Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Què fa que un objecte sigui artístic?

Per si us pot interessar fer-hi una ullada, os enumero els 8 vídeos que, de moment, s’han fet des dels Estudis d’Humanitats per al primer tema del seminari d’Història de l’Art, del grau en Arts, el conjunt dels quals fa referència a la qüestió: on rau l’artisticitat d’un objecte? Per què dos objectes absolutament iguals un pot ser considerat obra d’art i l’altre no?

De fet es tracta d’un sol vídeo que s’ha fragmentat en 8 petits capítols per a fer-lo més visualitzable. La idea és la següent: els continguts d’aquest seminari estan dividits en 4 blocs; es tracta de realitzar un vídeo d’aproximadament una hora de durada per cada bloc, dividit en diversos apartats, la funció del qual és donar una visió global i reflexionar sobre els aspectes centrals que es treballaran en cada bloc. Vindria a ser com una classe magistral o una conferència introductòria a cada bloc. S’ha volgut mantenir una certa atmosfera d’informalitat, de diàleg directe amb l’espectador.

captura_video_historia_art

L’experiència d’aquests vídeos servirà per millorar alguns aspectes que s’han detectat en la seva gravació i posterior edició, millores que s’intentaran aplicar a la gravació i edició dels 30 propers vídeos previstos comentant les obres més significatives de la Galeria dels Uffizi.

En principi, aquests vídeos només seran accessibles pels estudiants, és a dir, el cercador de Youtube no els indexarà, tot i que, coneguda l’adreça, es poden visualitzar. Qualsevol comentari, crítica, valoració…, seran molt ben benvinguts.

Història de l’art – Bloc 1 – Per què un objecte es pot considerar obra d’art? https://www.youtube.com/watch?v=5PqC8A_JvS0&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 2 – El quadrat negre de Malèvitx
https://www.youtube.com/watch?v=Dqp64FcRvkM&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 4 – El paper del mecenes

Història de l’art – Bloc 5 – La intenció de l’artista

Història de l’art – Bloc 6 – La dicotomia forma-fons: La Suze de Picasso https://www.youtube.com/watch?v=jJ8Jyg1iP0E&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 7 – El paper de l’espectador

Història de l’art – Bloc 8 – Cànons de «bellesa»

Història de l’art – Bloc 9 – El paper de l’autor

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Grau en Arts
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Art contemporani

En començar l’assignatura Art contemporani del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Si mirem els manuals d’Història de l’Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d’-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme…) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d’entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s’ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s’entén per modernitat en art.

S’inicia el material amb una presentació de quines són les tipologies i models d’artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys.

A partir d’aquí, i seguint més o menys un relat cronològic, s’analitzen:

  • les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
  • els problemes que planteja el llenguatge verbal per a descriure allò que és visual,
  • l’ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l’originalitat i la diferència,
  • les polèmiques creades davant la instal·lació d’obres en espais públics (Buren, Serra, Dread Scott, David Nelson),
  • la fugida de Gauguin i la construcció de l’altre «primitiu»,
  • el classicisme de Cézanne,
  • la influència de Sigmund Freud en l’ascens de l’art expressiu,
  • l’origen de l’escultura moderna de la mà de Rodin, Matisse i Brancusi,
  • la ruptura de la perspectiva renaixentista: l’espai corpori en l’obra de Picasso,
  • la introducció dels sentiments en els objectes: l’abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
  • la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
  • la revolució dadaista i el canvi de paradigma d’art i d’artista,
  • el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
  • els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
  • la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l’art abstracte,
  • el paper de l’art durant la Guerra freda a Europa i als EE.UU,
  • la incorporació de la cultura popular a partir de l’efecte Warhol,
  • la crisi de l’informalisme i la desmaterialització de l’objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l‘elaboració de PACs i d’exàmens, així com l’estudi per part de l’estudiant.

Aproximadament es tractaran al llarg del semestre dos capítols per setmana i, en paral·lel, l’avantguarda a la que es faci referència, algunes de les quals es presenten en format wiki (que està en construcció).

L’anàlisi i comentari d’algunes obres es realitza en format vídeo.

Aquesta estructura i organització de materials:

  • la part reflexivo-teòrica en format mòdul encapçalant cada capítol amb les preguntes adients
  • la part descriptiva dels continguts en format wiki on es dóna la informació molt ampliada de cada –isme i l’anàlisi aprofundida de les obres més importants
  • alguns comentaris d’obres molts significatives en format vídeo

endreça força el discurs de l’assignatura i la programació didàctica del semestre.

S’inicia el  corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura? Per passar, més endavant, a analitzar com el cinema va incidir en les avantguardes.

ciolat

Arrivée du train à La Ciolat, http://www.youtube.com/watch?v=1dgLEDdFddk&feature=related

 

 

primeres_avantguardes

Continua llegint

Escuela de Verano ETNOGRAFIA DIGITAL EN LA PRÁCTICA

digital-ethnographyYa os podéis preinscribir en la Escuela de Verano Etnografía Digital en la Práctica, que ofrece a los profesionales, estudiantes de doctorado e investigadores la oportunidad de adquirir y practicar un conjunto de técnicas básicas de investigación, análisis y difusión de la etnografía digital. Esto se obtendrá por medio de una formación teórica y práctica de primera mano en este campo. Los participantes asistirán a una serie de talleres en línea y presenciales, y planificarán, desarrollarán y realizarán informes sobre la etnografía colaborativa del Festival Sónar de Barcelona.

Además de desarrollar habilidades en el campo de la etnografía digital, los participantes de la Escuela de Verano trabajarán para conseguir publicar la etnografía de grupo.

El curso está dirigido por investigadores de ERC-RMIT y del grupo de investigación Mediaccions de la UOC. Los tutores son Sarah PinkJohn PostillElisenda ArdévolDébora LanzeniShanti SumartojoEdgar Gómez Cruz y Alba Colombo.

El curso cuenta con el apoyo de Bianca Vallentine (directora de la Escuela de Verano) y Adriana Partal (coordinadora de la Escuela de Verano).

Preinscripción hasta el día 5 de mayo

Programa completo

 

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrarà un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaran els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi són convidats tots els estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

fasana_01_general_carouselL’acte tindrà lloc el dissabte 11 de març, d’11.00 a 14.00 h al Parc Arqueològic Mines de Gavà            (C/ Jaume I, 7 de Gavà). L’hora de trobada és a les 10.45 h a les portes del Parc.

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, d’11.00 a 12.00 h es realitzarà la presentació dels treballs i, en la segona, de 12.30 a 14.00 h es farà una visita guiada al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Els estudiants que presentaran els seus treballs són:

  • Ivan Muriana Reig. La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya
  • Angeles Hernando Prior. Patrimonio material e inmaterial en la Mancomunidad Alfoz de Lara. Perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.
  • Alejandro Loro Andrés. Orden cósmico y justicia social en el antiguo Egipto

La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà ens descobrirà com era la vida quotidiana fa 6.000 anys i sobretot el treball a l’interior de les mines, les més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral semipreciós utilitzat per confeccionar joies.

La inscripció és gratuïta i cal formalitzar-la abans del dia 9 de març a través d’aquest enllaç.

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrà el passat 5 de març un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaren els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi participaren estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics. L’acte tingué lloc al Museu Can Framis de Barcelona.

Treball Final de Grau

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, es realitzà la presentació d’una selecció dels millors treballs i, en la segona, es va fer una visita guiada a la col·lecció permanent de pintura contemporània del Museu Can Framis.

Visita guiada a Can Framis

Els treballs que es presentaren són:

El Paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com acció estètica

Mercè García Pardo
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau El paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com a acció estètica

La noció de paisatge

Petworth Park, de William Turner

La noció de paisatge ha suscitat en els darrers cinquanta anys un ampli debat des de les diferents disciplines de les ciències socials i humanístiques com a conseqüència de la relació de les societats tecnològiques i post-industrials amb la natura, l’entorn i el medi ambient. La presència del paisatge en la cultura contemporània és inqüestionable i comprèn diferents àmbits com són, entre d’altres: les arts plàstiques, la literatura, l’arquitectura, el pensament geogràfic, la filosofia i l’estètica.

El paisatge ha estat “tractat” com la interrelació de dues dimensions, una física, material i objectiva, i una altra perceptiva, cultural i subjectiva. Per això, la noció de paisatge ha estat enriquida per les diverses aportacions de disciplines com la geografia i la sociologia des de la perspectiva de l’anomenat “gir espacial” com a fenomen interdisciplinari de l’estudi del concepte de l’espai dins de les ciències socials. Tanmateix, el paisatge és igualment susceptible d’una exploració creativa i d’una contemplació estètica, és la matriu per a la descripció i el relat, i la seva vitalitat s’expressa com a art en les més diverses formes de les quals s’ha triat la literatura i el cinema.

Continua llegint

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

Com definir la pregunta i els objectius del TFM d’Humanitats?

Com fer un Treball Final de Màster d’Humanitats? Després de detallar la primera etapa, la fase inicial del procés d’elaboració “com decidir el TEMA“,  ens centrem en la FASE 2: Com definir la pregunta i els objectius del Treball Final de Màster d’Humanitats

Aquesta etapa destaca per la seva constant presència en el procés d’elaboració i execució del TFM. Tenir clara la pregunta i especificats els objectius és essencial per desenvolupar amb eficiència el treball, ja que són l’eix que el vertebra i ens ajuden a orientar-nos per continuar avançant satisfactòriament. És indispensable prèviament de tota acció respondre a què vols saber, definir quines són les intencions del TFM i determinar uns objectius viables per tal de facilitar el procés d’elaboració.

Continua llegint

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

CULTURA I IDENTITAT (Màster en Humanitats)

Professor Responsable: Isaac Gonzàlez Balletbó

Què diuen els atractius espots d’IKEA, la sèrie d’anuncis “Mediterràniament” d’Estrella, sobre què som i què volem ser? I què ens en diuen els programes d’autoajuda de “l’Ofici de viure”, uns dels més descarregats de la ràdio catalana? Quina identitat es configura a través d’aquestes i d’altres produccions culturals que ens envolten?

1L’assignatura Cultura i identitat s’endinsa en la naturalesa de la identitat de l’individu contemporani. Els productes culturals ens permeten percebre, si més no parcialment, els elements estructurals que, interioritzats, esdevenen el motor normatiu de la nostra acció quotidiana. És el que podríem anomenar, manllevant la utilleria conceptual marxista, la identitat en si. Alhora, també expliciten, si bé ho fan entre línies, la forma en què els individus contemporanis ens pensem i ens relatem. Això correspondria, més aviat, a una dimensió de la identitat que podríem anomenar identitat per a si. En l’assignatura volem abordar aquestes dues dimensions complementàries, però no per això alineades, del concepte d’identitat, i volem fer-ho a través de posar a treballar una eina metodològica clau per a l’anàlisi de la cultura: l’anàlisi crítica del discurs.

Les manifestacions culturals, enteses en un sentit ampli, ens permetran aprofundir en els continguts teòrics del curs. Tota manifestació cultural, però especialment la fórmules culturals populars, que són aquelles amb què ens emmirallem massivament, esdevenen un objecte d’anàlisi preuadíssim per a les ciències socials A través seu podem identificar els constructes mitològics, contínuament reelaborats, que ens interpel·len com a individus contemporanis i que refunden el contracte invisible que signem cada dia, sense adonar-nos-en, amb la realitat social –al capdavall, la única que compta.

Continua llegint

Teoria social i Cultura Contemporània

L’assignatura Teoria Social i Cultura Contemporània del Màster d’Humanitats aspira a donar una visió panoràmica general dels principals debats en la teoria social i la cultura contemporània. Per fer-ho, combina l’aproximació teòrica -el coneixement dels pensadors i les teories contemporànies més rellevants- amb debats contemporanis sobre qüestions que a tots ens interessen i afecten. En particular, en aquesta assignatura volem pensar sobre com ens construïm com a individus i com a societats (identitat/s), sobre com ens representem (estereotips i representacions) i sobre com ordenem, classifiquem i entenem el món (formes de classificació). I ho volem fer a partir d’exercicis pràctics en els que es posen en marxa tant la capacitat d’anàlisi com la capacitat crítica. Us animeu?

Cultura i Poder (Màster en Humanitats)

David Martínez-Robles, professor responsable de l’Assignatura

Una de les característiques més destacades de les societats globalitzades actuals és la mobilitat de persones i, en conseqüència, el contacte entre comunitats i cultures que no sempre comparteixen un mateix conjunt de normes i codis. Quan anem a comprar el pa, agafem l’autobús o anem a la reunió de la comunitat de veïns sovint ens topem amb persones que identifiquem com arribades d’altres llocs. I en el procés d’identificació afegim a aquelles cares un seguit d’etiquetes, atributs i adjectius, l’origen dels quals és determinant per definir la forma com assimilem la diferència que representen aquelles persones. Sin títuloQuan diem que algú és romanès, suec, gambià o pakistanès no només estem indicant la procedència geogràfica d’aquella persona, sinó que de manera conscient o inconscient acompanyem aquesta procedència amb un seguit d’idees sobre la seva cultura i societat, en forma de prejudicis (es a dir, judicis que apliquem a persones que encara no coneixem), que afecten la nostra manera de reaccionar davant l’altre i d’apropar-nos-hi.

I és precisament això el que l’assignatura Cultura i Poder del Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies intenta comprendre: quins elements intervenen en la creació d’aquests judicis i com alguns d’ells esdevenen mecanismes de dominació. La configuració econòmico-política del món actual, que ens porta a parlar de primers, segons i tercers mons, és el resultat de la globalització de l’imperialisme que durant els segles XIX i XX va redefinir cultures, fronteres, ètnies, llengües, estructures econòmiques, models socials o sistemes religiosos, entre moltes altres coses. En aquesta operació, el món Euro-americà va assumir un protagonisme únic que no només es plasma en els canons o els fusells dels exèrcits dels grans imperis que van fer de l’Àfrica, Amèrica o Àsia una extensió dels seus interessos econòmics i socials, sinó també en la literatura, l’òpera, l’art o els mitjans de comunicació. I és aquest joc entre cultura, dominació i poder el que es treballa en aquesta assignatura, no només a través de textos acadèmics, sinó també amb l’anàlisi d’obres del cinema i la literatura.

Per tant, si t’interessa conèixer autors –massa sovint deixats de banda en els programes acadèmics de les nostres universitats, com Said, Guha, Bhabha, Chakravarty o Spivak, entre d’altres– que han aportat veus crítiques sobre la configuració del nostre món i sobre com s’estructuren les nostres relacions amb aquells que són diferents a nosaltres, segur que gaudiràs amb la proposta d’una assignatura com Cultura i Poder.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/COLLECTIE_TROPENMUSEUM_Bestuursambtenaar_van_Seram_tijdens_een_reis_bij_de_Talsetibaai_TMnr_10001632.jpg

MOOC Joan Miró

Taller Miró baixaEl 7 d’octubre iniciem un MOOC Joan Miró: an Artist Who Defined a Century dissenyat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Joan Miró de Barcelona, amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i que s’impartirà a la plataforma MiriadaX.

Des del Postgrau d’Estudis Mironians us recomanem aquest MOOC que es durà a terme durant 4 setmanes amb un total de 20 hores estimades. Aquest MOOC compta amb de certificat de participació i certificat de superació.

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

El Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC ofereix pràctiques a Atapuerca i Orce

grau antropologia UOC_URVEls estudiants del Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC tenen la possibilitat de participar a les excavacions als jaciments d’Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Aquest passat estiu, tres estudiants del Grau han participat en les excavacions com a pràctiques d’aprenentatge en evolució humana.

ExcavacionsEl grau d’Antropologia i Evolució Humana, elaborat conjuntament entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’orienta a formar estudiants en el camp de l’Antropologia en els seus dos vessants principals: social i cultural i evolució humana. Es tracta d’una formació pionera i innovadora en tant que esdevé el primer grau impartit a l’Estat espanyol que permet adquirir coneixements sobre aquestes dimensions de l’ésser humà.

El Grau s’ofereix en una doble modalitat: virtual i semipresencial. La modalitat virtual assegura l’estudiant la possibilitat de cursar tot el grau a distància utilitzant el Campus Virtual de la UOC. El model semipresencial combina l’ensenyament virtual amb sessions presencials (de determinades assignatures) al Campus Catalunya de la URV.

Aquest grau interuniversitari està pensat per a estudiants amb inquietuds de formació en el camp de l’Antropologia Social i Cultural i l’Evolució Humana, i interessats en obtenir una capacitació en el coneixement i reconeixement de la diversitat sociocultural en clau local, evolutiva i comparativa.

Si vols saber més:

http://estudis.uoc.edu/ca/graus/antropologia-evolucio-humana/presentacio

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Introducció a la Història de l’Art

Kreger_Why_are_you_here1

Barbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm.

Imaginem-nos aquesta imatge de Barbara Kruger a l’entrada de qualsevol museu o galeria d’art (estava instal·lada al vestíbul inferior del Wexner Center for the Arts, a l’Ohio State University: Kruger hi va ser artista resident el 1995 i el1996). Recorda El crit de Munch, i ens pregunta: Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

En aquesta Introducció a la Història de l’Art del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem respondre, entre altres, la següent qüestió: què fer davant d’una obra d’art?, per tal que al final de l’assignatura, probablement, es puguin respondre les preguntes que ens formula Barbara Kruger. Continua llegint

L’edició de no ficció: Debate

En el marc de l’assignatura Tipologies editorials i aplicacions del Màster d’Edició Digital (Ca Es), us convidem a veure aquest vídeo reportatge sobre l’edició de no ficció en el nou espai digital. Miguel Aguilar, editor de Debate, i Xisca Mas, responsable de la col·lecció digital EnDebate, ens parlen sobre la confecció d’un catàleg de llibres d’assaig i no ficció, sobre els formats i els processos d’edició digital, sobre la promoció a la xarxa i sobre els nous models de negoci.

L’assignatura Tipologies editorials i aplicacions, dirigida per Neus Rotger (UOC) i conduïda per Joana Costa Knufinke (Scholastic Inc., Nova York), i Susanna Allés(Columbia University, NY), forma part del Màster d’Edició Digital i del Postgrau en Gestió i màrqueting editorial (Ca / Es). La docència, que s’imparteix en aules virtuals multilingües (català i castellà), s’iniciarà el proper 14 d’octubre de 2015.

Presentació de l’assignatura “Comunicació cultural”

En la societat contemporània els productes i serveis culturals han hagut de començar a aplicar tècniques i mitjans de màrqueting general a les seves necessitats específiques per poder arribar a un públic cada cop més ampli i divers.  Per això, l’assignatura Comunicació cultural vol mostrar una panoràmica dels diversos instruments i estratègies de comunicació aplicats als productes culturals combinant la vessant teòrica-analítica y la pràctica per ajudar a l’estudiant, per una banda, a la reflexió crítica i per l’altra, a adquirir habilitats i competències comunicatives.

Farem un recorregut per les estratègies més innovadores i veurem com els diversos elements de comunicació s’apliquen a situacions culturals determinades. Per exemple amb motiu de la obertura del nou Rijskmuseum d’Amsterdam, després de 10 anys de reformes, els seus gestors van decidir organitzar un flashmob inspirat en la seva obra mes famosa , La Ronda de Nit de Rembrandt, on es va haver d’integrar la presència dels patrocinadors.

FlashMob . Ronda de Nit. Rijksmuseum

Però la comunicació cultural també abasta altres aspectes, com podem veure al marxandatge del Festival Sónar.

sonar

 Sònar

 La comunicació cultural també ens parla de com els referents culturals es poden utilitzar per altres campanyes. Un bon exemple és la campanya del Comitè Olímpic Alemany on es fa ús d’un referent cultural universal, per cridar l’atenció sobre la importància de fer esport.campanaolimpicos_alemania

Un altre aspecte important que es tractarà serà conèixer l’aplicació de les TIC i les xarxes socials en el món de la comunicació cultural. Fer-ne un ús amb sentit no és una tasca fàcil. Tenim les eines, però de vegades no s’utilitzen de la manera més adient. Xarxes socials, màrqueting viral, memes, i altres eines ens poden ajudar però hem de saber com emprar-les. No saber utilitzar les eines de manera adient pot ser contraproduent.

marketing-viralAquests són alguns dels aspectes que introduirà l’assignatura, des d’una doble vessant teòrico – pràctica.  Si voleu disposar de mes informació sobre aquesta assignatura, cliqueu aqui.

Presentació de l’assignatura ‘Arts escèniques’

Neverland_ing_Sanja_Neškovi__Peršin_No_6L’assignatura d’Arts escèniques s’imparteix al segon semestre del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Aquesta matèria aborda els tres grans gèneres de l’art escènic: el teatre, l’òpera i la dansa. S’estudia la singularitat de cadascun d’ells a partir d’algunes de les obres o creadors més rellevants del segle XX des d’una perspectiva diacrònica que permeti entendre’n la seva evolució. De manera transversal, es tractaran qüestions com ara la relació entre literatura i escena, la centralitat del llenguatge corporal, i la imbricació entre text, cos i música.

Els continguTheater-Adieu-2ts i la metodologia d’aquesta assignatura són especialment adequats per a aquelles persones que vulguin impartir docència en l’àmbit de les arts escèniques, la crítica cultural especialitzada i també la gestió cultural.

Entre els objectius d’aquesta assignatura destaquen: a) saber interpretar l’obra escènica de manera contextual i interdisciplinària; b) entendre la singularitat del llenguatge escènic des de la seva vessant estètica i tècnica; c) identificar les relacions intertextuals que l’obra escènica manté amb obres del passat i amb obres coetànies; d) comparar diferents propostes de muntatges teatrals i operístics; d) aprendre a redactar una crítica d’un espectacle teatral, operístic i de dansa; f) comprendre fenòmens com ara l’star-system i la cultura de masses; i g) saber identificar les fecundes relacions entre els gèneres escènics i el cinema.

Jordi Font

La docència és impartida per Jordi Font. Jordi Font és llicenciat en filologia catalana. Com a espectador actiu, s’ha interessat sempre per les arts escèniques. Ha estat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la University of Liverpool i actualment treballa al Consorci per a la Normalització Lingüística.

Presentació de l’assignatura “Pensament filosòfic i científic clàssic” (Grau d’Humanitats)

elpensamentfilosoficicientific1L’assignatura “Pensament filosòfic i científic clàssic” es centra, principalment, en el pensament filosòfic i científic grec, en tant que llavor de tota la tradició filosòfica i científica occidental. Es posarà especial atenció en les particularitats de l’anomenada racionalitat grega i en les diferències respecte al pensament pre-racional, anomenat pensament mític. Resseguirem aquesta tensió al llarg de tot el període, i provarem de veure fins a quin punt també està present en el pensament contemporani.

Del període hel·lenístic, ric en ciència (lògica, matemàtiques, astronomia) i filosofia (epicureisme, estoïcisme, escepticisme), ens centrarem en les reflexions que acompanyen a un procés de individualització, similar al que s’ha donat en el món modern i que s’accentua en els nostre actualment.

I de l’Occident llatí medieval, destacarem els canvis que va provocar la irrupció del cristianisme en el món grecoromà, i algunes de les seves conseqüències filosòfiques.

safo

Pel que fa a Revolució científica i tècnica del Renaixement, que ens deixa a les portes de la modernitat, remarcarem allò que hi ha de “trencador” (és a dir, “revolucionari”) respecte del coneixement filosòfic, social i polític del món medieval.

Encara que ens centrem en la filosofia i en la ciència d’ aquest període, no hem d’oblidar que les accions i les idees humanes neixen i es desenvolupen en determinats contextos històrics i socials. No es tracta tant d’assenyalar quins són -si és que hi són- els processos de causació, sinó de mostrar les afinitats entre les idees, per exemple, i la vida social o política.

Les competències que es treballen en aquesta assignatura son:

  1. Capacitat per a l’anàlisi i la síntesi.
  2. Capacitat per entendre i qüestionar críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència, i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
  3. Capacitat per comprendre les interrelacions entre la cultura, la ciència i la tecnologia.

Per poder assolir aquestes competències i els continguts del temari farem exercicis com per exemple llegir algun autor clàssic, comentar textos a partir d’una guia de lectura que ens permetran endinsar-nos en el pensament del autor i de l’etapa històrica a la qual pertany o escriurem un petit assaig relacionant la filosofia, l’art o la ciència d’una època.

simposio2

També és voluntat d’aquesta assignatura, com de moltes altres del Grau d’Humanitats, treballar competències digitals bàsiques (incentivant l’ús de diferents aplicacions –que es troben a l’aula- i estimulant el treball no exclusivament textual), tot procurant que això no comporti cap complexitat o dificultat afegida i sí formació i ampliació de coneixements.

Presentació de l’assignatura Arts en Pantalla (Màster d’Humanitats)

En aquest curs del màster d’Humanitats, ens aproximem al fenomen cinematogràfic a través dels grans esdeveniments del segle XX. Aquesta mirada àmplia sobre les principals transformacions esdevingudes en l’àmbit del cinema, ens porta a considerar la producció cultural en la seva complexa relació amb processos històrics, moviments culturals i polític-socials (la postguerra de 1945, les revoltes de maig del 68, el feminisme dels 70).

Nuit et Brouillard, assaig documental de 1955 realitzat per Alain Resnais, sobre material confiscat als nazis i a partir d’un text de Jean Cayrol.

El recorregut que emprenem en aquesta assignatura, passa per alguns dels films i cineastes que emergeixen després de la Segona Guerra Mundial arribant fins a l’actualitat.

El marc cronològic obert a partir de 1945 es justifica per la necessitat de parlar de la crisi que va esdevenir en aquest marc cultural envaït pel trauma de postguerra. El cinema assumirà aquestes crisis de formes diverses. Amb l’emergència de la seva pròpia modernitat (que comença amb el neorealisme i culmina amb els nous cinemes), el autors i films partiran cap a noves poètiques, noves formes de narrar, altres formes de produir, consumir i entendre el cinema. Tant en la ficció, com en les apostes documentals, tindran lloc reflexions i diàlegs sobre la relació entre el cinema i les noves formes de la política, sobre la seva implicació amb la ideologia, o sobre el seu paper respecte a certs moviments socials.

Totes aquestes qüestions es visibilitzen en casos particulars. Al llarg del curs analitzem films i processos històrics, realitzem debats i lectures de textos rellevants. Per a comprendre aquesta metodologia docent i d’aprenentatge, per exemple, en el primer bloc de l’assignatura intentem comprendre què és i com afecta l’anomenada Modernitat als relats cinematogràfics. En la primera unitat, “Les noves vies del documental: cinema directe i cinéma vérité”, estudiem la mediació tecnològica de les noves càmeres lleugeres i com aquestes van propiciar noves formes d’apropar-se al món i registrar-ho. Això ens porta a reflexions sobre els propis mètodes de construcció del discurs. Veiem com en el camp documental juguen un rol important les diferents maneres d’implicar-se amb la realitat a filmar. Així, analitzem algunes propostes fílmiques de finals dels cinquanta, veiem com es transforma la intervenció dels cineastes amb la realitat: a través d’elements com la “entrevista”; o de la interacció entre actors i directors en el procés constitutiu del film, o bé, de forma radicalment diferent, a través de la mínima intervenció del realitzador sobre allò a enregistrar…

L’articulació entre fonts audiovisuals i referents teòrics ens dóna eines per pensar de forma conjunta a través de debats a l’aula. Algunes de les preguntes plantejades han estat: quines implicacions morals i ètiques té la presència d’una càmera? Quines implicacions tenen aquestes dues postures a l’hora de codificar la realitat a través del cinema? Els debats condueixen a reflexions prolífiques, per exemple, entorn de què significa la ficció, què significa representar? què va voler dir Eric Barnow amb que “el cinéma vérité responia a una paradoxa: la paradoxa que circumstàncies artificials poden fer sortir a la superfície veritats ocultes”?

Per a això, ens recolzem en bibliografia especialitzada (Bill Nichols, Maria Luisa Ortega, Edgar Morin, Richard Leacock,); en fonts autoreferencials i divulgatives com el documental de Peter Wintonick Cinéma Vérité: Defining the Moment (1999); en casos històrics paradigmàtics com Chronique d’un été (Jean Rouch i Edgar Morin, 1961) i High School (Frederick Wiseman, 1968).

Croónica de un verano

Així arribem a adquirir competències per establir i comprendre quines han estat les formes de transgressió de la modernitat respecte al classicisme (la consciència lingüística i la ruptura de la transparència de la representació, per exemple). Analitzant com aquestes noves formes de realisme es transfereixen al cinema de ficció, sorgeixen comentaris i assajos sobre films com  Shadows (John Cassavetes, 1959) o 2 ou 3 choses que je sais d’elle (Jean Luc Godard, 1967), entre molts altres, suggerits per estudiants o  professores, històrics o contemporanis…

deux_ou_trois_choses_que_je_sais_d_elle01

Al llarg del curs i gràcies a la participació de totes, establim riques connexions amb problemàtiques similars, donades en l’àmbit cultural del segle XIX i XX (la novel·la naturalista, les avantguardes històriques, Bertol Brecht, la militància del 68, el situacionisme, el feminisme) i amb la pròpia tradició cinematogràfica (la càmera stylo d’Astruc, la política dels autors, l’experimentació nord-americana, Laura Mulvey, el Tercer Cinema). De forma participativa intentem respondre a preguntes com què va significar, en els anys seixanta i setanta, parlar d’ideologia i cinema? Quins efectes va tenir en les propostes estètiques de cineastes com Pasolini, Alexander Kluge o Straub i Huillet? O com ha contribuït el cinema a les desigualtats de gènere? com exercir la crítica des de la teoria i la praxi?

Salo-cartel

La metodologia docent d’Arts en pantalla, per tant, intenta articular les innovacions teòriques de la segona meitat del segle XX, tant des de la teoria crítica com des dels estudis fílmics, amb la pràctica cinematogràfica immersa en aquesta història. Tot, articulat amb el bagatge cultural adquirit pel estudiant en el seu itinerari pel Màster d’Humanitats.

 

Presentació de l’assignatura “Coneixement i mètode” (Grau d’Humanitats)

Coneixement i mètode són dos conceptes fonamentals en el pensament modern i contemporani. La voluntat per aconseguir un camí segur cap el coneixement, és a dir, un mètode que garanteixi que la realitat que coneixem, tal i com la coneixem, és vertadera, ha centrat els esforços del saber i les lluites entre els seus representants els tres últims segles. I aquest és el tema d’aquesta assignatura.

Interrogants

El denominat mètode científic, i el coneixement així obtingut, ha aconseguit l’hegemonia. Totes les disciplines que volen ser científiques al llarg del segle XIX, s’esforçaran per ajustar-se a l’únic mètode que garanteix el coneixement vertader. No totes les disciplines, ni activitats humanes, aconseguiran ajustar-se a les exigències de la ciència. El segle XX, a més, veurà esclatar molts dels límits que la racionalitat hegemònica i la disciplina científica s’han esforçat per definir al llarg dels dos segles anteriors, la qual cosa originarà debats fonamentals per a les humanitats i les ciències humanes i socials.

L’assignatura treballa les següents competències:

  • Capacitat per al pensament crític i autocrític.
  • Capacitat per entendre i qüestionar-se críticament les idees sobre la naturalesa de la realitat, de l’experiència i dels valors que juguen un paper central en la comprensió del món i de nosaltres mateixos.
  • Capacitat per comprendre les particularitats disciplinàries i llegir la realitat des d’una mirada interdisciplinària.
  • Capacitat per conèixer i utilitzar les diferents eines metodològiques en l’àmbit de les ciències humanes i socials.

Per treballar aquestes competències, es duran a terme exercicis com, per exemple, reflexionar sobre la producció del coneixement i els canvis que la modernitat ha incorporat en aquesta activitat humana tan important i definitòria de la nostra condició; repassarem alguns dels models-criteris del coneixement científic; examinarem les característiques específiques del coneixement en les ciències humanes i socials; debatrem sobre el paper de les emocions en el procés de coneixement, etc.

Feyerabend

Durant el procés d’avaluació continuada també es procurarà fomentar competències digitals bàsiques (incentivant l’ús de diferents aplicacions –que es troben a l’aula- i estimulant el treball no exclusivament textual), procurant que això no comporti cap complexitat o dificultat afegida i sí formació i ampliació de coneixements.

Trobada dels estudis de l’Àsia Oriental

asiaEl proper dissabte 31 de gener al matí celebrarem una trobada presencial que donarà continuïtat a la jornada de celebració dels 10 anys del programa que vam organitzar l’any passat i que va tenir tan bona acollida.

Es tracta d’un acte obert a tothom i que, a més, volem que sigui un punt de trobada per a tota la comunitat d’Àsia Oriental de la UOC: estudiants, alumni i docents de totes les nostres titulacions–des de la llicenciatura en Estudis de l’Àsia Oriental al Màster Universitari en Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani passant pels cursos d’especialització en economia i negocis, en llengua i cultura o en idioma xinès i japonès.

Us hi esperem!
Professorat dels Estudis de l’Àsia Oriental

Trobada presencial 2015
Dissabte 31 de gener
10.00h a 14.00h
Seu UOC (Avinguda Tibidabo 39) Continua llegint

Art del segle XX

En començar l’assignatura Art del segle XX ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Mentre aneu responent aquestes qüestions, iniciarem el nostre corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura?

Niepce_maquina_fotos

Aparell utilitzat per Nicéphore Niépce, cap el 1820. Musée Nicéphore Niépce

El declivi de l’Acadèmia va comportar l’aparició de nous referents de qualitat (l’originalitat i la transgressió de fronteres). A partir d’ara, els pintors ressaltaren les particularitats del seu treball que el diferenciaven de la fotografia. Existeix una clara diferència en el tema, la tècnica, l’ambientació. La consciència de diferenciació és la que permet explicar les innovacions de Monet. Això es pot veure clarament en comparar les dues obres següents:

Bouguereau_Monet William-Adolphe Bouguereau: Mare i fills       Claude Monet: Roselles prop de Vétheuil,   1879. Oli sobre tela. 164 x 117 cm.                1879. Oli sobre tela. 71,5 x 90 cm.

Abans de 1900, tots els fenòmens s’intentaven explicar mitjançant la física clàssica (newtoniana). Però Max Planck (l’energia no és una magnitud contínua), Louis De Broglie (la dualitat ona-partícula), Heisenberg (principi d’incertesa), faran entrar en crisi el sistema newtonià. Albert Einstein va publicar la Teoria especial de la relativitat el 1905. És en aquest context on cal ubicar la ruptura amb l’impressionisme i l’esclat d’una  multiplicitat de possibilitats que aquesta ruptura facilitava i que es coneix amb el nom de postimpressionisme.

I coincideix amb el moment en què es va inventar el cinema: 1895. I se seguien celebrant els Salons, i en el de tardor del 1905 pintures de joves artistes com Henri Matisse marcaren el començament del fauvisme i, per tant, de les avantguardes.

A partir de Nietzsche, Freud i Schopenhauer, les emocions i els sentiments adquireixen un paper rellevant. Es produeix, doncs, un conflicte entre ser fidels a les aparences (com farà el Realisme) i ser fidels als sentiments (com farà l’Expressionisme). Problema que es planteja aquest segon corrent: com reemplaçar l’objecte, la realitat, per l’emoció, el sentiment?  Si en primer lloc els corrents expressionistes es manifestaran a Alemanya és perquè els autors citats escriuen en alemany (al 1921 es traduirà La interpretació dels somnis de Freud al francès i per això entendrem que el surrealisme no aparegui fins el 1923-24 a França).

primeres_avantguardes

Continua llegint

Sociologia

"Auguste Comte2". Licensed under Public Domain via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg

Augste Comte (1798-1857) va ser el primer pensador que va parlar de “sociologia”. (fotografia amb llicència Public Domain via Wikimedia Commons – http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Auguste_Comte2.jpg#mediaviewer/File:Auguste_Comte2.jpg)

La mirada sociològica, com a escrutini racional, crític i desemmascarador de la nostra vida en comú, es comença a conformar amb l’adveniment de la modernitat. Avui dia, no obstant, per la majoria de la població no és fàcil saber què és exactament la sociologia, fins al punt que es confon sovint amb la filantropia, la reforma social o les enquestes.

L’assignatura Sociologia del Grau d’Humanitats, vol ser una invitació a aquesta ciència social que, lluny d’intentar oferir una mirada comprensiva a la seva història i el seu present, aporta eines per entendre els fonaments històrics i teòrics del que sovint s’anomena imaginació sociològica. Per fer-ho, l’assignatura estableix un triple objectiu.

En primer lloc, conèixer de quina manera la perspectiva sociològica concep la dialèctica entre individu i societat. Des del sentit comú podem discutir sovint sobre si per una o altra conducta o característica és més important la nostra idiosincràsia individual o la influència de l’entorn, però la sociologia ens proporciona unes fantàstiques eines teòriques per dur aquesta discussió més lluny i amb més rigor. L’assignatura proposa pensar la “societat” no com un ens quasi metafísic, ni com un eufemisme per parlar d’Estat o de Nació, sinó com a sinònim de la nostra experiència amb els altres. Per pensar la nostra experiència en els altres, la disciplina ha desenvolupat durant la seva història instruments que ens són molt útils com ara els conceptes de control social, etiquetació, normalitat, classe social, socialització, rol, institució social i molts altres que treballem a l’assignatura.

Vídeo de l’assignatura per clarificar la relació entre els conceptes de normalitat, desviació, etiquetació, control social i poder.

El segon objectiu és entendre perquè la sociologia apareix quan ho fa, amb l’adveniment de la modernitat. Allà descobrim que no és només que el daltabaix produït per la modernització ens obligui a pensar allò que abans donàvem per descomptat, sinó que a més aquests canvis van lligats a una nova mirada a la natura i, també, a la societat. De fet, com veiem a l’assignatura, la mateixa idea de “societat” com a diferenciada de l’Esglèsia, i fins i tot de l’Estat, era abans inexistent. Amb el canvi de mentalitat que cristal·litza en la Il·lustració al segle XVIII es va estenent la mirada racional, crítica i científica a la nostra experiència amb els altres. Per aprofundir en el desenvolupament d’aquesta perspectiva ens endinsem en quatre dels grans clàssics de la sociologia (Comte, Marx, Durkheim i Weber), tant per conèixer la seva manera d’entendre la sociologia com la seva interpretació sobre l’adveniment de la modernitat.

Finalment, el tercer objectiu és reflexionar sobre què és i què fa la sociologia. No n’hi ha prou a dir que la sociologia no es pot confondre amb la filantropia, la reforma social o les enquestes: cal també explicitar en quin sentit podem dir que és o no una ciència, i què volem dir quan afirmem que la perspectiva sociològica es caracteritza entra d’altres coses per ser crítica i desemmascaradora. És aquí que ens caldrà treballar quin és el lligam entre sociologia i poder, i quina és la tensió entre la sociologia aplicada, al servei d’uns interessos, i la sociologia entesa com a crítica amb el poder. La veu de la sociologia emergeix així com un instrument democràtic per desemmascarar allò que s’amaga darrera el que donem per descomptat, darrera les “veritats oficials” que amaguen els interessos que les sustenten.

Tot això ho fem a partir d’exemples quotidians i exemples d’actualitat, de manera que ens serveixi per desenvolupar una mirada més lúcida a la nostra experiència amb els altres, i també a la ciència social, els seus orígens i els seus desenvolupaments actuals. La sociologia emergeix així com una fantàstica eina de coneixement, i d’escrutini sistemàtic dels ideals Il·lustrats d’igualtat, llibertat i fraternitat que associem a l’adveniment de la modernitat.

Escriptures hipertextuals

Aquesta assignatura d’Humanitats pretén reflexionar sobre la lectura i l’escriptura, però no des d’una perspectiva lingüística, sinó que posa l’accent en com les tecnologies digitals poden modificar els processos de lecto-escriptura i, en certa manera, de pensament. Si l’oralitat va donar lloc al pensament mític, i l’escriptura al filosòfic i a les religions del Llibre, quin tipus de pensament (i d’art i de literatura…) pot fer emergir el suport digital?

És, doncs, una assignatura que neix d’un seguit de qüestions sorgides arran la revolució digital, com ara:

  • com la societat actual genera i transmet informacions i com al llarg de la història s’han anat modificant els modes de formació de coneixement?
  • com els formats i els suports sobre els que projectem els nostres pensaments  condicionen i interactuen amb els propis pensaments?
  • com el caràcter lineal i seqüencial de gran part de la nostra visió del món pot ser modificat per un coneixement hipertextual i en xarxa?
  • en definitiva, el llenguatge oral, l’escriptura lineal i la hipertextual, permeten construir diferents models de subjectivitat?

Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint