CONVERSES A LA DOCUMENTA: Diàlegs incòmodes

El màster d’Humanitats reprèn les Converses a la Documenta. Aquest any amb el format de Diàlegs incòmodes.

Per aquest curs us proposem sis converses amb sis veus suggeridores del camp de les humanitats sobre diferents temes d’interès i actualitat que ens han de seguir ajudant a mantenir una mirada crítica sobre el món en el qual vivim.

Durant 15 o 20 minuts, el professor o professora convidat ens farà una exposició sobre el tema plantejat després de la qual el presentador i els assistents conversaran amb el ponent amb la intenció de no “acomodar-se” a preguntes o respostes fàcils i condescendents.

La primera conversa que us proposem és:

Provincialitzar Europa: una aproximació als Estudis Subalterns

David Martínez-Robles serà l’interlocutor convidat.

provincializar

L’any 2000, l’historiador Dipesh Chakrabarty va publicar el llibre Provincializing Europe: Postcolonial Thought and Historical Difference, un text desafiant i influent que dialoga de manera crítica sobre com s’ha construït històricament una idea d’Europa que li ha atorgat una posició d’excepció dins el món.

ChakrabartyEn aquesta presentació partirem d’algunes de les idees de Chakrabarty per apropar-nos als desafiaments que planteja l’escola dels anomenats Estudis Subalterns i a les seves reflexions sobre la configuració del món i el nostre lloc en la història.

 

(Foto: Dipesh Chakrabarty)

David Martínez-Robles és professor dels Estudis d’Arts Humanitats i Director del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
15 de novembre
Hora: 18,30h

Properes converses:

17 gener: Neus Rotger: Literatura europea, literatura mundial
14 de febrer: Toni Estradé: L’anarquisme a Catalunya: Oblit d’una història / història d’un oblit
14 de març: Miquel Fernàndez: Al Raval tot s’hi val! Els bombardejos com a tècnica de sanejament urbanístic
9 de maig: Dafne Muntalnyola: La creativitat… individual o col·lectiva?
13 de juny: (per confirmar)

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

20 anys dels Estudis d’Arts i Humanitats

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, com a estructura organitzativa i com a equip de persones, van néixer ara fa 20 anys, quan el setembre de 1996 es posava en marxa el curs pilot de la titulació d’Humanitats.

isidor-mari

Els actes d’aquest 20è aniversari, que seran diversos i s’anunciaran oportunament, s’inicien dimecres, dia 19 d’octubre, amb la conferència que impartirà el professor Isidor Marí Mayans sota el títol

La diversitat lingüística, més enllà del sentit comú

Enguany també fa 20 anys que s’aprovà la Declaració Univer­sal de Drets Lingüístics de Barcelona. En aquesta avinentesa, el professor Marí, socio­lingüista i primer director dels nostres Estudis, vindicarà el paper de les humanitats com a fona­ment d’una comprensió crítica de la realitat, exem­plificada en la consideració d’alguns prejudicis que solen acompanyar les idees socialment acceptades sobre el plurilingüisme.

L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Fundació Joan Miró, a les 18.30 h.

En acabar, s’oferirà una copa de cava al Pati Nord de la Fundació, des d’on també podrem admirar unes vistes privilegiades sobre Barcelona, envoltats de l’arquitectura racionalista de Sert i de l’obra de Miró.

Us convidem a compartir amb nosaltres, si ho desitgeu, aquesta celebració.

L’acte és obert a tothom però l’aforament és limitat. 

……………………………………………………………………………………………………………….

Acte acadèmic de celebració dels 20 anys dels Estudis d’Arts i Humanitats

Dia: 19 d’octubre de 2016
Hora: 18:30h
Lloc: Fundació Joan Miró

Inscriu-te aquí

5 motivos para defender la figura del traductor | Traducción

Los traductores, los eternos invisibles, necesitan que su figura sea revalorizada y reconocida socialmente. Ahora es más necesario que nunca. Su labor es esencial para la transmisión de la información y el conocimiento. Con la globalización y la era digital, las fronteras se difuminan, pero sigue existiendo una gran barrera en esta interculturalidad: los idiomas. A pesar de las múltiples facilidades que ofrece la tecnología, sigue siendo indispensable la figura del traductor. La transmisión del conocimiento necesita de un rigor y profesionalidad absoluto a la hora de trasladar un mensaje de una lengua a otra, sin que esta transformación implique una pérdida de información o de calidad. Sería imposible la gran cantidad de textos traducidos que circulan en diversos formatos sin la labor de un traductor: textos literarios, jurídicos, medios de comunicación, diálogos, instrucciones…

Es por este motivo que hoy, después del Día Internacional de la Traducción, desde el Máster de Traducción especialitzada de la UOC y el Grado de Traducción, interpretación y lenguas aplicadas UOC-Uvic, seguimos reivindicando la figura del traductor, destacando cinco motivos que los hace imprescindibles y merecedores de reconocimiento y revalorización social.

traduccion traductor

  1. Competencia y capacidad

Los traductores tienen el dominio especializado de dos o más lenguas. Ese conocimiento por sí solo no los convierte en profesionales de este campo. Los (buenos) traductores son aquellos que tienen la capacidad, la competencia y el conocimiento de adecuar un mensaje expresado en una lengua origen a una lengua meta, y que pase desapercibida su intervención.

  1. Son un puente entre dos culturas

El traductor hace valer sus conocimientos de dos lenguas, pero también es un mediador entre dos culturas diferentes. Tiene la competencia lingüística y cultural de los dos idiomas, con el fin de que su mediación entre los elementos traducidos mantenga la riqueza del texto.

  1. Rigurosos comprometidos

Tiene que lidiar siempre con los múltiples factores que cualifican la traducción: la fidelidad al texto de origen, el estilo, el significado, el uso lingüístico normativo y la comodidad de lectura en el idioma traducido… en resumen, que la adaptación tenga la máxima fluidez y fidelidad.

  1. Transformadores invisibles

Tienen la capacidad de transformar el texto sin que se perciba que ha sufrido un proceso de transformación. Toda modificación y/o adaptación conlleva la posibilidad de perder ciertos elementos característicos y/o esenciales. El (buen) traductor se compromete con el texto.

  1. Cualificados y actualizados constantemente

El traductor no sólo posee la formación y las herramientas adecuadas para desarrollar su profesión, sino que debe estar actualizado constantemente, con tal de ofrecer un resultado satisfactorio al máximo. El (buen) traductor se adapta a los tiempos actuales, conoce las herramientas que facilitan la traducción con tal de ser un trabajador eficiente, a la vez que tiene un conocimiento profundo del material con el que trabaja.

 

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 22 d’octubre de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 12 de novembre 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 26 de novembre de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 1 d’octubre tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Jornades de Neurociència i Humanitats. Universitat d’Estiu can Maltas

Tal com s’enunciava en el post Neurociència i Humanitats, el cap de setmana del 17-18 de setembre es duran a terme, en el marc de la Universitat d’Estiu de Can Maltas, dins del Projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, unes jornades d’introducció a les noves perspectives que ofereixen les recerques en Neurociència per a les Humanitats, que tindran lloc a l´alberg Torre Ametller, Camí de Santa Elena s/n (tel. 937 59 44 48), de Cabrera de Mar.

humanitats_neurociencia

El programa serà el següent:

Dissabte

9,30 a 10         Benvinguda, cafè, repartiment del material didàctic

10 a 10,10       Presentació de les Jornades

10,10 a 11,30

  • Presentació i anàlisi de caos (Phineas P. Gage, Louis Victor Leborgne,                       Elliot, Gustav Molaison, Clive Wearing, Ellen Gould White, monsieur F, Erik Weihenmayer, Michael Stone, Audrey Hepburn, John Forbes
    Nash)
  • Tecnologies per a l’estudi del cervell
  • Els neuromites
  • Problemes en els diagnòstics (TDAH, els experiments de Rosenhan i de
    Lauren Slater)
  • Breu història d’alguns psicòtrops

11,30 a 11,45  descans

11,45 a 13

  • Evolució del cervell
  • El que sabem i el que no sabem del cervell
  • El cervell del fetus, del nadó, de l’adolescent

13 a 15            dinar

15 a 16,30

  • Neurofilosofia
  • La realitat, la consciència i el jo, la «teoria de la ment»
  • Neuroart: per què ens agrada el que ens agrada

16,30 a 16,45  descans

16,45 a 18

  • Neuroètica: el comportament moral, el lliure albir
  • Neuroteologia: les creences religioses

Diumenge

9,30 a 10         Benvinguda, cafè

10 a 11,30

  • Neuropsicologia
  • Sensacions, emocions i sentiments
  • Emoció i raó

11,30 a 11,45  descans

11,45 a 13

  • L’agressivitat, la culpa, l’angoixa, el dol, l’empatia, l’alegria, l’amor i
    el sexe

13 a 15            dinar

15 a 16,30

  • Neuroeducació
  • Intel·ligències, coneixement, memòria, oblit, aprenentatges

16,30 a 16,45  descans

16,45 a 18

  • La revolució epigenètica

Inscripció obligatòria  

Informacions d’interès Continua llegint

Taller online gratuito sobre subtitulación y traducción

taller gratuito subtitulacion y traduccion Taller gratuito: “Acércate a la subtitulación”

El grado de Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirá el próximo día 14 de julio, a las 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docencia correrá a cargo del profesor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) y la inscripción es gratuita. El taller se impartirá a través de internet. No es preciso ningún software especial. La lengua de docencia será el español. Plazas limitadas.

Para inscripciones y más información sobre el evento, es preciso inscribirte en línea aquí.

Taller gratuït: “Acércate a la subtitulación”

El grau de Traducció, Interpretació y Llengües Aplicades de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirà el proper dia 14 de juliol, a les 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docència serà a càrrec del professor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) i la inscripció és gratuïta. El taller s’impartirà a través d’ internet. No cal tenir cap programari especial. La llengua de la docència serà l’espanyol. Les places són limitades.

Per a inscriures i més informació, cal accedir aquí.

 

 

Max Weber, una veu imprescindible en la nostra manera de concebre la sociologia

Homenatge a Max Weber

– Per Natàlia Cantó, professora del Grau de Ciències socials

 

El catorze de juny de 1920 moria a München Max Weber, jurista, economista, historiador i pare fundador de la sociologia. Relativament poc conegut durant la seva vida per les seves constants malalties i absències a la universitat, esdevingué al llarg del segle XX un sociòleg cabdal, un gran clàssic i un pare fundador de la nostra disciplina, equiparat només amb Émile Durkheim i Karl Marx.

L’obra de Weber és prolífica, erudita, plena de finíssimes observacions i d’una militància sense concessions contra aquells qui cercaven en la ciència en general i en la sociologia en particular respostes a preguntes existencials sobre com s’ha de viure i què és bo i dolent.

max weber sociologia ciencias sociales

Max Weber fou un gran pensador de la modernitat. Per ell, la característica principal de la modernitat, que ell veié desenvolupar-se vertiginosament al llarg de la seva vida, és un creixent procés de racionalització que abraça cada vegada més esferes de la nostra vida i cada vegada d’una manera més implacable. Coherent amb la seva posició, Weber intentà no avaluar ni valorar aquest procés, només comprendre’l i analitzar-lo a través de l’aparell conceptual i metodològic que anà desenvolupant al llarg de la seva vida.

Com a modest homenatge a aquest pare fundador de la sociologia, a aquest gegant sobre les espatlles del qual hem après a mirar el món que ens envolta, voldríem avui reunir un seguit de cites de la seva obra que han estat claus per a nosaltres com a sociòlegs, en la nostra formació i més endavant, i que han convertit a Max Weber en una veu imprescindible en la nostra manera de concebre i practicar la sociologia.

Continua llegint

Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

Bansky_dreams

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall. Continua llegint

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 18 de juny tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

1984 y el Panóptico de Bentham | George Orwell y Michel Foucault

“Quien controla el presente controla el pasado y
quien controla el pasado controlará el futuro”
1984, George Orwell

Parece que este mes de junio las efemérides se han alineado en el campo del pensamiento, la ficción y la sociología y no podríamos hablar casi de otra cosa que no fuera George Orwell, 1984 y Michel Foucault. Hoy lunes 6 de junio se celebra en  Barcelona el Día Orwell, más allá del evento, el 25 de junio de 1903 nacía George Orwell, mientras que el 25 de junio de 1984 fallecía Michel Foucault. Aprovechamos el puente que nos brinda esta casualidad numérica y temporal para adentrarnos en la relación entre la la distópica obra del escritor británico 1984 y las teorías del pensador francés defendidas y desarrolladas en su libro “Vigilar y castigar” publicado el 1975.

orwell i foucault

La famosa obra publicada en el 1949: 1984, aborda la historia de ficción de una supuesta sociedad policial donde el estado ha adquirido el control total sobre el ciudadanos. Los individuos han perdido absolutamente la intimidad y la libertad, y viven sujetos a la represiva normatividad del Estado y el poder ejecutado por el Gran Hermano, el vigilante Omnipresente.

big brother is watching

Continua llegint

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 4 de juny tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

Ruta dels càtars

Dins de la cinquena edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el cap de setmana del 2 i 3 de juliol, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • Feudalitat i esglésiaMontsegur
  • L’heretgia càtar
  • La croada contra els albigesos
  • Muret: l’estat català que no va poder ser

 

 

Castell_Peyrepertuse

Programa

Dissabte 2 de juliol  Continua llegint

Ciutats efímeres, ciutats d’esdeveniments: noves estratègies de sostenibilitat de ciutat

Fires, festes i festivals a la ciutat
com a estratègia sostenible

Ens estem acostumant a que les nostres relacions socials, sobretot urbanes, s’articulin cada vegada més entorn a esdeveniments. En un moment en que el consum de l’oci es desenvolupa principalment de forma individual, els esdeveniments es converteixen en lloc de trobada excepcional.

BANNER CIUDADES EFIMERAS cat v2

La excepcionalitat transforma les accions relacionals a la vegada que l’entorn, generant efectes tant positius com negatius, a l’espai on es desenvolupen. Per tant les ciutats acollidores de grans i petits esdeveniments es transformen exponencialment en funció dels actes que acullen. Així, tant la administració com la societat civil, ha de ser molt conscient que els portafolis que aprovin han d’anar acompanyats de processos d’avaluació que permetin valorar els efectes generats per les fires, les festes o els festivals que decideixen organitzar en la seva ciutat. Continua llegint

Conversa a tres bandes: Europa, l’últim refugi?

El proper 11 de maig us proposem a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el visionat del documental To Kyma, rescat al mar Egeu, després del qual tindrà lloc un col·loqui sobre el tema.

Refugiats sirians i iraquians, Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari, a qualsevol mitjà, ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirìà i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació i dels (nous) marcs geoestratègis que se’n deriven. Amb aquest acte, el grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC), mostra el seu compromís amb el món en què vivim i la seva intenció de promoure la reflexió crítica sobre temes d’actualitat.

I ho farem amb:

Programa

18.30 h Projecció del documental To Kyma, rescat al mar Egeu.
19.45 h Col·loqui.

Inscripció gratuïta i oberta a tothom, des d’aquest enllaç.

Miguel de Cervantes i El Quixot: nou monogràfic

Amb motiu del IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes, l’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC s’afegeix a l’homenatge que ha preparat la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN), amb un portal temàtic sobre Cervantes i sobre l’obra més universal de la literatura espanyola: El Quixot.

 

QuijoteAquest monogràfic es divideix en tres grans blocs. D’una banda, s’ofereix un recull de recursos sobre la vida i obra de Miguel de Cervantes, que dóna accés a informació relacionada amb l’autor i la seva obra (publicació de llibres, revistes i articles, cursos oberts).

D’altra banda, es dóna accés a totes les seves obres en format digital, i en accés obert, i també informació relacionada i específica de cada llibre publicat. En aquest apartat pren importància l’obra Don Quijote de la Mancha, i l’apartat és motiu per a tractar el llibre des de diversos punts de vista temàtics, com ara la literatura, la psicologia, l’audiovisual o la ciutat de Barcelona, on Sanxo i el Quixot descobreixen el mar, i lloc de batalla amb el cavaller de la Blanca Luna.

Finalment, en l’últim apartat es destaquen premis, festivals i exposicions en homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes.

Us animem a consultar el monogràfic, des d’aquest enllaç.

Simposio Internacional Miró y la escultura del siglo XX

La Cátedra Miró, impulsada por la Fundació Joan Miró y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), organiza el simposio internacional Miró y la escultura del siglo xx, que sitúa la obra de Joan Miró en la tradición de la escultura moderna en diálogo con otros artistas.

Miró y el objeto

El encuentro, coordinado por Robert Lubar Messeri, director de la New York University (NYU) en Madrid, de la Cátedra Miró y del International Miró Research Group, tendrá lugar en CaixaForum Madrid, con la participación de Elizabeth Cowling, Robert Slifkin, Briony Fer, Julia Domènech, Thierry Dufrêne, Alexander Potts, William Jeffett, Perejaume y Juan Luis Moraza. Joan Punyet Miró, nieto del artista, intervendrá en la clausura del simposio.

Miró y la escultura del siglo xx está organizado por la Cátedra Miró y la NYU en Madrid, con el apoyo de la Graduate Research Initiative (NYU) y la colaboración de la Obra Social  ”la Caixa”.

Simposio Internacional Miró y la escultura del siglo xx
Viernes, 15 y sábado, 16 de abril de 2016
CaixaForum Madrid
PROGRAMA Continua llegint

Ullastret – Empúries

Dins de la cinquena edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats, dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC,  tindrà lloc el dissabte 16 d’abril, una sortida per l’Empordà,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • seminari sobre la cultura ibèrica
  • seminari sobre la cultura grega: ciutat – filosofia – art
  • seminari sobre neurociència i art

Columnes_i_sitges_al_recinte_d'Ullastret

Programa

9,45 h: trobada al museu d’Ullastret
10 a 11,30 h: visita de la ciutat ibèrica d’Ullastret i del museu
11,30 a 12 h: desplaçament a Empúries
12 a 14,30 h: visita de la ciutat grega i romana d’Empúries i del museu
14,30 a 16 h: dinar a Sant Martí d’Empúries
16 a 16,30: desplaçament a Castelló d’Empúries
16,30 a 18 h: visita de la basílica de Castelló d’Empúries

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Ullastret hi ha uns 130 km i es pot calcular un temps d’una hora i mitja.
L’entrada a Ullastret costa uns 3 €, la d’Empúries 5 €.  El preu del dinar és sobre els 25 euros.

Professor que impartirà els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Conferència: ¿Hacia una nueva ciencia de la consciencia? Per Juan Manuel Cincunegui

Conferència d’inici de curs del Màster en Humanitats de la UOC

Lloc: Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)

Dia: dijous 21 d’abril. Hora: 18,30

La conciencia es uno de los objetos de estudio que concitan la atención de científicos, filósofos y representantes de diversas tradiciones religiosas. En las últimas décadas, con el auge de las investigaciones en el campo de las neurociencias y las ciencias cognitivas, fruto del desarrollo de nuevas tecnologías aplicadas, se han multiplicado los intentos por establecer un diálogo multidisciplinar en esta área. ¿Cuál es el aspecto de un emprendimiento de estas características? ¿Cuáles son las condiciones de posibilidad de una ciencia de este tipo? ¿De qué modo la asunción de un modelo semejante desafía nuestros presupuestos más arraigados en lo que respecta a la relación entre la ciencia, la filosofía y la religión?

rotkho

Juan Manuel Cincunegui es Licenciado y Doctor en Filosofía por la Universitat Ramon Llull. Profesor titular en la Facultad de Filosofía y Teología de San Miguel, Universidad del Salvador (Argentina) y profesor contratado del Instituto Superior de Ciencias Religiosas de Barcelona (ISCREB) y en la Foundation for the Preservation of the Mahayana Tradition (FPMT). Realizó estudios budistas en Institutos y monasterios de India, Nepal y Sri Lanka entre 1992 y 1997. Es fundador y director de Mente, Vida y Sociedad. Centro para el estudio de la consciencia, la ecología y la ética social.

Setmana de l’Antropologia

Taules rodones, projeccions de cinema etnogràfic i visites guiades conformen el programa de la Setmana de l’Antropologia, en què participaran les professores del grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC Elisenda Ardèvol i Begonya Enguix.

Elisenda Ardèvol coordinarà la projecció del documental Nightfall on GAiA dilluns dia 11 d’abril a les 20:30h, al Museu de les Cultures del Món de Barcelona. Al seu torn, Begonya Enguix coordinarà, amb Verena Stolcke, la taula rodona Génere i transgèneres, en la que participaran també Alba Barbé i Rosa Almirall, i que tindrà lloc divendres dia 15 d’abril  a les 17:00h, a l’Espai Francesca Bonnemaison.

Des d’aquí podeu accedir al programa complet de la Setmana, us hi esperem!

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrà el passat 5 de març un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaren els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi participaren estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics. L’acte tingué lloc al Museu Can Framis de Barcelona.

Treball Final de Grau

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, es realitzà la presentació d’una selecció dels millors treballs i, en la segona, es va fer una visita guiada a la col·lecció permanent de pintura contemporània del Museu Can Framis.

Visita guiada a Can Framis

Els treballs que es presentaren són:

La influencia de la cultura grega en l’àmbit domèstic del món romà.

Jordi Beltran Andreu
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La influencia de la cultura griega en el ámbito doméstico del mundo romano

La influencia de Grecia en la arquitectura doméstica romana

Domus romana

Al llarg dels seus deu segles d’història, Roma va anar rebent influències molt diverses de totes aquelles cultures amb les que es va relacionar, especialment de la grega. La influència del món grec va provocar que el ciutadà romà tradicional, pragmàtic i auster, soldat i camperol, fidel als costums i tradicions dels seus avantpassats i defensor de la dignitat del treball lligat a la terra, passes a convertir-se, a partir del segle II a. C., en un nou tipus de romà que podríem anomenar hel·lenitzat. Es tracta d’un home enriquit i ansiós per exhibir i malgastar la seva fortuna en luxes i excessos, una fortuna que no procedeix ja de la terra, si no del comerç o de l’especulació Immobiliari, un home que exhibeix influències culturals gregues com a mostra del seu refinament.

Aquesta arribada de la cultura grega influeix en molts aspectes del món romà, i un dels més destacats és l’habitatge i el seu contingut, particularment en les cases de les elits. Per tal d’entendre com es manifestà aquesta influència, cal analitzar les fases històriques que condicionen el procés d’adopció de la cultura grega, valorar les fonts literàries i els testimonis de la cultura material per tal d’elaborar un discurs sobre la recepció de Grècia a Roma, examinar la manera com la historiografia actual contempla el procés de transmissió cultural aquí plantejat, considerar l’impacte que va suposar l’arribada de la cultura grega sobre el món romà i investigar, finalment, cóm es manifesta exactament la influència del món hel·lènic en l’àmbit domèstic romà. Concretament, com s’afirma en l’habitatge pròpiament dit, en la decoració, en el mobiliari i en l’aixovar domèstic.

Continua llegint

Els Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica. Un model d’autoregulació

Oriol Oliva Prieto
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Un model d’autoregulació ètica: implantació i funcionament a Catalunya dels Comitès d’Ètica d’Investigació Clínica (CEIC)

comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC)

Gravat de 1542 representant Vesalius publicat a la pàgina XII en l’edició de 1543 “De humani corporis fabrica”

Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, i amb el descobriment dels experiments mèdics  (o més aviat, tortures) efectuats pels nazis amb éssers humans, des de mitjan segle XX s’han vingut promulgant una sèrie de convenis (Nuremberg, Hèlsinki, etc.), així com de recomanacions genèriques ètiques (Informe Belmont) destinats a regular la investigació en éssers humans i a proporcionar una sèrie de directrius ètiques a la professió mèdica en aquest sentit.

Arran de l’ esmentat informe Belmont emès a finals de la dècada dels 70, s’ ha institucionalitzat en la professió mèdica la regulació d’una sèrie d’aspectes ètics, partint de quatre principis universals a respectar en les persones malaltes (incloent els subjectes participants en una investigació mèdica): autonomia, beneficència, no maleficència i justícia.

Des d’aquella època (30 anys ençà), s’ha anat construint al nostre país una xarxa de comitès d’ètica de l’ investigació clínica (CEIC) hospitalaris: una xarxa cada cop més interrelacionada a nivell estatal (i a nivell europeu en un futur proper), que vetlla per la protecció dels subjectes participants en assaigs clínics i d’altres tipus d’estudis, dictaminant fonamentalment si les característiques de l’estudi afecten en alguna mesura els principis abans esmentats, i emetent un dictamen favorable o no favorable i –cal remarcar- vinculant. Continua llegint

Digital Materialities; Design and Anthropology

Relatograma de Digital Materialities

Relatograma de Carla Boserman @cboserman sobre l’acte de presentació del llibre ‘Digital Materialities; Design and Anthropology’

Digital Materialities; Design and Anthropology presenta una aproximació a la creació de materialitats digitals realitzada per acadèmics i professionals que treballen en la intersecció entre el disseny i la investigació al Regne Unit, Espanya, Austràlia i els EUA.

Mitjançant la incorporació d’una comprensió del món digital material des de les ciències socials i el disseny, el llibre considera com podem avançar en la nostra capacitat de dissenyar el futur. Dividit en tres parts, l’enfocament del llibre es mou de la teoria a la pràctica: com les diferents materialitats digitals s’imaginen i emergeixen, per exemple, a través d’emulació de programari, sensors urbans, dissenys interactius i llars intel·ligents.

El llibre és una provocació per repensar els models de col·laboració entre científics socials i dissenyadors; i com la materialitat digital sorgeix de la creativitat tant dels dissenyadors professionals com de la gent en el seu dia a dia.

Elisenda Ardèvol és professora dels graus d’Humanitats, de Ciències Socials i d’Antropologia i Evolució Humana, i investigadora del grup Mediaccions dels Estudis d’Arts i Humanitats. Débora Lanzeni és investigadora del grup Mediaccions.

Digital materialitiesDigital Materialities
Design and Anthropology

Editor(s): Sarah Pink, Elisenda Ardèvol, Dèbora Lanzeni

Més info a:
+ Bloomsbury
+ Mediaccions

“Darme cuenta de que es esto a lo que quiero dedicarme” Entrevista a Bernat Hidalgo| UOCeventos

“Cuando algo realmente te apasiona, la auto-exigencia llega sola”
Bernat Hidalgo

 

foto 4yfn practicasNuestro estudiante del  Posgrado Gestión de Eventos culturales, deportivos y corporativos participó en el 4YFN del 2016. Formó parte del montaje en los pasos previos al estreno. Lo conocimos en nuestra visita guiada en el 4YFN y aprovechamos para hacerle algunas preguntas y conocer su experiencia.

 

  • ¿Qué te ha aportado en tu experiencia formar parte de este proyecto tan grande como es el 4YFN?

Formar parte de un proyecto de las dimensiones de 4YFN me ha permitido tener la primera toma de contacto “profesional” con el mundo de los eventos. Es cierto que al hacer un voluntariado no se te piden funciones que tengan que ver estrictamente con la gestión y organización, sin embargo, el simple hecho de estar presente en el montaje te permite ver cómo funcionan las cosas y en mi caso, reforzar la idea de que este mundo es realmente el que me apasiona. Por otro lado es muy interesante ir generando contactos con los profesionales y estableciendo vínculos que puedan abrir puertas en un futuro. Por muy básicas que sean las tareas que se te piden, estas son muy necesarias y hacerlas bien poniéndole ganas y involucrándose, siempre es sinónimo de nuevas y mejores oportunidades. Sin ir más lejos, en mi caso en particular me sirvió para que mi encargada me propusiera trabajar con ella en un proyecto distinto más adelante. Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El dissabte 30 d’abril els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

mnac logo

¿Dónde están las mujeres? Reivindicamos la validación y la inclusión de la mujer en los eventos deportivos. Hoy y cada día.

Hoy es el Dia Internacional de la Mujer. Por muchos motivos, demasiados, es tristemente (aún) un día reivindicativo. La desigualdad es evidente. Que las apariencias no nos engañen. Aún son excesivas las razones por las que la fecha de hoy no se puede tratar de celebrar sin cierta irritación.

1928 Amsterdam

1928 Amsterdam

El 8 de marzo es una cita en el calendario en que muchas personas se tiñen de lila, pero esa manifestación cromática debería perdurar en la mente de todos/as durante el resto del año, con el objetivo de realmente realizar un cambio. Son múltiples los sectores dónde la mujer presenta desigualdades de género: laboral, artístico, doméstico, estética, salud, relaciones, comunicación… Todavía tenemos una larga carrera por recorrer. Desde el equipo de los Estudios de Gestión de Eventos UOC nos concentraremos en hablar de uno, uno que nos parece impresionante que perduren ciertos clichés y axiomas casi inquebrantables para muchos: los eventos deportivos. Estos tienen muchos formatos, nos vamos a focalizar en los que presentan mayor índice de expectación:

Continua llegint

Els nous clàssics del “polar” francès (novel·la policíaca): Del segle XVIII al món contemporani

Nathalie Bittoun Atenea

El proper divendres dia 11 de març, a les 20h, tindreu ocasió d’escoltar a la professora de Llengua i Literatura Francesa de la UOC Nathalie Bittoun-Debruyne, qui presentarà la conferència Els nous clàssics del “polar” francès (novel·la policíaca): Del segle XVIII al món contemporani, que tindrà lloc a la seu provisional del Casino Menestral de Figueres, C/ Poeta Marquina, 2.

Si pot sorprendre que en un cicle de Literatura Universal es parli de novel·la negra, és perquè de vegades l’Acadèmia i el cànon neguen l’entrada a certs gèneres, considerats menors. En realitat, la qüestió no rau en els gèneres, sinó en la seva qualitat literària. A partir de la presentació i l’anàlisi de l’obra de tres autors que acaben de renovar i ampliar els límits del gènere tot enriquint-lo i hibridant-lo, veurem que la literatura pot donar dret de ciutadania més enllà del que es considera “clàssic”. Així és com podem considerar Jean-François Parot, Pierre Lemaitre i Fred Vargas, que, amb la seva escriptura particular, aporten al món literari el que se sol demanar als autors consagrats: un ambient i un món propis, així com un estil absolutament identificable.

Nathalie Bittoun-Debruyne