HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme,  Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS per Teresa Romeu

smartphone-1445489_960_720Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

Continua llegint

ICONOGRAFIA I ANÀLISI DE LA IMATGE per Ivan Rega

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? En el context actual en què vivim, endinsats en la «societat de la imatge», tot donant per fet que existeix una «comunicació audiovisual» paral·lela a la «comunicació verbal», sembla una ximpleria aquesta pregunta. No obstant això, durant molt de temps, la història ha estat una disciplina «logocèntrica» (tendència a posar el focus d’atenció en qualsevol text, en la paraula escrita), ja que la noció de «font» era bàsicament textual. En aquest assignatura no es pretén, però, deixar de banda el textos, sinó fer servir-los al costat de les imatges. Per tant, sembla raonable parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. Tanmateix el model de lectura de textos (desxiframent, descodificació) és només una metàfora que fem servir pel que fa a la interpretació de diferents fenòmens o actes comunicatius en que intervé la imatge. Si una obra d’art, però, és susceptible de ser llegida, és a dir, d’entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d’altres de fer-ho malament. És allò l’objectiu principal d’aquesta assignatura —més enllà dels seus continguts—, ensenyar a «mirar» a l’alumnat,  atès que no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica.

Continua llegint

Men in Movement, III Descolonització de les masculinitats: (re) configurant cossos, afectes i política

banner_facebookevent_caEl projecte Men in Movement va començar el 2015 amb la nostra primera conferència a Barcelona i es proposa interrogar les concepcions actuals de les masculinitats reunint investigadors d’avantguarda de diferents orígens i tradicions acadèmiques per tal de permetre el diàleg i construir xarxes estables de discussió sobre les masculinitats des d’una perspectiva crítica.

Seguint l’esperit del projecte, Men in movement III (MIM III) reunirà a especialistes en el camp de les masculinitats procedents de diferents entorns i contextos (universitat, activisme i elaboració de polítiques). Està estructurat en tres seminaris (veure programa complet) dedicats a temes candents relacionats amb les masculinitats.

El primer seminari, Masculinitats en trànsit, reunirà a experts i investigadors sobre masculinitats diaspòriques i migrants. El segon seminari, Afectes i intimitats mòbils, es dedicarà a discutir les configuracions reals (canvis i contradiccions) sobre els afectes i les intimitats masculines. El tercer seminari, Masculinitats, nació i política, analitzarà com els problemes de la masculinitat (i els problemes de gènere) es relacionen amb la política actual.

Els professors Abdessamad Dialmy (professor de Sociologia a la Universitat de Fes) i Mary Vincent (professora d’Història Europea Moderna i vicepresidenta i membre de la Royal Historical Society de la Universitat de Sheffield) obriran i tancaran respectivament la conferència amb sengles discursos magistrals.

Més informació i inscripcions a la web del Men in Movement.

QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

Susan Buck-Morss – Voz filosófica que, sin duda, necesita ser escuchada

Per Montserrat Crespín Perales

Filosofía con imágenes, imágenes con filosofía

Estanterías, libros, novedades editoriales…y muchas veces un sentimiento de desasosiego frente a nombres y grupos de novísimos filósofos y filósofas de los que no se sabe si, con el tiempo, pasarán a olvidarse como estrellas fugaces o serán constelaciones duraderas. Y, entre el cambio de estaciones, de modas y catálogos, algún nombre que se descubre por casualidad y que pasa a formar parte personal de aquellas voces filosóficas que, sin duda, necesitan ser escuchadas, a las que acompañar y por las que dejarse acompañar. A mi juicio, una de ellas es la de la filósofa Susan Buck-Morss.

susan-buck-morss-foto

Buck-Morss, profesora de teoría política de la City University of New York Graduate Center y emérita de la universidad de Cornell (Estados Unidos), excede por su amplio conocimiento y una trayectoria investigadora ineludible de la filosofía de Adorno y Benjamin, de la que es una de las mayores especialistas y absoluta referencia. Pero su perfil no responde al de una académica apegada a un único y acotado ámbito teórico, movimiento o escuela, sino que, tanto sus intereses como sus reflexiones, sobresalen en otros muchos campos: historia del arte, arquitectura, estudios visuales, política, etc.[1]

