Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (4)

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la quarta edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (Madrid i Florència). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament al blog.

Programació de sortides pel 2015

0. Sabadell: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 14 març

1. Sitges: Cau Ferrat i Fundaciò Stämpfli 21 març

2. Ruta del Cister: Santes Creus – Poblet – Vallbona de les Monges 18 abril

3. Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen 16-17 maig

4. Sant Martí del Canigó – Sant Miquel de Cuixà – Vilafranca del Conflent 4 juliol

5. Barcelona. Seminari UOC 3 octubre

6. Florència: Galleria degli Uffizi – Duomo – Galleria dell’ Accademia 23-24-25 octubre

7. Vic – Cabrera: Museu Episcopal de Vic – Santuari de Cabrera 21 novembre

8. Barcelona: itinerari per la ciutat (escultura contemporània?) 12 desembre

Continua llegint

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Didàctica de les Ciències Socials i TIC

S’explica que si un monjo del segle XIV arribés, a través del temps, al nostre país, probablement quedaria astorat en veure els cotxes i avions, la televisió i els mòbils, els ordinadors i l’electricitat, el genoma humà i la realitat virtual…., però que segurament recuperaria la calma en entrar en una escola o universitat i retrobar-se amb el ritme, les pautes, els manuals i el sistema d’impartir docència.

aula_tradicionalEns cal modificar aquest paradigma d’ensenyament-aprenentatge no per l’existència d’Internet o de les xarxes socials, ni tampoc per la incorporació dels ordinadors a l’aula, ni…  Ens cal construir un nou model perquè ha perdut validesa un dels pilars que van ser sòlids fins a l’era industrial i que van començar a entrar en crisi a partir del segle XIX: el coneixement perenne.

Podem dir que fins fa quatre dècades una persona al llarg de la seva vida no registrava grans canvis en el Saber amb majúscula. Tot el que aprenia en la seva joventut a l’escola elemental o superior li resultava útil i aplicable al llarg de la seva vida. El coneixement registrava canvis i evolucions, però a un ritme que gairebé no afectava la formació dels individus.

Així, un cop superada la infantesa, els individus es formaven en l’aprenentatge d’un ofici i la resta de les seves vides la dedicaven -parlant en termes generals- al desenvolupament, perfeccionament i adquisició d’experiència en relació amb aquest ofici.

En les últimes dècades aquesta situació ha canviat radicalment: La ràpida evolució de moltes disciplines fa que tot especialista hagi de menester cursos de reciclatge, formació contínua, aprenentatge de nous mòduls, etc. La majoria de les persones passen per diverses ocupacions, diversos treballs, i adopten diversos rols i necessiten tenir diverses capacitats i competències. Les dedicacions laborals no responen a uns perfils professionals clars i definits, homologats amb els diplomes consegüents. Continua llegint

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

“La Fascinación por el Mediterráneo de la Arqueología Española (1871-1962)”

th

El proper 15 d’octubre tindrà lloc l’acte d’inauguració del curs 2014-2015 del Màster Universitari de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB) amb la conferència inaugural “La Fascinación por el Mediterráneo de la Arqueología Española (1871-1962)”, a càrrec del Dr. F. Gràcia Alonso, Catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona (UB), Director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) i especialista en la Prehistòria de la Península Ibérica y en Historiografia de l’Arqueologia.

L’acte tindrà lloc a les 19.00, a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (Avgda. Tibidabo, 39-43, Barcelona). Podeu inscriure-us-hi en aquest enllaç.

Us hi esperem!

Presentació a Madrid del llibre El tesoro del «Vita»

tesoro_vitaEl proper diumenge dia 1 de juny, a les 11:30h, tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expo­lio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia i Gloria Munilla.

L’acte serà presentat per Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED i comptarà amb la participació dels autors: Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria de la UB i  Gloria Munilla, directora del Programa Màster Interuniversitari en Mediterrànea Antiga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

T’esperem al Pabellón de Actividades de la Feria del Libro de Madrid (Parque del Retiro).

Espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 26 d’abril es va realitzar l’itinerari-seminari sobre la Guerra Civil Espanyola, amb els 55 inscrits a l’activitat.

Corbera_Ebre

El primer seminari, a les ribes de l’Ebre al seu pas per Miravet, es va centrar en la presentació i descripció de tres fets paradigmàtics de la guerra civil:

Aquests tres fets permeten reflexionar sobre la pròpia debilitat de la II República, sobre els enfrontaments entre el Govern de Catalunya i el de la República i sobre els aspectes de la violència social que es va desfermar. Algunes d’aquestes reflexions es poden trobar en el document sobre La crisi de la Segona República (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/crisi_segona_republica.pdf).

El segon seminari va tenir lloc tot passejant pel castell de Miravet. D’una banda, es va debatre el paper d’aquestes fortificacions com a capital simbòlic i com a mecanismes destructors de plusvàlua i, de l’altra, un cop situats a la terrassa superior, tot aprofitant les vistes sobre l’Ebre, es va descriure cartogràficament l’evolució de la guerra, utilitzant un conjunt de mapes sobre la guerra civil (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/mapes_sopbre_guerra_civil.pdf)

Cap el migdia ens hem desplaçat a Pinell de Brai, per tal de fer un recorregut per la catedral del vi i observar els arcs parabòlics de Cèsar Martinell i, després de dinar, hem continuat l’itinerari cap a Corbera d’Ebre, tot passant, després de Gandesa, entre la Serra de Cavalls i la de Pàndols. Al poble vell de Corbera, enmig de les cases enrunades pels bombardeigs durant la Batalla de l’Ebre, hi hem fet el darrer seminari sobre la Batalla de l’Ebre. La visita a l’església semiderruïda i un àudiovisual amb testimonis de l’època ens han fet adonar que, sobretot per a la gent gran de la zona, el tema de la guerra civil no ha cicatritzat pas les ferides.

Durant el viatge de tornada, i per tal que res caigui en l’oblit, es podia anar recordant una cronologia dels principals fets d’aquesta guerra-lluita de classes.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

Els espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 26 d’abril, una sortida per les terres de l’Ebre,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:batalla_ebre

  • L’Orde del Temple
  • El modernisme
  • La guerra Civil

 

Programa

 9,30 h: trobada a Miravet
10 a 11, 30 h: Visita del castell de Miravet
11,30 a 12 h: desplaçament a Pinell de Brai
12 a 13 h: visita del celler cooperatiu de Pinell de Brai
13,30 a 15,30 h: dinar a Pinell de Brai
15,30 a 16 h: desplaçament a Corbera d’Ebre
16 a 18 h: Visita del Centre d’interpretació de la Guerra Civil

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Miravet hi ha 180 km. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorçar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada al castell de Miravet (3,5 euros). El preu del dinar oscil·larà al volltant del 20 euros.

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball 

 mapa_batalla_Ebre

“La Actualidad del Mundo Antiguo”

Los días 2, 3 y 4 de abril se celebra en Sevilla el congreso “La Actualidad del Mundo Antiguo”. Esta actividad, abierta al público, pretende desvelar la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. Durante las diversas ponencias y actividades se analizará la repercusión que las cuestiones relacionadas con la Antigüedad tienen en diversos aspectos del mundo de la cultura y las artes de nuestro tiempo. De esta forma, se hablará del Mundo Antiguo en el cine, la televisión, la novela, el mundo de la divulgación científica, los videojuegos, la música, los juegos de rol, los juegos de estrategia, y un largo etcétera con el que se pretende ofrecer un panorama lo más completo posible sobre las repercusiones que la Antigüedad, sus acontecimientos y personajes, tienen en la cultura contemporánea de España y el Mundo.

En el congreso tendrá lugar la comunicación titulada “Agamenón siempre llama dos veces. Antigüedad, cine y remake” que irá a cargo de Borja Antela, docente del Máster del Mediterráneo Antiguo UOC-UAB.

Mas información.

 

Ruta dels càtars

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 28 i 29 de juny, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

 

Programa

Dissabte 28 de juny 

     matí 

Barcelona – Perpinyà            189 km            2 h.

