Dels orígens de l’art al Big Data Art

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 4 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,30 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h              Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10,15 h       Sobre els orígens de l’art
10,20 – 11,20 h     Per a què serveix l’art
11,20 – 12 h          Per què ens agrada el que ens agrada
12 – 12,20 h          Descans i cafè
12,30 – 13,15 h     Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13,15 – 13,45 h     Art contemporani i/o negoci multimilionari
13,45 – 14,30 h     Del Net.art al Big Data Art

bansky_soilderpatdown

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria (places exhaurides)

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

La colònia Güell: modernisme i industrialització a Catalunya

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 17 de desembre,  la visita a la colònia Güell de santa Coloma de Cervelló en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • El modernisme a Catalunya
  • El simbolisme en les obres de Gaudí
  • De l’emfiteusi a les colònies industrials

cripta_Gaudimargo_filadora

Programa

9,45 h.  Trobada a l’entrada del centre d’Interpretació de la Colònia

10 h. Visita al Centre d’Interpretació de la colònia
Seminari: L’urbanisme de la Colònia i la maqueta polifunicular de l’església

11,30 h. Al bosc d’en Joaquim Folguera: Seminari: el Modernisme a Catalunya

12,30 h.  Visita a la cripta de la Colònia Güell de Gaudí
Seminari: Simbolisme i estructura arquitectònica de la cripta
Seminari: Criterios de conservación del patrimonio desde el punto de vista de su seguridad estructural, per Dr. Armando Aguilar del Barcelona Supercomputing Center y de la Universidad Veracruzana (México)

14 h.  Dinar a l’Ateneu Unió

16 h.   Recorregut per la colònia

Seminari: El procés d’industrialització a Catalunya

18,30 h.   Final de la jornada

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística (entrades a la Cripta de Gaudí i dinar al restaurant Ateneu Unió) és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria.

Informacions d’interés

  • Mapa Colònia Güell.
    • La visita a la Cripta de la Colònia Güell costa uns 2/3 €.
    • Preu aproximat del dinar: 20 €.

Adreces d’interès Continua llegint

Videoconferència: ¿Para qué sirve el arte?

videoconferencia_mexicDemà, 9 de novembre, a les 16 de la tarda, qui vulgui podrà seguir la videoconferència que, des de Barcelona, es farà amb estudiants de la facultat d’Arquitectura i d’Enginyeria Civil de la Universitat de Veracruz (regió Poza Rica – Tuxpan), Mèxic,i que porta per títol ¿Para qué sirve el arte?

Es pot accedir al power point que s’utilitzarà des de http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/para_que_sirve_arte.ppt

S’experimentarà amb el sistema de connexió younow i es podrà seguir des de l’adreça següent
https://www.younow.com/caestructurasuv

Joan Campàs Montaner   aura digital

Seminari Dels orígens de l’art al Big Data Art

crisi_esperança

El que van donar de sí cinc hores i mitja de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 5 de novembre del 2016:

  • Altamira versus Atapuerca: quan, com i per què apareix la capacitat simbòlica? Som Homo sapiens i, a partir, d’aquí, elaborem art, llenguatge, simbolismes…, o bé hem anat construint l’art, el llenguatge i els simbolismes i hem arribat a ser Homo sapiens?.
  • Sincronia reproductiva, pintura vermella, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics
  • Per què ens agrada el que ens agrada? Com estudiar art implica analitzar les relacions entre els trenta centres visuals i el sistema límbic de les emocions? L’abstracció, la hipèrbole, l’aïllament, l’agrupació de colors, la metàfora… Com dibuixaríem una forma que respongués al so “kiki” i una altra que respongués a “boluba”?
  • Per què “filosofia” no vol dir “amor a la saviesa”? El món minoic, el món micènic, l’ànax, el lineal A, el lineal B, aristocràcia guerrera, l’hoplita, l’arché, les deeses Philia i Eris, la isegoria, la isonomia, de l’oralitat a l’escriptura, es to meson, es to koínon, la sofia com a política, la filosofia com a dialèctica de l’equilibri, com a història feta conceptes
  • El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau. De com la utopia artística es quda en això, en utopia.
  • L’art abstracte: l’origen europeu i l’origen nordamericà. Kandinsly i Malèvitx, d’una banda, Mondrian, d’una altra. Pollock en el context del Federal Art Project.
  • Del Net.Art art al Big Data Art passant per les instal·lacions interactives

Es pot accedir a les presentacions des de:

La menstruació farsa. La coalició de dones pintades com origen de l’art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/sexe_paleolitic.ppt

La divinitat en clau de gènere http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/DivinitatGenere.pptx

Aproximació al neuroart http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/aproximacio_neuroart.ppt

Art i filosofia: el cas del Partenó http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/filosofia_art.ppt

El Guernica de Picasso http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Picasso_Guernica.ppt

L’art abstracte http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Art_abstracte.ppt

Art digital: del Net.art al Big Data Art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/net_art_big_data_art.ppt

Alguns llibres que es varen citar:

Jean-Pierre Vernant (2011). Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Paidós Ibérica. 1ª impr. 144 pàgs.

Finley, Moses I. (1980). Vieja y nueva democracia. Barcelona. Ariel. (Col. Ariel quincenal). 212 pàgs.

Hardt, Michael i Negri, Antonio (2006). Multitud. Barcelona. Debolsillo. (Col. Ensayo, 155). 464 pàgs.

Joan Campàs

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Hirst_tauro

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 5 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,15 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h           Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10 h         Sobre els orígens de l’art
10 – 10,45 h        Aproximació al neuroart
10,45 – 11,20 h   Arquitectura i filosofia: el Partenó d’Atenes
11,20 – 11,50 h   Descans i cafè
11,50 – 12,25 h   Anàlisi d’una obra abstracta: Mondrian versus Pollock
12,25 – 13            Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13 – 13,30 h        Anàlisi d’una instal·lació: el tauró de Damien Hirst
13,30 – 14,15 h   Del Net.art al Big Data Art

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Neurociència i Humanitats

Sembla que el segle XXI serà, probablement, el segle de l’estudi del cervell, i cada cop sembla reafirmar-se la idea que la Neurociència pot esdevenir un pont entre les Ciències i les Humanitats.

humanitats_neurociencia

És per aquests motius que s’està organitzant unes Jornades sobre Neurociència i Humanitats, que tindran lloc el cap de setmana del 17-18 de setembre a la finca Can Maltas de Cabrera de Mar.

Estaran dividides en quatre blocs (dissabte matí –de 10 a 13– i tarda –de 15 a 18; diumenge matí i tarda) que tractaran els temes següents:

  1. Realitat i pensament

La construcció de la  realitat, el lliure albir, la gènesi dels conceptes, la conducta moral, la presa de decisions, el cervell del fetus, del nadó, de l’adolescent, neuroteologia, neurofilosofia.

  1. El jo i la consciència

Conscient/inconscient, teoria de la ment, la «joïtat», un diàleg plural entre Maxwell Bennett, Daniel Dennett, Peter Hacker, John Searle, Roger Penrose, Gerald Edelman, Derek Denton i John Eccles.

  1. Emocions i sentiments

L’agressivitat, la culpa, l’angoixa, el dol, l’empatia, l’alegria, l’amor, el marcador somàtic de Damasio, el model de Jeffrey Gray.

  1. Els aprenentatges

Intel·ligències, coneixement, memòria, oblit, plasticitat del cervell, universals (lingüístics, artístics…), pre-programació versus innatisme, epigenètica, neuroeducació.

Per tal de poder preparar la logística, es demana que els interessats a assistir-hi feu una pre-inscripció amb la finalitat de saber, més o menys, quin serà el nombre de participants. La pre-inscripció no obliga a res. A principis de setembre, els pre-inscrits rebreu un missatge amb les informacions pertinents i es realitzarà la inscripció definitiva.

Pre-inscripció orientativa

Es tracta d’una experiència lúdico-acadèmica d’Universitat d’Estiu, l’objectiu de la qual és promoure un cert nivell d’alfabetització entre els estudiants d’Humanitats sobre temes de neurociència, que es farà al mig del camp i entre eucaliptus.

Seminaris a càrrec de Dr. Joan Campàs   Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Conjunt dels continguts treballats fins ara en el blog d’Humanitats de la UOC (http://humanitats.blogs.uoc.edu/): Som les nostres connexions

 

París i els seus museus

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (Internacional) que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc els dies 6, 7, 8 i 9 d’octubre, una sortida a París, centrada en l’estudi de la Història de l’Art, des del gòtic fins a les primeres avantguardes. S’hi estudiarà, en particular:

  • Al museu Marmottan, un monogràfic sobre Monet.
  • Al Museu del Louvre, a més de l a piràmide de Ieoh Ming Pei, l’obra d’autors del rococó, el neoclassicisme i el romanticisme (Boucher, Watteau, Fragonard, Hogarth, Chardin, David, Meynier, Canova, Drouais, Girodet, Ingres, Prud’hon, Gros, Gérard, Géricault, Delacroix, David Friedrich.
  • Al Museu d’Orsay, l’obra de Courbet, Cabanel, Bouguereau, Manet. Monet, Degas, Cézanne, Pissarro, Morisot, Renoir, Seurat, van Gogh, Gauguin, Toulouse-Lautrec, Sérusier, Matisse.
  • Al Centre Pompidou, l’obra Picasso, Braque, Léger, Dufy, Duchamp, Kandinsky, Dubuffet, Fautrier, Bacon, Rothko, Pollock, Klein, Jasper Johns, Rauschenberg, Warhol, Beuys, Annette Messager, Viola, Olafur Eliasson, Gabriel Orozco, Philippe Parreno.
  • El pla Hausmann

Paris1

Programa Continua llegint

Balma de les Gralles i avenc de la Febró

Dins de la cinquena edició el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 28 de maig un itinerari per la serra de Prades, durant el qual es visitarà la Roca Foradada de Prades, la balma de les Gralles (diuen que la més gran de Catalunya) i l’avenc de la Febró, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • La revolució burgesa a Espanya: segle XIX
  • La construcció de la identitat espanyola

cova_gralles

Programa Continua llegint

Cova del Toll – Monestir de santa Maria de l’Estany

Dins de la cinquena edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 12 de març, una sortida pel moianès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre l’escultura romànica
  • seminari sobre l’evolució humana i els orígens de l’art
  • seminari sobre l’art moble prehistòric

cova_Toll

Programa

9,30 h: trobada al monestir de santa Maria de l’Estany
10 a 11,15 h: Visita del monestir, en particular del claustre
11,15 a 11,45 h: desplaçament a la cova del Toll
12 a 14 h: visita de la cova del Toll i de les Toixoneres
14,30 a 16 h: dinar al restaurant Magadins Vell, entre Moià i l’Estany
16,30 a 18 h: Visita del Museu Arqueològic de Moià

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a L’Estany hi ha uns 67 km i es pot calcular un temps d’una hora i quart.

L’entrada a la cova del Toll i Museu Arqueològic costa uns 5 €. La visita al monestir de santa Maria de l’Estany costa 2,5 €.  El preu del dinar és de 25 euros.

És una sortida molt adient per a portar-hi els fills.

Properament, s’adjuntaran els materials per a preparar la sortida..

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Cardona – Miracle – Solsona

Dins de la cinquena edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 27 de febrer, una sortida per les comarques del Bages i el Solsonès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre els castells i les esglésies medievals a la col·legiata de sant Vicenç de Cardona
  • seminari sobre el barroc al Miracle
  • seminari sobre la pintura romànica/gòtica al museu diocesà de Solsona

Miracle_Retaule

Programa

9,45 h: trobada a la Col·legiata de Cardona
10 a 12 h: Visita de la Col·legiata de Sant Vicenç i del castell de Cardona
12 a 12,30 h: desplaçament al santuari del Miracle
12,30 a 13,30 h: el retaule barroc del Miracle
14 a 15,30 h: dinar a l’Hostal Nou, prop de Solsona
16 a 18 h: Visita del Museu Episcopal de Solsona

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Cardona hi ha uns 96 km i es pot calcular un temps d’una hora i mitja. Atès que hi ha diversos grups que també fan la visita, cal començar puntualment a les 10.

L’entrada a la col·legiata i al castell de Cardona, així com a l’església del Miracle són gratuïtes. Cal pagar 2 € per la visita al museu de Solsona.  El preu del dinar és sobre els 20 euros.

Si el temps ho permet i els interessos del grup van en questa direcció, es podria mirar de fer una visita a les mines de sal de Cardona.

En el context de començar a treballar el tema del cervell i les emocions, en algun moment del dia es realitzarà un seminari sobre el Llibre de Michael S. Gazzaniga: El cerebro ético.

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

 

Materials de treball

El concepte de Barroc http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Barroc.pdf

El vescomtat de Cardona http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Cardona_apunts.pdf

El retaule barroc del Miracle http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/El%20retaule%20barroc%20del%20Miracle.pdf

Barcelona: del romànic a la postmodernitat

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 30 de gener, un itinerari per Barcelona, durant el qual, i sota el marc global de l’Art al carrer com a instrument de significació/socialització,  ens pararem a comentar els següents indrets:

  • Plaça dels Països Catalans
  • Sant Pau del Camp
  • Plaça Reial
  • Plaça sant Jaume
  • Fris del Col·legi d’Arquitectes de Picasso
  • Plaça del Rei
  • Santa Maria del Mar
  • Fossar de les Moreres

Santa_Maria_Mar

Programa

9 h. Trobada al costat del Drac d’Andrés Nagel, a la plaça dels Països Catalans
9,15 h. Visita i comentari de la plaça dels Països Catalans
10 h.  Desplaçament a sant Pau del Camp amb metro. Visita i comentari de l’església
11,15  h.  Recorregut per ciutat Vella. Visita i comentari de la Plaça Reial
12,15 h.   Plaça sant Jaume. Palau de la Generalitat i Ajuntament de Barcelona
13,30 h. Fris del col·legi d’Arquitectes de Picasso
14,15 h Plaça del Rei, Saló del Tinell i capella santa Àgata
15 h.  Dinar
17 h. Santa Maria del Mar
18,30 h.  Fossar de les Moreres

Inscripció obligatòria (grup tancat; cobertes les 60 places)

Informacions d’interès

Aquesta sortida-itinerari consisteix en una caminada urbana; s’aconsella portar calçat adient. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorzar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada a l’església de santa Anna (uns 2 euros), als edificis de la plaça del Rei (gratuït) i per pujar a la terrassa de Santa Maria del Mar (8 euros). Porteu carnet d’estudiant, de Biblioteques de Catalunya… per si de cas.

Plaça_Paisos_Catalans

Professor que impartirà el seminari-itinerari:                                                                         Dr. Joan Campàs Montaner                                                                              jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball

 

Catalunya, laboratori d’Humanitats, 2016

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (País càtar, París). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament en aquest blog des d’on s’hi podrà fer la inscripció.

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

coves_del_tollCova del Toll, Moià

Com a forma de portar la Universitat al territori, es programen un conjunt de visites (o «pràctiques de laboratori»). Aquest Cicle constarà, al llarg del 2016, dels següents itineraris:

Programació de sortides pel 2016

  1. Barcelona: plaça de Sants, Sant Pau del Camp, Plaça Reial, Plaça sant Jaume, catedral, Fris col·legi arquitectes de Picasso, Santa Maria del Mar (30 gener)
  1. Cardona – Miracle – Solsona (27 febrer)
  1. Moià (Museu, Cova del Toll i de les Toixoneres) – L’Estany (12 març)
  1. Ullastret – Empúries – Castelló d’Empúries (16 abril)
  1. Ermita de l’Abellera – Balma de les Gralles – Avenc de la Febró (28 maig)
  1. Sant Pere Casserres – Santuari de Cabrera – La foradada de Cantonigròs (11 juny)
  1. Castells càtars (Puillorenç, Querbús, Perapertusa, Montsegur) – Carcassona (2-3 juliol)
  1. Tavertet – balma de les Piques – can Sunyer de Baix – salt de l’Avenc (30 juliol)
  1. Sant Pere de Rodes – castell de Verdera – ruta dels dòlmens (17 setembre)
  1. París: Louvre – Orsay – Orangerie – Petit Palais – Pompidou – Rodin – Picasso – Marmottan-Monet (6,7,8 i 9 octubre)
  1. Seminari presencial UOC (22 octubre)
  1. Ripoll – Sant Joan de les Abadesses – Gorg de Malatosca (5 novembre)
  1. Park Güell – Colònia Güell (17 desembre)

Cursos en línia a través del blog d’Humanitats

Paral·lelament a aquestes sortides, es seguirà experimentant en l’ús del blog com una forma de compartir coneixement, actualitzar continguts i presentar argumentacions, crítiques i enfocaments actuals sobre problemàtiques vinculades a les Humanitats.

En aquests dos darrers anys s’han presentat els següents cursos:

  • Orígens de l’art i evolució humana: l’Homo significans (31 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/origens-art-i-evolucio-humana-_arts/
  • La construcció de la masculinitat-feminitat a través de les obres del Louvre (1750-1820) (17 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/museu-del-louvre/
  • Un viatge a la Florència del Renaixement (45 posts)
    http://humanitats.blogs.uoc.edu/category/_arts/renaixement-i-galleria-degli-uffizi/

A partir del mes de febrer –com ja s’anunciarà oportunament des del meu facebook i des del propi blog d’Humanitats– s’iniciaran dos nous cursos:

resonancia_magnetica_funcional
Imatges d’una ressonància magnètica funcional

  1. Un sobre el cervell i les emocions, sota el títol Som les nostres connexions, en el qual es presentaran les darreres aportacions sobre temes com ara:
  • Els mites sobre el cervell
  • Història del coneixement del cervell
  • Estructura bàsica i mètodes d’observació del cervell
  • Neurones i neurotransmissors: el conectoma
  • El cervell emocional, social, ètic, espiritual, executiu, musical, moral, masculí, femení
  • Emocions i sentiments: ira, culpa, angoixa, dol, empatia, alegria, amor
  • La interacció cos-cervell-ment
  • Problemes centrals: la consciència, la ment, el lliure albir, genètica i context, la intel·ligència, la memòria, sentiments i raó, l’agressivitat, màquines pensants
  • La revolució epigenètica

Musee_dOrsay
Interior del Musée d’Orsay

  1. Un altre, tot preparant el viatge a París, i com un element més de l’estudi sobre L’art dels museus, versarà sobre les obres del museu d’Orsay, i s’hi treballaran obres de:
    Thomas Couture, Gustave Courbet, Rosa Bonheur, Jean-François Millet, Honoré Daumier, Alexandre Cabanel, William Bouguereau, Édouard Manet, Claude Monet, Edgar Degas, Camille Pissarro, Berthe Morisot, Gustave Caillebotte, Alfred Sisley, Pierre Auguste Renoir, Maurice Vlaminck, Georges Seurat, Paul Signac, Vincent van Gogh, Paul Gauguin, Paul Sérusier, Émile Bernard, Pierre Bonnard, Maurice Denis, Odilon Redon, Puvis de Chavannes, Paul Cézanne, Henri de Toulouse-Lautrec, André Derain, Henri Matisse.En principi, el ritme de publicació dels posts serà dilluns i divendres pel primer curs, i dimecres pel segon.

    Els estudiants d’Humanitats que participin en cinc de les sortides programades i facin comentaris a aquests dos cursos podran demanar una convalidació de 6 crèdits.

Professor responsable d’aquestes activitats:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

El triomf del color. De Van Gogh a Matisse

talismaCom a cloenda de les activitats de l’any 2015 del Projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, s’ha organitzat una visita a l’exposició El triomf del color. De Van Gogh a Matisse, organitzada per la Fundació Mapfre a la sala Garriga Nogués, C/ Diputació 250 de Barcelona, i que finalitza el dia 10 de gener.

Està formada per peces del Musée d’Orsay i del Musée de l’Orangerie, de París, amb obres de Van Gogh, Toulouse-Lautrec, Gauguin, Cézanne, Seurat, Signac, Monet, Renoir, Sérusier, Denis, Derain, Matisse, Picasso…

van_Gogh

Atès que només admeten grups de 15 persones amb el guia, i una durada d’una hora, s’han previst les següents visites, condicionats per les disponibilitats horàries de la sala:

Dia 23 de desembre, dimecres, a les 15,15 h

Dia 28 de desembre, dilluns, a les 14 h

Dia 4 de gener, dilluns, a les 14 h

L’entrada és gratuïta, però cal pagar 1 € pels aparells de recepció.

Atès que la durada de la visita està limitada a una hora pels grups, es farà un seminari preparatori a l’exterior de la sala; per aquesta raó, el dimecres 23 ens trobarem a les 14,15 (els qui vulguin podem quedar per dinar a les 13 h a concretar el restaurant), i els dilluns 28 i 4 ens trobarem a les 13 h (els qui vulguin podem quedar per dinar a les 15 h a concretar el restaurant).

Recordeu que cal fer una inscripció per persona (si veniu 3, tres inscripcions…)

Inscripció obligatòria (places cobertes els tres dies)

Professor que impartirà  el seminari i farà de guia:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

cezanne

Dels orígens de l’art al Big Data Art

El que van donar de sí cinc hores de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 21 de novembre

  • Altamira versus Atapuerca, vocals versus consonants, laringe baixa o alta, paradigma de la fonació o de l’audició, Darwin, Chomsky.
  • Sincronia reproductiva, pintura vermella, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics
  • Velázquez-Descartes, Poussin-Spinoza, Rubens-Leibniz, el món minoic, el món micènic, l’ànax, el lineal A, el lineal B, aristocràcia guerrera, l’hoplita, l’arché, les deeses Philia i Eris, la isegoria, la isonomia, de l’oralitat a l’escriptura, es to meson, es to koínon, la sofia com a política, la filosofia com a dialèctica de l’equilibri, com a història feta conceptes
  • L’ambivalència sexual masculina, el masculí masculinitzat, el masculí efeminat, Winckelmann, l’ideal de bellesa masculina, l’homoeròtic, l’homosocial, la masculinitat desitjable, El jurament dels Horacis, La mort de Sòcrates, Brutus i els seus fills, L’amor i la Psiché, La mort de Bara, El somni d’Endimió
  • El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau
  • El tauró de Damien Hirst, l’artista com a marca
  • Del computer art al Big Data Art passant per l’art fractal

Es pot accedir a les presentacions des de:

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/origen_llenguatge_art.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/filosofia_art.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Nu_masculi_neoclassic.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Picasso_Guernica.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Hirst_tauro.ppt

http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/art_en_temps_real.ppt

Joan Campàs

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 21 de novembre, durant el matí, de 9 a 14 h, el seminari Dels orígens de l’art al Big Data Art  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • 9 h                     Trobada i recepció a la seu de la UOC
  • 9,15 – 10 h        Capacitat simbòlica i orígens de l’art i del llenguatge
  • 10 – 10,45 h      Filosofia i art: el cas de l’art grec
  • 10,45 – 11,30 h La construcció de la masculinitat a la pintura del Louvre (1750-1820)
  • 11,30 – 12 h       Descans i cafè
  • 12 – 12,45 h       El Guernica de Picasso
  • 12,45 – 13,20 h  Capital simbòlic i consum d’art: Damien Hirst
  • 13,25 – 14 h        Introducció al Big Data Art

Per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Sant Pere de Casserres i Santa Maria de Cabrera

sant_pere_Casserres

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 7 de novembre una visita al monestir de sant Pere de Casserres i al santuari de santa Maria de Cabrera, en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Funcions i organització d’un monestir. L’art romànic
  • Els orígens «nacionals» de Catalunya i algunes reflexions sobre el procés sobiranista actual
  • Vida cavalleresca i discurs misogin
  • La revolució feudal a Catalunya i models de la creació de l’estat modern

Programa Continua llegint

Marxem a Florència! Renaixement i Galleria degli Uffizi

GalleriaUffizi (1)Un grup de 60 persones de la comunitat UOC i interessats hem marxat a Florència, del 23 al 25 d’octubre. Un viatge organitzat des dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC a càrrec del professor Joan Campàs.

Fa uns anys vàrem organitzar “Catalunya, Laboratori d’Humanitats”, un cicle de visites culturals a diversos territoris catalans. Darrerament, el passat mes de maig, després de les bones experiències, vàrem fer un pas més enllà, i visitàvem Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen. Ara encara hem volgut anar més lluny, i el cicle “Catalunya, laboratori d’humanitats” s’ha convertit en una mirada al món que neix a Catalunya. Hem volgut anar a Florència, territori que conté en si una riquesa cultural inqüestionable. La finalitat d’aquest viatge és aprofundir entorn l’art i el context històric de Florència, concretament, la Galleria degli Uffizi. Per anar preparats al viatge, Joan Campàs va oferir al blog d’Humanitats un curs específic L’art dels museus: la Galleria degli Uffizi amb l’objectiu de convertir la Galleria degli Uffizi en un laboratori d’anàlisi i interpretació de la producció cultural de la Florència del Renaixement.

Continua llegint

Esglésies de sant Pere de Terrassa i La Mola

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre una sortida centrada en l’antiga seu episcopal d’Ègara i el monestir romànic de sant Llorenç del Munt al cim de la Mola, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • les esglésies de sant Pere, sant Miquel i santa Maria
  • el fresc romànic del martiri de sant Tomàs Becket
  • els retaules de sant Pere (1411) de Lluís Borrassà, de sant Miquel (1450) de Jaume Cirera i Guillem Talarn, i dels sant Abdó i Senén (1460-61) de Jaume Huguet.
  • el monestir de sant Llorenç del Munt
  • Catalunya des dels 1.100 m. Els resultats de les eleccions

la_mola1

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 9,30 h a la porta principal del conjunt monumental de les esglésies de sant Pere de Terrassa

– de 10  a 10,30 h: visionat de l’audiovisual

– de 10,30 a 12 h: visita del museu i esglésies

– de 12 a 12,30 h: desplaçament a Matadepera i pàrquing a can Robert

– de 12,30 a 14,15 h: pujada a La Mola

– de 14,30 a 16 h: dinar al restaurant de La Mola

– de 16 a 16,35 h: visita l’església del monestir de sant Llorenç i seminari

– a les 17 h: descens de La Mola

Inscripció obligatòria

egara7

Continua llegint

Sant Martí del Canigó i Sant Miquel de Cuixà

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 4 de juliol una sortida centrada en les abadies de la Catalunya Nord, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • els monestirs medievals: espiritualitat o política?
  • la improbable independència de Catalunya: una visió històrica (del 988 al 2015)

sant_marti_del_canigo
Estat de l’abadia de Sant Martí del Canigó el 1902

Sant_Michel_Cuxa
Sant Miquel de Cuixà a inicis del segle XX. Fotografia d’Eugène Trutat (1840-1910)

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 10 h al poblet de Casteil, passat Vernet les Bains, a l’inici del camí que puja cap a Sant Martí del Canigó

– de 10  a 10,45 h: pujada, a peu, cap a sant Martí del Canigó

– de 11 a 12,15 h: visita de l’abadia de sant Martí del Canigó (guia en castellà)

– de 12,15 a 13 h: retorn a Casteil i, amb cotxe, i desplaçament a Vernet les Bains

– de 13 a 14,30 h: dinar al restaurant Princess

– de 14,30 a 15 h: desplaçament cap a sant Miquel de Cuixà

– de 15 a 16,15 h: visita a l’abadia de sant Miquel de Cuixà

– de 16,15 a 16,45 h: desplaçament cap a Vilafranca de Conflent per Codalet

– de 17 a 18 h: visita de les coves Gran Canaletes

– de 18,45 a 20 h: pujada i visita del Fort Libèria

Inscripció obligatòria (places cobertes)

Continua llegint

Florència: un viatge al Renaixement

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc els dies 23, 24 i 25 d’octubre, una sortida a Florència.

palau_Vecchio

El programa d’aquesta sortida serà el següent:

Divendres 23 d’octubre

11,30 h          Duomo. Cúpula de Brunelleschi (10 €)
12,45 h          Església de sant Llorenç. Sacristia nova: tombes de Llorenç el Magnífic i
                      Julià de Mèdici de Miquel Àngel (6 €)
14-15 h          dinar (per lliure)
15,30 h          Baptisteri. Mosaics del segle XII (amb l’entrada del Duomo)
16,15 h          Santa Maria Novella. Trinitat de Masaccio (3,50 €)
Tarda             Piazza della Signoria. Palaus (exterior)  Rucellai, Mèdici, Strozzi, Pazzi

Dissabte 24 d’octubre

8 h                  Galleria degli Uffizi (6,50 €)
14 h                dinar al restaurant dels Uffizi
16 h                Església de la santa Croce. Capella Pazzi (5 €)
19 h                Piazzale Michelangelo

Diumenge 25 d’octubre

8 h                  Galleria dell’Accademia. David de Miquel Àngel (6,50 €)
11 h                Museu de sant Marc. Fra Agèlic (4 €)
13 h                dinar
14 h                Santa
Maria del Carmine. Capella Brancacci. Masaccio (4 €)

Inscripció obligatòria (tancada la inscripció: 60 inscrits)  

Informacions d’interès

– després d’haver consultat a una agència de viatges, s’ha decidit que el millor és que cadascú es faci les gestions pels bitllets d’avió Barcelona-Florència (i tornada) i per l’hotel
– a dia d’avui, el vol d’anada i tornada amb Vueling costa 134 €. Caldria sortir de Barcelona el divendres 23 a les 7,05 (s’arriba a les 8,45 h), i la tornada el 25 a les 21,30 h (s’arriba a les 23,05 h)
– pel que fa a hotels, fent cerques mitjançant booking.com es poden trobar hotels ubicats a la zona centre per 300 € per dues persones i dues nits (75 € per persona i nit). Òbviament, això és un preu mitjà per tal que es pugui tenir una referència.
– pel que fa a les entrades a la Galleria degli Uffizi i a la Galleria dell’Accademia: l’entrada és gratuïta, però s’ha de fer la reserva via Internet i la gestió costa 4 € per persona i museu (per tant, 8 €) . Demanen la llista amb els noms dels components del grup (d’aquí la importància que la inscripció es faci quan abans millor), i cal pagar-ho per avançat. Aquesta gestió es farà un cop se sàpiguen els inscrits. Si es compra individualment, via Internet, cal afegir 4 € per museu al preu que s’indica en el programa.
– A la Galleria degli Uffizi i a la Galleria dell’Accademia només accepten grups de 25 persones, però, a diferència de Madrid, no limiten el temps de permanència. Això pot ser un problema si s’apunten més de 24 persones (jo faig la 25). En principi no es posa límits a la inscripció; en el cas de ser més de 25, es faria un altre grup i ja es gestionaria el tema entrades.
– els horaris de les visites als museus podran variar, atès que primer cal saber quants serem i, amb aquesta dada, fer la reserva (i es pot donar el cas que, a l’hora que s’ha previst, no hi hagi disponibilitat en el museu). Per aquesta raó, els marges dels horaris és força ampli.
– a la inscripció heu de posar nom i cognoms, atès que s’ha de confeccionar una llista per a presentar en els museus. En principi no es té constància que en altres esglésies o museus facin descompte pel fet de ser grup o estudiants, però s’intentarà. Porteu tots els carnets que puguin ser vàlids (estudiant, ICOM, amics dels museus…)
– la darrera setmana de maig es tancaria la inscripció per tal d’iniciar les gestions corresponents. Als qui ja sapigueu amb seguretat que realitzareu el viatge, s’aconsella que compreu els bitllets del vol i la reserva de l’hotel quan abans millor
– s’anirà informant, via e-mail, de qualsevol notificació important

Professor que impartirà els seminaris i farà de guia dels museus:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Prado – Thyssen – Reina Sofia

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 16-17 de maig, una sortida durant la qual es visitaran tres museus de Madrid:

  • el Museu Thyssen-Bornemisza
  • el Museu Reina Sofía
  • el Museu del Prado

El programa d’aquesta sortida serà el següent:

Dissabte
:
– trobada a les 11,30 a la porta del museu Thyssen
– de 14,30 a 16 h: dinar
– de 16,30 a 21 h: museu Reina Sofia

Diumenge:
– trobada a les 9,30 a la Puerta de los Jerónimos del museu del Prado
– d’11 a 16 h: museu del Prado

Inscripció obligatòria (un màxim de 30 inscripcions)

planol_Muesu_Prado

Continua llegint

Sitges: modernisme i art contemporani

Dins de la quarta edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte 21 de març, una sortida centrada en la ciutat de Sitges, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • el modernisme
  • introducció a l’art contemporani

Sitges. Presentació

El programa d’aquesta jornada serà el següent:

– trobada a les 10,30  davant del Cau Ferrat – Palau Maricel (C/ Fonollar s/n)

– de 10,30  a 12: seminari sobre el modernisme

– de 12,30 a 13,15: visita al palau Maricel

– de 13,15 a 14,15: visita al Cau Ferrat

– de 14,30 a 16,30: dinar (restaurant a concretar, preu aproximat: 35 euros)

– de 17 h a 19 h: visita a la fundació Stämpfli i seminari sobre art contemporani

Inscripció obligatòria (abans del 18 de març)

Informacions d’interès

Per qüestions de logística, i atès que el Cau Ferrat, reinaugurat fa poc després d’anys d’estar tancat, és un recinte relativament petit i l’afluència de gent és molt gran, ens veiem obligats a limitar l’assistència a 30 persones.

L’entrada combinada al palau Maricel, Cau Ferrat i Fundació Stämpfli puja 104 € per grups de 15; en el nostre cas seran 208 €, és a dir, uns 7 € per cap.

A Sitges és molt difícil -i més en dissabte- trobar un restaurant  de preu raonable, bona qualitat i que el local tingui un cert interès. S’estan fent gestions i dimarts de la propera setmana podrem tancar el tema del dinar. No confio trobar res per sota dels 35 €.

Bibliografia bàsica: Joan Campàs (1993). L’art modernista. Una visió històrica. Barcelona. Barcanova. Col. Biblioteca Bàsica d’Història de Catalunya. 96 pàgs.

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (4)

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la quarta edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, en el qual s’amplia l’àmbit geogràfic de les sortides (Madrid i Florència). Com en les anteriors edicions, cada sortida s’anunciarà oportunament al blog.

Programació de sortides pel 2015

0. Sabadell: Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 14 març

1. Sitges: Cau Ferrat i Fundaciò Stämpfli 21 març

2. Ruta del Cister: Santes Creus – Poblet – Vallbona de les Monges 18 abril

3. Madrid: Museo del Prado, Reina Sofía, Thyssen 16-17 maig

4. Sant Martí del Canigó – Sant Miquel de Cuixà – Vilafranca del Conflent 4 juliol

5. Barcelona. Seminari UOC 3 octubre

6. Florència: Galleria degli Uffizi – Duomo – Galleria dell’ Accademia 23-24-25 octubre

7. Vic – Cabrera: Museu Episcopal de Vic – Santuari de Cabrera 21 novembre

8. Barcelona: itinerari per la ciutat (escultura contemporània?) 12 desembre

Continua llegint

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Els orígens nacionals de Catalunya: Ripoll i sant Joan de les Abadesses

Dins de la tercera edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 29 de novembre, una sortida per la comarca del Ripollès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • la portada de Ripoll
  • els orígens nacionals de Catalunya
  • la crisi de l’estat i del sistema democràtic: noves formes de poder
  • Catalunya independent?

portalada_Ripoll

Programa

9,45 h: trobada davant del monestir de Ripoll
10 a 11,30 h: Visita del monestir de Ripoll (portada, església, claustre)

  • seminari a l’interior de l’església: els orígens nacionals de Catalunya. Per què Espanya no és una nació

11,30 a 12 h: desplaçament cap a Sant Joan de les Abadesses
12 a 13,30 h: Visita del monestir de sant Joan de les Abadesses. El davallament i l’heretgia càtara

  • seminari a l’interior de l’església: mundialització i crisi de l’estat

13,30 a 14,30 h: gorg de Malatosca (lloc de trobada de bruixes)

  • seminari: Catalunya independent?

15 h. Dinar al restaurant cooperativa La barricona. Carretera de sant Joan, km 3,6

  • 17 a 18 h. seminari: Catalunya i les Espanyes

Inscripció obligatòria. Tancada amb 72 inscripcions

Informacions d’interès

De Barcelona a Ripoll hi ha uns 107 km i es pot calcular un temps d’una hora i  tres quarts. Possiblement de Tona a les Cases de Voltregà hi hagi boira.
Els horaris es podran modificar en funció de si hi ha, o no, celebracions religioses (funerals…)
L’entrada al monestir de Ripoll costa 1 €, i a la de sant Joan de les Abadesses 2 €.
La petita excursió al gorg de Malatosca no requereix cap condició especial. Recomanat portar calçat adient per anar pel camp.
El preu del dinar són 21 €

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Bibliografia
Fontana, Josep (2014). La formació d’una identitat. Una història de Catalunya. Vic. Eumo. 320 pàgs.
Fontana, Josep (2005). La construcció de la identitat : reflexions sobre el passat i sobre el present. Barcelona. Base CA. (Col. Col·lecció Base històrica,11). 144 pàgs.
Fontana, Josep (2013). El futuro es un país extraño : una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI. Barcelona. Pasado & Presente. 1ª impr. 234 pàgs.
Muñoz Machado, Santiago (2014). Cataluña y las demás Españas. Barcelona. Crítica. 1ª impr. 304 pàgs.
Vidal-Folch, Xavier (2013). Catalunya independent?. Madrid. Los Libros de la Catarata. 1ª impr. 144 pàgs.
Vidal-Folch, Xavier (2014). Cataluña ante España. Madrid. Los Libros de la Catarata. 1ª impr. 144 pàgs.
Campàs Montaner, Joan (1991). Els orígens nacionals : l’alta edat mitjana (segles VIII-XI). Barcelona. Barcanova. 96 pàgs.

Altres materials d’aquest blog

Per què Catalunya no acaba d’encaixar en/amb Castella?
Pot ser Espanya una nació sense símbols nacionals?
És l’Espanya actual un exemple de la crisi de l’estat-nació?
De què parlem quan parlem de nació?
La crisi de l’estat nació: el cas espanyol

Espanya segueix sent diferent

 

 

 

   

L’art com a significació

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 8 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,30 h, el seminari sobre L’art com a significació  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • 9-10,30 h. Anàlisis d’obres d’art: Las meninas de Velázquez; Endimió de Girodet; Guernica de Picasso; The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living de Hirst
  • 10,30-11,30 h. La consciència del sexe en l’art prehistòric
  • 11,30-12 h. Descans
  • 12-12,45 h. La divinitat en clau de gènere: Asherah
  • 12,45-13,30 h. Genealogia de l’art contemporani
  • 13,30-14,30 h. Espai-temps en art: el Big Data Art

Per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció tancada: aforament ple.

Materials i presentacions dels diferents seminaris

Espai-temps en art: el Big Data Art
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/art_en_temps_real.ppt
La divinitat en clau de gènere: Asherah
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Asherah_Divinitat_Genere.ppt
Genealogia de l’art contemporani
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Genealogia_Art_Contemporani.ppt
The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living de Hirst
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Hirst_tauro.ppt
L’Endimió de Girodet 
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Nu_masculi_neoclassic.ppt
El Guernica de Picasso
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Picasso_Guernica.ppt
La consciència del sexe en l’art prehistòric
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/sexe_paleolitic.ppt
Temes d’Art Contemporani
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/Temes_Art_Contemporani.ppt
Las meninas de Velázquez
http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/seminari_art_8_11_2014/VelazquezMeninas.ppt

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Do_Ho_Shu

Do-Ho Suh: Floor, 1997-2000. Sis mòduls, figures de PVC, resines de poliuretà, vidre. 8 x 100 x 100 cm cada un. Venut per Christie’s Londres el 21 d’octubre del 2008 per 129.815 $

 

Cardona – Miracle – Solsona

Dins de la tercera edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC  tindrà lloc el dissabte 18 d’octubre, una sortida per les comarques del Bages i el Solsonès,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre els castells i les esglésies medievals a la col·legiata de sant Vicenç de Cardona
  • seminari sobre el barroc al Miracle
  • seminari sobre la pintura romànica/gòtica al museu diocesà de Solsona

Miracle_Retaule

Programa

9,45 h: trobada a la Col·legiata de Cardona
10 a 12 h: Visita de la Col·legiata de Sant Vicenç i del castell de Cardona
12 a 12,30 h: desplaçament al santuari del Miracle
12,30 a 13,30 h: el retaule barroc del Miracle
14 a 15,30 h: dinar a l’Hostal Nou
16 a 18 h: Visita del Museu Episcopal de Solsona

Inscripció obligatòria

 

Informacions d’interès

De Barcelona a Cardona hi ha uns 96 km i es pot calcular un temps d’una hora i mitja. Atès que hi ha diversos grups que també fan la visita, cal començar puntualment a les 10.

L’entrada a la col·legiata i al castell de Cardona, així com a l’església del Miracle són gratuïtes. Cal pagar 2 € per la visita al museu de Solsona.  El preu del dinar és de 19 euros.

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

 

Materials de treball
Properament seran accessibles.

 

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (3)

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la tercera edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats.

el_cos

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

Com a forma de portar la Universitat al territori, es programen un conjunt de visites (o “pràctiques de laboratori”). Aquest Cicle constarà, aquest semestre, dels següents itineraris:

Calendari del Cicle (octubre-desembre, 2014):

1. Cardona – Miracle – Solsona. 11 d’octubre

  • seminari a la col·legiata de sant Vicenç de Cardona
  • seminari sobre el barroc al Miracle
  • seminari sobre la pintura romànica/gòtica al museu diocesà de Solsona

3. Ripoll – Sant Joan de les Abadesses. 29 de novembre

  • seminari sobre l’església i portalada de Ripoll
  • seminari sobre l’església-monestir de Sant Joan de les Abadesses
  • seminari sobre els orígens de Catalunya al Gorg de la Malatosca

4. Sitges. 20 de desembre. Sitges

  • seminari sobre modernisme al Cau Ferrat i Maricel
  • seminari sobre art contemporani a la Fundació Stämpfli

A més de les sortides, aquest semestre es realitzarà un seminari presencial centrat en el tema de L’art com a significació, que tindrà lloc a la sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona), el dissabte 8 de novembre durant el matí, de 9 a 14,30 h., amb el programa següent

  • 9-10,30 h. Anàlisis d’obres d’art: Las meninas de Velázquez; Endimió de Girodet; Guernica de Picasso; The Physical Impossibility of Death in the Mind of Someone Living de Hirst
  • 10,30-11,30 h. La consciència del sexe en l’art prehistòric
  • 11,30-12 h. Descans
  • 12-12,45 h. La divinitat en clau de gènere: Asherah
  • 12,45-13,30 h. Genealogia de l’art contemporani
  • 13,30-14,30 h. Espai-temps en art: el Big Data Art

La selecció de les visites es duu a terme amb els següents criteris:

– Diversitat territorial: s’intenta que abasti la totalitat del territori.
– Integració de les diverses ciències humanes i socials, de manera que cada visita s’articuli al voltant de la història, l’art, la literatura, el paisatge i la gastronomia.
– Amplitud cronològica: des de la prehistòria fins a l’actualitat.
–  Una durada que, en funció de la visita, pot oscil·lar d’un matí, a una jornada o, en algun cas, un cap de setmana.
– Estudis monogràfics: cada visita estarà dedicada a un tema central, tot i que no es descarta el tractament de més d’un tema.
– En cada visita es duran a terme un o més seminaris, en els quals es comentaran i debatran els materials didàctics elaborats per a cada itinerari i que seran accessibles en línia des d’aquest blog.

Les visites són totalment gratuïtes i obertes a tothom. Només s’hauran de pagar les entrades a museus, esglésies… que ho requereixin, així com els àpats en aquells itineraris que els incloguin. Per això, és aconsellable dur sempre el carnet d’estudiant de la UOC (si és el cas) així com inscriure’s en l’activitat, per tal de poder fer les reserves corresponents. Els desplaçaments van a càrrec dels participants.

Joan Campàs    Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Eugène Delacroix: La llibertat guiant el poble

Ingres_Homer

Jean-Auguste-Dominique Ingres: L’apoteosi d’Homer, 1827. Oli sobre tela. 386 x 515,6 cm. Musée du Louvre, París.

Aquesta composició amb nombrosos personatges va ser encarregada a Ingres per decorar un sostre del “museu Carles X” al Louvre (actuals sales egípcies) i va ser dipositada el 1855. Fortament inspirada en el Parnàs de Rafael, aquesta pintura, que no és gens “pintura de sostre”, representa Homer divinitzat rebent l’homenatge dels grans homes de l’Antiguitat i dels artistes dels Temps moderns. Als seus peus, dues al·legories representen la Ilíada i l’Odissea.

Davant un temple al frontó del qual hi ha inscrit el seu nom, el poeta Homer, assegut, és presentat com un déu. És coronat de llorers per una Victòria. Als seus peus, dues dones assegudes personifiquen les epopeies que ha compost. La que porta una espasa simbolitza la Ilíada. La figura amb un rem representa l’Odissea. El poeta divinitzat rep l’homenatge dels grans homes de l’Antiguitat i dels artistes dels Temps moderns, en nombre de quaranta-sis. Entre les figures de l’Antiguitat, les que estan pintades dempeus i que són les més properes a Homer, s’hi reconeix a l’esquerra el poeta tràgic Èsquil amb un rotlle de pergamí, el pintor Apel·les amb els seus pinzells i la seva paleta, i a la dreta el poeta Píndar amb una lira, així com l’escultor Fídies amb una maça. Només dos artistes moderns, Dante i Rafael, pertanyen a aquest grup. Els altres moderns són col·locats més baix i són pintats de mig cos. Són sobretot artistes clàssics del segle de Lluís XIV, com els escriptors Racine, Boileau, Molière, Corneille, La Fontaine, o el pintor Nicolas Poussin.

Ingres va executar aquesta pintura de grans dimensions en un any i la va presentar al Saló de 1827. Volia fer-ne un manifest del classicisme. Des de la seva tornada a París el 1824, l’ancià revolucionari de l’art, tan criticat en la seva joventut, feia de successor de David, defensant la tradició clàssica enfront de Delacroix. Però el seu Homer deïficat va ser poc apreciat. La seva gran obra següent, El Martiri de sant Symphorien (catedral d’Autun), va ser encara més criticada, sobretot pels partidaris del classicisme, durant el Saló de 1834. El 1835, Ingres, contrariat, se’n va anar de nou de París a  Roma.

De conformitat amb el seu tema que exaltava als creadors clàssics, la composició del seu Homer és en gran part clàssica. Ingres no ha donat una perspectiva vertical, tan volguda pels pintors barrocs, a la seva tela tanmateix destinada a un sostre. La composició és frontal, i les figures estan disposades de manera simètrica a una banda i l’altra d’Homer, situat al cim d’una piràmide. Ingres s’ha inspirat en el fresc de Rafael a la cambra de la Signatura al Vaticà, El Parnàs. A la tela d’Ingres tanmateix li falta fluïdesa, comparada a les obres del seu model. Ingres sembla haver juxtaposat retrats cèlebres dels grans homes, per exemple l’Autoretrat de Poussin. Els ha copiat amb una exactitud fotogràfica. Al mateix temps, la perspectiva del conjunt és negada, com en les seves obres anteriors més audaces (La Gran Odalisca). Hi ha potser aquí una voluntat d’adaptar-se a la funció decorativa d’aquesta tela, de no donar massa la impressió de perforar el mur. L’atenuació dels relleus i dels tons també hi contribueix.

Géricault i Delacroix mantingueren entre ells una tensa combinació de filiació i rivalitat similar a la que s’havia donat en el cercle de David. Delacroix havia perdut al seu pare a la infantesa i a la seva mare a l’adolescència. Compartia amb Géricault antecedents d’alta burgesia (el seu pare legal havia estat un important diplomàtic) i també va rebre la seva primera formació a l’estudi de Guérin. Allí es varen conèixer ambdós el 1817, i Delacroix va posar per una de les figures del Rai. Delacroix volia completar un quadre important pel Saló de 1822 en lloc de competir pel Premi de Roma. El resultat fou un exercici de sorprenent originalitat sobre un tema literari, La barca de Dante i Virgili, que representa el pas dels dos poetes pels pantans que envolten el cinquè cercle de l’infern.

Delacroix_Sardanapal

Eugène Delacroix: La mort de Sardanàpal, 1827. Oli sobre tela. 395 x 495 cm. Musée du Louvre, París.

A la darrera fase de la Restauració l’art es trobava en un punt mort, i aquesta situació va ser codificada d’una manera imaginativa en el gran quadre sobre el tema del suïcidi amb el qual Delacroix va desafiar a Ingres i a Devéria el 1827: la Mort de Sardanàpal.

Delacroix_Sardanapal_detall  Delacroix_Sardanapal_detall2

Continua llegint

Théodore Géricault: El rai de la Medusa

Revolucions burgeses i crisi del neoclassicisme 

En el segon decenni del segle XIX comença la  crisi del Neoclassicisme, art oficial de l’Imperi. Géricault se separa bruscament del classicisme de David. No és l’únic; també Ingres s’allunya d’ell, encara que en direcció oposada. Ingres s’identifica amb Rafael o Poussin i camina per la via de l’idealisme clàssic-cristià oberta par Canova; Géricault s’identifica amb Miquel Àngel i Caravaggio, viu intensament la desesperada experiència de Goya, obre audaçment la vena del realisme que, a través de Daumier i Courbet arribarà, amb Manet, a les portes de l’Impressionisme.

Gericault_Medusa

Théodore Géricault: El rai de la Medusa, 1819. Oli sobre tela. 490,2 x 716,3 cm. Musée du Louvre, París.

Géricault, de retorn a París, primer es va sentir atret per la notícia llegida als diaris de l’assassinat a províncies d’un oficial liberal, un tal Fualdès, que aportava  detalls de conspiració secreta, transvestisme i assassinat ritual. Les seves meditacions  sobre el tema no passaren d’un seguit de dibuixos, fins que va trobar un tema on el  sofriment horrible es compensava amb una significació pública molt més clara: el  naufragi el 1816, davant la costa occidental d’Àfrica, de la fragata  Medusa.

La història dels supervivents del desastre no hauria semblat un vehicle apropiat per a les noves ambicions de grandesa clàssica que alimentava Géricault. Un comandament incompetent havia fet que naufragués el buc insígnia d’una petita flota. El capità del vaixell era un aristòcrata que havia tornat  de l’exili que havia menystingut els consells dels experts oficials navals a les seves ordres. Reservats per als privilegiats els insuficients bots salvavides, amb pals i vergues es va construir un rai damunt la precària plataforma oberta del qual es varen amuntegar uns cent cinquanta mariners i  soldats; sense espai per res més que estar dempeus, l’estructura estava tan sobrecarregada que l’aigua arribava a la cintura.

Pel que fa als oficials dels bots (on també hi havia l’impacient governador del Senegal) s’adonaren que remolcar el rai retardava el seu avanç fins quasi parar-lo, i varen tallar les cordes i abandonaren als seus ocupants a la seva sort. Els nàufrags varen haver d’afrontar una tempesta i un espantós episodi de desesperació i deliri en el qual un grup de soldats, amb la intenció de destruir el rai i suïcidar-se col·lectivament, varen atacar violentament als oficials. Aquests mataren i feriren a un bon nombre dels amotinats. Com a conseqüència de la lluita i de les caigudes, accidentals o voluntàries, a les ones, al cap de sis dies el nombre de supervivents no arribava a trenta. Aviat començaren a menjar la carn dels cadàvers que hi havia al rai. Un grup dels més durs i lúcids, entre els quals s’incloïa el cirurgià del vaixell, Savigny, incrementaren aquest horror amb l’organització d’homicidis deliberats dels més propers a la mort per tal d’extreure el màxim partit de les poques provisions. Amb aquests mitjans, quinze varen sobreviure una altra setmana. Quasi en el darrer moment possible va albirar accidentalment el rai un vaixell de salvament, que va dur als supervivents a l’antiga capital francesa de Senegal. Allí en varen morir cinc més; només deu arribaren a França. Continua llegint