Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

La Girona del Cerverí

Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MAC2_4Dissabte 2 d’abril
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Amb la col·laboració delmac

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 2 d’abril de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 30 d’abril de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dissabte, 14 de maig de 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

 

PROGRAMA 

Continua llegint

Conferència inaugural màster de la Mediterrània Antiga

Garcia Morcillo 03 (1)Amb motiu de l’inici del nou període de docència del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB-UAH), el proper dia 24 de febrer tindrà lloc la conferència inaugural del semestre. Aquesta iniciativa, ara esdevinguda ja una mena de tradició acadèmica del màster, comptarà aquest any amb la valuosa presència de la professora Dra. Marta García Morcillo, responsable de la conferència titulada “Prosperidad y Decadencia en la Geografía de Estrabón”.

La Dra. Marta García Morcillo és actualment professora (Senior Lecturer) en la University of Roehampton – London, i prèviament havia estat guardonada com a Senior Reseach Fellow de la Alexander von Humboldt Foundation en Heidelberg, després d’haver passat alguns anys a diverses universitats europees (Wales, Leicester, Dresden…).

Especialitzada en el àmbit de la Història de Roma, la Dra. Marta Garcia Morcillo ha dedicat part de la seva recerca a l’àmbit de l’economia romana. Però, també ha destacat amb força en altres àmbits menys tradicionals dels estudis sobre l’Antiguitat, com ara els estudis sobre cinema i antiguitat. De fet, ha estat vinculada a la organització de diversos congressos i activitats del grup internacional Imagines.

La conferència tindrà lloc el proper dia 24 de febrer a les 11.30 am, a la Sala d’Actes (B7/1056) de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

Congrés ‘Memòria del conflicte a l’Antiguitat’

300px-Ludovisi_Gaul_Altemps_Inv8608_n3Els pròxims dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Memòria del conflicte a l’Antiguitat. Ús de la guerra per la historiografia antiga. Organitzat pel Grup de Recerca Emergent 2014SGR1111 Història del conflicte a l’Antiguitat, reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del congrés és plantejar reflexions obertes al voltant de la instrumentalització dels conflictes com explicació del present dels autors del món antic, i reprendre mots com ara memòria col·lectiva, identitat o alteritat en relació amb la història i la guerra, tot des de l’anàlisi del món antic. A partir de les ponències d’investigadors de renom en la història antiga del Pròxim Orient, Egipte, Grècia o Roma, i fins i tot d’aproximacions a la modernitat, les ponències que composen aquest congrés suposen un conjunt de recerques que de ben segur ajudaran a conèixer millor i entendre amb detall les mentalitats històriques i historiogràfiques de la història del conflicte a l’Antiguitat.

En el congrés participen activament diversos professors i investigadors vinculats al Màster de la Mediterrània antiga ofert per la UOC en col·laboració amb la UAB i la UAH. D’aquesta manera, el congrés suposa una magnífica oportunitat per tots els amants en el món antic d’apropar-se a qüestions de gran interès en relació amb les cultures antigues.

El congrés tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei, s/n). L’entrada és gratuïta, però es recomana inscripció prèvia trucant al Museu.

Conferència “Història, divulgació i patrimoni”

atenesAmb motiu de l’inici del curs del nou semestre del Màster oficial de la Mediterrània Antiga, en el que participen la UAB, la UOC i la Universidad de Alcalá de Henares, el proper dimecres dia 14 es celebrarà a la Facultat de Lletres de la UAB una conferència d’inici de curs a càrrec de Josep Borrell.

La xerrada, que s’enmarca dins del cicle de conferències que s’estan duent a terme a la UAB en relació amb la oferta del Màster de la Mediterrània Antiga, porta el títol de “Història, Divulgació i Patrimoni”, amb la intenció de dur a terme una sèrie de reflexions al voltant de les sortides professionals dels estudiants interessats en el món de l’antiguitat mediterrània. El ponent, Josep Borrell, és l’antic editor de la coneguda revista Clio, publicació de divulgació històrica ara desapareguda. Borrell és també responsable d’un nou projecte empresarial, anomenat Grecia Viajes (http://www.greciaviajes.com) que te com a finalitat organitzar viatges personalitzats a Grècia, amb una forta orientació especialitzada cap als indrets de valor arqueològic. La llarga trajectòria del ponent, J. Borrell, en tasques de divulgació i ara també de turisme i patrimoni, el converteixen en un valuos interlocutor per afrontar un debat sobre les possibilitats de trobar sortides professionals més allà de les tradicionals (docència, recerca) en relació amb el món de Grècia i Roma, així com el del Pròxim Orient o Egipte.

