Esport i Cultura a Catalunya

By Barça_campió_1903.pdf: Vulcanoderivative work: H4stings (Barça_campió_1903.pdf) [CC-BY-SA-3.0 or GFDL], via Wikimedia Commons

 En el nostre univers cultural hi ha temes que són indiscutits, que tothom considera bàsics i imprescindibles, que conformen l’espinada del tronc del coneixement. En definitiva, temes que no cal presentar, que són obvis. Per contrast, hi ha qüestions o fets socials que al primer cop d’ull semblen més intranscendents, fins i tot en alguns casos algú pot considerar-los banals. No cal dir que en el nostre entorn cultural l’esport ha estat considerat molt sovint en aquest segon bloc, tot i que tingui una presència impressionant a la nostra societat.

Continua llegint

Nou grau en Ciències Socials

Nueva imagen

La UOC posa en marxa un nou grau en Ciències Socials que ofereix un model similar d’estructuració de l’oferta formativa de ciències socials que funciona als països capdavanters d’Europa i els Estats Units.

El seu objectiu és dotar l’estudiant d’una mirada transversal i d’un coneixement plural dels marcs interpretatius i de les eines metodològiques pròpies dels àmbits que integren les ciències socials. D’aquesta manera, les competències adquirides han de permetre a l’estudiant tenir la flexibilitat necessària per a inserir-se en un món professional que, cada vegada més, necessita graduats amb prou recursos per a adaptar-se a les constants transformacions de les nostres societats.

El grau comença el proper 17 de setembre. Més informació i matrícula.

Informació detallada de les assignatures en aquest enllaç.

Conversa a tres bandes ‘Antropologia, literatura, política: els límits de l’experiència’

Antropologia i evolució humana

El proper dijous dia 18 de juny tindrà lloc a València l’acte organitzat en el marc del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC: Conversa a tres bandes ‘Antropologia,literatura, política: els límits de l’experiència’.

Hi participen Mònica Oltra, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Vicenç Villatoro, escriptor i periodista i Begonya Enguix, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats (UOC) i directora a la UOC del Grau.

Trobareu més informació, així com el formulari que heu d’omplir si hi voleu assistir, a aquest enllaç.

L’assistència és lliure i gratuïta.

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.

Arts plàstiques

Imagina’t que un dia entres en una galeria d’art i et trobes amb les següents quatre “obres d’art”:

Tom Friedman: Two By Four, 1990. Un llistó de fusta pintat amb acrílic per tal que s’assembli exactament a ell mateix. 121.9 x 9.5 x 4.5 cm. Venut per Christie’s New York el 17 de maig del 2000 per 25.850 $.

Koons_dog

Jeff Koons: Balloon Dog (Orange), 1994-2000. Crom, acer inoxidable amb revestiment de color transparent. 307,3 x 363,2 x 114,3 cm. Venut per Christie’s Nova York el 2013 per 58.405.000 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hirst_lullaby

Damien Hirst: Lullaby Spring, 2002. Armari amb 6.136 pastilles de bronze pintat. Venut a Londres el juny del 2007 per 19.200.000 $

 

 

 

 

 

Cattelan

Maurizio Cattelan: Untitled, 2001. Maniquí de cera, cabells naturals. 150 x 50 x 32 cm. Venut a Sotheby’s Nova York el 12 de maig del 2010 per 7.922.500 $

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Segurament, la primera cosa que et preguntaràs serà:

Aixo_es_art

Steve Platt: Però això és art?, 2009. Performance concebuda per Antony Gormley Fourth Plinth a Trafalgar Square, Londres

i tot seguit, potser pensaràs:

art_isnt_easy

Matthew Higgs: L’art no és fàcil, 2008. Impressió sobre paper. 40,6 x 50,8 cm.

I quan tot just anaves a sortir de la galeria et topes amb aquesta sala on hi ha escrit a la paret: En entrar a la zona creada per aquest dibuix, i pel període que hi romanguis, declares i acceptes que la constitució dels USA no se t’aplicarà.

I, a més, en el títol s’hi diu que l’artista no garanteix que pugui ser venuda com a obra d’art o que representi una obra d’art.

no_es_art

Carey Young: Declared Void, 2005. Dimensions variables. 337,8 x 337,8 cm.
«The artist does not guarantee that this piece can be sold as a work of art».
«The artist does not represent this to be a work of art».

Probablement, ja no entendràs res: pot un artista dir que la seva obra d’art exposada en una galeria d’art no és una obra d’art?

Si has arribat fins aquí, m’imagino que ja veus per on va aquesta assignatura del màster d’Humanitats, que està centrada en l’estudi i anàlisi d’obres del 1970 al 2014.

Podràs fer-ne un tast si accedeixes a una presentació sobre la genealogia de l’art contemporani, o sobre El Cos en l’art contemporani, o sobre els Temes de l’art Contemporani. I si vols tenir una primera idea sobre quins són els preus de l’art contemporani i què s’arriba a pagar en les subhastes per les obres del segle XX, pots consultar aquest recull de e més de 300 obres a El preu de les obres d’art contemporani.

Joan Campàs
jcampas@uoc.edu
Professor/consultor de l’assignatura – Aura digital

 

 

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Google Llibres o l’acord entre un jutge federal dels EEUU i un monjo de Montserrat

El passat 14 de novembre el jutge nord-americà Denny Chin va sentenciar que el projecte de Google Llibres d’escanejar 20 milions d’obres era legal; d’aquesta manera desestimava la demanada posada per una coalició d’editorials i autors fa 8 anys. En concret, la disputa legal se centrava no en el fet de posar en obert obres completes – cosa que Google només fa si els propietaris dels drets hi estan d’acord o si l’obra pertany al domini públic –, sinó en fer accessibles petits fragments de les obres a partir de cerques específiques fetes pels usuaris. El jutge considera que això entra dintre del fair use (ús legítim que podríem equiparar al dret de citació) i, per tant, és perfectament legal. Els demandants ja han anunciat que recorreran.chin

Arran de la sentència, la UOC va organitzar un seminari on es va presentar i discutir el documental Google i el cervell mundial, coproduït per TV3 i emès per aquesta cadena fa uns mesos, amb la presència del seu productor executiu, Carles Brugueras. El documental, des del punt de vista formal molt ben realitzat, presenta alguns problemes quant al contingut: bàsicament pateix d’un biaix ideològic considerable.

En primer lloc, gran part del documental – inclòs el seu títol – està destinat a convertir Google, d’entrada, en una mena de nou Big Brother amb objectius secrets i sinistres. I tot això basant-se en un error conceptual monumental: el d’equiparar dades a coneixement (o informació amb intel•ligència). El fet que Google arribi a disposar d’una base de dades gegant amb milions de llibres escanejats, no el converteix en cap cervell universal, de la mateixa manera que tenir molta memòria no és el mateix que ser savi.

El documental presenta tot un seguit d’opinions diverses sobre el projecte de Google Llibres. Dic ‘diverses’ perquè van de les “contràries” a les “absolutament contràries”. Les poquíssimes intervencions d’experts coneguts per defensar la cultura lliure i l’accés obert al coneixement – com Larry Lessig –, han estat deliberadament escapçades i convertides en afirmacions neutres o ridícules. Mentre que hi apareixen contínuament representants d’editorials, escriptors o biblioteques, no hi té ni veu ni vot el grup social afectat més nombrós: el dels lectors i usuaris d’Internet. És certament preocupant sentir polítics com Merkel o Sarkozy afirmant amb vehemència que faran “tot el que calgui” per defensar els interessos dels seus escriptors, però qui defensarà els drets, necessitats i interessos dels seus ciutadans, és a dir, l’interès social general?Google_Book_Search_huck

El documental es converteix en molts moments en un simple (per no dir ximple) al•legat genèric contra Internet: “digitalitzar és robar” o “posar en accés obert és com atracar un banc”, diuen alguns dels entrevistats. Aquestes afirmacions recorden la famosa sentència de l’exministra espanyola González Sinde: “¿Para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuantos gigas? ¿Para mandar e-mails?”

Les biblioteques tenen també un gran protagonisme en el documental. En aquest cas, les actituds fluctuen entre l’arrogància dels que han estat durant molt de temps únics garants de l’accés públic a la cultura (el director de la Biblioteca Nacional de França diu, referint-se als membres de Google que el van anar a veure: “no sabien amb qui estaven parlant”), i l’enveja davant d’una iniciativa que les biblioteques no han sabut o volgut emprendre. Fins i tot, el director de la Harvard University Library, Roger Darnton, amb una gran dosi de cinisme, després de desqualificar el projecte, agraeix a Google que els “hagi donat la idea”. Internet té 44 anys d’història i els ha calgut Google Books per veure que la xarxa és un excel•lent mitjà per compartir i fer pública la informació?

En general les crítiques al projecte es recolzen en dos arguments bàsics. El primer, com en aquest darrer cas, és la pèrdua de protagonisme, influència i poder social d’algunes institucions que, en el nou context digital, veuen perillar la seva funció i raó de ser. El segon són els diners, és a dir, la preocupació que Google pugui treure beneficis del projecte. Aquesta darrera inquietud, molt més justificada atès que Google és una empresa i les empreses acostumen a voler treure rendiment econòmic del que fan, no es presenta com el risc que Google converteixi en benefici privat un bé comú o públic, sinó sorprenentment com el perill que ho faci de forma monopolística o sense repartir els guanys!
monjo
En aquest punt, val la pena esmentar un dels moments més tensos del documental, quan una periodista entrevista un monjo de Montserrat, Damià Roure, director de la biblioteca del monestir, que va signar un acord amb Google Llibres per escanejar el seu fons. La periodista li demana, amb un cert sarcasme atès que ja coneix d’antuvi la resposta, “quant va pagar Google per la digitalització d’aquests llibres?” La sorpresa de Roure i el seu silenci posterior el semblen ridiculitzar davant l’audiència. “El seu silenci, demolidor, es fa etern i és altament revelador. Les fonts del coneixement més selecte del món desvalgudes davant del xuclador d’intel•ligència més cobdiciós del món” ens diu un article periodístic. I, tanmateix, el seu silenci ni és etern ni estúpid; al cap d’una estona acaba responent i dóna una resposta molt sensata: no li importa gaire si algú en fa diners de tot això, el que li interessa realment és que uns quants milers de llibres que ara gairebé ningú pot consultar, siguin accessibles per a tothom! Curiosament, aquesta apel•lació a l’interès general és també la base de la sentència del jutge Chin.

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Un país gairebé normal. Dos dies de seminari sobre la cultura catalana i contra ningú

AF Poster seminari UOC 2013Qui perd els orígens, perd identitat” és un dels versos més coneguts de Raimon. Concebut com a himne de combat manté encara avui un valor testimonial d’un temps i  d’un país, tot i que potser sigui hora de qüestionar-ne el seu sentit últim. D’una banda, perquè la identitat no es perd com qui perd les claus, ni és única ni unívoca. La identitat és, per definició, quelcom en constant transformació, múltiple i, sovint, de fronteres borroses. De l’altra, la referència als orígens segurament apel·la a uns temps passats que, tenyits per la nostàlgia i la distància, recordem enganyosament com a millors, harmoniosos i arcàdics. I, en canvi, com ens recorda Salvador Cardús: “la identitat sobreviu i es recrea a condició de revisar els orígens”.

Continua llegint

Nelson Mandela, por Ferriol Sòria

Nelson Mandela nos acaba de dejar. Se lleva la gNelson_Mandela-2008_(edit)ratitud de millones de corazones sudafricanos. Madiba, el Tata Mandela, el hombre-dios quedará para siempre en el recuerdo como un estadista colosal, pragmático, un hombre de paz, ejemplo de dignidad y bondad, uno de los últimos referentes universales.

Continua llegint

Explorant els vídeos docents des de la sociologia

Des de l’àmbit de sociologia dels Estudis d’Arts i Humantitats de la UOC estem explorant la incorporació de materials audiovisuals per complementar els materials en paper de l’assignatura. El nostre objectiu no és fer classes magistrals, ni explicar el contingut de l’assignatura, sinó fer vídeos de síntesi que ajudin a clarificar els conceptes a través d’explorar com s’entrellacen. I ho volem fer generant materials en obert que puguin ser aprofitats per altres professors i alumnes d’altres universitats.

El primer resultat d’aquesta treball l’ubiquem en el marc de la feina que fan els alumnes, des de fa semestres, amb una sèrie de conceptes bàsics de la perspectiva sociològica que apareixen als mòduls de l’assignatura (control social, normalitat, socialització, altres significatius, altre generalitzat, etiquetació, rols, etc). Normalment els treballem en uns debats en els quals els hem de clarificar, relacionar i il·lustrar a partir d’exemples, i després demanem un exercici escrit on els han d’aplicar i clarificar a partir d’un documental, una notícia de diari o un anunci.

La nostra experiència ens ha ensenyat que per a molts alumnes, que en general no han fet mai cap assignatura de sociologia, posar en relació els diferents conceptes no és una tasca fàcil, i per això vam proposar-nos fer un vídeo que mostrés de manera molt didàctica el lligam -que com havíem comprovat als debats d’altres anys era particularment opac- entre els conceptes de normalitat, etiquetació, desviació, control social i poder.

El resultat és aquest vídeo, que tot i voler ser molt senzill i simple, sintentitza lligams entre els diferents conceptes que no són gens evidents.

 

Cultura, ciutat, territori

  Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

Continua llegint

Mad Men, The Newsroom, Lost, Homeland, The Wire

homelandLes sèries de TV s’han convertit en un fenòmen de masses, complementant, influint i fins i tot substituint el cinema com a espai audiovisual per excel·lència. Assistim a una nova etapa de la ficció televisiva nord-americana, hereva de l’anomenada edat daurada de la televisió, i que comença en torn el canvi de milenni amb The Sopranos (HBO, 1999-2006), explotà amb Lost (ABC, 2004-2010) i té ara referents en expansió com Game of Thrones (HBO, 2011-).

The-Newsroom

A través del curs De “Mad Men” a “The Newsroom”: quatre estudis de cas de la ficció nordamericana actual realitzarem una panoràmica de la ficcció serial nord-americana actual i ens centrarem en quatre sèries que, a la seva manera, han creat tendència: Mad Men (AMC, 2007-), una sèrie d’autor; Treme (HBO, 2010-), l’hiperrealisme televisiu després de The Wire (HBO, 2002-2006); Homeland (Showtime, 2011-) o la mirada al terrorisme en la nova guerra posmoderna; i The Newsroom (HBO, 2012-), o la pervivència de l’idealisme d’Aaron Sorkin a una redacció d’informatius. Analitzarem aquestes sèries, els seus referents i la seva “cuina”, comentarem l’obra dels principals showrunners actuals (J.J. Abrams, David Simon, Aaron Sorkin, David Chase, etc.) i parlarem, de la mà del professor Òscar González, d’allò que ens manté enganxa a la petita pantalla: les sèries televisives actuals.

mad-men

La Girona de Cerverí de Girona

Foto Jordi S. Carrera, Arxiu del MAC

Foto Jordi S. Carrera, Arxiu del MAC

El proper dissabte 26 de gener tindrà lloc la visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya dins el Cicle Literatura europea i patrimoni, organitzat pel Grau de Llengua i literatura catalanes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

L’objectiu és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del MAC a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al MNAC, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà i la seva pròpia obra mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del MAC.
L’activitat és gratuïta i oberta a tothom, però per participar-hi és imprescindible que ompliu aquest formulari d’inscripció.

Seminari Internacional: Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània

Els dies 13 i 14 de desembre de 2012 tindrà lloc el seminari internacional Resistencialisme i normalització: usos del passat i discursos culturals en la Catalunya contemporània.  El seminari s’inscriu en el  projecte de recerca “Funcions del passat en la cultura catalana contemporània: institucionalització, representacions i identitat” (FFI2011-24751), associat al grup Llengua, cultura i identitat en l’era global, IdentiCat (GRE) de la Universitat Oberta de Catalunya.

Lloc: seu de la Universitat Oberta de Catalunya a Barcelona (Av. Tibidabo, 39). Sales Jordi Pujol i Josep Laporte.

L’assistència al seminari és lliure i gratuïta, prèvia inscripció aquí. Us convidem a participar-hi.

Continua llegint

Seminari Els Reptes de l’Edició Digital

Els propers dies 11 i 12 de desembre de 2012 tindrà lloc el Seminari Els Reptes de l’Edició Digital, organitzat pel postgrau Llibre i lectura en la societat de la informació UOC-Grup 62 dels Estudis d’Arts i Humanitatsde la Universitat Oberta de Catalunya.

Internet, la digitalització, la creació col·laborativa i els nous perfils de lector plantegen múltiples reptes a l’entorn de l’edició, la distribució, la comercialització, l’ús i la conservació de continguts textuals. Aquest seminari serà una tribuna en què diferents especialistes i professionals vinculats al món del llibre explicarem com s’estan afrontant els nous reptes de manera creativa i eficaç, i debatrem sobre tot plegat amb vosaltres.

El seminari tindrà lloc a la sala Josep Laporte de la seu de la UOC (Av. Tibidabo, 39-43, Barcelona).

Continua llegint

Visita al TERMCAT (29 de novembre)

El proper dijous 29 de novembre, a les 16 h, tindrà lloc una visita al TERMCAT (c/ Mallorca 272, 1a planta, Barcelona) adreçada especialment als estudiants de Filologia Catalana i de Llengua i Literatura Catalanes, però oberta també a qualsevol estudiant o persona interessada en les Arts i les Humanitats. L’objectiu de la visita és conèixer el TERMCAT, centre de referència en terminologia creat l’any 1985 per un acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. El centre té la finalitat de promoure, coordinar i desenvolupar les activitats terminològiques en llengua catalana.

La sessió té una durada prevista d’una hora i és totalment gratuïta, però cal fer una inscripció prèvia per mitjà d’aquest enllaç. A més, cal tenir present que el nombre de places és limitat.

Agustín García Calvo, in memoriam

Una doble entrada d’homenatge al professor Agustín García Calvo (1926-2012), a càrrec de Laura Fontcuberta i Francesc Núñez.

Laura Fontcuberta
El dia de Tots Sants va morir l’escriptor, filòleg i traductor Agustín García Calvo. Havia nascut a Zamora el 1926 i havia rebut, entre d’altres, el Premi Nacional d’assaig, el de literatura i el de traducció pel conjunt de la seva obra. Va ser també professor universitari i col·laborador de diversos mitjans de comunicació. Va cultivar gairebé tots els gèneres, des del periodisme fins al teatre i, com a pensador polític, va qüestionar tota la ideologia dominant des d’una perspectiva propera a l’anarquisme. La seva reflexió sobre els mecanismes del llenguatge com a pensament i acció el va dur a reinterpretar la història de la filosofia i sobretot va fer que s’interessés pel pensament presocràtic.

Continua llegint

Qüestions d’Humanitats (1): “Els Orígens de la Humanitat”

La primera conferència d’aquest cicle de sessions organitzades pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya tindrà lloc el proper dimarts 23 d’ctubre a les 18:30h. a la seu del Col·legi (Rambla Catalunya, 8. pral., Barcelona [mapa]).

Caçadors Hadzabe, Llac Eyasi, Tanzània. Imatge de Jordi Serrallonga.

El ponent és l’arqueòleg, naturalista, escriptor, guia d’expedicions i professor de Prehistòria a la UOC Jordi Serrallonga (entreu i navegueu per la seva pàgina web, no us decebrà; al contrari, tindreu la sensació d’endinsar-vos en un llarg viatge en el temps… i en l’espai). Serrallonga (Barcelona, 1969) presentarà a aquesta conferència les seves recerques sobre els orígens de la Humanitat a l’Àfrica Oriental. Va treballar amb Jordi Sabater i Pi i actualment és director d’HOMINID. Grup d’Orígens Humans. Ha publicat articles científics d’impacte a revistes com Journal of Human Evolution, Current Anthropology, Folia Primatologica i Human Evolution.

Fruït de la seva tasca investigadora, els treballs de camp i els viatges, la conferència del proper dimarts 23 d’octubre versarà sobre diversos aspectes de l’arqueologia, l’etnologia, la primatologia i l’evolució humana amb l’objectiu d’oferir una panoràmica general sobre la conducta dels avantpassats humans més llunyans en el temps.

Cicle de conferències: “Qüestions d’Humanitats”

http://www.dantezaragoza.com/wp-content/uploads/2012/04/vitruvio12.jpgDes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de Catalunya, el programa d’Humanitats (Grau d’Humanitats i Màster d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies), s’organitza un cicle conferències on quatre dels nostres col·laboradors docents ens exposen les seves recerques i reflexionen sobre temes clau per entendre el nostre món i la nostra condició social.

Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
Rambla Catalunya, 8. pral., Barcelona [mapa]

Continua llegint

Homenatge al catedràtic d’antropologia Joan Prat i Carós

El dia 10 d’octubre es va fer a la URV de Tarragona un homenatge al catedràtic d’Antropologia Joan Prat i Carós, professor emèrit d’aquesta universitat. L’acte ha aplegat a bona part de la comunitat antropològica catalana amb representants de la UB, UAB, la UOC i també d’ altres universitats de l’estat.

http://www.publicacionsurv.cat/media/k2/items/cache/778faba3e3dc8c6c6db24b403da494ae_S.jpgJoan Prat, com es va posar de relleu en l’acte d’homenatge, és part del nucli fundador del departament d’antropologia a la URV (que abans era la Universitat de Barcelona a Tarragona), molt reconegut professionalment, que va ser el primer departament en implantar un doctorat en Antropologia Urbana  a l’estat. A més a més, Joan Prat ha sabut transmetre els seus interessos –que van des de la religiositat popular, fins a les sectes, passant per les pel·lícules de terror- amb frescor i alhora profunditat als seus estudiants.

Continua llegint

Centre de Recursos en TEA

Rosa Serrano, tutora d’Humanitats, juntament amb Queralt Burgaya, ha presentat una de les idees guanyadores del concurs UOC&Plugged: es tracta de Centre de Recursos en TEA.

http://mentsobertes.uoc.edu/plug/uploads/ideas/idea_150.jpgEs tracta d’un Centre físic ubicat a Manresa on es donarà servei a totes les famílies de nens amb TEA (trastorn de l’espectre autista) que ho sol·licitin. Al centre hi haurà esplai els matins de dissabte, assessorament psicològic als pares i professionals de l’ensenyament, biblioteca especialitzada, banc de joguines per a la teràpia domiciliària, llistat de professionals que ofereixen tracte especial a nens amb TEA (odontòlegs, perruquers, podòlegs…), aula de formació per a pares i per a diversos col·lectius que ho demanin… i tot aquest servei és gratuït.

A més, el CR TEA de la Catalunya Central vol ser un referent per tal que se’n creïn altres més arreu de Catalunya. I compta amb recursos en línea i un bloc.

El web es vol convertir en un lloc on es puguin habilitar comunitats de pràctica (famílies, professionals) i que sigui el punt d’unió de tota la xarxa de CR TEA que es vagin constituint.

Revista Artnodes: taules rodones sobre l’art i la cultura digital

Amb motiu de la celebració dels 10 anys de la revista Artnodes dedicada a les interseccions entre art, ciència i tecnologia, des del Postgrau en Art i Cultura Digital UOC-LABoral organitzem dues taules rodones (a Barcelona i Madrid) amb diversos experts amb l’objectiu d’analitzar conjuntament el present, el passat i el futur de l’art i la cultura digital. La temàtica de les taules incideix en alguns dels temes tractats en el mateix postgrau i en el darrer número d’Artnodes: “Nous Mitjans, Art-Ciència i Art contemporani: Cap a un discurs híbrid?”, i també en les recents polèmiques suscitades arran del recent número de celebració dels 50 anys de la revista Artforum. De la mateixa manera, presentarem la tercera edició del postgrau que iniciem el 17 d’octubre.

Continua llegint

Aniversari John Cage: crònica de l’exposició ‘Imatges del silenci’ (La Virreina)

En relació als actes commemoratius de l’aniversari del músic John Cage organitzats pel Centre de la Imatge a La Virreina i gestioanats per l’Institut de Cultura de Barcelona, ens fem resó al nostre bloc de la crónica de l’exposició Imatges del silenci a càrrec de Xavier Maristany, alumne del Grau d’Humanitats de la UOC. Aquesta exposició és fruit del la relació que van mantenir Emanuel Pimenta, un artista intermèdia brasiler, i el compositor nord-americà.

La mostra està integrada per diversos elements distribuïts en quatre espais. Just a l’entrada, tretze fotografies d’Emanuel Pimenta, totes elles en blanc i negre, ens conviden a conèixer la quotidianitat del loft de John Cage: “Tretze fotografies del loft de John Cage mostren excepcionalment l’entorn viscut per aquest compositor i la sensibilitat pel silenci de les coses. En el pensament musical de Cage és el silenci el que permet sentir el soroll dels objectes, de la gent, de la natura, dels animals o del batec del cor. Són assajos fotogràfics que posen l’èmfasi en objectes isolats que expliquen la filosofia zen de Cage“ (fragment del programa de l’exposició). Les acompanyen tretze pensaments d’aquest compositor escrits sobre el blanc predominant de la paret i una omnipresent atmosfera sonora, la composició 18/6, creada per Pimenta a partir de l’amplificació del que Cage sentia al seu estudi amb la finestra oberta. De fet, l’obra s’exhibeix en una petita habitació annexa, però contagia tot l’espai expositiu i, particularment, la primera sala.

Continua llegint

Premi Núria Tudela i Penya per una estudiant del Grau d’Humanitats de la UOC

Fem resó i ens congratulem de que Mònica Flores Mateo, estudiant del Grau d’Humanitats, ha guanyat el Premi Núria Tudela i Penya pel seu bloc “El teixit de Penèlope”. Aquest premi s’adreça a estudiants i poden optar-hi estudiants d’ensenyament secundari i universitari amb iniciatives relaciones amb qualsevol aspecte del món clàssic.

Entre els mèrits del bloc de Mònica per guanyar el premi s’ha destacat la voluntat de posar en diàleg la tradició clàssica occidental i la contemporaneïtat.

El bloc ha estat tutoritzat per la professora Mònica Miró Vinaixa, consultora i tutora als Estudis d’Humanitats i de Llengua i literatura catalanes de la UOC.

Juan Villoro: “El libro aprende a leer”

Tornem després de les vacances (heu carregat les piles i agafat embranzida per gaudir el nou curs?), i ho fem amb un article de Juan Villoro publicat el passat diumenge 2 de setembre, especialment idoni pels temps que corren…

El libro aprende a leer

Juan Villoro
El Periodico de Catalunya / 2-IX-2012

Con los ‘e-books’, los lectores dejamos un rastro y la lectura se ha convertido en un acto semipúblico

Cuando San Agustín vio leer a San Ambrosio a fines del siglo IV fue testigo de una peculiar manera de expresar la devoción: el sorprendente erudito leía en silencio. Agustín atesoró la escena y no dejó de incluirla en sus Confesiones: «Cuando Ambrosio leía, pasaba la vista sobre las páginas penetrando su alma, en el sentido, sin proferir una palabra ni mover la lengua (…) Entiendo que leía de ese modo para conservar la voz (…) En todo caso, el propósito de aquel hombre era bueno».

Continua llegint

Més incertesa, més humanitats

http://territori.blogs.uoc.edu/wp-content/uploads/0902Salvador2.jpg

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC es plauen de convidar-vos a la conferència que impartirà Salvador Cardús, professor de sociologia de la UAB. Cardús farà una reflexió sobre la necessitat de preservar, revaluar i actualitzar el saber humanístic en el món del segle XXI.

L’acte se celebrarà al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (Rambla Catalunya, 8, pral., Barcelona) [mapa] el dia 12 de setembre de 2012 a les 18 hores en el marc de la presentació del nou Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies  i el Grau d’Humanitats de la UOC.

Inscriu-te en aquest enllaç.

Un mar de mites…

Avui es commemora el 20è aniversari de l’inici dels Jocs Olímpics de Barcelona ’92. Molts recordem aquell 25 de juliol de 1992, la cerimònia d’inauguració, amb molts detalls (des de l’eterna desfilada dels atletes a la fletxa al pebeter). Però aquest breu post és per recordar, dins d’aquella llarga cerimònia, l’espectacle realitzat per la Fura dels Baus, amb música del sempre genial Ryuichi Sakamoto, sota el títol “Mar Mediterrani”. L’aventura d’uns emigrants des de la Grècia de l’any 700 a.C. i fins la Barcelona de 1992. El mar, el foc, la lluita, el mite en darrera instància: el mite de la fundació, del mar com a lloc de trobada (i també de lluita), com a forja de la civilització.

[yframe url=’http://www.youtube.com/watch?v=yjgIS1_82ag’]

[yframe url=’http://www.youtube.com/watch?v=Ni3DV7icxzk&feature=relmfu’]

Els més joves potser no recordareu aquest espectacle; potser ara és el moment. I per aquells que ho vam viure en directe, gaudir-ne un altre cop.

Salutacions.

Accés Obert – Grau i Màster en Humanitats

El proper semestre posem en marxa el nou Màster Universitari en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies de la UOC i ja tenim accés obert! Trobareu més informació sobre el nou màster (pla d’estudis, a qui va dirigit, professorat, etc.) i els procediments per accedir-hi si cliqueu en aquest enllaç.

Recordem també que ja teniu accés obert per informar-vos sobre la matrícula del Grau en Humanitats. Trobareu tota la informació al següent enllaç.