En lo que se denomina “pensamiento a través de las imágenes”,[2] esta filósofa abre unas sendas que enlazan territorios que secamente pudieran parecer distantes. Y, no obstante, no hay aspecto más históricamente filosófico que el que se centra en la visión. Como ella expresa literalmente: “Pienso con imágenes y hago filosofía con imágenes”.[3]

Para poder presentar a la pensadora y, a la vez, aportar alguna reflexión que atienda a los temas de nuestro tiempo, quisiera resaltar apenas una muestra de su personalidad filosófica. Con este objetivo, a continuación, indicaré unas pocas cuestiones sobre la conceptualización que hace alrededor de la idea de “iconomía” (icono+economía) detrás de los imperios visuales como correlato de la fascinación por la imagen de los líderes, gobernantes, soberanos absolutos que perviven en la maraña de representaciones simbólicas. Comentaré, pues, parte del texto que Buck-Morss dedica a esta cuestión en su “Visual Empire. The Sovereign Icon” (2007).

Del pasado, pero alargadamente presente siglo XX, las figuras representativas de los poderes absolutos y totalitarios de Europa, de la China maoísta o del Japón ultranacionalista (Lenin, Hitler, Stalin, Mao, Hirohito) siguen siendo iconos que atraen a personas de todo el mundo. Sus retratos, sus imágenes, se compran y se venden como productos culturales y dentro de miles de formas y mercancías. Trascienden la significación concreta de sus figuras en su contexto histórico y en este ser revisadas (miradas) continuadamente, siguen siendo actuales. Con estos iconos permanece, como un hilo fino pero irrompible, una fascinación que es a su vez un rechazo. Ellas representan lo que Buck-Morss denomina como “iconomía”. Es decir, la economía de los iconos.[4]

            Del extraordinario análisis que Buck-Morss realiza en torno a lo que llama “Imperio Visual”, habría muchos aspectos a reseñar. Aquí simplemente se va a hacer referencia a unas pocas reflexiones que expone para hablar del modo en el que el director de cine ruso, Aleksandr Sokurov (1951-), retrató fílmicamente a tres iconos del poder del siglo XX: Hitler (film Moloch, 1999), Lenin (film Taurus, 2000) y Hirohito (film Solnze, 2005).

Continua llegint

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats, violències i resistències

Us convidem a participar en la II edició de la Setmana de l’Antropologia, en la que la professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i directora del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC, Begonya Enguix, moderarà la taula “Transgènere i sistema de sexe/gènere. Normativitats i resistències”. La taula també comptarà amb la doctoranda Krizia Nardini, que hi participarà amb la ponència: Cuestionar el machismo y la homo-transfobia desde el activismo de los hombres por la igualdad.

setmana-antropologia

Escuela de Verano ETNOGRAFIA DIGITAL EN LA PRÁCTICA

digital-ethnographyYa os podéis preinscribir en la Escuela de Verano Etnografía Digital en la Práctica, que ofrece a los profesionales, estudiantes de doctorado e investigadores la oportunidad de adquirir y practicar un conjunto de técnicas básicas de investigación, análisis y difusión de la etnografía digital. Esto se obtendrá por medio de una formación teórica y práctica de primera mano en este campo. Los participantes asistirán a una serie de talleres en línea y presenciales, y planificarán, desarrollarán y realizarán informes sobre la etnografía colaborativa del Festival Sónar de Barcelona.

Además de desarrollar habilidades en el campo de la etnografía digital, los participantes de la Escuela de Verano trabajarán para conseguir publicar la etnografía de grupo.

El curso está dirigido por investigadores de ERC-RMIT y del grupo de investigación Mediaccions de la UOC. Los tutores son Sarah PinkJohn PostillElisenda ArdévolDébora LanzeniShanti SumartojoEdgar Gómez Cruz y Alba Colombo.

El curso cuenta con el apoyo de Bianca Vallentine (directora de la Escuela de Verano) y Adriana Partal (coordinadora de la Escuela de Verano).

Preinscripción hasta el día 5 de mayo

Programa completo

 

Vols fer de crític cinematogràfic? Participa en el Nova Crítica.

ficcat-neo

El Festival Internacional de Cinema en Català presenta la segona edició del programa Nova Crítica, una secció que s’inscriu en el programa del festival. Alfons Gorina, crític a La Finestra Indiscreta de Catalunya Radio, tutoritzarà quatre crítics que vulguin aprendre a escriure i elaborar qualitatives crítiques. La dinamització d’aquesta pràctica s’establirà sobre les pel·lícules que es projectaran durant el festival. Una bona oportunitat per a adquirir coneixements i experiència amb el suport d’un professional.

Els seleccionats conviuran del 5 a l’11 de juny a Roda de Berà, amb l’allotjament cobert i hauran de comentar i fer la crítica de tot el que es projecti al FIC-CAR,a través del seu blog.

Com participar-hi:

Continua llegint

Masculinitats i Homes en Moviment: International Conference

men in movement blog

Els Estudis de les Masculinitats van sorgir en els anys 70, però s’han generalitzat en els últims 20 anys, després de la célebre publicació de Connell ‘Masculinities’ i la seva teorització de la masculinitat hegemònica. No obstant això, encara són escassos dins de les ciències socials i en els estudis de gènere, en particular, que han buscat sobretot explicar i fer front a l’absència de les dones dels cànons i desvetllar les relacions de poder intrínseques a les relacions de gènere.

En conseqüència, la tendència principal en la investigació de les masculinitats ha estat interrogar les pràctiques dels homes des d’una perspectiva crítica i deconstruir els discursos i els models dominants en els significats i les practiques de gènere. En alguns casos, l’anàlisi i el desemmascarament de les masculinitats “tradicionals” ha estat un procés paral·lel al “descobriment” de les anomenades “noves masculinitats”. Continua llegint

Presentació del llibre ‘Lesbos, a cor obert’ d’Arantza Diez

Farà uns mesos vàrem organitzar unes xerrades sota el títol ‘Europa, l’última frontera‘ amb motiu del conflicte sirià i els refugiats, per tal d’aprofundir en la tràgica situació que s’està vivint i, oferir una visió crítica més enllà dels relats purament descriptius i descontextualitzats a nivell socio-històric que ofereixen els mitjans de comunicació. Vàrem tenir l’oportunitat de comptar amb Òscar Camps (Director de Proactiva Open Arms), Arantza Diez (Periodista i codirectora del documental ‘To Kyma, rescat al mar Egeu’ i autora del llibre ‘Lesbos, a cor obert‘) i Joan J. Pujades (Catedràtic d’Antropologia social URV). Des dels Estudis d’Arts i Humanitats volem continuar donant ressò a totes aquelles iniciatives que promouen amb profunditat una mirada crítica, comunicativa i necessària d’aquesta deshumanitzada situació.

És per aquest motiu que us animem a assistir a la presentació del llibre ‘Lesbos, a cor obertd’Arantza Diez que tindrà lloc el pròxim dia 10 de novembre a les 19h a l’auditori de la Blanquerna.

 

image

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura

Dylan premi NobelLa concessió del Premi Nobel de Literatura d’enguany a Robert A. Zimmerman, Bob Dylan (Duluth, EUA, 1941) està generant una certa polèmica –com era previsible, d’altra banda. Ningú discuteix que Dylan és excepcional en el seu art, però es dubta que el seu art pugui ser qualificat de literatura.

Des del punt de vista del rock i la música popular, que és el d’aquest article, Bob Dylan va canviar per sempre més la naturalesa de la lletra de les cançons. Fins a Bob Dylan eren artefactes de consum, bàsicament variacions sobre les emocions de l’amor adolescent i altres temes susceptibles d’impacte comercial, compostes per escriptors professionals a sou de les productores. Bob Dylan canvia les regles del joc.

El mite de la cançó protesta.

Hi ha un gran malentès popular sobre Bob Dylan. Dylan és víctima del clixé de la cançó protesta, com John Lennon ho és del clixé de pau, amor i flors que suposadament representa Imagine. Però Dylan no ha estat mai un agitador. Dylan explica històries o exposa estats de consciència.

Sense cap mena de dubte, en els seus segon i tercer LPs la preocupació social és la clau d’algunes cançons que segueixen la veta polititzada del seu mestre Woody Guthrie; són les més conegudes i les que li donen repercussió mundial (Blowin’ In The Wind, With God on Our Side, A Hard Rain’s A-Gonna Fall, Masters of War, The Times They Are a-Changin’) però ni tan sols són majoria en aquests dos àlbums, on per cert ja hi trobem les primeres grans mostres de la sensibilitat que sí que definirà la seva obra (Don’t Think Twice It’s Allright, Girl from the North Country). De fet, Dylan va renegar explícitament de ser un abanderat de la cançó protesta en la estrepitosa electrificació que es produeix a partir dels àlbums Bringing It All Back Home (Columbia, 1965) i Highway 61 Revisited (Columbia, 1965), que li va valer l’anatema dels seguidors amb consciència social, que donaven per fet que havien trobat un nou profeta.

En la resta dels seus cinquanta anys de carrera la consciència social tan sols la trobem en algunes cròniques de personatges reals (Hurricane, Ballad of Hollis Brown, The Lonesome Death of Hatie Carroll, Blind Willie McTell, George Jackson), on sobretot narra la vida de negres tractats amb injustícia. Sí, més enllà dels seus dos o tres primers anys de carrera, Bob Dylan demostra tenir consciència política, especialment preocupació per la discriminació racial. Però Bob Dylan no protesta  –en aquest tipus de cançons fa cròniques, en alguns casos sorprenentment asèptiques i distants. El resultat és que, amb aquestes excepcions, la pràctica totalitat del cançoner de Dylan no té intenció política ni social.

La revolució de Dylan.

La gran innovació de Bob Dylan és que introdueix en les lletres del rock l’expressió de la introspecció i la subjectivitat, i la utilització de tot l’aparell propi de la poesia (metàfores, imatges, col·locacions paradoxals) per a crear paisatges emocionals o ficcions abstractes que prenen sentits variables a les ments dels oients.

A partir de Bob Dylan el món assumeix que les lletres de les cançons populars (1) poden expressar (o presentar-se com que expressen) emocions adultes i els punts de vista del cantant, que crucialment és l’autor de la lletra; i (2) poden tenir intenció artística, poètica. En la música popular global això és un canvi radical, un canvi d’època.

L’altaveu de la revolució.

L’efecte es nota molt clarament en el gran fenomen global de la música popular, els Beatles. Els Beatles canvien el pop i el rock per sempre més, però Bob Dylan canvia la manera d’escriure dels Beatles. Les lletres de les cançons dels Beatles son radicalment diferents a partir de 1964. Fins aleshores els Beatles havien seguit –amb un èxit espectacular, per cert– el patró de les lletres d’amor i vivències adolescents dels escriptors de cançons comercials. El canvi comença tímidament a I’m a Loser, de l’àlbum Beatles for Sale (Parlophone, 1964), pren forma a, Help (Parlophone 1965) i s’estableix definitivament a Rubber Soul (Parlophone 1965) i Revolver (Parlophone 1966).

Aquest canvi es produeix inicialment en la manera d’escriure de John Lennon, que ell mateix reconeix causat per la fascinació que li produeix la lírica del segon àlbum de Dylan The Freewheelin’ (Columbia, 1963). A partir d’aquest moment, temes de John, Paul o George com Nowhere Man, Taxman, Eleanor Rigby, I’m Only Sleeping, She Said She Said o Doctor Robert obren la porta a una nova via d’expressió en la resta d’autors de cançons de tot el món: donen pas a una lírica adulta en la cançó popular.

Això ara és rutinari i normal, però el 1964 no ho era. I darrera els Beatles van venir tots els altres. La gran influència dels Beatles amplifica i globalitza la revolució de Dylan en l’escriptura de cançons. Està clar que ni l’expressió de la subjectivitat ni la cançó amb intenció poètica són un invent de Bob Dylan; a la música popular occidental contemporània ja existeixen el blues, del que Dylan és continuador, o la chanson francòfona (Brassens, Brel), sense anar més lluny. Tanmateix, aquí no estem parlant de fenòmens sectorials o localitzats, sinó de l’impacte global del pop i el rock.

Poesia i/o cançó.

Però tornem a l’origen de la polèmica. El que fa Dylan, és literatura?  És a dir, és poesia? Jo no ho sé. Tendeixo a pensar que textos com els que ens ocupen, o bé són un poema, o bé són una cançó, però que es tracta de coses diferents. La diferència pot raure en què un poema s’aguanta sol sense música, i el text d’una cançó no. Les lletres de Dylan, ¿són poesia simplement llegides? Ho podeu jutjar vosaltres mateixos en aquests magnífics fragments de cançons de Dylan triats per Lluís Gavaldà i publicats a la revista Catorze. A mi aquests versos em transmeten i causen emocions, cosa que, com a simple lector, diria que és la funció de la poesia. Però no sé si ho fan perquè abans els he sentit molts cops cantats i per tant, quan els llegeixo, la cançó em ressona al cap.

En canvi, per introduir una comparació rellevant, la majoria de lletres de Leonard Cohen funcionen perfectament sobre el paper, sense ser cantades. Tampoc ens ha d’estranyar, perquè de fet moltes provenen dels seus llibres de poesia i han estat musicades posteriorment. Potser, Cohen és un poeta (que posa música als seus versos) i Dylan és un autor de cançons (amb qualitat poètica). És una diferència notable, que sens dubte descansa en la identificació de la poesia amb el text escrit.

Però hem de tenir en compte que l’origen de la poesia, des de l’antiguitat clàssica i els trobadors, és l’oralitat; més concretament la recitació musicada davant d’un públic. I això és el que fa Bob Dylan, ni més ni menys. Potser podem pensar aleshores que l’art de Bob Dylan no fa altra cosa que tornar la poesia a casa, als seus orígens naturals.

Així doncs, el que fa Bob Dylan és poesia? Suposo que depèn de com es defineixi la poesia. Tampoc cal que li pregunteu a ell, que no us ho dirà; Dylan mai s’explica ni molt menys dóna interpretacions del sentit de les seves cançons, en Dylan només puja a l’escenari i canta. Plantegem-ho diferent: en Bob Dylan, és un poeta? Atès que com a cantant és justet i com a músic simplement correcte, si el seu impacte emocional en el receptor és tan intens com tothom reconeix, quasi bé que hauríem de dir que sí.

Finalment, ¿hi ha poetes millors, i que per tant es mereixen molt més el Premi Nobel de Literatura? Probablement. Però és difícil que de passada hagin canviat la naturalesa i la història d’un àmbit artístic complet, com ho ha fet ell amb la cançó popular.

Salvador Climent
Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats.

L’AELC promou un manifest per la visibilitat dels traductors literaris

banner-manifest-traductorsL’AELC, l’Associació d’Escriptors en llengua catalana, juntament amb el suport de l’ACEC, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, van difondre recentment un Manifest per la visibilitat dels traductors literaris als mitjans de comunicació. Demanen que els editors i professionals de la comunicació s’involucrin en el reconeixement de la feina del traductor. L’objectiu d’aquesta iniciativa és arribar al màxim nombre de persones i conclouran les adhesions el dia 30 de setembre, en el marc de les celebracions del Dia Internacional de la Traducció. Poden adherir-se totes les persones que ho desitgin, traductors, escriptors, bibliotecaris, llibreters, lectors… Per tal d’aconseguir la màxima difusió, el manifest compta amb versions en anglès, castellà i francès.

Des del Màster de Traducció especialitzada de la UOC i el Grau de Traducció interpretació i llengües aplicades UOC-Uvic donem suport a la iniciativa.

Adheriu-vos-hi!

Podeu llegir el manifest i signar-lo des dels següents enllaços:


en català
en castellanoin Englishen français


A continuació us adjuntem el text del Manifest:

Els professionals de la traducció literària  som una espècie opaca: som artesans creatius anònims, amb un reconeixement públic baix o molt baix, sobretot tenint en compte que l’èxit i la bona recepció d’una obra estrangera depenen de la qualitat no tan sols de l’original, sinó també de la traducció. Aquesta característica, paradoxalment tan evident, podria canviar amb la col·laboració, senzilla i gratuïta, de les editorials i dels mitjans de comunicació, si les unes es comprometessin a estampar el nom del traductor a la coberta dels llibres i a fer-lo constar en totes les fitxes dels seus webs, i els altres es decidissin a fer aparèixer sistemàticament el nom del traductor en cadascuna de les ressenyes o crítiques que publiquessin.

Per tot això, els sotasignats, traductors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i lectors en general demanem als editors i als professionals de la comunicació que s’impliquin activament en el propòsit de fer visible la feina dels traductors, fent constar el nom de l’autor de la traducció darrere el nom de l’autor de l’original, tal com recomana el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris.

1984 y el Panóptico de Bentham | George Orwell y Michel Foucault

“Quien controla el presente controla el pasado y
quien controla el pasado controlará el futuro”
1984, George Orwell

Parece que este mes de junio las efemérides se han alineado en el campo del pensamiento, la ficción y la sociología y no podríamos hablar casi de otra cosa que no fuera George Orwell, 1984 y Michel Foucault. Hoy lunes 6 de junio se celebra en  Barcelona el Día Orwell, más allá del evento, el 25 de junio de 1903 nacía George Orwell, mientras que el 25 de junio de 1984 fallecía Michel Foucault. Aprovechamos el puente que nos brinda esta casualidad numérica y temporal para adentrarnos en la relación entre la la distópica obra del escritor británico 1984 y las teorías del pensador francés defendidas y desarrolladas en su libro “Vigilar y castigar” publicado el 1975.

orwell i foucault

La famosa obra publicada en el 1949: 1984, aborda la historia de ficción de una supuesta sociedad policial donde el estado ha adquirido el control total sobre el ciudadanos. Los individuos han perdido absolutamente la intimidad y la libertad, y viven sujetos a la represiva normatividad del Estado y el poder ejecutado por el Gran Hermano, el vigilante Omnipresente.

big brother is watching

Continua llegint

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

#TRANSLATORWANTED | Concurs de traducció

 Reivindiquem la figura del traductor

Hem organitzat un concurs per a reivindicar la figura del traductor, la seva professionalitat i la seva indispensable presència en diferents àmbits de les lletres, la comunicació i el llenguatge. Els avanços tecnològics i les eines digitals han facilitat la traducció de textos; tanmateix, una mirada inexperta que faci servir aquests mecanismes amb finalitats professionals sovint cau en l’error sense saber-ho.

Per reivindicar el traductor, busquem els errors de traducció més criminals. Us animem a participar en la crida i cerca de l’error amb una fotografia i compartir-lo amb l’etiqueta #TranslatorWanted a twitter, juntament amb l’esment @UOCartshum, per a tenir constància que hi voleu participar. Podeu compartir qualsevol imatge original que hàgiu capturat que mostri l’error: des de la carta d’un restaurant fins a un cartell del metro, un títol de pel·lícula, un flyer

El guanyador, per originalitat, contrast o humor de la fotografia, rebrà la recompensa d’una targeta FNAC pel valor de 50 €. La persecució estarà oberta durant el període de l’1 al 20 de juny de 2016, tots dos inclosos.

