Esport i Cultura a Catalunya

By Barça_campió_1903.pdf: Vulcanoderivative work: H4stings (Barça_campió_1903.pdf) [CC-BY-SA-3.0 or GFDL], via Wikimedia Commons

 En el nostre univers cultural hi ha temes que són indiscutits, que tothom considera bàsics i imprescindibles, que conformen l’espinada del tronc del coneixement. En definitiva, temes que no cal presentar, que són obvis. Per contrast, hi ha qüestions o fets socials que al primer cop d’ull semblen més intranscendents, fins i tot en alguns casos algú pot considerar-los banals. No cal dir que en el nostre entorn cultural l’esport ha estat considerat molt sovint en aquest segon bloc, tot i que tingui una presència impressionant a la nostra societat.

Continua llegint

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.