La xerrada tindrà lloc el proper dimecres 14 d’octubre a les 8.30 a.m. a l’aula 112 de la Facultat de Lletres de la UAB.

La professora Gema Martín inaugura el Màster d’Història

1516Avui, dijous 8 d’octubre, la professora Gema Martín (UAM) fa la conferència inaugural del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UB-UOC a la Sala Gran de la Facultat del carrer Montalegre de Barcelona a les 18:30. Reconeguda experta sobre el món islàmic, les transicions en aquells països i la dona musulmana, la seva xerrada porta per títol “Política y conflictos: alineamientos regionales e internacionales en Oriente Medio“. L’entrada és gratuïta i oberta a tot el públic interessat.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (4)

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la quarta edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (Madrid i Florència). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament al blog.

Programació de sortides pel 2015

0. Sabadell: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 14 març

1. Sitges: Cau Ferrat i Fundaciò Stämpfli 21 març

2. Ruta del Cister: Santes Creus – Poblet – Vallbona de les Monges 18 abril

3. Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen 16-17 maig

4. Sant Martí del Canigó – Sant Miquel de Cuixà – Vilafranca del Conflent 4 juliol

5. Barcelona. Seminari UOC 3 octubre

6. Florència: Galleria degli Uffizi – Duomo – Galleria dell’ Accademia 23-24-25 octubre

7. Vic – Cabrera: Museu Episcopal de Vic – Santuari de Cabrera 21 novembre

8. Barcelona: itinerari per la ciutat (escultura contemporània?) 12 desembre

Continua llegint

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Didàctica de les Ciències Socials i TIC

S’explica que si un monjo del segle XIV arribés, a través del temps, al nostre país, probablement quedaria astorat en veure els cotxes i avions, la televisió i els mòbils, els ordinadors i l’electricitat, el genoma humà i la realitat virtual…., però que segurament recuperaria la calma en entrar en una escola o universitat i retrobar-se amb el ritme, les pautes, els manuals i el sistema d’impartir docència.

aula_tradicionalEns cal modificar aquest paradigma d’ensenyament-aprenentatge no per l’existència d’Internet o de les xarxes socials, ni tampoc per la incorporació dels ordinadors a l’aula, ni…  Ens cal construir un nou model perquè ha perdut validesa un dels pilars que van ser sòlids fins a l’era industrial i que van començar a entrar en crisi a partir del segle XIX: el coneixement perenne.

Podem dir que fins fa quatre dècades una persona al llarg de la seva vida no registrava grans canvis en el Saber amb majúscula. Tot el que aprenia en la seva joventut a l’escola elemental o superior li resultava útil i aplicable al llarg de la seva vida. El coneixement registrava canvis i evolucions, però a un ritme que gairebé no afectava la formació dels individus.

Així, un cop superada la infantesa, els individus es formaven en l’aprenentatge d’un ofici i la resta de les seves vides la dedicaven -parlant en termes generals- al desenvolupament, perfeccionament i adquisició d’experiència en relació amb aquest ofici.

En les últimes dècades aquesta situació ha canviat radicalment: La ràpida evolució de moltes disciplines fa que tot especialista hagi de menester cursos de reciclatge, formació contínua, aprenentatge de nous mòduls, etc. La majoria de les persones passen per diverses ocupacions, diversos treballs, i adopten diversos rols i necessiten tenir diverses capacitats i competències. Les dedicacions laborals no responen a uns perfils professionals clars i definits, homologats amb els diplomes consegüents. Continua llegint

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

“La Fascinación por el Mediterráneo de la Arqueología Española (1871-1962)”

th

El proper 15 d’octubre tindrà lloc l’acte d’inauguració del curs 2014-2015 del Màster Universitari de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB) amb la conferència inaugural “La Fascinación por el Mediterráneo de la Arqueología Española (1871-1962)”, a càrrec del Dr. F. Gràcia Alonso, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona (UB), Director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i especialista en la Prehistòria de la Península Ibérica y en Historiografia de l’Arqueologia.

L’acte tindrà lloc a les 19.00, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (Avgda. Tibidabo, 39-43, Barcelona). Podeu inscriure-us-hi en aquest enllaç.

Us hi esperem!

Presentació a Madrid del llibre El tesoro del «Vita»

tesoro_vitaEl proper diumenge dia 1 de juny, a les 11:30h, tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expo­lio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia i Gloria Munilla.

L’acte serà presentat per Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED i comptarà amb la participació dels autors: Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria de la UB i  Gloria Munilla, directora del Programa Màster Interuniversitari en Mediterrànea Antiga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

T’esperem al Pabellón de Actividades de la Feria del Libro de Madrid (Parque del Retiro).

Espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 26 d’abril es va realitzar l’itinerari-seminari sobre la Guerra Civil Espanyola, amb els 55 inscrits a l’activitat.

Corbera_Ebre

El primer seminari, a les ribes de l’Ebre al seu pas per Miravet, es va centrar en la presentació i descripció de tres fets paradigmàtics de la guerra civil:

Aquests tres fets permeten reflexionar sobre la pròpia debilitat de la II República, sobre els enfrontaments entre el Govern de Catalunya i el de la República i sobre els aspectes de la violència social que es va desfermar. Algunes d’aquestes reflexions es poden trobar en el document sobre La crisi de la Segona República (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/crisi_segona_republica.pdf).

El segon seminari va tenir lloc tot passejant pel castell de Miravet. D’una banda, es va debatre el paper d’aquestes fortificacions com a capital simbòlic i com a mecanismes destructors de plusvàlua i, de l’altra, un cop situats a la terrassa superior, tot aprofitant les vistes sobre l’Ebre, es va descriure cartogràficament l’evolució de la guerra, utilitzant un conjunt de mapes sobre la guerra civil (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/mapes_sopbre_guerra_civil.pdf)

Cap el migdia ens hem desplaçat a Pinell de Brai, per tal de fer un recorregut per la catedral del vi i observar els arcs parabòlics de Cèsar Martinell i, després de dinar, hem continuat l’itinerari cap a Corbera d’Ebre, tot passant, després de Gandesa, entre la Serra de Cavalls i la de Pàndols. Al poble vell de Corbera, enmig de les cases enrunades pels bombardeigs durant la Batalla de l’Ebre, hi hem fet el darrer seminari sobre la Batalla de l’Ebre. La visita a l’església semiderruïda i un àudiovisual amb testimonis de l’època ens han fet adonar que, sobretot per a la gent gran de la zona, el tema de la guerra civil no ha cicatritzat pas les ferides.

Durant el viatge de tornada, i per tal que res caigui en l’oblit, es podia anar recordant una cronologia dels principals fets d’aquesta guerra-lluita de classes.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

Els espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 26 d’abril, una sortida per les terres de l’Ebre,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:batalla_ebre

  • L’Orde del Temple
  • El modernisme
  • La guerra Civil

 

Programa

 9,30 h: trobada a Miravet
10 a 11, 30 h: Visita del castell de Miravet
11,30 a 12 h: desplaçament a Pinell de Brai
12 a 13 h: visita del celler cooperatiu de Pinell de Brai
13,30 a 15,30 h: dinar a Pinell de Brai
15,30 a 16 h: desplaçament a Corbera d’Ebre
16 a 18 h: Visita del Centre d’interpretació de la Guerra Civil

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Miravet hi ha 180 km. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorçar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada al castell de Miravet (3,5 euros). El preu del dinar oscil·larà al volltant del 20 euros.

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball 

 mapa_batalla_Ebre

“La Actualidad del Mundo Antiguo”

Los días 2, 3 y 4 de abril se celebra en Sevilla el congreso “La Actualidad del Mundo Antiguo”. Esta actividad, abierta al público, pretende desvelar la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. Durante las diversas ponencias y actividades se analizará la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. De esta forma, se hablará del Mundo Antiguo en el cine, la televisión, la novela, el mundo de la divulgación científica, los videojuegos, la música, los juegos de rol, los juegos de estrategia, y un largo etcétera con el que se pretende ofrecer un panorama lo más completo posible sobre las repercusiones que la Antigüedad, sus acontecimientos y personajes, tienen en la cultura contemporánea de España y el Mundo.

En el congreso tendrá lugar la comunicación titulada “Agamenón siempre llama dos veces. Antigüedad, cine y remake” que irá a cargo de Borja Antela, docente del Máster del Mediterráneo Antiguo UOC-UAB.

Mas información.

 

Ruta dels càtars

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 28 i 29 de juny, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

 

Programa

Dissabte 28 de juny 

     matí 

Barcelona – Perpinyà            189 km            2 h.