–> Consulta les BASES del concurs de traducció #TranslatorWanted! I en castellà al blog Tradiling. Sort en la cerca!

Organitza el concurs el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVIC-UCC).

Col·laboren:

Associació professionals de traductors i interpretslletrA - Literatura catalana a internet

NúvolAsociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes

Miguel de Cervantes i El Quixot: nou monogràfic

Amb motiu del IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes, l’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC s’afegeix a l’homenatge que ha preparat la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN), amb un portal temàtic sobre Cervantes i sobre l’obra més universal de la literatura espanyola: El Quixot.

 

QuijoteAquest monogràfic es divideix en tres grans blocs. D’una banda, s’ofereix un recull de recursos sobre la vida i obra de Miguel de Cervantes, que dóna accés a informació relacionada amb l’autor i la seva obra (publicació de llibres, revistes i articles, cursos oberts).

D’altra banda, es dóna accés a totes les seves obres en format digital, i en accés obert, i també informació relacionada i específica de cada llibre publicat. En aquest apartat pren importància l’obra Don Quijote de la Mancha, i l’apartat és motiu per a tractar el llibre des de diversos punts de vista temàtics, com ara la literatura, la psicologia, l’audiovisual o la ciutat de Barcelona, on Sanxo i el Quixot descobreixen el mar, i lloc de batalla amb el cavaller de la Blanca Luna.

Finalment, en l’últim apartat es destaquen premis, festivals i exposicions en homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes.

Us animem a consultar el monogràfic, des d’aquest enllaç.

Vols ser crític de cinema? Nova Crítica amb Alfons Gorina

El Festival Internacional de Cinema en Català estrena Nova Crítica, una secció que implementen enguany al programa del festival. Alfons Gorina, crític de renom, tutoritzarà quatre crítics que vulguin aprendre a escriure i elaborar qualitatives crítiques. La dinamització d’aquesta pràctica s’establirà sobre les pel·lícules que es projectaran durant el festival. Una bona oportunitat per a adquirir coneixements i experiència amb el suport d’un professional.

nova crítica ficcat2016

Nova Crítica FICCAT 2016

Continua llegint

Real Time – Arte en tiempo real | Arts Santa Mónica

Hasta el 10 de abril se puede visitar Real Time, Arte en tiempo real en Arts Santa Mónica. La exposición colectiva comisariada por Pau Waelder, colaborador docente de los Estudios de Artes y Humanidades UOC, cuenta con el trabajo de los artistas Guillem Bayo, Clara Boj y Diego Díaz, Martin John Callanan, Rafael Lozano-Hemmer, Grégory Chatonsky, Thierry Fournier, Mar Canet, Varvara Guljajeva i Nicolas Maigret,  Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Katie Paterson, Addie Wagenknecht y Carlo Zanni.

REALTIME arts santa monica Continua llegint

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

Crónica de un desencuentro | Seminario de Cine en Valencia

La recepción del cine moderno en España

Crónica de un desencuentro. La recepción del cine moderno en EspañaEl 26 y 27 de noviembre en Valencia, se organiza un seminario que reflexiona sobre la modernidad cinematográfica y las difíciles condiciones de recepción del cine moderno en el marco español. Un análisis que abarca el período de los años cincuenta y setenta y, se centra en temas como la naturaleza, las relaciones con el Clasicismo y sus consecuencias.

Continua llegint

Visita comentada a l’exposició “Miró i l’objecte”

MiróObjecteRecentment s’estrenava Miró i l’objecte, una exposició monogràfica comissariada per William Jeffett que contempla (per primera vegada) el paper de l’objecte en l’obra de Joan Miró. Un recorregut que explora les diverses etapes de l’artista, des de la seva representació pictòrica, el collage, l’assemblage fins arribar a l’escultura. Finalment, aquesta exposició mostra com aquests intensos diàlegs amb l’objecte són influents en la concepció de l’art en el segle XX.

Pels que us interessa aprofundir-hi, hem organitzat una visita comentada a càrrec de l’especialista María González, professora del postgrau Miró Studies i curator del Museu de Montmartre (Paris). L’activitat es realitzarà el pròxim dimarts  24 de novembre de 2015 a les 17:00h  a la Fundació Joan Miró. L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Continua llegint

20 anys sense Gilles Deleuze

Per Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Aquest 4 de Novembre fa 20 anys de la mort de Gilles Deleuze. Encara recordo quan el professor Miguel Morey ens ho va comunicar a classe dos dies després de la seva mort, un semestre en que tot just començàvem a descubrir el seu pensament entusiasmats.

DeleuzeEncara avui en dia Deleuze és un filòsof francès tremendament influent en les arts així com en algunes de les corrents actuals del pensament com ara el neomaterialisme, el post-feminisme, el realisme especulatiu o la ontologia orientada a objectes.

Per aquest motiu el MACBA organitza unes jornades anomenades ‘Gilles Deleuze i la Geologia de la Creació’, que tindran lloc aquests 6 i 7 de Novembre. Entre els participants a les dues sessions hi trobarem la Gabriela Berti, Laura Llevadot, Carmen Pardo, Santiago Auserón, Anne Querrien i jo mateix que participaré a la taula “Cartografies de la imatge” de Dissabte.

Podeu trobar tota la informació i inscripccions aquí. I si voleu saber més de la seva mort i l’impacte posterior aquí.

Espero que us interessi!

Pau Alsina

Butlerofilia o l’impacte de conèixer Judith Butler

Judith_Butler_“Aviat tindré el plaer de ser la seva discussant al CCCB” Patrícia Soley-Beltran

Judith Butler és una de les filòsofes més citades de la segona meitat del segle XX i del XXI. Formada a la sinagoga i al departament de filosofia de Yale, actualment és Catedràtica Maxine Elliot Professor al Department de Literatura comparada i al Programa de Teoria Crítica de la Universitat de Califòrnia,  Berkeley. Teòrica queer avant la lettre, Butler ha publicat extensament sobre gènere, desig, identitat, poder, teoria performativa, actes de parla, psicoanàlisi, sexualitat, feminisme, guerra i la qüestió jueva. Tot i pensar que només el llegirien unes tres-centes persones, el seu segon llibre Gender Trouble (El género en Disputa) va tenir un gran impacte tant per el que realment deia, com per el que es va malentendre. Els malentesos sobre la possibilitat de redefinir la nostra identitat de gènere a voluntat van fer pales l’extensió d’un desig d’alliberament dels mandats identitaris que va anar associat a una autèntica Butlermania. Més enllà de les modes, la Butlerofilia i la Butlerofobia, Butler ha seguit treballant sense Continua llegint

Lliçó inaugural UOC 2015-2016 amb Manuel Borja Villel al Museu Reina Sofia

El director dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC, Joan Fuster, entrevista Manuel Borja-Villel, director del Museu Reina Sofía amb motiu de la lliçó inaugural UOC d’enguany. L’enregistrament s’ha desenvolupat en una de les sales més emblemàtiques del museu: Pavelló de la República de 1937, on s’exposa, entre altres obres, el Guernica. Aquesta entrevista neix fruit de l’acord que hem arribat amb el Museu Reina Sofía per crear el primer títol de grau de Belles Arts en línia al món. Units per la innovació, les visions compartides sobre el paper de l’art i el coneixement i la voluntat de ser pioners i partícips de les transformacions que radiquen en les institucions com el museu i la universitat.

Us adjuntem el vídeo. Una interessant visió panoràmica sobre diferents punts clau que rodegen la institució, l’art i l’aprenentatge.

La notícia completa