La història de Catalunya a través de l’art

El proper dissabte 29 d’abril tindrà lloc una visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). La visita consistirà en un recorregut per la història de Catalunya des de l’Edat Mitjana fins al segle XX a partir de l’anàlisi d’una selecció d’obres del fons del MNAC.

Entre les obres analitzades hi ha el pantocràtor de Sant Climent de Taüll, les pintures murals de la conquesta de Mallorca, la Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau, La Batalla de Tetuan de Marià Fortuny, La catedral dels pobres de Joaquim Mir, Cala Forn de Joaquim Sunyer, Tarda de diumenge de Xavier Nogués, i un conjunt de cartells i fotografies de la Guerra Civil espanyola.

Projection: Rectilinear (0) FOV: 54 x 51 Ev: 13.93

La visita anirà a càrrec de Josep Grau, consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

Inscripció obligatòria

Aquesta és una activitat gratuïta.

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del MNAC

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat màxima de la visita: 30 persones

La història de Catalunya en 20 objectes

El dissabte 22 d’abril tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya. La visita consistirà en un recorregut per la Catalunya medieval i moderna (des del segle VIII fins al segle XVIII), a través d’una selecció d’objectes del fons del museu. El recorregut inclourà, entre altres, els temes següents:

  • De la Marca Hispànica al Principat de Catalunya
  • El model feudal català
  • La unió amb Aragó i la formació dels Països Catalans
  • Les institucions medievals de govern
  • La Catalunya dels Trastàmares
  • Catalunya dins la monarquia hispànica
  • Pirates i bandolers als segles XVI i XVII
  • Catalunya entre dues guerres: de la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió

museu_historia

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria [entrades exhaurides]

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Propera visita del cicle:

  • 29 d’abril: La història de Catalunya a través de l’art (MNAC)

Vil·la Joana, visita a la casa de Jacint Verdaguer

El proper dissabte dia 1 d’abril hem organitzat una visita a Vil.la Joana, conduida pel Dr. Josep Bracons, professor dels Estudis D’Arts i Humanitats, historiador del art i responsable del departament de coleccions al Museu d’Historia de Barcelona.

Vil.la Joana és un espai del Museu d’Història de Barcelona que ha estat renovat recentment. La nova museografia gira al voltant de la casa, una de les més importants de Collserola, de Jacint Verdaguer, que hi va morir l’any 1902, de la literatura i de Barcelona com a ciutat literària.

vilajoanaVisita a MUHBA Vil·la Joana

Dia: Dissabte dia 1 d’abril

Horari: d’11h a 13h

Punt de trobada:
A l’entrada de Vil.la Joana, a les 11h

 

Per arribar amb transport públic, FGC estació baixador de Vallvidrera (i tot seguit seguir el caminet que puja fins a Vil.la Joana, uns 5-10 minuts a peu)

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria. Grup de màxim 25 persones.

Més informació a http://museuhistoria.bcn.cat/ca/muhba-villa-joana

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 18 de març tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i professor col·laborador d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10:30 h.

Properes visites del cicle:

  • 22 d’abril: Museu d’Història de Catalunya
  • 29 d’abril: La història de Catalunya a través de l’art (MNAC)

La colònia Güell: modernisme i industrialització a Catalunya

Dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 17 de desembre,  la visita a la colònia Güell de santa Coloma de Cervelló en el qual es tractaran els àmbits temàtics següents:

  • El modernisme a Catalunya
  • El simbolisme en les obres de Gaudí
  • De l’emfiteusi a les colònies industrials

cripta_Gaudimargo_filadora

Programa

9,45 h.  Trobada a l’entrada del centre d’Interpretació de la Colònia

10 h. Visita al Centre d’Interpretació de la colònia
Seminari: L’urbanisme de la Colònia i la maqueta polifunicular de l’església

11,30 h. Al bosc d’en Joaquim Folguera: Seminari: el Modernisme a Catalunya

12,30 h.  Visita a la cripta de la Colònia Güell de Gaudí
Seminari: Simbolisme i estructura arquitectònica de la cripta
Seminari: Criterios de conservación del patrimonio desde el punto de vista de su seguridad estructural, per Dr. Armando Aguilar del Barcelona Supercomputing Center y de la Universidad Veracruzana (México)

14 h.  Dinar a l’Ateneu Unió

16 h.   Recorregut per la colònia

Seminari: El procés d’industrialització a Catalunya

18,30 h.   Final de la jornada

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística (entrades a la Cripta de Gaudí i dinar al restaurant Ateneu Unió) és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria.

Informacions d’interés

  • Mapa Colònia Güell.
    • La visita a la Cripta de la Colònia Güell costa uns 2/3 €.
    • Preu aproximat del dinar: 20 €.

Adreces d’interès Continua llegint

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 15 d’octubre tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Conferència “La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors”

En el marc de la quarta edició del Màster en Història contemporània i món actual, coorganitzat per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya,  el proper dijous dia 6 d’octubre a les 19:00 hores tindrà lloc la conferència La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors” que serà impartida pel Dr. Guirao, catedràtic Jean Monnet d’història “ad personam” a la UPF. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona.

fernando_guirao (1)El Dr. Guirao és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1986) i Doctor en Història i Civilització per l’Institut Universitari Europeu de Florència (1993). És professor a la Universitat Pompeu Fabra i també a la Barcelona Graduate School of Economics. Ha sigut professor visitant en diverses institucions d’entre les que destaquen el Council on West European Studies de la Universitat de Yale (1992-1994) o el St. Antony’s College de la Universitat d’Oxford (1997).

D’entre les seves nombroses publicacions destaquen Spain and the Reconstruction of Western Europe, 1945-57. Challenge and Response (London/NY, Macmillan/St. Martin’s Press, 1998); (ed.) Alan S. Milward and Contemporary European History: Collected Academic Reviews (London/NY, Routledge, 2015); (ed.) Alan S. Milward and a Century of European Change (London/NY, Routledge, 2012); i Democrazie. L’Europa meridionale e la fine delle dittature (Milan, Mondadori Education–Le Monnier, 2010).

Us deixem a continuació l’abstract que ell mateix ens ha fet arribar sobre la conferència que impartirà el proper dijous. Hi esteu tots convidats!

Els historiadors tenim la nostra quota de responsabilitat en la crisi europea que vivim des del 2008. Tenim responsabilitat en quant al relat històric sobre la integració europea que traslladat a la societat i per la incapacitat del nostre col·lectiu de mostrar possibles vies de sortida a la present crisi europea. La història — l’anàlisi i el relat dels historiadors — importa, i no  hi han societats prosperes i segures sense bons historiadors, un actiu malauradament en fort declivi.

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 21 de maig tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica.

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint

Conferència inaugural màster de la Mediterrània Antiga

Garcia Morcillo 03 (1)Amb motiu de l’inici del nou període de docència del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB-UAH), el proper dia 24 de febrer tindrà lloc la conferència inaugural del semestre. Aquesta iniciativa, ara esdevinguda ja una mena de tradició acadèmica del màster, comptarà aquest any amb la valuosa presència de la professora Dra. Marta García Morcillo, responsable de la conferència titulada “Prosperidad y Decadencia en la Geografía de Estrabón”.

La Dra. Marta García Morcillo és actualment professora (Senior Lecturer) en la University of Roehampton – London, i prèviament havia estat guardonada com a Senior Reseach Fellow de la Alexander von Humboldt Foundation en Heidelberg, després d’haver passat alguns anys a diverses universitats europees (Wales, Leicester, Dresden…).

Especialitzada en el àmbit de la Història de Roma, la Dra. Marta Garcia Morcillo ha dedicat part de la seva recerca a l’àmbit de l’economia romana. Però, també ha destacat amb força en altres àmbits menys tradicionals dels estudis sobre l’Antiguitat, com ara els estudis sobre cinema i antiguitat. De fet, ha estat vinculada a la organització de diversos congressos i activitats del grup internacional Imagines.

La conferència tindrà lloc el proper dia 24 de febrer a les 11.30 am, a la Sala d’Actes (B7/1056) de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

Congrés ‘Memòria del conflicte a l’Antiguitat’

300px-Ludovisi_Gaul_Altemps_Inv8608_n3Els pròxims dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Memòria del conflicte a l’Antiguitat. Ús de la guerra per la historiografia antiga. Organitzat pel Grup de Recerca Emergent 2014SGR1111 Història del conflicte a l’Antiguitat, reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del congrés és plantejar reflexions obertes al voltant de la instrumentalització dels conflictes com explicació del present dels autors del món antic, i reprendre mots com ara memòria col·lectiva, identitat o alteritat en relació amb la història i la guerra, tot des de l’anàlisi del món antic. A partir de les ponències d’investigadors de renom en la història antiga del Pròxim Orient, Egipte, Grècia o Roma, i fins i tot d’aproximacions a la modernitat, les ponències que composen aquest congrés suposen un conjunt de recerques que de ben segur ajudaran a conèixer millor i entendre amb detall les mentalitats històriques i historiogràfiques de la història del conflicte a l’Antiguitat.

En el congrés participen activament diversos professors i investigadors vinculats al Màster de la Mediterrània antiga ofert per la UOC en col·laboració amb la UAB i la UAH. D’aquesta manera, el congrés suposa una magnífica oportunitat per tots els amants en el món antic d’apropar-se a qüestions de gran interès en relació amb les cultures antigues.

El congrés tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei, s/n). L’entrada és gratuïta, però es recomana inscripció prèvia trucant al Museu.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Jornades sobre la Mancomunitat de Catalunya

MancomuEls propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors  del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

La Transició franquista: Un exercici d’apropiació històrica (Premi Carles Rahola d’assaig 2014)

“La Transició franquista”, obra de la sociòloga i docent al Grau de Llengua i literatura catalana de la UOC, Marta Rovira-Martínez, és l’obra guanyadora del Premi Carles Rahola 2014. Està previst que surti publicada a Pòrtic el 20 de Novembre d’aquest any.

Sempre s’ha dit que el franquisme va ser sotmès a un tractament d’oblit durant la Transició. Però com deia Mario Benedetti, l’oblit és ple de memòria. I la Transició conté una política de memòria que actua sobre aquest oblit del passat criminal del franquisme. La Transició ens va omplir de memòria, d’una memòria excessiva, abusiva, reiterativa i autocomplaent, que ha servit per amagar el Franquisme que contenia. I alhora ha servit per legitimar la reubicació política d’aquells que venint del règim franquista, han esdevingut pares, líders o factòtums de la “democràcia”. Aquest llibre analitza els condicionants socials i polítics que converteixen la Transició en un relat. Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint

Una visita al museu del Louvre

Imagineu-vos que no teniu vacances, o bé en teniu però no podeu marxar de viatge. Si és així, us invito a fer el que milions de turistes solen fer per vacances: anar a un museu. Si em voleu acompanyar, durant el que queda de juliol i gran part de l’agost, ens dedicarem a recórrer algunes sales d’un dels museus més visitats del món: el Louvre.

Mentre us acabeu de decidir si veniu o no, o mentre feu els preparatius virtuals per aquest viatge, us proposo fer un recorregut per la història del palau del Louvre, des que va començar com a castell fins que va esdevenir museu, passant per l’etapa que va ser residència reial. Hi observarem dues constants: la política de grans construccions públiques per a dinamitzar l’economia (i suprimir, de passada, la memòria històrica), i l’acumulació d’obres d’art en una institució per a resignificar, legitimar i prestigiar el poder monàrquic i centralitzador.

Louvre_Berry

Germans de Limburg, Herman, Paul i Johan : El Louvre en el segle XV. Miniatures de les Très Riches heures du duc de Berry, 1412-1416 i 1485-1489. Castell de Chantilly, Musée Condé.

El Palau del Louvre, a la marge dreta del Sena a París, és un antic palau reial situat entre els jardins de les Tulleries i l’església de Sant-Germain l’Auxerrois. Els seus orígens es remunten al període medieval, tot i que el disseny general del palau fou concebut en el Renaixement. Continua llegint

Ruta pels castells càtars

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va tenir lloc el passat cap de setmana del 28 i 29 de juny, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, amb els 72 inscrits.

Castell_Peyrepertuse

El primer seminari, sota un roure del castell de Puylaurens va versar sobre la terminologia càtara, Occitània i el sistema feudal.

El segon seminari, a la sala del pilar del castell de Queribus, es va centrar en el catarisme com a doctrina religiosa, el dualisme, la caiguda de les ànimes, la negació del lliure albir, la transmigració de les ànimes. S’hi van explicar els mites del pelicà, del cavall i del cap d’ase, i es van enumerar els principals elements de la seva litúrgia: el consolament, la convenenza, l’endura, l’abstinència, la continència, la predicació…

El tercer seminari, a la capella sant Jordi del castell de Peyrepertuse, va fer referència a la croada albigesa i al seu caràcter polític, i es va distingir la croada dels barons (1209-1215), la reconquesta (1216-1225) i la croada reial (1226-1229), fent especial esment a la batalla de Muret (1213) i la fi d’un possible estat catalano-occità.

El temps va ser esplèndid, fins arribar a Carcassona, on un xàfec va deixar les muralles de la Ciutat més romàntiques del que es podria haver imaginat el propi Viollet-le-Duc. Pel matí del diumenge, es va fer el quart seminari a la porta de Narbona, i el tema, òbviament, va ser la comparació entre els sistemes de restauració de Viollet-le-Duc (1814-1879) i el de Camillo Boito (1836-1914).

El darrer seminari es va fer al pati del castell de Montsegur, i sota una fina pluja, es va parlar de la inquisició, de la foguera als peus del castell i del final del catarisme.

Es pot consultar el contingut dels diferents seminaris en el dossier sobre Feudalisme i heretgia càtara.

Possiblement, la propera sortida sigui pel 20 de setembre a Cardona – Miracle – Solsona. Possiblement…

Del franquisme als dòlmens: mites fundacionals al voltant de sant Pere de Rodes

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 24 de maig es va realitzar l’itinerari-seminari sobre el franquisme, amb els 45 inscrits a l’activitat, per la serra de Roses.

castell_Verdera

El primer mini-seminari, en el camí que porta al monestir de sant Pere de Rodes, es va centrar en el tema de com les relacions socials de producció transformen i conformen el paisatge, i en com es pot llegir el paisatge des d’una perspectiva històrica. Ens varem fixar en la gran quantitat de petites feixes de terra aconseguides amb la construcció de parets de pedra seca que omplen els vessants de la serra (amb vinyes i oliveres en altres temps), i això ens va permetre explicar com l’emfiteusi ha estat un dels motors del creixement econòmic català del segle XVIII. Ens varem referir a les guerres dels remences, a la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que acabà amb els mals usos, a l’emfiteusi, a la crisi de la fil·loxera…

El segon seminari va tenir lloc després de contemplar l’esplèndid paisatge que es divisava des del castell de Salvador de Verdera, en el punt més alt (670 m.) de la serra de Roses. Primer de tot ens varem referir a alguns problemes inherents als estudis de ciències socials en general: la polisèmia de molts conceptes i les connotacions afegides al llarg de la història, les diverses escoles o perspectives d’interpretació d’una mateix fenomen o procés, la necessitat de consultar una àmplia bibliografia per a convertir l’opinió en argumentació, i tot plegat amanit amb unes gotes de pessimisme (sobre la utilitat del coneixement per a la transformació de la realitat o la construcció de la pròpia subjectivitat seguint Foucault). Continua llegint

Presentació a Madrid del llibre El tesoro del «Vita»

tesoro_vitaEl proper diumenge dia 1 de juny, a les 11:30h, tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expo­lio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia i Gloria Munilla.

L’acte serà presentat per Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED i comptarà amb la participació dels autors: Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria de la UB i  Gloria Munilla, directora del Programa Màster Interuniversitari en Mediterrànea Antiga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

T’esperem al Pabellón de Actividades de la Feria del Libro de Madrid (Parque del Retiro).

Visita al Museu d’Història de Barcelona

muhbaEls Estudis d’Arts i Humanitats organitzen una visita al Museu d’Història de Barcelona en el marc de Grau d’Humanitats. L’activitat, gratuïta i oberta a tothom (màxim 20 persones), tindrà lloc el dissabte 24 de maig a les 10’30 h. El punt de trobada serà la porta principal de la Casa Padellàs (c/ del Veguer tocant a la Plaça del Rei).

La visita guiada anirà a càrrec del professor Josep Bracons i Clapés ,professor d’Història de l’art al Grau d’Humanitats i responsable del Departament de col·leccions al Museu d’Història de Barcelona. Visitarem els vestigis de la Bàrcino romana al subsòl arqueològic de la plaça del Rei, l’exposició permanent dedicada a la Barcelona medieval a les voltes romàniques de sota el saló del Tinell i veurem els dos grans elements arquitrectònics del Palau Reial Major medieval: el saló del Tinell i la capella de santa Àgata, presidida pel retaule del Conestable de Jaume Huguet.

Inscripció obligatòria.

 

“La universitat a Catalunya, ahir i avui”

okDimecres 21 de maig tindrà lloc el Simposi “La universitat a Catalunya, ahir i avui” organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

En l’acte hi participa Jaume Claret, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i director acadèmic del Màster Universitari en Història contemporània i món actual UB-UOC amb la conferència: «“Perturbaciones del orden académico”.
La universitat catalana entre el blau i el vermell (1939-1975)»

Pots accedir al programa complert des d’aquest enllaç.