Perpinyà – Lapradelle            59 km             1 h 

Visita castell de Puilaurens    obert de 10 a 19 h     4 € en grup   tél: 04 68 20 65 26 

Lapradelle – Queribus           32 km             40’ 

Visita castell de Queribus  obert de 9,30 a 19 h   4,5 € en grup    tél: 04 68 45 0369

Dinar a Rouffiac-des-Corbières  L’Auberge artistique Les 3 Cathares  tél. 0468584031 

     tarda 

Rouffiac – Peyrepertuse        4 km 

Visita castell de Peyrepertuse   obert de 9 a 19 h     4,5 € en grup    tél: 04 82 53 24 07

Peyrepertuse – Carcassonne  79 km           1 h 33’

 Diumenge 29 de juny 

     matí 

Visita Carcassonne   9 a 11 h.    Castell obert de 10 a 18,30 h  6,5 grup o 8,5 €   

Carcassonne – Mirepoix    48 km.             45’ 

Dinar a Mirepoix                        

    tarda

Mirepoix – Montségur      31 km              45′ 

Visita castell de Montsegur             Tel: 05 61 03 03 03 

Montsegur – Barcelona          274 km            3 h 40’

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner    Aura digital

Inscripció tancada

Informacions d’interès

Es publica aquesta sortida amb temps per tal que tothom pugui organitzar-se la reserva d’hotel. Farem nit a Carcassona. Per tant, es pot cercar l’allotjament a la mateixa Carcassona o rodalies. A més d’hotels es pot cercar per chambres d’hôtes, gîtes…

Es recomana portar diner en efectiu per tal de pagar les entrades als castells.

S’aconsella portar calçat adequat per accedir als castells

Materials de treball (es penjaran més endavant)

Mapa

 Mapa de la zona, en el qual s’han subratllat els castells de Puilaurens, Quéribus, Peyrepertuse, Arques i Montségur, així com la ciutat de Mirepoix..

 

Recerca sobre el malbaratament de patrimoni del govern la Segona República a l’exili

vitaEl passat 20 de març va tenir lloc l’acte de presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

Podeu accedir a la notícia sobre la recerca portada a terme en el llibre:
Notícia en català
Noticia en castellano

Espanya segueix sent diferent

Podeu accedir a l’article que que ha publicat El Periódico sobre com la insistència en la “indisoluble unidad de España” i en l’afirmació que “España es la nación más  antigua de Europa” són clares expressions que Espanya no existeix com a nació. És un intent de contextualitzar  l’actual problemàtica sobiranista.

Espanya_diferent

Joan Campàs     Aura digital

“Els orígens mítics d’Atenes”

Mediterrania antigaAmb motiu de l’inici de la docència del segon semestre del Màster Universitari de la Mediterrània Antiga, es celebrarà una ponència inagural de semestre. La conferència portarà per títol “Els orígens mítics d’Atenes”, i anirà a càrrec del professor Pedro Azara, docent de la UPC i actualment comisari de la exposició “Mediterráneo”, recentment inaugurada al Caixafòrum de Barcelona.

L’acte tindrà lloc a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, el proper dia 19 de març a partir de les 10.00. La conferència és oberta i l’accés serà lliure, per tant, tothom està convidat a participar-hi.

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Centre i perifèria al món antic

PeltasteUna altra de les noves assignatures del proper semestre al Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) és “Centre i perifèria al món antic”. Aquest títol tan atractiu com ampli, no obstant, ha estat molt acotat a nivell temàtic pel responsable de l’assignatura, el professor Borja Antela-Fernárdez (UAB), per tal de diferenciar amb claredat les temàtiques a tractar d’altres continguts de caire més geogràfic. D’aquesta manera, l’objectiu serà tractar la concepció de l’alteritat, i per tant, de la relació entre poder central i pobles marginals, definits per trets profundament diferencials, en el marc del món antic. Es revisaran, en primer lloc, les descripcions de pobles extramediterranis en contrast amb els models de les civilitzacions que detenen el poder, com també, en segon lloc, la qüestió del viatge com a trobada, més enllà dels límits imposats, incloent aquí la interessant parodoxogafia i les concepcions irracionals de l’espai. Per últim, es proposarà als alumnes reflexionar sobre els ‘ets i uts’ d’aquest model interpretatiu, desenvolupant a més respostes pròpies d’anàlisi d’aquesta complexa problemàtica.

Història cultural de l’antic Egipte

449px-Seated_scribeDurant el proper semestre que comença al març, els estudiants del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) podran matricular l’assignatura “Història Cultural de l’Antic Egipte”. De la mà del professor Josep Cervelló, els alumnes s’endinsaran en qüestions com l’escriptura i la llengua antigues de l’Egipte faraònic, així com en el seu rerefons sociològic, literari i científic. Igualment, també les materialitzacions estètiques, reflectides per la cultura plàstica, seran motiu d’estudi. D’aquesta manera, es pretén qüestionar conceptes com el d’art i artesà, i aprofundir en la interpretació de la relació entre cultura material i cultura immaterial. Tot això farà, de ben segur, les delícies dels ‘egiptòfils’ que hagin triat l’itinerari d’especialització en Pròxim Orient i Egipte, una de les apostes d’avantguarda del màster de Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB).

Cent anys de l’inici de la Gran Guerra


First-World-War
El 28 de juny de 1914 el jove Gavrilo Princip, membre del grup radical Joves Bosnis, assessinava a l’arxiduc Francesc Ferran, hereu de l’Imperi austro-hongarès, durant la seva visita a Sarajevo. No era el primer magnicidi, ni seria el darrer; però esdevindria l’excusa per l’inici d’un conflicte bèl·lic que transformaria profundament el món conegut. Res seria igual després de la Primera Guerra Mundial. No per casualitat, l’historiador Eric Hobsbawm hi situava l’inici real del segle XX.

Continua llegint

Un país gairebé normal. Dos dies de seminari sobre la cultura catalana i contra ningú

AF Poster seminari UOC 2013Qui perd els orígens, perd identitat” és un dels versos més coneguts de Raimon. Concebut com a himne de combat manté encara avui un valor testimonial d’un temps i  d’un país, tot i que potser sigui hora de qüestionar-ne el seu sentit últim. D’una banda, perquè la identitat no es perd com qui perd les claus, ni és única ni unívoca. La identitat és, per definició, quelcom en constant transformació, múltiple i, sovint, de fronteres borroses. De l’altra, la referència als orígens segurament apel·la a uns temps passats que, tenyits per la nostàlgia i la distància, recordem enganyosament com a millors, harmoniosos i arcàdics. I, en canvi, com ens recorda Salvador Cardús: “la identitat sobreviu i es recrea a condició de revisar els orígens”.

Continua llegint

Nelson Mandela, por Ferriol Sòria

Nelson Mandela nos acaba de dejar. Se lleva la gNelson_Mandela-2008_(edit)ratitud de millones de corazones sudafricanos. Madiba, el Tata Mandela, el hombre-dios quedará para siempre en el recuerdo como un estadista colosal, pragmático, un hombre de paz, ejemplo de dignidad y bondad, uno de los últimos referentes universales.

Continua llegint

La crisi de l’estat-nació: el cas espanyol

Cicle: Els temps estan canviant / Conferència: La crisi de l’estat-nació / Dr. Joan Campas Montaner – 26 de novembre del 2013

Casa Golferichs, centre cívic

Presentació

Dins del cicle Els temps estan canviant, la conferència d’avui porta per títol La crisi de l’estat-nació. Deixeu-me avançar les conclusions: el model d’estat-nació sorgit al segle XVII i consolidat durant el XVIII i XIX està obsolet. Ja no serveix. Es va desenvolupar per les necessitats que comportava la transició de les societats agràries a les societats industrials,  ha jugat un paper de primer ordre en el desenvolupament del capitalisme i està a la  base de la majoria de guerres de l’era contemporània. Fins el punt que el professor de filosofia David Alvargonzález, en un debat celebrat pel març del 2013, podia afirmar: «Mentre hi hagi estats-nació, hi haurà guerres». Continua llegint

Sobre “El atroz desmoche” universitari

El proper dij968854ous 7 de novembre a les 20 hores, l’Ateneu Republicà de La Corunya acollirà una xerrada de Jaume Claret, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i director acadèmic del Màster Universitari d’Història contemporània i món actual: la construcció del present UB-UOC. A partir del seu llibre El atroz desmoche. La destrucción de la Universidad española, 1936-1945 (Crítica, Barcelona, 2006), la intervenció se centrarà en el món universitari espanyol durant la Segona República i el primer franquisme, especialment en relació amb la depuració de la Universitat de Santiago de Compostela. A l’acte, també participarà l’investigador gallec i doctor en història Ricardo Gurriarán.

Més informació.

HOMINID EVOLUTION REVOLUTION (per J. Serrallonga)

 

images

De forma més o menys regular, malgrat no existeixi una norma ni regla aritmètica al respecte, les notícies sobre el món de l’evolució humana aterren en els diferents mitjans de comunicació: una nova espècie de nom impronunciable, una datació que envelleix l’origen del nostre llinatge biològic, un fet cultural extraordinari, etcètera. Aleshores és quan els alumnes, o els assistents a algunes de les meves xerrades, es queixen –amb raó– sobre el contingut dels titulars doncs no fan més que afegir “confusió” en el ja enrevessat camp de l’origen, evolució i comportament de la Humanitat.

Continua llegint

Presentació del nou Màster d’Història Contemporània

Aquest semestre engega el nou Màster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, organitzat conjuntament per la Universitat de Barcelona i la UnivMapaersitat Oberta de Catalunya. La sessió inaugural d’aquests nous estudis anirà a càrrec del reconegut historiador Josep Fontana qui parlarà sobre La guerra freda com a ficció, dimarts 8 d’octubre a les 18 hores a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (c/ Montalegre, 6) on tothom hi està convidat.

Continua llegint

Cultura, ciutat, territori

  Ramon_Casas_-_MNAC-_Eugeni_d'Ors-_027305-D_006463La cultura catalana, com totes les cultures, ha establert relacions intel·lectuals, ideològiques i sentimentals amb les seves ciutats i amb el seu territori. I han estat relacions de tarannà ben divers. L’any 1907, Eugeni d’Ors, ideòleg principal del Noucentisme, va publicar la ‘glosa’ “L’arranjament de les muntanyes”, en què afirmava que l’obligació de la civilització, respecte de la muntanya, és “arbitrar-la en arquitectura” i “omplir-la de camins”. Un segle més tard, el 2011, Perejaume, un dels poetes catalans importants del moment, fa l’elegia de “la pobresa agrària dels petits masos” i es pregunta: “Qui us diu que la terra fèrtil que ara hi ha sota els polígons no tornarà a sentir el pes de l’arada?”. L’elogi d’una acció urbanitzadora que equival a acció civilitzadora enfront de l’enyorança del passat agrari sepultat sota la lletjor urbana contemporània: entre aquests dos pols es mouen les relacions de la cultura catalana amb el territori.

Continua llegint

Avi Darwin, som africans ? (II)

1372879860_393953_1372880010_noticia_normalEn el marc de la ja comentada exposició Darwin. El viatge d’un naturalista -que es pot veure fins el 1 de setembre al Museu Blau-, l’arqueòleg, naturalista i professor de “Història I” al Grau d’Humanitats, Jordi Serrallonga, està desplegant tota una sèrie d’activitats. Des de conferències a viatges, sempre entorn la figura de Charles Darwin, la intenció última és reivindicar la rellevància i actualitat científica del personatge. Així, ens els darrers dies, Serrallonga ha protagonitzat una interessant entrevista i un suggerent diàleg amb Jorge Wagenberg. Que ho disfruteu !

Itinerari-seminari Balma de les Gralles – avenc de la Febró

En el marc del projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, el dissabte 29 de juny es va  realitzar l’itinerari-seminari balma de les Gralles – avenc de la Febró, amb els 49 inscrits a l’activitat.

El primer seminari (als peus de la Roca Foradada de Prades) va tenir dos eixos centrals:

1. A partir de la pregunta: per què despareixen els imperis? o, per què actualment ningú adora al déu Amon? 

  • es va plantejar el problema del canvi en la història, introduint les tersis marxianes sobre la contradicció entre les forces productives i les relacions socials de producció
  • es va reflexionar sobre la no neutralitat dels conceptes historiogràfics (ex. per què Guerra de la Independència, i  no Guerra del Francès o Peninsular…?) i es va parlar del nou concepte de classe social vinculat al tipus de consum o capital simbòlic

2. Enllaçant amb el darrer tema, es va fer una mena de joc de màgia posant de manifest com en els Diccionaris d’Història més actuals i significatius, no apareix el concepte de nació, i això ens va permetre debatre sobre:

  • quin concpte de nació s’aplica a Catalunya o a Espanya
  • per què Catalunya i Castella responen a dos models de constitució de l’estat modern
  • com les identitats i els sentiments sovint amaguen (o desdibuixen) problemes econòmics i socials

El segon seminari (després de realitzar un salt quàntic i entrar a la balma de les Gralles) va consistir a comentar un dossier (hi podeu accedir fent clic al següent enllaç) sobre la revolució burgesa a Espanya, amb dues parts complementàries:

  • la primera, basada en Jordi Solé Tura, Eliseo Aja (2009). Constituciones y períodos constituyentes en España: 1808-1936. Madrid. Siglo XXI. 21ª ed., ha permès veure com la revolució burgesa espanyola ha estat dominada i protagonitzada per una oligarquia conservadora, que amb el suport de l’exèrcit i la benedicció de l’església, ha intentat crear un estat radial, centralitat, en benefici propi.   
  • la segona, a partir d’un seguit de dades econòmiques i gràfics trets de diferents programes del Singulars de TV3, ha volgut mostrar com el principal problema de l’Espanya actual és, precisament, la permanència d’aquesta oligarquia al poder i el seu model d’estat centralitzat, que possibilita que les classes més riques només paguin el 20 % d’impostos.

El tercer seminari (des de l’interior de l’avenc de la Febró) va consistir a presentar les causes i les bases socials del carlisme, desfent la idea simplista que uns foren partidaris de la petita Isabel i els altres de Carles Maria Isidre, i diferenciant els motius de  l’aristocràcia ultraconservadora dels de les masses pageses i artesanals, ubicant les insurreccions carlines en zones empobrides (que no pobres).

En finalitzar aquest seminari, varem fer una visita a la cova de l’avenc i, envoltant el gran fal·lus estalagmític del centre de la cova, ens varem conjurar, en nom de la història i de la crítica, contra el patriarcat.

avencFebro Tercer seminari dins l’avenc de la Febró

Joan Campàs Montaner

Aura digital

El món funerari egipci

OLYMPUS DIGITAL CAMERAL’antic Egipte sempre ha estat una font de fascinació per experts i profans. L’interès per l’Egiptologia comprèn des dels monuments llegats per aquella civilització fins al seu univers religiós i simbòlic, recollit en els famosos jeroglífics.

El curs d’estiu El món funerari a l’antic Egipte. Creences i pràctiques pretén apropar  l’alumnat de la UOC un dels temes més apassionants dins la cultura egípcia, de manera clara i amena, però alhorOLYMPUS DIGITAL CAMERAa rigorosa i sense concessions. De la mà de la professora Montserrat Díaz de Cerio, ens introduïrem en un univers de creences i d’idees religioses que va condicionar de manera crucial el comportament cultural i històric dels antics egipcis. En d’altre paraules, entendre què volia dir “viure” i “morir” a l’antic Egipte , i què distingeix les maneres de fer i de pensar dels egipcis respecte a les nostres. Perquè Egipte constitueix una de les grans “alteritats” històriques i culturals de la civilització occidental actual. Aquí rau el seu “misteri” i la seva fascinació, i això el fa actual tot i haver desaparegut fa més de 2.000 anys.

Avi Darwin, som africans?

AnisdelMonoAquest proper dijous 13 de juny a les 18:30 hores Jordi Serrallonga –arqueòleg naturalista i consultor de “Història I” al Grau d’Humanitats— imparteix una conferència sobre Darwin i el orígens humans. Sota el suggerent títol “Darwin, la mona de l’ampolla d’anís, i la por a saber que som africans”, la Sala d’Actes del Museu Blau –el Museu de Ciències Naturals de Barcelona— serà testimoni del seu entusiasme per la divulgació científica. La conferència s’emmarca dins del cicle A l’entorn de Darwin, i l’assistència és gratuïta. Continua llegint