an Atom (New York: Harper, 1963) junt  amb Millicent Selsam; així com treballs de referència per a la història de l’art i els estudis literaris com la seva anàlisi sobre el poeta i artista William Blake: William Blake and the Age of Revolution (New York: Harper, 1965).

Continua llegint

Nous mitjans, art-ciència i art contemporani: cap a un discurs híbrid?

Som molts els que pensem que les Arts i les Humanitats d’avui no poden quedar al marge dels grans reptes als que ens aboquen els darrers avenços científics i desenvolupaments tecnològics. És més, d’una manera o altre, pensem que cal prendre-hi part activa aportant sens falta la dimensió humanista a les noves formes de veure i viure en el món que inauguren aquests descobriments i desenvolupaments.

Des de la revista Artnodes ja duem gairebé deu anys cartografiant les interrelacions entre art, ciència i tecnologia, tant introduint les noves pràctiques artístiques com aportant reflexions, històries i teories que contribueixin a donar compte d’una llarga història que connecta les arts i les humanitats amb les ciències i les tecnologies. El nostre treball al llarg d’aquest temps ha pretès ser una aportació a l’estudi d’un àmbit que transita entre varis, una aportació que esperem contribueixi a avançar tant en la comprensió holística de la realitat que pretenen les humanitats, com en els estudis (inter)disciplinars d’història i de teoria de l’art, o fins hi tot en la mateixa pràctica artística i les immenses possibilitats introduïdes pels nous mitjans i els avenços de la ciència i la tecnologia.

Continua llegint

Inauguració del Blog d’Humanitats

Benvingudes i benvinguts al Blog d’Humanitats.

El blog que ara comencem vol ser un espai d’informació de tot allò que té a veure amb el nostre programa i va adreçat a tota la comunitat acadèmica d’humanistes de la UOC; però també, i sobretot, vol ser un espai de reflexió i comentari sobre la multiplicitat de temes relacionats amb les humanitats. És a dir, volem ser un espai de coneixement, un espai de debat i un espai de trobada per tothom que pugui estar interessat en la filosofia, la història, la literatura, l’art o les ciències humanes i socials en general.

Continua llegint