QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

World- sociology, per Peter Wagner

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència World- sociology, a càrrec de Peter Wagner, Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona.

La conferència tindrà lloc el dijous 18 de maig de les 14:30 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

 

Resum de la conferència

The objective of a world-sociology is to elaborate an understanding of the present sociopolitical constellation that is global in its outlook but sensitive to differences in specific spatiotemporal circumstances and that is based on insights into how this present constellation has been brought about through transformations of preceding socio-political constellations. This is a time honoured task addressed in ‘classical’ historical sociology, but largely abandoned today because of theoretical and methodological criticism of earlier attempts. This seminar tries to show how a new approach to this task can be developed: by identifying the elements for such work in recent debates; by outlining the conceptual steps necessary for reconstruction; and finally by sketching the contours of such a new world-sociology in some substance.

Continua llegint

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials. Seminari internacional

Abril-Juny 2017
Universitat Oberta de Catalunya – UOC
Avinguda del Tibidabo 39-43, Barcelona

Aquest seminari es proposa analitzar l’ús i aplicació de les nocions de “global” i “globalització” en diferents àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials. En concret, comptarem amb la participació de quatre investigadors internacionals que han estudiat i aplicat aquestes nocions de manera significativa en els seus àmbits de recerca: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. L’objectiu principal és oferir un espai de debat i intercanvi sobre les perspectives teòriques i metodològiques que s’han generat al voltant d’aquests conceptes i afavorir una mirada interdisciplinària.

cicle-globalitzacio-i-lite

PROGRAMA

Dijous 6 d’abril, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes  [vídeo]
Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method
Béatrice Joyeux-Prunel (École Normale Supérieure)

Dijous 27 d’abril, 18:00 – 19:00 hores. Sala Tony Bates
Transnational Literature, the Triumph of the National Novel
Jernej Habjan (Institute of Slovenian Literature and Literary Studies)

Dijous 18 maig, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
World-Sociology
Peter Wagner (Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona)

Dijous 15 juny, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn
Katja Naumann (Entanglements and Globalization Department, Universitat de Leipzig)

Organitza
Diana Roig i Neus Rotger

Amb:
Teresa Iribarren
Carles Prado
Marta Puxan-Oliva

Amb el suport de
Estudis d’Arts i Humanitats
MapModern

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Masculinitats i Homes en Moviment: International Conference

men in movement blog

Els Estudis de les Masculinitats van sorgir en els anys 70, però s’han generalitzat en els últims 20 anys, després de la célebre publicació de Connell ‘Masculinities’ i la seva teorització de la masculinitat hegemònica. No obstant això, encara són escassos dins de les ciències socials i en els estudis de gènere, en particular, que han buscat sobretot explicar i fer front a l’absència de les dones dels cànons i desvetllar les relacions de poder intrínseques a les relacions de gènere.

En conseqüència, la tendència principal en la investigació de les masculinitats ha estat interrogar les pràctiques dels homes des d’una perspectiva crítica i deconstruir els discursos i els models dominants en els significats i les practiques de gènere. En alguns casos, l’anàlisi i el desemmascarament de les masculinitats “tradicionals” ha estat un procés paral·lel al “descobriment” de les anomenades “noves masculinitats”. Continua llegint

KHAMSA (5). Projecció del documental i conversa amb el director

Projecció del Documental KHAMSA (5) + Conversa amb el Director
7 de juliol de 2016, de 18 a 20.30 h. Sala Tony Bates, UOC. Av. Tibidabo, 39 | Inscripció gratuïta

El grup de recerca Ciutadanies de l’ICA i el Grup d’Estudis en Cultura i Societat GRECS de la UOC, us conviden a la projecció del documental Khamsa, un documental que, en paraules del seu director  recull “5 històries que mostren l’enorme diversitat d’un denominat món àrab que els clixés orientalistes solen homogeneïtzar. Ni les seves llengües són les mateixes, ni les seves aspiracions s’assemblen, ni tampoc els seus somnis o preocupacions. Khamsa no retrata cap joventut àrab, una etiqueta massa presumptuosa. Simplement retrata cinc petites històries narrades amb la simplicitat i contundència dels seus propis protagonistes”.

Després de la projecció de Khamsa, membres dels grups Ciutadanies i GRECS obrirem una conversa amb Marc Almodóvar, director del documental i amb les persones assistents, sobre l’actualitat social i política de de la regió Mediterrània, amb un interès especial per les diverses maneres de viure-hi la joventut. Amb el documental i la conversa pretenem poder-nos acostar des d’una sensibilitat etnogràfica a les realitats viscudes i presentades des de la qüotidianitat amb tota la complexitat i riquesa que aquesta comporta.

El documental s’emmarca en les accions del projecte de recerca SAHWA (més info). Per conèixer-ne els detalls del documental, així com de la recerca en què s’hi emmarca, podeu anar aquí (Informació disponible en català, castellà, anglès, àrab i francès). Continua llegint

Max Weber, una veu imprescindible en la nostra manera de concebre la sociologia

Homenatge a Max Weber

– Per Natàlia Cantó, professora del Grau de Ciències socials

 

El catorze de juny de 1920 moria a München Max Weber, jurista, economista, historiador i pare fundador de la sociologia. Relativament poc conegut durant la seva vida per les seves constants malalties i absències a la universitat, esdevingué al llarg del segle XX un sociòleg cabdal, un gran clàssic i un pare fundador de la nostra disciplina, equiparat només amb Émile Durkheim i Karl Marx.

L’obra de Weber és prolífica, erudita, plena de finíssimes observacions i d’una militància sense concessions contra aquells qui cercaven en la ciència en general i en la sociologia en particular respostes a preguntes existencials sobre com s’ha de viure i què és bo i dolent.

max weber sociologia ciencias sociales

Max Weber fou un gran pensador de la modernitat. Per ell, la característica principal de la modernitat, que ell veié desenvolupar-se vertiginosament al llarg de la seva vida, és un creixent procés de racionalització que abraça cada vegada més esferes de la nostra vida i cada vegada d’una manera més implacable. Coherent amb la seva posició, Weber intentà no avaluar ni valorar aquest procés, només comprendre’l i analitzar-lo a través de l’aparell conceptual i metodològic que anà desenvolupant al llarg de la seva vida.

Com a modest homenatge a aquest pare fundador de la sociologia, a aquest gegant sobre les espatlles del qual hem après a mirar el món que ens envolta, voldríem avui reunir un seguit de cites de la seva obra que han estat claus per a nosaltres com a sociòlegs, en la nostra formació i més endavant, i que han convertit a Max Weber en una veu imprescindible en la nostra manera de concebre i practicar la sociologia.

Continua llegint

1984 y el Panóptico de Bentham | George Orwell y Michel Foucault

“Quien controla el presente controla el pasado y
quien controla el pasado controlará el futuro”
1984, George Orwell

Parece que este mes de junio las efemérides se han alineado en el campo del pensamiento, la ficción y la sociología y no podríamos hablar casi de otra cosa que no fuera George Orwell, 1984 y Michel Foucault. Hoy lunes 6 de junio se celebra en  Barcelona el Día Orwell, más allá del evento, el 25 de junio de 1903 nacía George Orwell, mientras que el 25 de junio de 1984 fallecía Michel Foucault. Aprovechamos el puente que nos brinda esta casualidad numérica y temporal para adentrarnos en la relación entre la la distópica obra del escritor británico 1984 y las teorías del pensador francés defendidas y desarrolladas en su libro “Vigilar y castigar” publicado el 1975.

orwell i foucault

La famosa obra publicada en el 1949: 1984, aborda la historia de ficción de una supuesta sociedad policial donde el estado ha adquirido el control total sobre el ciudadanos. Los individuos han perdido absolutamente la intimidad y la libertad, y viven sujetos a la represiva normatividad del Estado y el poder ejecutado por el Gran Hermano, el vigilante Omnipresente.

big brother is watching

Continua llegint

Thomas Luckmann. In memoriam

El dia 10 de maig va morir el sociòleg Thomas Luckmann. Lamentem la pèrdua d’un dels grans sociòlegs contemporanis. En aquest cas concret, la seva mort ens entristeix particularment perquè directament i indirecta, li hem de reconèixer una bona part de la formació de la nostra mirada sociològica. Quan ens vàrem formar en sociologia, sobretot Luckmannen sociologia de la religió i del coneixement, les seves obres eren contínuament sobre els nostres escriptoris. Per nosaltres, pensar en Luckmann és també recordar la nostra joventut i l’època en la qual descobrírem aquesta disciplina i la nostra vocació de sociòlegs.

Thomas Luckmann (d’origen eslovè però format primer en llengua alemanya a Àustria, i després en anglès als Estats Units) va estudiar filosofia i sociologia. El seu mestre en la sociologia va ser Alfred Schütz (l’obra del qual derivava de la forta influència de Husserl i Weber). De la mà de Schütz es va incorporar en el que es coneix com l’escola fenomenològica de sociologia o sociofenomenologia i en va heretar bona part de les seves eines conceptuals. Va ser un fidel continuador de l’obra de Schütz, reescrivint algun manuscrits que el mestre havia deixat incomplerts (Schutz, A. y Luckmann, Th. (2003) [1973] Las estructuras del mundo de la vida. Buenos Aires: Amorrortu).

Continua llegint

Conversa a tres bandes: Europa, l’últim refugi?

El proper 11 de maig us proposem a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el visionat del documental To Kyma, rescat al mar Egeu, després del qual tindrà lloc un col·loqui sobre el tema.

Refugiats sirians i iraquians, Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari, a qualsevol mitjà, ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirìà i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació i dels (nous) marcs geoestratègis que se’n deriven. Amb aquest acte, el grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC), mostra el seu compromís amb el món en què vivim i la seva intenció de promoure la reflexió crítica sobre temes d’actualitat.

I ho farem amb:

Programa

18.30 h Projecció del documental To Kyma, rescat al mar Egeu.
19.45 h Col·loqui.

Inscripció gratuïta i oberta a tothom, des d’aquest enllaç.

Digital Materialities; Design and Anthropology

Relatograma de Digital Materialities

Relatograma de Carla Boserman @cboserman sobre l’acte de presentació del llibre ‘Digital Materialities; Design and Anthropology’

Digital Materialities; Design and Anthropology presenta una aproximació a la creació de materialitats digitals realitzada per acadèmics i professionals que treballen en la intersecció entre el disseny i la investigació al Regne Unit, Espanya, Austràlia i els EUA.

Mitjançant la incorporació d’una comprensió del món digital material des de les ciències socials i el disseny, el llibre considera com podem avançar en la nostra capacitat de dissenyar el futur. Dividit en tres parts, l’enfocament del llibre es mou de la teoria a la pràctica: com les diferents materialitats digitals s’imaginen i emergeixen, per exemple, a través d’emulació de programari, sensors urbans, dissenys interactius i llars intel·ligents.

El llibre és una provocació per repensar els models de col·laboració entre científics socials i dissenyadors; i com la materialitat digital sorgeix de la creativitat tant dels dissenyadors professionals com de la gent en el seu dia a dia.

Elisenda Ardèvol és professora dels graus d’Humanitats, de Ciències Socials i d’Antropologia i Evolució Humana, i investigadora del grup Mediaccions dels Estudis d’Arts i Humanitats. Débora Lanzeni és investigadora del grup Mediaccions.

Digital materialitiesDigital Materialities
Design and Anthropology

Editor(s): Sarah Pink, Elisenda Ardèvol, Dèbora Lanzeni

Més info a:
+ Bloomsbury
+ Mediaccions

Men in Movement: Trans/forming Masculinities in Politics, Care, and Media

meninmovement_dina3_webEls dies 18, 19 i 20 de novembre tindrà lloc a l’espai Francesca Bonnemaison, a Barcelona, el Seminari Internacional «Men in Movement: Trans/forming Masculinities in Politics, Care and Media».

L’estudi de les masculinitats s’ha generalitzat els últims 20 anys, però encara és minoritari en les ciències socials i els estudis de gènere. Amb aquest seminari aspirem a situar els estudis sobre les masculinitats com un camp rellevant d’estudi al nostre context i com una eina necessària per a entendre els processos de canvi social i entendre (i transformar) les relacions de gènere. Volem afavorir la reflexió entorn de les masculinitats per trobar paradigmes exploratoris i d’explicació que no siguin oposicionals (vell contra nou ni home contra dona) i parteixin d’una concepció dinàmica i complexa que explori les pràctiques, experiències, discursos i realitats dels homes en tres àmbits diferents: la política, les representacions, i la cura.

El seminari consta d’una conferència inicial de Mark Simpson el dia 18 de novembre i s’inaugura el dia 19 de novembre amb una conferència magistral de la doctora Claire Duncanson (Universitat d’Edimburg). S’estructura en tres sessions de treball amb quatre ponents cadascuna: «Men and Politics», «Men and Representations» i «Men and Care». La conferència de clausura està a càrrec del doctor Jeff Hearn (Universitat d’Örebro, Suècia).

Oferim servei de traducció simultània.

VEURE PROGRAMA

Organitza: Estudis d’Arts i Humanitats (UOC) – Homes Igualitaris (AHIGE Catalunya)

Col·labora: La Caixa; IN3; Diputació de Barcelona

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Sociologia

"Auguste Comte2". Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg

Augste Comte (1798-1857) va ser el primer pensador que va parlar de “sociologia”. (fotografia amb llicència Public Domain via Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg)

La mirada sociològica, com a escrutini racional, crític i desemmascarador de la nostra vida en comú, es comença a conformar amb l’adveniment de la modernitat. Avui dia, no obstant, per la majoria de la població no és fàcil saber què és exactament la sociologia, fins al punt que es confon sovint amb la filantropia, la reforma social o les enquestes.

L’assignatura Sociologia del Grau d’Humanitats, vol ser una invitació a aquesta ciència social que, lluny d’intentar oferir una mirada comprensiva a la seva història i el seu present, aporta eines per entendre els fonaments històrics i teòrics del que sovint s’anomena imaginació sociològica. Per fer-ho, l’assignatura estableix un triple objectiu.

En primer lloc, conèixer de quina manera la perspectiva sociològica concep la dialèctica entre individu i societat. Des del sentit comú podem discutir sovint sobre si per una o altra conducta o característica és més important la nostra idiosincràsia individual o la influència de l’entorn, però la sociologia ens proporciona unes fantàstiques eines teòriques per dur aquesta discussió més lluny i amb més rigor. L’assignatura proposa pensar la “societat” no com un ens quasi metafísic, ni com un eufemisme per parlar d’Estat o de Nació, sinó com a sinònim de la nostra experiència amb els altres. Per pensar la nostra experiència en els altres, la disciplina ha desenvolupat durant la seva història instruments que ens són molt útils com ara els conceptes de control social, etiquetació, normalitat, classe social, socialització, rol, institució social i molts altres que treballem a l’assignatura.

Vídeo de l’assignatura per clarificar la relació entre els conceptes de normalitat, desviació, etiquetació, control social i poder.

El segon objectiu és entendre perquè la sociologia apareix quan ho fa, amb l’adveniment de la modernitat. Allà descobrim que no és només que el daltabaix produït per la modernització ens obligui a pensar allò que abans donàvem per descomptat, sinó que a més aquests canvis van lligats a una nova mirada a la natura i, també, a la societat. De fet, com veiem a l’assignatura, la mateixa idea de “societat” com a diferenciada de l’Esglèsia, i fins i tot de l’Estat, era abans inexistent. Amb el canvi de mentalitat que cristal·litza en la Il·lustració al segle XVIII es va estenent la mirada racional, crítica i científica a la nostra experiència amb els altres. Per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta perspectiva ens endinsem en quatre dels grans clàssics de la sociologia (Comte, Marx, Durkheim i Weber), tant per conèixer la seva manera d’entendre la sociologia com la seva interpretació sobre l’adveniment de la modernitat.

Finalment, el tercer objectiu és reflexionar sobre què és i què fa la sociologia. No n’hi ha prou a dir que la sociologia no es pot confondre amb la filantropia, la reforma social o les enquestes: cal també explicitar en quin sentit podem dir que és o no una ciència, i què volem dir quan afirmem que la perspectiva sociològica es caracteritza entra d’altres coses per ser crítica i desemmascaradora. És aquí que ens caldrà treballar quin és el lligam entre sociologia i poder, i quina és la tensió entre la sociologia aplicada, al servei d’uns interessos, i la sociologia entesa com a crítica amb el poder. La veu de la sociologia emergeix així com un instrument democràtic per desemmascarar allò que s’amaga darrera el que donem per descomptat, darrera les “veritats oficials” que amaguen els interessos que les sustenten.

Tot això ho fem a partir d’exemples quotidians i exemples d’actualitat, de manera que ens serveixi per desenvolupar una mirada més lúcida a la nostra experiència amb els altres, i també a la ciència social, els seus orígens i els seus desenvolupaments actuals. La sociologia emergeix així com una fantàstica eina de coneixement, i d’escrutini sistemàtic dels ideals Il·lustrats d’igualtat, llibertat i fraternitat que associem a l’adveniment de la modernitat.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Escriptures hipertextuals

Aquesta assignatura d’Humanitats pretén reflexionar sobre la lectura i l’escriptura, però no des d’una perspectiva lingüística, sinó que posa l’accent en com les tecnologies digitals poden modificar els processos de lecto-escriptura i, en certa manera, de pensament. Si l’oralitat va donar lloc al pensament mític, i l’escriptura al filosòfic i a les religions del Llibre, quin tipus de pensament (i d’art i de literatura…) pot fer emergir el suport digital?

És, doncs, una assignatura que neix d’un seguit de qüestions sorgides arran la revolució digital, com ara:

  • com la societat actual genera i transmet informacions i com al llarg de la història s’han anat modificant els modes de formació de coneixement?
  • com els formats i els suports sobre els que projectem els nostres pensaments  condicionen i interactuen amb els propis pensaments?
  • com el caràcter lineal i seqüencial de gran part de la nostra visió del món pot ser modificat per un coneixement hipertextual i en xarxa?
  • en definitiva, el llenguatge oral, l’escriptura lineal i la hipertextual, permeten construir diferents models de subjectivitat?

Continua llegint

Didàctica de les Ciències Socials i TIC

S’explica que si un monjo del segle XIV arribés, a través del temps, al nostre país, probablement quedaria astorat en veure els cotxes i avions, la televisió i els mòbils, els ordinadors i l’electricitat, el genoma humà i la realitat virtual…., però que segurament recuperaria la calma en entrar en una escola o universitat i retrobar-se amb el ritme, les pautes, els manuals i el sistema d’impartir docència.

aula_tradicionalEns cal modificar aquest paradigma d’ensenyament-aprenentatge no per l’existència d’Internet o de les xarxes socials, ni tampoc per la incorporació dels ordinadors a l’aula, ni…  Ens cal construir un nou model perquè ha perdut validesa un dels pilars que van ser sòlids fins a l’era industrial i que van començar a entrar en crisi a partir del segle XIX: el coneixement perenne.

Podem dir que fins fa quatre dècades una persona al llarg de la seva vida no registrava grans canvis en el Saber amb majúscula. Tot el que aprenia en la seva joventut a l’escola elemental o superior li resultava útil i aplicable al llarg de la seva vida. El coneixement registrava canvis i evolucions, però a un ritme que gairebé no afectava la formació dels individus.

Així, un cop superada la infantesa, els individus es formaven en l’aprenentatge d’un ofici i la resta de les seves vides la dedicaven -parlant en termes generals- al desenvolupament, perfeccionament i adquisició d’experiència en relació amb aquest ofici.

En les últimes dècades aquesta situació ha canviat radicalment: La ràpida evolució de moltes disciplines fa que tot especialista hagi de menester cursos de reciclatge, formació contínua, aprenentatge de nous mòduls, etc. La majoria de les persones passen per diverses ocupacions, diversos treballs, i adopten diversos rols i necessiten tenir diverses capacitats i competències. Les dedicacions laborals no responen a uns perfils professionals clars i definits, homologats amb els diplomes consegüents. Continua llegint

Esport i Cultura a Catalunya

By Barça_campió_1903.pdf: Vulcanoderivative work: H4stings (Barça_campió_1903.pdf) [CC-BY-SA-3.0 or GFDL], via Wikimedia Commons

 En el nostre univers cultural hi ha temes que són indiscutits, que tothom considera bàsics i imprescindibles, que conformen l’espinada del tronc del coneixement. En definitiva, temes que no cal presentar, que són obvis. Per contrast, hi ha qüestions o fets socials que al primer cop d’ull semblen més intranscendents, fins i tot en alguns casos algú pot considerar-los banals. No cal dir que en el nostre entorn cultural l’esport ha estat considerat molt sovint en aquest segon bloc, tot i que tingui una presència impressionant a la nostra societat.

Continua llegint

Nou grau en Ciències Socials

Nueva imagen

La UOC posa en marxa un nou grau en Ciències Socials que ofereix un model similar d’estructuració de l’oferta formativa de ciències socials que funciona als països capdavanters d’Europa i els Estats Units.

El seu objectiu és dotar l’estudiant d’una mirada transversal i d’un coneixement plural dels marcs interpretatius i de les eines metodològiques pròpies dels àmbits que integren les ciències socials. D’aquesta manera, les competències adquirides han de permetre a l’estudiant tenir la flexibilitat necessària per a inserir-se en un món professional que, cada vegada més, necessita graduats amb prou recursos per a adaptar-se a les constants transformacions de les nostres societats.

El grau comença el proper 17 de setembre. Més informació i matrícula.

Informació detallada de les assignatures en aquest enllaç.

Conversa a tres bandes ‘Antropologia, literatura, política: els límits de l’experiència’

Antropologia i evolució humana

El proper dijous dia 18 de juny tindrà lloc a València l’acte organitzat en el marc del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC: Conversa a tres bandes ‘Antropologia,literatura, política: els límits de l’experiència’.

Hi participen Mònica Oltra, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Vicenç Villatoro, escriptor i periodista i Begonya Enguix, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats (UOC) i directora a la UOC del Grau.

Trobareu més informació, així com el formulari que heu d’omplir si hi voleu assistir, a aquest enllaç.

L’assistència és lliure i gratuïta.

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.

Arts plàstiques

Imagina’t que un dia entres en una galeria d’art i et trobes amb les següents quatre “obres d’art”:

Tom Friedman: Two By Four, 1990. Un llistó de fusta pintat amb acrílic per tal que s’assembli exactament a ell mateix. 121.9 x 9.5 x 4.5 cm. Venut per Christie’s New York el 17 de maig del 2000 per 25.850 $.

Koons_dog

Jeff Koons: Balloon Dog (Orange), 1994-2000. Crom, acer inoxidable amb revestiment de color transparent. 307,3 x 363,2 x 114,3 cm. Venut per Christie’s Nova York el 2013 per 58.405.000 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hirst_lullaby

Damien Hirst: Lullaby Spring, 2002. Armari amb 6.136 pastilles de bronze pintat. Venut a Londres el juny del 2007 per 19.200.000 $

 

 

 

 

 

Cattelan

Maurizio Cattelan: Untitled, 2001. Maniquí de cera, cabells naturals. 150 x 50 x 32 cm. Venut a Sotheby’s Nova York el 12 de maig del 2010 per 7.922.500 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segurament, la primera cosa que et preguntaràs serà:

Aixo_es_art

Steve Platt: Però això és art?, 2009. Performance concebuda per Antony Gormley Fourth Plinth a Trafalgar Square, Londres

i tot seguit, potser pensaràs:

art_isnt_easy

Matthew Higgs: L’art no és fàcil, 2008. Impressió sobre paper. 40,6 x 50,8 cm.

I quan tot just anaves a sortir de la galeria et topes amb aquesta sala on hi ha escrit a la paret: En entrar a la zona creada per aquest dibuix, i pel període que hi romanguis, declares i acceptes que la constitució dels USA no se t’aplicarà.

I, a més, en el títol s’hi diu que l’artista no garanteix que pugui ser venuda com a obra d’art o que representi una obra d’art.

no_es_art

Carey Young: Declared Void, 2005. Dimensions variables. 337,8 x 337,8 cm.
«The artist does not guarantee that this piece can be sold as a work of art».
«The artist does not represent this to be a work of art».

Probablement, ja no entendràs res: pot un artista dir que la seva obra d’art exposada en una galeria d’art no és una obra d’art?

Si has arribat fins aquí, m’imagino que ja veus per on va aquesta assignatura del màster d’Humanitats, que està centrada en l’estudi i anàlisi d’obres del 1970 al 2014.

Podràs fer-ne un tast si accedeixes a una presentació sobre la genealogia de l’art contemporani, o sobre El Cos en l’art contemporani, o sobre els Temes de l’art Contemporani. I si vols tenir una primera idea sobre quins són els preus de l’art contemporani i què s’arriba a pagar en les subhastes per les obres del segle XX, pots consultar aquest recull de e més de 300 obres a El preu de les obres d’art contemporani.

Joan Campàs
jcampas@uoc.edu
Professor/consultor de l’assignatura – Aura digital

 

 

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Google Llibres o l’acord entre un jutge federal dels EEUU i un monjo de Montserrat

El passat 14 de novembre el jutge nord-americà Denny Chin va sentenciar que el projecte de Google Llibres d’escanejar 20 milions d’obres era legal; d’aquesta manera desestimava la demanada posada per una coalició d’editorials i autors fa 8 anys. En concret, la disputa legal se centrava no en el fet de posar en obert obres completes – cosa que Google només fa si els propietaris dels drets hi estan d’acord o si l’obra pertany al domini públic –, sinó en fer accessibles petits fragments de les obres a partir de cerques específiques fetes pels usuaris. El jutge considera que això entra dintre del fair use (ús legítim que podríem equiparar al dret de citació) i, per tant, és perfectament legal. Els demandants ja han anunciat que recorreran.chin

Arran de la sentència, la UOC va organitzar un seminari on es va presentar i discutir el documental Google i el cervell mundial, coproduït per TV3 i emès per aquesta cadena fa uns mesos, amb la presència del seu productor executiu, Carles Brugueras. El documental, des del punt de vista formal molt ben realitzat, presenta alguns problemes quant al contingut: bàsicament pateix d’un biaix ideològic considerable.

En primer lloc, gran part del documental – inclòs el seu títol – està destinat a convertir Google, d’entrada, en una mena de nou Big Brother amb objectius secrets i sinistres. I tot això basant-se en un error conceptual monumental: el d’equiparar dades a coneixement (o informació amb intel•ligència). El fet que Google arribi a disposar d’una base de dades gegant amb milions de llibres escanejats, no el converteix en cap cervell universal, de la mateixa manera que tenir molta memòria no és el mateix que ser savi.

El documental presenta tot un seguit d’opinions diverses sobre el projecte de Google Llibres. Dic ‘diverses’ perquè van de les “contràries” a les “absolutament contràries”. Les poquíssimes intervencions d’experts coneguts per defensar la cultura lliure i l’accés obert al coneixement – com Larry Lessig –, han estat deliberadament escapçades i convertides en afirmacions neutres o ridícules. Mentre que hi apareixen contínuament representants d’editorials, escriptors o biblioteques, no hi té ni veu ni vot el grup social afectat més nombrós: el dels lectors i usuaris d’Internet. És certament preocupant sentir polítics com Merkel o Sarkozy afirmant amb vehemència que faran “tot el que calgui” per defensar els interessos dels seus escriptors, però qui defensarà els drets, necessitats i interessos dels seus ciutadans, és a dir, l’interès social general?Google_Book_Search_huck

El documental es converteix en molts moments en un simple (per no dir ximple) al•legat genèric contra Internet: “digitalitzar és robar” o “posar en accés obert és com atracar un banc”, diuen alguns dels entrevistats. Aquestes afirmacions recorden la famosa sentència de l’exministra espanyola González Sinde: “¿Para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuantos gigas? ¿Para mandar e-mails?”

Les biblioteques tenen també un gran protagonisme en el documental. En aquest cas, les actituds fluctuen entre l’arrogància dels que han estat durant molt de temps únics garants de l’accés públic a la cultura (el director de la Biblioteca Nacional de França diu, referint-se als membres de Google que el van anar a veure: “no sabien amb qui estaven parlant”), i l’enveja davant d’una iniciativa que les biblioteques no han sabut o volgut emprendre. Fins i tot, el director de la Harvard University Library, Roger Darnton, amb una gran dosi de cinisme, després de desqualificar el projecte, agraeix a Google que els “hagi donat la idea”. Internet té 44 anys d’història i els ha calgut Google Books per veure que la xarxa és un excel•lent mitjà per compartir i fer pública la informació?

En general les crítiques al projecte es recolzen en dos arguments bàsics. El primer, com en aquest darrer cas, és la pèrdua de protagonisme, influència i poder social d’algunes institucions que, en el nou context digital, veuen perillar la seva funció i raó de ser. El segon són els diners, és a dir, la preocupació que Google pugui treure beneficis del projecte. Aquesta darrera inquietud, molt més justificada atès que Google és una empresa i les empreses acostumen a voler treure rendiment econòmic del que fan, no es presenta com el risc que Google converteixi en benefici privat un bé comú o públic, sinó sorprenentment com el perill que ho faci de forma monopolística o sense repartir els guanys!
monjo
En aquest punt, val la pena esmentar un dels moments més tensos del documental, quan una periodista entrevista un monjo de Montserrat, Damià Roure, director de la biblioteca del monestir, que va signar un acord amb Google Llibres per escanejar el seu fons. La periodista li demana, amb un cert sarcasme atès que ja coneix d’antuvi la resposta, “quant va pagar Google per la digitalització d’aquests llibres?” La sorpresa de Roure i el seu silenci posterior el semblen ridiculitzar davant l’audiència. “El seu silenci, demolidor, es fa etern i és altament revelador. Les fonts del coneixement més selecte del món desvalgudes davant del xuclador d’intel•ligència més cobdiciós del món” ens diu un article periodístic. I, tanmateix, el seu silenci ni és etern ni estúpid; al cap d’una estona acaba responent i dóna una resposta molt sensata: no li importa gaire si algú en fa diners de tot això, el que li interessa realment és que uns quants milers de llibres que ara gairebé ningú pot consultar, siguin accessibles per a tothom! Curiosament, aquesta apel•lació a l’interès general és també la base de la sentència del jutge Chin.

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Un país gairebé normal. Dos dies de seminari sobre la cultura catalana i contra ningú

AF Poster seminari UOC 2013Qui perd els orígens, perd identitat” és un dels versos més coneguts de Raimon. Concebut com a himne de combat manté encara avui un valor testimonial d’un temps i  d’un país, tot i que potser sigui hora de qüestionar-ne el seu sentit últim. D’una banda, perquè la identitat no es perd com qui perd les claus, ni és única ni unívoca. La identitat és, per definició, quelcom en constant transformació, múltiple i, sovint, de fronteres borroses. De l’altra, la referència als orígens segurament apel·la a uns temps passats que, tenyits per la nostàlgia i la distància, recordem enganyosament com a millors, harmoniosos i arcàdics. I, en canvi, com ens recorda Salvador Cardús: “la identitat sobreviu i es recrea a condició de revisar els orígens”.

Continua llegint