Perpinyà – Lapradelle            59 km             1 h 

Visita castell de Puilaurens    obert de 10 a 19 h     4 € en grup   tél: 04 68 20 65 26 

Lapradelle – Queribus           32 km             40’ 

Visita castell de Queribus  obert de 9,30 a 19 h   4,5 € en grup    tél: 04 68 45 0369

Dinar a Rouffiac-des-Corbières  L’Auberge artistique Les 3 Cathares  tél. 0468584031 

     tarda 

Rouffiac – Peyrepertuse        4 km 

Visita castell de Peyrepertuse   obert de 9 a 19 h     4,5 € en grup    tél: 04 82 53 24 07

Peyrepertuse – Carcassonne  79 km           1 h 33’

 Diumenge 29 de juny 

     matí 

Visita Carcassonne   9 a 11 h.    Castell obert de 10 a 18,30 h  6,5 grup o 8,5 €   

Carcassonne – Mirepoix    48 km.             45’ 

Dinar a Mirepoix                        

    tarda

Mirepoix – Montségur      31 km              45′ 

Visita castell de Montsegur             Tel: 05 61 03 03 03 

Montsegur – Barcelona          274 km            3 h 40’

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner    Aura digital

Inscripció tancada

Informacions d’interès

Es publica aquesta sortida amb temps per tal que tothom pugui organitzar-se la reserva d’hotel. Farem nit a Carcassona. Per tant, es pot cercar l’allotjament a la mateixa Carcassona o rodalies. A més d’hotels es pot cercar per chambres d’hôtes, gîtes…

Es recomana portar diner en efectiu per tal de pagar les entrades als castells.

S’aconsella portar calçat adequat per accedir als castells

Materials de treball (es penjaran més endavant)

Mapa

 Mapa de la zona, en el qual s’han subratllat els castells de Puilaurens, Quéribus, Peyrepertuse, Arques i Montségur, així com la ciutat de Mirepoix..

 

Recerca sobre el malbaratament de patrimoni del govern la Segona República a l’exili

vitaEl passat 20 de març va tenir lloc l’acte de presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

Podeu accedir a la notícia sobre la recerca portada a terme en el llibre:
Notícia en català
Noticia en castellano

Espanya segueix sent diferent

Podeu accedir a l’article que que ha publicat El Periódico sobre com la insistència en la “indisoluble unidad de España” i en l’afirmació que “España es la nación más  antigua de Europa” són clares expressions que Espanya no existeix com a nació. És un intent de contextualitzar  l’actual problemàtica sobiranista.

Espanya_diferent

Joan Campàs     Aura digital

“Els orígens mítics d’Atenes”

Mediterrania antigaAmb motiu de l’inici de la docència del segon semestre del Màster Universitari de la Mediterrània Antiga, es celebrarà una ponència inagural de semestre. La conferència portarà per títol “Els orígens mítics d’Atenes”, i anirà a càrrec del professor Pedro Azara, docent de la UPC i actualment comisari de la exposició “Mediterráneo”, recentment inaugurada al Caixafòrum de Barcelona.

L’acte tindrà lloc a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, el proper dia 19 de març a partir de les 10.00. La conferència és oberta i l’accés serà lliure, per tant, tothom està convidat a participar-hi.

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Centre i perifèria al món antic

PeltasteUna altra de les noves assignatures del proper semestre al Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) és “Centre i perifèria al món antic”. Aquest títol tan atractiu com ampli, no obstant, ha estat molt acotat a nivell temàtic pel responsable de l’assignatura, el professor Borja Antela-Fernárdez (UAB), per tal de diferenciar amb claredat les temàtiques a tractar d’altres continguts de caire més geogràfic. D’aquesta manera, l’objectiu serà tractar la concepció de l’alteritat, i per tant, de la relació entre poder central i pobles marginals, definits per trets profundament diferencials, en el marc del món antic. Es revisaran, en primer lloc, les descripcions de pobles extramediterranis en contrast amb els models de les civilitzacions que detenen el poder, com també, en segon lloc, la qüestió del viatge com a trobada, més enllà dels límits imposats, incloent aquí la interessant parodoxogafia i les concepcions irracionals de l’espai. Per últim, es proposarà als alumnes reflexionar sobre els ‘ets i uts’ d’aquest model interpretatiu, desenvolupant a més respostes pròpies d’anàlisi d’aquesta complexa problemàtica.

Història cultural de l’antic Egipte

449px-Seated_scribeDurant el proper semestre que comença al març, els estudiants del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) podran matricular l’assignatura “Història Cultural de l’Antic Egipte”. De la mà del professor Josep Cervelló, els alumnes s’endinsaran en qüestions com l’escriptura i la llengua antigues de l’Egipte faraònic, així com en el seu rerefons sociològic, literari i científic. Igualment, també les materialitzacions estètiques, reflectides per la cultura plàstica, seran motiu d’estudi. D’aquesta manera, es pretén qüestionar conceptes com el d’art i artesà, i aprofundir en la interpretació de la relació entre cultura material i cultura immaterial. Tot això farà, de ben segur, les delícies dels ‘egiptòfils’ que hagin triat l’itinerari d’especialització en Pròxim Orient i Egipte, una de les apostes d’avantguarda del màster de Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB).

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint