Conferència L’escriptura de la història a l’espai digital

#HistòriaContemporània

El proper dimarts dia 10 d’octubre tindrà lloc la conferència L’escriptura de la història a l’espai digital, a càrrec del Dr. Anaclet Pons, catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València. Serà a les 17h, a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història UB (4t pis). Una vegada finalitzada la conferència, se servirà un refrigeri a càrrec del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC. Hi esteu tots/es convidats/es!

Història Contemporània i Món Actual (interuniversitari: UB, UOC)

Història Contemporània i Món Actual

QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, per Katja Naumann

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la darrera conferència del cicle Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn, a càrrec de Katja Naumann, investigadora al Entanglements and Globalization Department de la Universitat de Leipzig.

La conferència tindrà lloc el dijous 15 de juny de les 14.30h a les 15:30h a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

Historians of all times have tried to make sense of the(ir) world and have written about humanity’s past. What is then special about ‘global’ historiography after the spatial turn? Where does it come from, and how did it depart from older all-encompassing narratives? Continua llegint

La història de Catalunya en vint objectes

El dissabte 27 de maig tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya contemporània (segles XIX i XX) a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme polític
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

programa-simposi-congres-de-cultura-catalanaPer commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, s’ha organitzat un Simposi d’història sota el títol: “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“. Durant dos dies, s’aplegaran acadèmics, investigadors i congressistes per aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

Continua llegint

Escenaris de la Guerra Civil a Barcelona

El proper dissabte 13 de maig tindrà lloc una visita guiada que recorrerà els escenaris principals de la Guerra Civil espanyola al centre de Barcelona. La visita proporciona una visió general de la guerra i se centra sobretot en els aspectes següents:

  • La derrota del cop d’estat del 19 de juliol de 1936
  • La revolució anarquista
  • La violència revolucionària
  • Els atacs a edificis religiosos
  • Els Fets de Maig de 1937
  • La Barcelona de George Orwell
  • Els bombardeigs de Barcelona
  • La vida quotidiana durant la guerra
  • L’ocupació de Barcelona per l’exèrcit franquista

sant-felip-neri

La ruta de la visita inclou diversos edificis i espais relacionats amb els fets clau de la guerra, com ara la Plaça de Catalunya, les Rambles, les Esglésies de Betlem, Sant Jaume i Santa Maria del Pi, l’Avinguda de la Catedral, la Plaça de Sant Jaume i la Plaça de Sant Felip Neri.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita són les escales d’accés a l’Oficina dels Mossos d’Esquadra de Plaça de Catalunya, a les 10,30 h.

Properes visites del cicle:

  • 20 de maig: Mil anys d’història pels carrers de Barcelona
  • 27 de maig: La història de Catalunya en vint objectes

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials. Seminari internacional

Abril-Juny 2017
Universitat Oberta de Catalunya – UOC
Avinguda del Tibidabo 39-43, Barcelona

Aquest seminari es proposa analitzar l’ús i aplicació de les nocions de “global” i “globalització” en diferents àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials. En concret, comptarem amb la participació de quatre investigadors internacionals que han estudiat i aplicat aquestes nocions de manera significativa en els seus àmbits de recerca: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. L’objectiu principal és oferir un espai de debat i intercanvi sobre les perspectives teòriques i metodològiques que s’han generat al voltant d’aquests conceptes i afavorir una mirada interdisciplinària.

cicle-globalitzacio-i-lite

PROGRAMA

Dijous 6 d’abril, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes  [vídeo]
Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method
Béatrice Joyeux-Prunel (École Normale Supérieure)

Dijous 27 d’abril, 18:00 – 19:00 hores. Sala Tony Bates
Transnational Literature, the Triumph of the National Novel
Jernej Habjan (Institute of Slovenian Literature and Literary Studies)

Dijous 18 maig, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
World-Sociology
Peter Wagner (Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona)

Dijous 15 juny, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes [vídeo]
Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn
Katja Naumann (Entanglements and Globalization Department, Universitat de Leipzig)

Organitza
Diana Roig i Neus Rotger

Amb:
Teresa Iribarren
Carles Prado
Marta Puxan-Oliva

Amb el suport de
Estudis d’Arts i Humanitats
MapModern

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 18 de març tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 22 d’abril: Museu d’Història de Catalunya
  • 29 d’abril: La història de Catalunya a través de l’art (MNAC)

La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 26 de novembre tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

 

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 15 d’octubre tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Conferència “La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors”

En el marc de la quarta edició del Màster en Història contemporània i món actual, coorganitzat per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya,  el proper dijous dia 6 d’octubre a les 19:00 hores tindrà lloc la conferència La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors” que serà impartida pel Dr. Guirao, catedràtic Jean Monnet d’història “ad personam” a la UPF. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona.

fernando_guirao (1)El Dr. Guirao és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1986) i Doctor en Història i Civilització per l’Institut Universitari Europeu de Florència (1993). És professor a la Universitat Pompeu Fabra i també a la Barcelona Graduate School of Economics. Ha sigut professor visitant en diverses institucions d’entre les que destaquen el Council on West European Studies de la Universitat de Yale (1992-1994) o el St. Antony’s College de la Universitat d’Oxford (1997).

D’entre les seves nombroses publicacions destaquen Spain and the Reconstruction of Western Europe, 1945-57. Challenge and Response (London/NY, Macmillan/St. Martin’s Press, 1998); (ed.) Alan S. Milward and Contemporary European History: Collected Academic Reviews (London/NY, Routledge, 2015); (ed.) Alan S. Milward and a Century of European Change (London/NY, Routledge, 2012); i Democrazie. L’Europa meridionale e la fine delle dittature (Milan, Mondadori Education–Le Monnier, 2010).

Us deixem a continuació l’abstract que ell mateix ens ha fet arribar sobre la conferència que impartirà el proper dijous. Hi esteu tots convidats!

Els historiadors tenim la nostra quota de responsabilitat en la crisi europea que vivim des del 2008. Tenim responsabilitat en quant al relat històric sobre la integració europea que traslladat a la societat i per la incapacitat del nostre col·lectiu de mostrar possibles vies de sortida a la present crisi europea. La història — l’anàlisi i el relat dels historiadors — importa, i no  hi han societats prosperes i segures sense bons historiadors, un actiu malauradament en fort declivi.

Crònica des d’Istanbul

20160718_160944Miguel Grajales, gestor cultural de l’Institut Cervantes a Istanbul, és un veterà de la UOC: graduat en Documentació, màster de Gestió Cultural, professor col·laborador de Món Islàmic i, ara mateix, estudiant del Màster d’Humanitats. Des de la històrica ciutat turca, amb un peu a Europa i l’altre a Àsia, va ser testimoni involuntari del recent intent de cop d’estat militar i de la reacció posterior del president Recep Tayyip Erdoğan. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-lo.

Com vas assabentar-te de què alguna cosa estava passant ? Com t’informaves ? Com vas seguir els esdeveniments ?

La veritat és que em vaig assabentar pel meu cunyat, que viu a Egipte i que em va preguntar si estava bé, si passava alguna cosa. Suposo que la notícia va sortir en algun mitjà i per això em va escriure. Prova de la celeritat de les notícies al món actual! Jo estava a casa treballant (acabant un treball de la UOC precisament) i no vaig parar atenció als sorolls que venien del carrer. El soroll d’avions a la zona on visc és força freqüent i també és força usual veure helicòpters -privats o de la polícia- al cel d’Istanbul. Un cop alertat, vaig començar a buscar notícies per internet. Les xarxes socials a Turquia estan força controlades i ja en aquell moment havien caigut les prinicipals. La majoria de diaris i cadenes de ràdio i televisió estan en mans d’Erdogan i del seu complex econòmic i mediàtic, així que tampoc no eren fonts totalment de fiar. Per tant vaig haver de seguir les notícies per fonts no turques. Diaris espanyols, anglesos i nord-americans i cadenes àrabs. Val a dir que internet va funcionar força bé tota la nit. Companys i amics de Catalunya m’anaven retransmetent el que deien els mitjans allà i jo intentava contrastar aquelles notícies. Sobretot seguia la dels corresponsals a Istanbul, molts dels quals conec personalment i sé que treballen bé i busquen fonts de confiança. Durant tota la nit va haver moltes notícies i rumors (que si Erdogan havia fugit del país i demanat asil a Alemanya o Iran, que si havien bombardejat) i un tenia una sensació d’estar una mica perdut, sobresaturat. Ara, en veure les imatges de la gent al pont (recordo, a tocar de casa), cada cop més nombrosa, vaig dir que l’única sortida per al cop era un bany de sang com a Egipte.

A banda d’internet va ser una nit de balcons i finestres, mirant com passaven alguns cotxes i peatons tímidament primer, com si no passés res, i després en més nombre, molts dels quals anaven cap al pont (que és a un parell de quilòmetre de casa meva). El que més em va sobtat de tot és el soroll que poden fer les armes. El soroll dels trets que venien del pont -i que podia veure per televisió- se sentien com si fossin a la cantonada.

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 21 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica.

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

La influencia de la cultura grega en l’àmbit domèstic del món romà.

Jordi Beltran Andreu
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La influencia de la cultura griega en el ámbito doméstico del mundo romano

La influencia de Grecia en la arquitectura doméstica romana

Domus romana

Al llarg dels seus deu segles d’història, Roma va anar rebent influències molt diverses de totes aquelles cultures amb les que es va relacionar, especialment de la grega. La influència del món grec va provocar que el ciutadà romà tradicional, pragmàtic i auster, soldat i camperol, fidel als costums i tradicions dels seus avantpassats i defensor de la dignitat del treball lligat a la terra, passes a convertir-se, a partir del segle II a. C., en un nou tipus de romà que podríem anomenar hel·lenitzat. Es tracta d’un home enriquit i ansiós per exhibir i malgastar la seva fortuna en luxes i excessos, una fortuna que no procedeix ja de la terra, si no del comerç o de l’especulació Immobiliari, un home que exhibeix influències culturals gregues com a mostra del seu refinament.

Aquesta arribada de la cultura grega influeix en molts aspectes del món romà, i un dels més destacats és l’habitatge i el seu contingut, particularment en les cases de les elits. Per tal d’entendre com es manifestà aquesta influència, cal analitzar les fases històriques que condicionen el procés d’adopció de la cultura grega, valorar les fonts literàries i els testimonis de la cultura material per tal d’elaborar un discurs sobre la recepció de Grècia a Roma, examinar la manera com la historiografia actual contempla el procés de transmissió cultural aquí plantejat, considerar l’impacte que va suposar l’arribada de la cultura grega sobre el món romà i investigar, finalment, cóm es manifesta exactament la influència del món hel·lènic en l’àmbit domèstic romà. Concretament, com s’afirma en l’habitatge pròpiament dit, en la decoració, en el mobiliari i en l’aixovar domèstic.

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El dissabte 30 d’abril els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

mnac logo

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

La Girona del Cerverí

Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MAC2_4Dissabte 2 d’abril
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Amb la col·laboració delmac

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 2 d’abril de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 30 d’abril de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dissabte, 14 de maig de 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

 

PROGRAMA 

Continua llegint

Conferència inaugural màster de la Mediterrània Antiga

Garcia Morcillo 03 (1)Amb motiu de l’inici del nou període de docència del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB-UAH), el proper dia 24 de febrer tindrà lloc la conferència inaugural del semestre. Aquesta iniciativa, ara esdevinguda ja una mena de tradició acadèmica del màster, comptarà aquest any amb la valuosa presència de la professora Dra. Marta García Morcillo, responsable de la conferència titulada “Prosperidad y Decadencia en la Geografía de Estrabón”.

La Dra. Marta García Morcillo és actualment professora (Senior Lecturer) en la University of Roehampton – London, i prèviament havia estat guardonada com a Senior Reseach Fellow de la Alexander von Humboldt Foundation en Heidelberg, després d’haver passat alguns anys a diverses universitats europees (Wales, Leicester, Dresden…).

Especialitzada en el àmbit de la Història de Roma, la Dra. Marta Garcia Morcillo ha dedicat part de la seva recerca a l’àmbit de l’economia romana. Però, també ha destacat amb força en altres àmbits menys tradicionals dels estudis sobre l’Antiguitat, com ara els estudis sobre cinema i antiguitat. De fet, ha estat vinculada a la organització de diversos congressos i activitats del grup internacional Imagines.

La conferència tindrà lloc el proper dia 24 de febrer a les 11.30 am, a la Sala d’Actes (B7/1056) de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

Congrés ‘Memòria del conflicte a l’Antiguitat’

300px-Ludovisi_Gaul_Altemps_Inv8608_n3Els pròxims dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Memòria del conflicte a l’Antiguitat. Ús de la guerra per la historiografia antiga. Organitzat pel Grup de Recerca Emergent 2014SGR1111 Història del conflicte a l’Antiguitat, reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del congrés és plantejar reflexions obertes al voltant de la instrumentalització dels conflictes com explicació del present dels autors del món antic, i reprendre mots com ara memòria col·lectiva, identitat o alteritat en relació amb la història i la guerra, tot des de l’anàlisi del món antic. A partir de les ponències d’investigadors de renom en la història antiga del Pròxim Orient, Egipte, Grècia o Roma, i fins i tot d’aproximacions a la modernitat, les ponències que composen aquest congrés suposen un conjunt de recerques que de ben segur ajudaran a conèixer millor i entendre amb detall les mentalitats històriques i historiogràfiques de la història del conflicte a l’Antiguitat.

En el congrés participen activament diversos professors i investigadors vinculats al Màster de la Mediterrània antiga ofert per la UOC en col·laboració amb la UAB i la UAH. D’aquesta manera, el congrés suposa una magnífica oportunitat per tots els amants en el món antic d’apropar-se a qüestions de gran interès en relació amb les cultures antigues.

El congrés tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei, s/n). L’entrada és gratuïta, però es recomana inscripció prèvia trucant al Museu.

Conferència “Història, divulgació i patrimoni”

atenesAmb motiu de l’inici del curs del nou semestre del Màster oficial de la Mediterrània Antiga, en el que participen la UAB, la UOC i la Universidad de Alcalá de Henares, el proper dimecres dia 14 es celebrarà a la Facultat de Lletres de la UAB una conferència d’inici de curs a càrrec de Josep Borrell.

La xerrada, que s’enmarca dins del cicle de conferències que s’estan duent a terme a la UAB en relació amb la oferta del Màster de la Mediterrània Antiga, porta el títol de “Història, Divulgació i Patrimoni”, amb la intenció de dur a terme una sèrie de reflexions al voltant de les sortides professionals dels estudiants interessats en el món de l’antiguitat mediterrània. El ponent, Josep Borrell, és l’antic editor de la coneguda revista Clio, publicació de divulgació històrica ara desapareguda. Borrell és també responsable d’un nou projecte empresarial, anomenat Grecia Viajes (http://www.greciaviajes.com) que te com a finalitat organitzar viatges personalitzats a Grècia, amb una forta orientació especialitzada cap als indrets de valor arqueològic. La llarga trajectòria del ponent, J. Borrell, en tasques de divulgació i ara també de turisme i patrimoni, el converteixen en un valuos interlocutor per afrontar un debat sobre les possibilitats de trobar sortides professionals més allà de les tradicionals (docència, recerca) en relació amb el món de Grècia i Roma, així com el del Pròxim Orient o Egipte.

La xerrada tindrà lloc el proper dimecres 14 d’octubre a les 8.30 a.m. a l’aula 112 de la Facultat de Lletres de la UAB.

La professora Gema Martín inaugura el Màster d’Història

1516Avui, dijous 8 d’octubre, la professora Gema Martín (UAM) fa la conferència inaugural del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC a la Sala Gran de la Facultat del carrer Montalegre de Barcelona a les 18:30. Reconeguda experta sobre el món islàmic, les transicions en aquells països i la dona musulmana, la seva xerrada porta per títol “Política y conflictos: alineamientos regionales e internacionales en Oriente Medio“. L’entrada és gratuïta i oberta a tot el públic interessat.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint