CONVERSES A LA DOCUMENTA: Diàlegs incòmodes

El màster d’Humanitats reprèn les Converses a la Documenta. Aquest any amb el format de Diàlegs incòmodes.

Per aquest curs us proposem sis converses amb sis veus suggeridores del camp de les humanitats sobre diferents temes d’interès i actualitat que ens han de seguir ajudant a mantenir una mirada crítica sobre el món en el qual vivim.

Durant 15 o 20 minuts, el professor o professora convidat ens farà una exposició sobre el tema plantejat després de la qual el presentador i els assistents conversaran amb el ponent amb la intenció de no “acomodar-se” a preguntes o respostes fàcils i condescendents.

La primera conversa que us proposem és:

Provincialitzar Europa: una aproximació als Estudis Subalterns

David Martínez-Robles serà l’interlocutor convidat.

provincializar

L’any 2000, l’historiador Dipesh Chakrabarty va publicar el llibre Provincializing Europe: Postcolonial Thought and Historical Difference, un text desafiant i influent que dialoga de manera crítica sobre com s’ha construït històricament una idea d’Europa que li ha atorgat una posició d’excepció dins el món.

ChakrabartyEn aquesta presentació partirem d’algunes de les idees de Chakrabarty per apropar-nos als desafiaments que planteja l’escola dels anomenats Estudis Subalterns i a les seves reflexions sobre la configuració del món i el nostre lloc en la història.

 

(Foto: Dipesh Chakrabarty)

David Martínez-Robles és professor dels Estudis d’Arts Humanitats i Director del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
15 de novembre
Hora: 18,30h

Properes converses:

17 gener: Neus Rotger: Literatura europea, literatura mundial
14 de febrer: Toni Estradé: L’anarquisme a Catalunya: Oblit d’una història / història d’un oblit
14 de març: Miquel Fernàndez: Al Raval tot s’hi val! Els bombardejos com a tècnica de sanejament urbanístic
9 de maig: Dafne Muntalnyola: La creativitat… individual o col·lectiva?
13 de juny: (per confirmar)

Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

Bansky_dreams

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall. Continua llegint

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

Didàctica de les Ciències Socials i TIC

S’explica que si un monjo del segle XIV arribés, a través del temps, al nostre país, probablement quedaria astorat en veure els cotxes i avions, la televisió i els mòbils, els ordinadors i l’electricitat, el genoma humà i la realitat virtual…., però que segurament recuperaria la calma en entrar en una escola o universitat i retrobar-se amb el ritme, les pautes, els manuals i el sistema d’impartir docència.

aula_tradicionalEns cal modificar aquest paradigma d’ensenyament-aprenentatge no per l’existència d’Internet o de les xarxes socials, ni tampoc per la incorporació dels ordinadors a l’aula, ni…  Ens cal construir un nou model perquè ha perdut validesa un dels pilars que van ser sòlids fins a l’era industrial i que van començar a entrar en crisi a partir del segle XIX: el coneixement perenne.

Podem dir que fins fa quatre dècades una persona al llarg de la seva vida no registrava grans canvis en el Saber amb majúscula. Tot el que aprenia en la seva joventut a l’escola elemental o superior li resultava útil i aplicable al llarg de la seva vida. El coneixement registrava canvis i evolucions, però a un ritme que gairebé no afectava la formació dels individus.

Així, un cop superada la infantesa, els individus es formaven en l’aprenentatge d’un ofici i la resta de les seves vides la dedicaven -parlant en termes generals- al desenvolupament, perfeccionament i adquisició d’experiència en relació amb aquest ofici.

En les últimes dècades aquesta situació ha canviat radicalment: La ràpida evolució de moltes disciplines fa que tot especialista hagi de menester cursos de reciclatge, formació contínua, aprenentatge de nous mòduls, etc. La majoria de les persones passen per diverses ocupacions, diversos treballs, i adopten diversos rols i necessiten tenir diverses capacitats i competències. Les dedicacions laborals no responen a uns perfils professionals clars i definits, homologats amb els diplomes consegüents. Continua llegint

Resultat del concurs “Per què Humanitats”

Feta la votació per part del jurat, format pels professors Glòria Munilla, Joan Fuster, Joan Campàs i Francesc Núñez (i la intervenció de Laura Solanilla per desfer un empat que s’havia produït), els tres finalistes i guanyadors del concurs són:

Glòria Martí Costa, Ainhoa Pawlowsky EchegoyenAntoni Vallejo Ripoll

Aquestes són les seves aportacions:

Continua llegint

Concurs obert: “Per què Humanitats?”

Iniciem un concurs per a tots aquells inquiets i apassionats per les Humanitats. Arran del nostre 15è aniversari vam portar a terme la proposta “Per què Humanitats?”en aquest blog. La iniciativa consistia en respondre a aquesta qüestió per part de tots els professors i col·laboradors docents dels nostres Estudis.

Ara, són els estudiants els que han de dir què pensen! Considerem que seria esplèndid comptar també amb les vostres aportacions i visions sobre per què són necessàries les Humanitats en les societats contemporànies.

Esperem doncs les vostres propostes!

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions d’historiadors

Col·laboradors docents: Adela Fargas, Santi Izquierdo i Josep Maria Pons.

Adela Fargas
“Per què Humanitats? Per no viure la vida a mig gas (perquè estar pendent de les coses d’una manera inquieta i involucrada significa repensar-te a tu mateix i repensar el món i les Humanitats et faciliten les eines per a això), per no deixar de banda els problemes que t’envolten (perquè les Humanitats , des de l’origen del temps, no fan altra cosa que cercar i analitzar els problemes que envolten homes i dones), per no insensibilitzar-te amb l’entorn (perquè les Humanitats han vist néixer les disciplines que més s’han preocupat per la solidaritat i els pensaments que més han elevat els sentiments), per no passar pàgina a les dificultats (perquè les Humanitats no han defugit els problemes, els han cercat, en el present i en el passat, els han ensenyat), per no acomodar-te (perquè les Humanitats qüestionen i reconstrueixen), per no deixar de lluitar i superar-te (perquè la Història és canvi), per no tancar la porta, en fi, a tot allò que et sembla diferent (les Humanitats són plurals)…”

Continua llegint

El sentit de les humanitats en un món global: un nou humanisme (Virgilio Tortosa)

Continuant amb les intervencions a la jornada “Per què les Humanitats?” passem el torn de paraula al professor Virgilio Tortosa Garrigós, professor de Literatura Comparada a la Universitat d’Alacant:

Una flagrant contradicció del nostre temps: Mai havien estat més menyspreades les humanitats i mai havia hagut una presència institucional tan gran a la universitat espanyola, sent demandada per milers d’estudiants anualment.

Els estudis d’humanitats, entenc, concerneixen de ple al món que vivim en aquest moment, inclosa —molt més encara— una maleïda crisi que ha enfosat l’economia amb el persistent enrajolament del Mediterrani (i altres parts, és clar), fent de la construcció (i especulació urbanística) la principal economia de l’Estat a les dues últimes décades,  sota la complicitat de governs de diferent signe. Ón estaven els titulats d’humanitats per a aconsellar a polítics, periodistes, constructors, agents immobiliaris, i compradors i venedors fins i tot? Ni estaven ni se’ls esperava, sembla la resposta més recurrent en aquest cas. El fet és que malgrat dedicar la universitat pública ingents recursos destinats a la formació de graduats, l’absència social d’aquests especialistes sembla del tot injustificada en la resta de problemes de la nostra realitat social: biogenètica, producció d’aliments transgènics, biotecnologies, canvi climàtic, model econòmic neoliberal, mass media, oci, etc., etc. Perquè encara segueix sent el lloc que obliga a pensar la veritable dimensió humana conjugant les més diverses perspectives del saber.

Continua llegint

Per què humanitats? (Jaume Casals)

El professor Jaume Casals Pons, catedràtic de Filosofia del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, vicerector de professorat de la mateixa universitat i president del CBUC (Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya), va participar a la jornada “Per què humanitats?” amb aquesta intervenció.

Gràcies per convidar-me. Gràcies al Pere Fabra, persona d’alta seguretat en el sistema universitari català actual, a l’Agnès Vayreda, al Francesc Nuñez i a l’Anna Rodriguez, i gràcies als altres amics que m’han enviat missatges per orientar-me en aquesta jornada d’avui de la UOC, especialment al Joan Fuster i al Jaume Claret. Crec que, si no fos per ells, no hauria acceptat obrir la boca avui per seguir la temptació de la pregunta que ens feu: per què humanitats? El meu compromís personal i professional amb la UPF passa avui per un viarany particularment exigent, al límit d’un precipici, i potser no cal recordar que la Fabra és una universitat que ha apostat seriosament per les Humanitats, dit així mateix en totes les rúbriques oficials, d’ençà de la seva fundació. Compartir la taula amb il·lustres col·legues com l’Isidor, company admirable de l’IEC, i el Virgilio, que s’ocupa de temes literaris vinculats a la psicologia més delicada, augmenta encara més  els meus dubtes sabàtics (avui és dissabte i no puc oblidar la família nombrosa que m’espera).

Continua llegint

Per què Humanitats ? Aportacions des de les nostres arrels històriques

CONSULTORS: JORDI SERRALLONGA, ORIOL OLESTI, GEMMA FORTEA I ÒSCAR GONZÁLEZ

Jordi Serrallonga (Història I)
Per què estudiar Humanitats? Per què fer recerca en el si d’aquest món, o univers, que anomenem Humanitats? En definitiva, per què Humanitats? El per què sembla que està de moda; l’utilitzen els economistes quan es pregunten sobre l’origen de la gran crisi econòmica mundial, però també els entrenadors de grans equips quan analitzen la seva situació esportiva. El per què forma part de les Humanitats, forma part de la nostra natura, del nostre comportament… de la nostra cultura. Som humans, i és per això que ens estudiem des de les Humanitats. I les Humanitats no només impliquen a la història, la filosofia o l’antropologia (per esmentar només tres d’entre moltes disciplines) sinó també a les Ciències. Els estudis i recerques d’Humanitats mai no tindran sentit si no ens endinsem en l’origen de la nostra existència, com a éssers vius d’un planeta que forma part d’un cosmos en constant evolució (canvi): sense entendre l’Origen de l’Univers, de la Terra, de la Vida i de la pròpia Humanitat, no entendrem qui som ni què fem. Així no es estrany que molts dels grans científics de la història tinguessin una formació humanista, precisament aquells que van canviar les més velles i inamovibles ideologies i creences sustentades en mites geocèntrics, antropocèntrics i egocèntrics: Nicolau Copèrnic i Galileu Galilei, pel que fa a la revisió de la nostra posició i natura en el Sistema Solar, o l’eminent Charles R. Darwin amb la teoria de l’evolució i la consideració dels humans com una espècie més en el planeta. Per què Humanitats? Per què volem conèixer les nostres arrels i el nostre llegat.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de tutoria (2/3)

Tutors: Marcel Cano, Rosa Serrano, Jordi Nadal i David Rull

Marcel Cano Soler
Per què humanitats? No hauríem de deixar que el pes de la prova recaigués sobre els que diuen no a les humanitats? Són els mateixos que diuen no al pensament crític, aquells que només consideren bo allò que és útil –i que defineixen allò útil com allò econòmicament rendible o instrumentalmenteficient–. Potser són també els mateixos que ens han portat a la situació crítica en la que ens trobem avui. En un món civilitzat haurien de ser ells els que haguessin de justificar la seva existència. En canvi, si som els humanistes els que hem de rendir comptes de la necessitat de les nostres matèries, segurament és per que la nostra és una societat ben poc humana.

Continua llegint

Per què Humanitats? Intervenció d’Isidor Marí

El professor d’Humanitats Isidor Marí, actualment president de la Secció Filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) i director dels Estudis d’Humanitats i Filologia entre els anys 1996 i 2009, va obrir la taula “Per què humanitats?” amb la següent intervenció:

Per què Humanitats?

Els companys del programa d’Humanitats de la UOC ens suggereixen que diguem algunes paraules sobre les raons de les Humanitats –Per què les Humanitats– i sobre el que representen les Humanitats per a la societat en general i per al futur –Què poden oferir les Humanitats a la Humanitat?–.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la sociologia

Aportacions dels docents Marta Rovira, Tomàs Herreros i Roger Martínez.

Marta Rovira
Les humanitats, o allò que corre per les venes de la sociologia ­­­– De vegades, veient tants estudis que es fan, tants informes, i tants objectes d’estudi sobre els quals és difícil escatir l’interès, em pregunto on es troba la bona sociologia. I sempre arribo a la mateixa conclusió: sigui quin sigui el procés de treball amb què s’ha fet, la bona sociologia és aquella que et fa aixecar el cap del llibre (o de l’informe) amb la sensació que entens millor el que passa al teu voltant. La bona sociologia és aquella que s’explica bé.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents col·laboradors: J. Vergés, R. Alcoberro, Josep Maria Porta, Joan Ramon Vila.

Joan Vergés
Les humanitats són totalment innecessàries. Per anar a comprar el pa a la fleca i la verdura al mercat, no et fan pas falta. Per desplaçar-te fins a la feina, per fer la declaració de la renda, per dir secretament el nom del porc al cap de l’oficina, per treure diners d’un caixer automàtic, per fer un creuer pel Mediterrani, tampoc. No necessites les humanitats ni per pujar la mainada, ni per procurar una estona de felicitat a la parella. No et calen pas per enterrar els pares. Ara bé, qui en faci i, sobretot, qui les faci bé, menjarà el pa i el plat de taula, farà la feina, pagarà els impostos, s’indignarà, farà servir els diners i es banyarà a Empúries ―mare nostrum!― d’una altra manera. I quan eduqui els nens, faci l’amor amb la dona o enterri els pares sabrà aturar-se un moment per degustar amb el pensament allò que comparteix amb aquests éssers curiosos i eternament encuriosits anomenats humans.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de la filosofia.

Aportacions dels docents: Gonçal Mayos i Jordi Alberich.

El debat que es va generar al voltant de l’acte de celebració dels 15 anys d’Humanitats a la UOC continua aportant comentaris de diferent tipus: n’hi ha d’apocalíptics, altres que són més positius, n’hi ha de poètics, d’esperançadors o dels que reclamen l’actualització dels ideals de l’Humanisme en aquesta societat que ens ha tocat viure. A continuació us envio un parell de comentaris més per anar pensant i responent-nos plegats a la pregunta plantejada.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportació des de la filosofia

Podem renunciar a les humanitats? A què renunciem si en prescindim? A la nostra ciutadania, a la nostra condició d’individus socials capaços d’exercir-la amb esperit crític i plena llibertat per imaginar i determinar el model d’organització pública i privada –la relació amb un mateix- en què volem viure? A la capacitat d’interpretar i projectar allò que ara no sembla possible? De decidir quina imatge volem que ens retorni el mirall en què reflectim la nostra persona? Les humanitats, que poden ser enteses com un punt de vista i una actitud més que no pas un cúmul de coneixements, permeten que ens reconeixem a nosaltres mateixos com a homes i conserven, precisament, allò que, de tan útil com és, elimina qualsevol possible valoració d’utilitat: una vida viscuda amb plenitud i sentit i una humanitat que no abdica de la seva capacitat de superació. I aquest valor últim es manté viu i es renova a les nostres universitats, evitant una informació fragmentada i inconsistent, reduccionista. George Steiner parla de la necessària inutilitat de les humanitats, però si calgués trobar-hi un per què, una utilitat, permeteu-me que reprodueixi una cita que sovint m’agrada recordar als estudiants del grau d’humanitats:

Nous ne sommes hommes et nous ne tenons les uns aux autres que par nos paroles

Si la paraula, com diu Montaigne, és el que ens fa ser homes, les humanitats són el recer d’aquesta paraula, allà on conservem la traça de la nostra cultura i de la nostra capacitat i compromís irrenunciables d’abstraure i reorientar el món. Laura Fontcuberta (Col·laboradora docent del Seminari de Preparació per al TFG)

Per què Humanitats. Aportacions des de tutoria (1/3)

Neus Vilella, Angel Jiménez, Joan García, Eulàlia Polls i Carles Hernández (1/3)

Neus Vilella Suazo

Per conèixer, per entendre, per saber, per interpretar, per acceptar, per projectar, per analitzar, per ordenar, per racionalitzar, per comparar, per comprendre, per tafanejar, per imaginar, per sentir, per experimentar, per emocionar, per deduir, per inferir, per pensar i per repensar.

Continua llegint

Per què Humanitats? Aportacions des de l’etnografia i la filosofia.

“Com deia Alfred N. Whitehead fa gairebé un segle, l’activitat del pensament i la seva educació haurien de fugir d’allò que el filòsof i matemàtic denominà “idees inerts”. És a dir, aquelles merament rebudes i ficades a la ment sense ser utilitzades, testades, o llençades a noves combinacions. Certament, com ell pronosticava, passem per èpoques vives i per altres que no són més que una successió de generacions que exhibeixen pedanteria i rutina –etapes on governa el pes de plom d’idees incapaces de moure’s a sí mateixes i concatenar el seu moviment també a altres. Si l’activitat del pensament necessita dels estudis humanístics, aquests no es poden fondre i desaparèixer a la inèrcia, sinó que han de ser el meandre i la volta sinuosa de l’acció individual i social, coherent i irreverent, crítica i contestatària. De no ser així, el coneixement nominat a sí mateix “humanístic” no serà més que un saber inapte, responsable no només de la seva inactivitat, sinó també de la seva acció nociva. Corruptio optimi, pessima est.” Montserrat Crespín Perales – Professora dels Estudis d’ Arts i Humanitats.

Continua llegint

Les humanitats i la felicitat.

Benvolgudes i benvolguts,

La Jornada de celebració del 15è aniversari de les humanitats a la UOC vol tenir continuïtat en aquest blog. Per fer-ho, publicarem els resums de les intervencions de la taula 1 i de la taula 3. També hem demanat a tot el professorat d’Humanitats que ens respongui a la pregunta “Per què humanitats?”. Anirem publicant les respostes en aquest espai. I esperem els comentaris de tothom que hi vulgui participar.

Em permeto continuar el diàleg amb una reflexió sobre la relació de les humanitats amb la felicitat, tal i com en la seva intervenció va suggerir en Joan Manuel Tresserras.

Les humanitats i la felicitat.

Des de ben antic, en el món grec, la principal activitat de l’home lliure ha estat el cultiu de l’ànima i la recerca de la felicitat. És a dir, la  vita activa, ben diferent del feinejar, de la indústria o del comerç.

Continua llegint