QUI VA SER PRAT DE LA RIBA? per Joan Esculies

portada_a-la-recerca-de-prat-de-la-riba_joan-esculies-serrat_201703141903El professor Joan Esculies, col·laborador docent del Màster d’Humanitats i tutor del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art, acaba de publicar una biografia sobre Enric Prat de la Riba. Lluny de recaure en els tòpics habituals sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, A la recerca de Prat de la Riba resitua correctament el personatge, esmena errors sobre la seva vida i mort i l’interpreta a la llum de la seva època i en referència al nostre present i futur, a través d’un relat que sap combinar amenitat amb rigurositat. Coincidint amb la publicació del llibre i el proper centenari del polític català, Esculies reflexiona en el text que segueix sobre la vigència de Prat de la Riba.

Continua llegint

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

E40cccls propers dijous 29 i divendres 30 de juny tindrà lloc el Simposi “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“, per commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, Al llarg d’aquests dos dies, s’aplegaran persones de l’àmbit acadèmic i la recerca per parlar sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme i la Transició des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.), així com el seu llegat. La inscripció és gratuïta.

Continua llegint

Simposi-Balanç: 40 anys del Congrés de Cultura Catalana

programa-simposi-congres-de-cultura-catalanaPer commemorar el 40è aniversari del Congrés de Cultura Catalana, s’ha organitzat un Simposi d’història sota el títol: “El Congrés de Cultura Catalana. Un balanç des de l’actualitat“. Durant dos dies, s’aplegaran acadèmics, investigadors i congressistes per aportar coneixement i recerca sobre la història del Congrés de Cultura Catalana en el marc del Franquisme (Pre-Congrés) i la Transició (celebració del CCC) des de les diferents disciplines de les ciències socials (Història, Sociologia, Sociolingüística, etc.).

Continua llegint

Por el 67 aniversario de George R. R. Martin desnudamos la serie

George R. R. MartinHoy George R. R. Martin cumple su 67 aniversario, el escritor y guionista estadounidense que ha reavivado masivamente la atención por el género fantástico y se le reconoce por sus obras de “Juego de tronos”, la saga literaria que esconde una gran dedicación psicológica en la creación de personajes y la recreación de escenarios. Jugar con los roles de poder, cabalgar entre el bien y el mal, no todo es blanco o negro y eliminar inesperadamente los personajes protagonistas que él mismo dio vida en el papel, son algunos de los sellos que más lo identifican. Continua llegint

David Foster Wallace (1962-2008): Des de l’infinit i més enllà

Per Maria Cristina Pividori Gurgo, consultora de l’assignatura d’Introducció a la literatura anglesa del grau d’Humanitats de la UOC.

David Foster Wallace

David Foster Wallace (1962-2008)

És David Foster Wallace, com sosté l’escriptor argentí Rodrigo Fresán en el seu article sobre The Pale King (2011), “la ment més brillant i influent de la seva generació”? Certament la capacitat de discerniment, el despietat sentit de l’humor i la fina ironia d’aquest fill dilecte de Thomas Pynchon, són qualitats que poques vegades es troben en un mateix escriptor. Tant és així que avui és difícil distingir entre mestre i alumne. Com bé assenyala Fresán, “Wallace és més Pynchon que Pynchon,” i la seva obra hamarcat un trencament en la literatura americana contemporània, desafiant qualsevol classificació i demolint un a un els esforços per desxifrar-la i explicar-la. Amb una prosa estilitzada i intricada, Wallace ha portat a la màxima expressió la idea que l’estil literari és més important que la trama. Les seves pàgines recarregades de notes, algunes llarguíssimes, semblen escrites per un filòsof especialitzat en lògica matemàtica, que escriu només per a ell i per als que llegeixen com ell.

Dissortadament per als lectors-groupies que esperaven amb candeletes la publicació de la seva tercera novel·la, l’autor de The Broom of the System (1987) i The Infinite Jest (1996) es va llevar la vida el 12 de setembre de 2008 als 46 anys. Patia depressió i trastorns d’ansietat des de l’època d’estudiant a Amherst College i no va aconseguir guanyar la batalla a la malaltia, “the bad thing” (la cosa dolenta), com ell mateix li deia. Si bé l’obra del Wallace ha sobreviscut els detalls escabrosos de la seva mort (la dona el va trobar penjat a casa seva a Califòrnia), la tristor, alienació i aïllament, sempre ocults darrere una pàtina d’ironia o escepticisme, o ambdues coses, van ser protagonistes de moltes de les seves pàgines, no només com a elements autobiogràfics sinó com a reflex del malestar de la societat americana del segles XX i XXI, de la qual va ser l’observador més crític i a la qual va exposar en la seva més aterridora i desoladora nuesa. Potser llegir els seus pensaments sobre la societat en què va créixer sigui una forma de conèixer el que pensava de si mateix. A diferència de Pynchon, el mestre que desapareix, literalment, darrere de la seva obra, Wallace hi és sempre present. Així ho afirma ell mateix en un prefaci curiosament ubicat al capítol nou de la inconclusa The Pale King: “Aquí l’autor. Vull dir l’autor de veritat, l’ésser humà vivent que sosté el llapis, no una d’aquelles persones abstractes i narratives … Tot això és veritat, aquest llibre és veritat.”

Wallace va ser sempre obsessiu i pulcre amb l’escriptura i va treballar, com afirma Fresán, “enfocant el telescopi-microscopi de Proust, connectant amb els procediments més extrems dels escriptors surrealistes per creuar-los amb el paisatge social-realista de la literatura nord-americana més clàssica.” Segons James Wood, un dels crítics literaris més prestigiosos del món anglosaxó, Wallace va ser “estèticament radical i metafísicament conservador.” Es va esforçar per entendre la idea d’infinitud, associada no només a la seva enorme erudició, sinó també a les ànsies per vincular la metafísica amb la realitat en una narrativa circular, inabastable i múltiple, sense principi ni fi i reproduïble indefinidament. El llegat literari que ens deixa és tan eclèctic com provocador. A més de les dues novel·les esmentades, cal esmentar les tres col·leccions de relats curts, Girl with Curious Hair (1989), Brief Interviews with Hideous Men (1999) i Oblivion: Stories (2004) així com diversos llibres d’assajos, entre els quals destaco A Supposedly Fun Thing I’ll Never Do Again (1997) i Consider the Lobster ( 2005). Però serà millor que vosaltres jutgeu si aquesta apreciació és encertada, llegint la seva obra, si encara no ho heu fet.