ARTE DE LA ÉPOCA MODERNA por María Antonia Argelich

moderna1Las magníficas obras pictóricas, escultóricas y arquitectónicas producidas en la Europa Occidental a partir del siglo XVI comparten un conjunto de valores, modelos y referencias que tuvieron vigencia prácticamente hasta el siglo XIX. Aún hoy suelen resultarnos más atractivas que el arte contemporáneo, como si nuestra percepción estética siguiera marcada por aquellos principios de armonía, proporcionalidad e idealización formulados en el Renacimiento y reiterados, pese a las aparentes contradicciones del Barroco, o a las diversas tendencias del Manierismo, del Rococó o del Neoclasicismo, durante los siglos XVI XVII y XVIII. Continua llegint

HISTÒRIA MODERNA per Toni Passola

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Martí Luter penja les seves 95 tesis a la porta de l’esglèsia de Wittemberg iniciant així la Reforma protestant.

Fa 500 anys, el 31 d’octubre de 1516, l’acció d’un monjo en una llunyana ciutat del petit ducat de Saxònia-Wittenberg (a l’actual Alemanya) va iniciar un procés que marcaria històricament el món occidental dels darrers cinc segles: la Reforma Protestant. El simple dubte sobre la validesa de les indulgències va desencadenar la més important ruptura de la cristiandat occidental, fins a transcendir i fondre’s amb la resta d’àmbits conformadors d’aquella època. Indubtablement, la Reforma Protestant i la conseqüent confrontació amb els fidels a l’església romana esperonaren la formació de l’Estat Modern, amb l’absolutisme i les seves alternatives (comparativament més democràtiques) com a models de referència. També influí en el desenvolupament cultural i artístic com en el del coneixement científic o en la quotidianitat de l’alfabetització. Noves formes de pensament, més lliures i més crítiques, contribuïren a desenvolupar nous descobriments, noves tècniques i noves actituds davant l’economia, afavorint i accelerant la transició del feudalisme al capitalisme. Tot plegat comportà el lent canvi social que acabaria enterrant l’Antic Règim i obrint pas a una nova època i una nova societat: la contemporània. Així doncs, la reforma protestant es reflectí, d’una manera o un altra, ara com un incendi, altres vegades com a simple guspira, en les evolucions que es desencadenaren al llarg dels tres segles de l’edat moderna. Continua llegint

HISTÒRIA ANTIGA per Mònica Bouso

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Mosaic de l’Acadèmia de Plató, Pompeia s.I a.C. Museu Arqueològic Nacional de Nàpols. Font: Wikimedia Commons.

Història Antiga vol ser una introducció en el món de l’antiguitat. Veurem com fenòmens que semblen tant moderns com la globalització, ja va tenir lloc al Mediterrani Oriental, Egipte i el Pròxim Orient durant l’Edat del Bronze Final. El nostre objectiu últim és fer entendre, valorar i difondre el coneixement d’aquestes antigues cultures en un moment certament crític, on gran part d’aquest patrimoni cultural de la humanitat està sent saquejat i destruït. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA II per Marc Macià

hitlermusso2_editPensar el segle XX, en paraules de Tony Judt, és en gran mesura la història dels esforços per contestar grans preguntes: com respondre a la pobresa de les ciutats industrials? Com integrar a la classe obrera en la comunitat —com a votants, ciutadans i participants— sense aixecaments, protestes i revolucions? Què fer per alleugerir el sofriment i les injustícies que sofrien les classes treballadores urbanes i com es dugué a l’elit governant a adonar-se de la necessitat de canvi? Des d’Història Contemporània II abordarem aquests temes i d’altres, des d’una perspectiva centrada en l’anàlisi de les grans transformacions de les societats humanes en el món contemporani a escala global.

Continua llegint

INTRODUCCIÓ A LA GEOGRAFIA per Marc Gil

geography-logo-oversized-text-blueIntroducció a la Geografia ens apropa a una disciplina que si bé te un objecte d’estudi molt definit, l’espai, no es conforma en l’anàlisi estrictament geogràfic o físic, sinó que l’analitza com el “lloc” on es produeixen els esdeveniments socials, polítics i econòmics. La geografia conforma, més aviat, un punt de vista, una manera de mirar i d’apropar-se a totes aquelles grans qüestions que afecten als essers humans. Com resumeix de manera entusiasta John Dewey: “la unitat de totes les ciències es troba en la geografia. La importància de la geografia es que presenta la Terra com la seu permanent de les ocupacions de l’home”. Continua llegint

HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA I per Jordi Roca Vernet i Joan Fuster Sobrepere

"Batalla de Tetuan", Marià Fortuny 1860

“Batalla de Tetuan”, Marià Fortuny 1860

Història Contemporània I és l’estudi del llarg segle XIX que, en els darrers temps, ha estat objecte d’una profunda renovació historiogràfica per desmuntar algunes de les premisses sobre les que s’havia construït tradicionalment el seu anàlisi. En aquesta assignatura volem oferir noves perspectives interpretatives que ens apropin als principals processos socials, culturals, polítics i econòmics per tal de conèixer com la modernitat ha adoptat formes múltiples en funció de l’enorme diversitat de societats existents al món. Per fer-ho, comptem amb treballs recents com els de Jürgen Osterhammel o Josep Maria Fradera, però també de ‘clàssics’ de la disciplina com Christopher Alan Bayly o Eric J. Hobsbawm. El segle XIX és un moment d’acceleració dels processos d’integració global, però paradoxalment això no va revertir en una millora de les condicions de vida del conjunt de la població mundial. La interdependència de diverses regions del món no va projectar-se cap una tendència d’ajuda mútua entre aquells territoris. Fins i tot, la millora de les comunicacions, la mobilitat, el comerç o les innovacions van generar efectes que anaven en la direcció contrària, com ara la consolidació de l’Estat a través de la Nació que el convertirà en el garant de drets i serveis pels ciutadans. Continua llegint

ANTROPOLOGIA SOCIAL I CULTURAL per Carles Salazar

imgEls humans tenim formes de vida, formes de pensar i de concebre el món molt diferents. Diferències profundes, no meres diferències d’opinió o de punt de vista, que afecten la persona en totes les seves dimensions. La diversitat no és un fet accidental en la constitució de l’espècie humana, sinó una característica essencial: no seríem humans si no fóssim tan diferents els uns dels altres. Per què aquestes diferències? Si els humans som biològicament molt similars, com és que al mateix temps tenim maneres de ser tan diferents? Continua llegint

HISTÒRIA ECONÒMICA per Jaume Claret

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme,  Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi. Continua llegint

GEOGRAFÍA DE EUROPA por Jorge Solanas

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Mural de Banksy representando el Brexit. Pintado en Dover mirando hacia Francia.

Europa es una realidad social. A pesar de las dificultades que podemos encontrar para delimitar Europa físicamente, podemos establecer límites, más o menos precisos, atendiendo a otros muchos aspectos, como el económico, el social, el cultural, etc.  Así pues, Europa es más el contenido que el continente. Contenido que se ha ido modelando a lo largo del tiempo y que ha convertido a Europa en un escenario principal en la historia de la humanidad. En la asignatura Geografía de Europa van a estudiarse los factores y características que conforman la Europa actual. Continua llegint

TECNOLOGIES APLICADES A LES CIÈNCIES HUMANES I SOCIALS per Teresa Romeu

smartphone-1445489_960_720Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

Continua llegint

ICONOGRAFIA I ANÀLISI DE LA IMATGE per Ivan Rega

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

S. Botticelli, La primavera, c. 1482.

Què significa «llegir» una imatge? Es pot llegir la imatge com un text? En el context actual en què vivim, endinsats en la «societat de la imatge», tot donant per fet que existeix una «comunicació audiovisual» paral·lela a la «comunicació verbal», sembla una ximpleria aquesta pregunta. No obstant això, durant molt de temps, la història ha estat una disciplina «logocèntrica» (tendència a posar el focus d’atenció en qualsevol text, en la paraula escrita), ja que la noció de «font» era bàsicament textual. En aquest assignatura no es pretén, però, deixar de banda el textos, sinó fer servir-los al costat de les imatges. Per tant, sembla raonable parlar de «llegir» abans que simplement «mirar» quadres, pel·lícules, fotografies o escultures. Tanmateix el model de lectura de textos (desxiframent, descodificació) és només una metàfora que fem servir pel que fa a la interpretació de diferents fenòmens o actes comunicatius en que intervé la imatge. Si una obra d’art, però, és susceptible de ser llegida, és a dir, d’entendre o interpretar el seu significat, de comprendre el seu sentit, segurament hi ha maneres de fer-ho correctament i d’altres de fer-ho malament. És allò l’objectiu principal d’aquesta assignatura —més enllà dels seus continguts—, ensenyar a «mirar» a l’alumnat,  atès que no és una capacitat que es desenvolupa en nosaltres de manera innata, és a dir, no és automàtica.

Continua llegint

ART MEDIEVAL per Josefina Planas

beato

Beato de Fernando I doña Sancha (Madrid, BNE, ms. Vit. 14/2, fols. 186v-187r) (1ª meitat s. XI)

Els inicis de l’Art Medieval són un cavall de batalla dels medievalistes, perquè ni la cristianització de Roma, ni la mítica caiguda de l’Imperi Romà d’Occident a mans d’Odoacre, van suposar un trencament radical a l’àmbit de les arts plàstiques. D’altra banda, les invasions van implicar l’accés al poder d’una minoria “bàrbara” que es va imposar a una població culturalment superior, amb prou força per imposar els seus criteris artístiques arrelats en el món clàssic, fins els segles VII i VIII. Aquest període de dissolució de les formes hel·lenístiques, representatives de l’art oficial romà i l’aparició d’un nou llenguatge que va facilitar les noves vies expressives de l’art medieval posterior, és un període anomenat “Tardo-Antic”, delimitat entre l’Antiguitat i l’època medieval. Aquesta és la raó per la qual considerem que l’Art Medieval, des d’una perspectiva genuïnament occidental, es recolza a l’Imperi de Carlemany, del que sorgiran posteriorment les dues tendències artístiques més representatives dels segles medievals: el Romànic i el Gòtic. Continua llegint

Una galeria internacional a l’aire lliure

img_0102El darrer número de la revista Barcelona Metròpolis, inclou un estudi sobre les obres d’art pintades sobre parets i mobiliari urbà als carrers de Barcelona, durant els darrers anys. “Una galeria internacional a l’aire lliure” té el seu origen en l’estudi de cas que Arantxa Berganzo i Ràfols va realitzar per l’assignatura Història de la cultura contemporània, a càrrec del professor Joan Esculies, del Màster d’Humanitats. Berganzo, a més d’alumna de la UOC, és professora d’història de l’art i tutora i coordinadora del Batxillerat internacional als Salesians de Sarrià.

Què fa que un objecte sigui artístic?

Per si us pot interessar fer-hi una ullada, os enumero els 8 vídeos que, de moment, s’han fet des dels Estudis d’Humanitats per al primer tema del seminari d’Història de l’Art, del grau en Arts, el conjunt dels quals fa referència a la qüestió: on rau l’artisticitat d’un objecte? Per què dos objectes absolutament iguals un pot ser considerat obra d’art i l’altre no?

De fet es tracta d’un sol vídeo que s’ha fragmentat en 8 petits capítols per a fer-lo més visualitzable. La idea és la següent: els continguts d’aquest seminari estan dividits en 4 blocs; es tracta de realitzar un vídeo d’aproximadament una hora de durada per cada bloc, dividit en diversos apartats, la funció del qual és donar una visió global i reflexionar sobre els aspectes centrals que es treballaran en cada bloc. Vindria a ser com una classe magistral o una conferència introductòria a cada bloc. S’ha volgut mantenir una certa atmosfera d’informalitat, de diàleg directe amb l’espectador.

captura_video_historia_art

L’experiència d’aquests vídeos servirà per millorar alguns aspectes que s’han detectat en la seva gravació i posterior edició, millores que s’intentaran aplicar a la gravació i edició dels 30 propers vídeos previstos comentant les obres més significatives de la Galeria dels Uffizi.

En principi, aquests vídeos només seran accessibles pels estudiants, és a dir, el cercador de Youtube no els indexarà, tot i que, coneguda l’adreça, es poden visualitzar. Qualsevol comentari, crítica, valoració…, seran molt ben benvinguts.

Història de l’art – Bloc 1 – Per què un objecte es pot considerar obra d’art? https://www.youtube.com/watch?v=5PqC8A_JvS0&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 2 – El quadrat negre de Malèvitx
https://www.youtube.com/watch?v=Dqp64FcRvkM&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 4 – El paper del mecenes

Història de l’art – Bloc 5 – La intenció de l’artista

Història de l’art – Bloc 6 – La dicotomia forma-fons: La Suze de Picasso https://www.youtube.com/watch?v=jJ8Jyg1iP0E&feature=youtu.be

Història de l’art – Bloc 7 – El paper de l’espectador

Història de l’art – Bloc 8 – Cànons de «bellesa»

Història de l’art – Bloc 9 – El paper de l’autor

Dr. Joan Campàs   Aura digital
Grau en Arts
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Art contemporani

En començar l’assignatura Art contemporani del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art ens preguntarem, parodiant a Barbara Kruger, què n’espereu d’aquesta assignatura?

Kreger_Why_are_you_hereBarbara Kruger: Why are you here?, 1991. Fotografia i tipografia sobre paper. 15,2 x 11,4 cm. Per què estàs aquí? I ens demana: Per a matar el temps? Per a cultivar-te? Per a ampliar el teu món? Per a tenir bons pensaments? Per a millorar la teva vida social?

Si mirem els manuals d’Història de l’Art del segle XX bàsicament hi trobarem  una juxtaposició d’-ismes (impressionisme, fauvisme, expressionisme, cubisme, futurisme, dadaisme, surrealisme…) cosa que dóna una visió molt sincopada i lineal de la realitat artística i  fa difícil d’entendre les connexions i interrelacions que es produeixen.

Per a evitar aquesta perspectiva tradicional s’ha optat per dissenyar un material amb el títol «La construcció de la modernitat en art» que recull, en 25 capítols, les grans ruptures, aportacions, influències i reflexions que han anat construint el que s’entén per modernitat en art.

S’inicia el material amb una presentació de quines són les tipologies i models d’artistes en el segle XX, i es comenten els paradigmes encarnats per Vincent van Gogh, Marcel Duchamp, Salvador Dalí, Pablo Picasso, Andy Warhol i Josef Beuys.

A partir d’aquí, i seguint més o menys un relat cronològic, s’analitzen:

  • les influències de la fotografia i el cinema en les avantguardes,
  • els problemes que planteja el llenguatge verbal per a descriure allò que és visual,
  • l’ensulsiada de la valoració acadèmica i la seva substitució per la novetat, l’originalitat i la diferència,
  • les polèmiques creades davant la instal·lació d’obres en espais públics (Buren, Serra, Dread Scott, David Nelson),
  • la fugida de Gauguin i la construcció de l’altre «primitiu»,
  • el classicisme de Cézanne,
  • la influència de Sigmund Freud en l’ascens de l’art expressiu,
  • l’origen de l’escultura moderna de la mà de Rodin, Matisse i Brancusi,
  • la ruptura de la perspectiva renaixentista: l’espai corpori en l’obra de Picasso,
  • la introducció dels sentiments en els objectes: l’abstracció amb Kandinsky i Malèvitx,
  • la vinculació del futurisme a la cultura de masses i al feixisme,
  • la revolució dadaista i el canvi de paradigma d’art i d’artista,
  • el retorn al naturalisme, amb el purisme i el constructivisme rus,
  • els mites surrealistes centrats en la dona, el desig i la sexualitat,
  • la crisi capitalista de 1929 i el segon naixement de l’art abstracte,
  • el paper de l’art durant la Guerra freda a Europa i als EE.UU,
  • la incorporació de la cultura popular a partir de l’efecte Warhol,
  • la crisi de l’informalisme i la desmaterialització de l’objecte, que dona pas a la postmodernitat.

Cada tema comença amb un: Enunciat dels problemes, on es plantegen les qüestions que cada capítol ajudarà a resoldre i que poden facilitar l‘elaboració de PACs i d’exàmens, així com l’estudi per part de l’estudiant.

Aproximadament es tractaran al llarg del semestre dos capítols per setmana i, en paral·lel, l’avantguarda a la que es faci referència, algunes de les quals es presenten en format wiki (que està en construcció).

L’anàlisi i comentari d’algunes obres es realitza en format vídeo.

Aquesta estructura i organització de materials:

  • la part reflexivo-teòrica en format mòdul encapçalant cada capítol amb les preguntes adients
  • la part descriptiva dels continguts en format wiki on es dóna la informació molt ampliada de cada –isme i l’anàlisi aprofundida de les obres més importants
  • alguns comentaris d’obres molts significatives en format vídeo

endreça força el discurs de l’assignatura i la programació didàctica del semestre.

S’inicia el  corregut per l’assignatura amb la invenció de la fotografia el 1816. Com  va incidir en la producció pictòrica? Quin paper va jugar en l’aparició de dos corrents, fins a cert punt antagònics, l’impressionisme i el simbolisme? Quan la fotografia va aconseguir el mateix estatus que la pintura? Per passar, més endavant, a analitzar com el cinema va incidir en les avantguardes.

ciolat

Arrivée du train à La Ciolat, http://www.youtube.com/watch?v=1dgLEDdFddk&feature=related

 

 

primeres_avantguardes

Continua llegint

Escuela de Verano ETNOGRAFIA DIGITAL EN LA PRÁCTICA

digital-ethnographyYa os podéis preinscribir en la Escuela de Verano Etnografía Digital en la Práctica, que ofrece a los profesionales, estudiantes de doctorado e investigadores la oportunidad de adquirir y practicar un conjunto de técnicas básicas de investigación, análisis y difusión de la etnografía digital. Esto se obtendrá por medio de una formación teórica y práctica de primera mano en este campo. Los participantes asistirán a una serie de talleres en línea y presenciales, y planificarán, desarrollarán y realizarán informes sobre la etnografía colaborativa del Festival Sónar de Barcelona.

Además de desarrollar habilidades en el campo de la etnografía digital, los participantes de la Escuela de Verano trabajarán para conseguir publicar la etnografía de grupo.

El curso está dirigido por investigadores de ERC-RMIT y del grupo de investigación Mediaccions de la UOC. Los tutores son Sarah PinkJohn PostillElisenda ArdévolDébora LanzeniShanti SumartojoEdgar Gómez Cruz y Alba Colombo.

El curso cuenta con el apoyo de Bianca Vallentine (directora de la Escuela de Verano) y Adriana Partal (coordinadora de la Escuela de Verano).

Preinscripción hasta el día 5 de mayo

Programa completo

 

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrarà un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaran els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi són convidats tots els estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

fasana_01_general_carouselL’acte tindrà lloc el dissabte 11 de març, d’11.00 a 14.00 h al Parc Arqueològic Mines de Gavà            (C/ Jaume I, 7 de Gavà). L’hora de trobada és a les 10.45 h a les portes del Parc.

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, d’11.00 a 12.00 h es realitzarà la presentació dels treballs i, en la segona, de 12.30 a 14.00 h es farà una visita guiada al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Els estudiants que presentaran els seus treballs són:

  • Ivan Muriana Reig. La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya
  • Angeles Hernando Prior. Patrimonio material e inmaterial en la Mancomunidad Alfoz de Lara. Perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.
  • Alejandro Loro Andrés. Orden cósmico y justicia social en el antiguo Egipto

La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà ens descobrirà com era la vida quotidiana fa 6.000 anys i sobretot el treball a l’interior de les mines, les més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral semipreciós utilitzat per confeccionar joies.

La inscripció és gratuïta i cal formalitzar-la abans del dia 9 de març a través d’aquest enllaç.

Europa, l’última frontera?

Refugiats sirians i iraquians intenten desembarcar a l'illa de Lesbos. Membres de la ONG Proactiva Open Arms (amb armilles de flotació grogues) intenten ajudar-los

By Ggia (Own work) [CC BY-SA 4.0], via Wikimedia Commons

A diari als mitjans de comunicació ens trobem notícies i imatges sobre els “refugiats” que recorren Europa. En general, es tracta de relats purament descriptius que no contextualitzen aquests trànsits ni exposen els antecedents socio-històrics d’aquesta situació. El conflicte sirià i la dimensió adquirida pel gran número de persones desplaçades en busca d’asil a Europa han posat en evidència les crisis i mancances institucionals, procedimentals, econòmiques i de principis dels nostres sistemes democràtics a la UE. Ens porten a repensar què són i com construïm les fronteres i, per tant, aquests fets van molt més enllà de les qüestions relacionades amb l’humanisme, la col·laboració i la solidaritat internacionals.

Per això, creiem que és necessari parlar, des d’una perspectiva crítica, d’aquesta situació, dels (nous) marcs geoestratègics que se’n deriven i de les reaccions socials que s’estan produint.

Participants:

Oscar Camps, director de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms

Arantza Diez, periodista i codirectora del documental “To Kyma, rescat al mar Egeu

Joan J. Pujadas, catedràtic d’Antropologia Social (URV)

Dia i hora:

Divendres 10 de juny, 18 h.

Lloc:

Sala Nicolau d’Olwer, Institut d’Estudis Catalans, C/ Carme 47, Barcelona

Activitat gratuïta i oberta a tothom amb inscripció aquí.

Organitza:

Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV-UOC)

URV UOC

 

 

 

Col·laboren:

ICAIEC

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrà el passat 5 de març un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaren els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi participaren estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics. L’acte tingué lloc al Museu Can Framis de Barcelona.

Treball Final de Grau

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, es realitzà la presentació d’una selecció dels millors treballs i, en la segona, es va fer una visita guiada a la col·lecció permanent de pintura contemporània del Museu Can Framis.

Visita guiada a Can Framis

Els treballs que es presentaren són:

El Paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com acció estètica

Mercè García Pardo
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau El paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com a acció estètica

La noció de paisatge

Petworth Park, de William Turner

La noció de paisatge ha suscitat en els darrers cinquanta anys un ampli debat des de les diferents disciplines de les ciències socials i humanístiques com a conseqüència de la relació de les societats tecnològiques i post-industrials amb la natura, l’entorn i el medi ambient. La presència del paisatge en la cultura contemporània és inqüestionable i comprèn diferents àmbits com són, entre d’altres: les arts plàstiques, la literatura, l’arquitectura, el pensament geogràfic, la filosofia i l’estètica.

El paisatge ha estat “tractat” com la interrelació de dues dimensions, una física, material i objectiva, i una altra perceptiva, cultural i subjectiva. Per això, la noció de paisatge ha estat enriquida per les diverses aportacions de disciplines com la geografia i la sociologia des de la perspectiva de l’anomenat “gir espacial” com a fenomen interdisciplinari de l’estudi del concepte de l’espai dins de les ciències socials. Tanmateix, el paisatge és igualment susceptible d’una exploració creativa i d’una contemplació estètica, és la matriu per a la descripció i el relat, i la seva vitalitat s’expressa com a art en les més diverses formes de les quals s’ha triat la literatura i el cinema.

Continua llegint

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

Com definir la pregunta i els objectius del TFM d’Humanitats?

Com fer un Treball Final de Màster d’Humanitats? Després de detallar la primera etapa, la fase inicial del procés d’elaboració “com decidir el TEMA“,  ens centrem en la FASE 2: Com definir la pregunta i els objectius del Treball Final de Màster d’Humanitats

Aquesta etapa destaca per la seva constant presència en el procés d’elaboració i execució del TFM. Tenir clara la pregunta i especificats els objectius és essencial per desenvolupar amb eficiència el treball, ja que són l’eix que el vertebra i ens ajuden a orientar-nos per continuar avançant satisfactòriament. És indispensable prèviament de tota acció respondre a què vols saber, definir quines són les intencions del TFM i determinar uns objectius viables per tal de facilitar el procés d’elaboració.

Continua llegint

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

CULTURA I IDENTITAT (Màster en Humanitats)

Professor Responsable: Isaac Gonzàlez Balletbó

Què diuen els atractius espots d’IKEA, la sèrie d’anuncis “Mediterràniament” d’Estrella, sobre què som i què volem ser? I què ens en diuen els programes d’autoajuda de “l’Ofici de viure”, uns dels més descarregats de la ràdio catalana? Quina identitat es configura a través d’aquestes i d’altres produccions culturals que ens envolten?

1L’assignatura Cultura i identitat s’endinsa en la naturalesa de la identitat de l’individu contemporani. Els productes culturals ens permeten percebre, si més no parcialment, els elements estructurals que, interioritzats, esdevenen el motor normatiu de la nostra acció quotidiana. És el que podríem anomenar, manllevant la utilleria conceptual marxista, la identitat en si. Alhora, també expliciten, si bé ho fan entre línies, la forma en què els individus contemporanis ens pensem i ens relatem. Això correspondria, més aviat, a una dimensió de la identitat que podríem anomenar identitat per a si. En l’assignatura volem abordar aquestes dues dimensions complementàries, però no per això alineades, del concepte d’identitat, i volem fer-ho a través de posar a treballar una eina metodològica clau per a l’anàlisi de la cultura: l’anàlisi crítica del discurs.

Les manifestacions culturals, enteses en un sentit ampli, ens permetran aprofundir en els continguts teòrics del curs. Tota manifestació cultural, però especialment la fórmules culturals populars, que són aquelles amb què ens emmirallem massivament, esdevenen un objecte d’anàlisi preuadíssim per a les ciències socials A través seu podem identificar els constructes mitològics, contínuament reelaborats, que ens interpel·len com a individus contemporanis i que refunden el contracte invisible que signem cada dia, sense adonar-nos-en, amb la realitat social –al capdavall, la única que compta.

Continua llegint

Teoria social i Cultura Contemporània

L’assignatura Teoria Social i Cultura Contemporània del Màster d’Humanitats aspira a donar una visió panoràmica general dels principals debats en la teoria social i la cultura contemporània. Per fer-ho, combina l’aproximació teòrica -el coneixement dels pensadors i les teories contemporànies més rellevants- amb debats contemporanis sobre qüestions que a tots ens interessen i afecten. En particular, en aquesta assignatura volem pensar sobre com ens construïm com a individus i com a societats (identitat/s), sobre com ens representem (estereotips i representacions) i sobre com ordenem, classifiquem i entenem el món (formes de classificació). I ho volem fer a partir d’exercicis pràctics en els que es posen en marxa tant la capacitat d’anàlisi com la capacitat crítica. Us animeu?

Cultura i Poder (Màster en Humanitats)

David Martínez-Robles, professor responsable de l’Assignatura

Una de les característiques més destacades de les societats globalitzades actuals és la mobilitat de persones i, en conseqüència, el contacte entre comunitats i cultures que no sempre comparteixen un mateix conjunt de normes i codis. Quan anem a comprar el pa, agafem l’autobús o anem a la reunió de la comunitat de veïns sovint ens topem amb persones que identifiquem com arribades d’altres llocs. I en el procés d’identificació afegim a aquelles cares un seguit d’etiquetes, atributs i adjectius, l’origen dels quals és determinant per definir la forma com assimilem la diferència que representen aquelles persones. Sin títuloQuan diem que algú és romanès, suec, gambià o pakistanès no només estem indicant la procedència geogràfica d’aquella persona, sinó que de manera conscient o inconscient acompanyem aquesta procedència amb un seguit d’idees sobre la seva cultura i societat, en forma de prejudicis (es a dir, judicis que apliquem a persones que encara no coneixem), que afecten la nostra manera de reaccionar davant l’altre i d’apropar-nos-hi.

I és precisament això el que l’assignatura Cultura i Poder del Màster en Humanitats: Art, Literatura i Cultura contemporànies intenta comprendre: quins elements intervenen en la creació d’aquests judicis i com alguns d’ells esdevenen mecanismes de dominació. La configuració econòmico-política del món actual, que ens porta a parlar de primers, segons i tercers mons, és el resultat de la globalització de l’imperialisme que durant els segles XIX i XX va redefinir cultures, fronteres, ètnies, llengües, estructures econòmiques, models socials o sistemes religiosos, entre moltes altres coses. En aquesta operació, el món Euro-americà va assumir un protagonisme únic que no només es plasma en els canons o els fusells dels exèrcits dels grans imperis que van fer de l’Àfrica, Amèrica o Àsia una extensió dels seus interessos econòmics i socials, sinó també en la literatura, l’òpera, l’art o els mitjans de comunicació. I és aquest joc entre cultura, dominació i poder el que es treballa en aquesta assignatura, no només a través de textos acadèmics, sinó també amb l’anàlisi d’obres del cinema i la literatura.

Per tant, si t’interessa conèixer autors –massa sovint deixats de banda en els programes acadèmics de les nostres universitats, com Said, Guha, Bhabha, Chakravarty o Spivak, entre d’altres– que han aportat veus crítiques sobre la configuració del nostre món i sobre com s’estructuren les nostres relacions amb aquells que són diferents a nosaltres, segur que gaudiràs amb la proposta d’una assignatura com Cultura i Poder.
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/c/cb/COLLECTIE_TROPENMUSEUM_Bestuursambtenaar_van_Seram_tijdens_een_reis_bij_de_Talsetibaai_TMnr_10001632.jpg

MOOC Joan Miró

Taller Miró baixaEl 7 d’octubre iniciem un MOOC Joan Miró: an Artist Who Defined a Century dissenyat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Joan Miró de Barcelona, amb el suport de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i que s’impartirà a la plataforma MiriadaX.

Des del Postgrau d’Estudis Mironians us recomanem aquest MOOC que es durà a terme durant 4 setmanes amb un total de 20 hores estimades. Aquest MOOC compta amb de certificat de participació i certificat de superació.

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

El Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC ofereix pràctiques a Atapuerca i Orce

grau antropologia UOC_URVEls estudiants del Grau d’ Antropologia i Evolució Humana URV-UOC tenen la possibilitat de participar a les excavacions als jaciments d’Atapuerca (Burgos) i Orce (Granada). Aquest passat estiu, tres estudiants del Grau han participat en les excavacions com a pràctiques d’aprenentatge en evolució humana.

ExcavacionsEl grau d’Antropologia i Evolució Humana, elaborat conjuntament entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’orienta a formar estudiants en el camp de l’Antropologia en els seus dos vessants principals: social i cultural i evolució humana. Es tracta d’una formació pionera i innovadora en tant que esdevé el primer grau impartit a l’Estat espanyol que permet adquirir coneixements sobre aquestes dimensions de l’ésser humà.

El Grau s’ofereix en una doble modalitat: virtual i semipresencial. La modalitat virtual assegura l’estudiant la possibilitat de cursar tot el grau a distància utilitzant el Campus Virtual de la UOC. El model semipresencial combina l’ensenyament virtual amb sessions presencials (de determinades assignatures) al Campus Catalunya de la URV.

Aquest grau interuniversitari està pensat per a estudiants amb inquietuds de formació en el camp de l’Antropologia Social i Cultural i l’Evolució Humana, i interessats en obtenir una capacitació en el coneixement i reconeixement de la diversitat sociocultural en clau local, evolutiva i comparativa.

Si vols saber més:

http://estudis.uoc.edu/ca/graus/antropologia-evolucio-humana/presentacio

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint