Conferència inaugural màster de la Mediterrània Antiga

Garcia Morcillo 03 (1)Amb motiu de l’inici del nou període de docència del Màster de la Mediterrània Antiga (UOC-UAB-UAH), el proper dia 24 de febrer tindrà lloc la conferència inaugural del semestre. Aquesta iniciativa, ara esdevinguda ja una mena de tradició acadèmica del màster, comptarà aquest any amb la valuosa presència de la professora Dra. Marta García Morcillo, responsable de la conferència titulada “Prosperidad y Decadencia en la Geografía de Estrabón”.

La Dra. Marta García Morcillo és actualment professora (Senior Lecturer) en la University of Roehampton – London, i prèviament havia estat guardonada com a Senior Reseach Fellow de la Alexander von Humboldt Foundation en Heidelberg, després d’haver passat alguns anys a diverses universitats europees (Wales, Leicester, Dresden…).

Especialitzada en el àmbit de la Història de Roma, la Dra. Marta Garcia Morcillo ha dedicat part de la seva recerca a l’àmbit de l’economia romana. Però, també ha destacat amb força en altres àmbits menys tradicionals dels estudis sobre l’Antiguitat, com ara els estudis sobre cinema i antiguitat. De fet, ha estat vinculada a la organització de diversos congressos i activitats del grup internacional Imagines.

La conferència tindrà lloc el proper dia 24 de febrer a les 11.30 am, a la Sala d’Actes (B7/1056) de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Josep Fontana, Honoris Causa per la Universitat de València

AquFontanawebest divendres 5 de febrer de 2016, l’historiador Josep Fontana (Barcelona 1931) ha afegit un nou reconeixement a la seva llarga carrera acadèmica i investigadora en ser nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de València (UV). En el seu discurs d’acceptació, Per a què necessitem avui la història, ha fet una defensa militant del paper dels historiadors “per cartografiar el panorama del món en què vivim, per trobar camins cap al futur que ens retornen l’esperança”. Segons Fontana, a ells pertoca “ara revisar la visió establerta en què es basava el vell relat sobre l’avenç imparable del progrés social, per reinterpretar-lo com una lluita entorn de la llibertat i la igualtat, que s’ha desenvolupat de manera incerta, amb victòries parcials i una llarga derrota final que amenaça el nostre futur”. La lliçó sencera pot ser recuperada en aquest enllaç, així com la interessant laudatio a càrrec del catedràtic i ex rector de la UV Pedro Ruiz Torres. Dos textos rellevants, especialment pels alumnes del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’art (UdL-UOC), i sobretot pels alumnes de l’assignatura “Introducció a la història“, on precisament un text del professor Fontana l’articula.

Presentació TFM del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga

Mediterrania antigaEl proper divendres dia 13 de novembre a les 17h tindrà lloc, a la seu de la UOC de Rambla Poblenou, 156 de Barcelona, la presentació d’una selecció dels treballs finals de màster (TFM) del Màster Interuniversitari de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH que es van avaluar el semestre passat.

Es presentaran els treballs:

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

L’acte tindrà lloc a la seu de la UOC del 22@ de Barcelona, situada a la Rambla del Poblenou, 156, a la sala -1H. Acte obert a familiars i persones interessades en l’àmbit.

PROGRAMA

17:00-17:30                          Lliurament de documentació

17:30-18:00                          Benvinguda per part de la direcció acadèmica MIMA

Dra. Gloria Munilla (UOC),  Dr. Borja Antela (UAB) i Dr. F.J   Gómez Espelosín (UAH).

18:00-19:00                          Presentació dels TFM’s seleccionats. Dra. Patricia                                                                Castellanos.

Grecia y Egipto desde la perspectiva de Heródoto: El mito entre dos mundos. Eduard Camps Vives

La Orden del Carmelo Descalzo y la visión de Persia en el siglo XVII. Estado de la cuestión, autores y textos, perspectivas de futuro. Miguel Navarro García.

Disseny d’una metodologia per a l’estudi de les produccions     d’àmfores ibèriques. Definició dels trets tipològics i determinació de possibles produccions i provinences. Mireia Pinto Monte.

19:00-19:30                         Precs i preguntes

19:30-19:45                         Tancament de la Jornada: Dra. Gloria Munilla

 

Congrés ‘Memòria del conflicte a l’Antiguitat’

300px-Ludovisi_Gaul_Altemps_Inv8608_n3Els pròxims dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc a Barcelona el Congrés Memòria del conflicte a l’Antiguitat. Ús de la guerra per la historiografia antiga. Organitzat pel Grup de Recerca Emergent 2014SGR1111 Història del conflicte a l’Antiguitat, reconegut i finançat per la Generalitat de Catalunya. L’objectiu del congrés és plantejar reflexions obertes al voltant de la instrumentalització dels conflictes com explicació del present dels autors del món antic, i reprendre mots com ara memòria col·lectiva, identitat o alteritat en relació amb la història i la guerra, tot des de l’anàlisi del món antic. A partir de les ponències d’investigadors de renom en la història antiga del Pròxim Orient, Egipte, Grècia o Roma, i fins i tot d’aproximacions a la modernitat, les ponències que composen aquest congrés suposen un conjunt de recerques que de ben segur ajudaran a conèixer millor i entendre amb detall les mentalitats històriques i historiogràfiques de la història del conflicte a l’Antiguitat.

En el congrés participen activament diversos professors i investigadors vinculats al Màster de la Mediterrània antiga ofert per la UOC en col·laboració amb la UAB i la UAH. D’aquesta manera, el congrés suposa una magnífica oportunitat per tots els amants en el món antic d’apropar-se a qüestions de gran interès en relació amb les cultures antigues.

El congrés tindrà lloc al Museu d’Història de Barcelona (Plaça del Rei, s/n). L’entrada és gratuïta, però es recomana inscripció prèvia trucant al Museu.

CARL E. SCHORSKE, UN SEGLE D’HISTORIADOR

41CC4Cu2CTL._SX332_BO1,204,203,200_El passat diumenge 13 de setembre moria als cent anys l’historiador Carl E. Schorske. Despareixia així un dels historiadors de la cultura més rellevants del segle XX i un dels grans especialistes en l’Europa a cavall dels segles XIX i XX, capaç de fascinar a generacions d’especialistes i no especialistes. Alguns investigadors aconsegueixen la identificació completa amb els seus objectes d’estudi. Aquest és el cas de Schorske, doncs el seu nom està estretament lligat a la recerca sobre la Viena de final de segle. De fet, la seva obra més coneguda i citada porta per títol precisament Viena. Fin de Siglo (en castellà va ser publicada per Gustavo Gili, Barcelona, 1981; i recuperada recentment a Siglo XXI, Madrid, 2011). La seva publicació va ser tot un esdeveniment dins dels estudis d’història intel·lectual. Va rebre el Premi Pulitzer al millor llibre de no-ficció el 1981 i el va fer mereixedor, aquell mateix any, del premi del Programa MacArthur Fellows; i, posteriorment, el 2004 i el 2007, se li van concedir, respectivament, els prestigiosos guardons Ludwig Wittgenstein i Victor Adler i, el 2012, la ciutat de Viena el va nomenar ciutadà honorífic.

Continua llegint

Game of Thrones, al desnudo

Game-of-Thrones-Season-4-Episode-7-Melisandre

Melisandre desnuda en la bañera

El rodaje de la sexta temporada de Game of Thrones en Girona ha reavivado el interés público y mediático por dicha serie. De hecho, hoy la ficción televisiva vive una edad de oro e, incluso, su impacto ha llegado a las aulas. Así, y dentro de los Seminarios de Otoño de la UOC, se ofrece una nueva edición del curso Novísima/clásica ficción serial televisiva, a cargo del profesor y especialista Óscar González. Coincidiendo con el próximo aniversario del escritor, 67 años el 20 de septiembre, George R. R. Martin (autor de la saga A Song of Ice and Fire en qué se basa la serie Juego de Tronos), el profesor González reflexiona sobre una de las características más comentadas de esta adaptación: los frecuentes desnudos.

(ATENCIÓN: se incurre en numerosos spoilers, en particular de la quinta temporada)

Continua llegint

Introducció a la Història

keep-calm-and-study-history-178A l’assignatura d’Introducció a la Història del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, plantejarem els aspectes bàsics de la història, la ciència humana que vol conèixer, entendre i explicar els grans problemes que afecten als homes i les dones que viuen en societat, perquè el veritable subjecte de la història són els éssers humans i les seves relacions socials al llarg del temps. També introduirem la reflexió sobre el paper de l’historiador i coneixerem les bases de les metodologies i les fonts històriques. L’assignatura tindrà, com no podia ser d’altra manera, una part teòrica (conèixer), i una part pràctica (saber fer), pretenem que els estudiants s’endinsin dins la història com a ciència humana, però que alhora sàpiguen aplicar els coneixements adquirits a casos pràctics.  Continua llegint

Prehistòria

prehistory-7428En aquesta assignatura del nou Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art volem reivindicar un nou i apassionat enfocament de la Prehistòria. Massa vegades se n’ha parlat com d’un període fosc i avorrit, com si no hagués passat res transcendental en els temps prehistòrics més enllà d’una seqüència d’homínids batejats amb noms impronunciables o un llistat de cronologies amb un munt de zeros. Segons aquesta enganyosa visió, no ens hauria de sorprendre que –en molts llibres d’Història– els gairebé 7 milions d’anys durant els quals l’espècie humana, i els seus ancestres fòssils, visqueren immersos a la Prehistòria, no ocupin més que unes breus planes; pel contrari, els períodes protagonitzats per les societats històriques (amb escriptura) han merescut detallats i dilatats capítols. La nostra ambició és corregir aquest prejudici i consolidar una nova mirada, més equilibrada, sobre el nostre passat.    Continua llegint

Jornades sobre la Mancomunitat de Catalunya

MancomuEls propers 9 i 10 de març se celebren a Barcelona les jornades “Catalanisme, regionalisme i federalisme. A redós del centenari de l’establiment de la Mancomunitat“, organitzades entre d’altres per la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona. Es tracta d’unes jornades obertes a tothom i que comptaran amb la participació de diversos especialistes sobre la Mancomunitat de Catalunya i la seva època. Entre els ponents hi ha els consultors  del Grau d’Humanitats de la UOC Santi Izquierdo i Josep Grau. Sens dubte, és una ocasió excel·lent per conèixer les darreres aportacions historiogràfiques sobre la trajectòria política, l’obra de govern i el significat històric de la Mancomunitat, coincidint amb el seu centenari. Aquí podeu trobar el programa complet.

Sortida (informal) al Museu d’Història de Catalunya

p1010243aAquest proper dissabte 13 de desembre a les 11 del matí els estudiants del curs Història de Catalunya II del Grau d’Humanitats tenen previst realitzar una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Palau de Mar, Plaça Pau Vila 3). L’activitat té com a objectiu repassar alguns dels continguts de l’assignatura de cara als propers exàmens i proves de síntesi, però també passar una bona estona tots plegats entorn del nostre passat. La visita és gratuïta i durarà unes dues hores, però cal inscriure’s prèviament. Qui estigui interessat, sigui o no alumne d’aquesta matèria, s’ha de dirigir al consultor Josep Grau (jgraum@uoc.edu) per confirmar i concretar l’assistència. Per realitzar-se, cal tenir com a mínim 15 persones inscrites.

La (im)probable (in)dependència de Catalunya (per la via legal)

Hipòtesi 1: Catalunya és una nació.
Hipòtesi 2: Catalunya, com a nació, té el dret d’autodeterminació.
Supòsit 1: suposem que se celebra un referèndum d’autodeterminació o unes eleccions plebiscitàries.
Supòsit 2: suposem que el resultat d’aquestes votacions sigui un 56 % favorable a la independència, un 35 % en contra i la resta un 9 % vot blanc/nul, del total del cens electoral.
Situació resultant: per quina raó un govern democràtic –l’espanyol– emparant-se en una Constitució democràtica que en el seu article 1 diu que «La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado» i en el 2 s’hi afirma que «La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas», s’hauria d’asseure a negociar la independència amb Catalunya, quan ja tenim l’experiència del què va esdevenir amb l’Estatut de Catalunya del 2006 i la retallada del Tribunal Constitucional el 28 de juny 2010?
Conclusió 1: la il·lusió, la indignació, l’emoció, les manifestacions col·lectives, la redacció de quaderns de queixes… poden servir de catarsi d’un poble, però a la independència –segons els models històrics que s’han construït fins ara– s’hi arriba, o bé per una guerra d’independència o per una revolució.
Conclusió 2: en cas que Catalunya arribi a la independència mitjançant una votació, modificarem els models històrics.

Muñoz_Machado

Per tal de contextualitzar el procés sobiranista català, intentem fer una comparació amb la via escocesa.

Continua llegint

Història I

ManaraTot té un inici. Fins i tot quan aquest inici es perd en la nit dels temps. En el nostre cas, tot va començar amb l’aparició del primer Homo Sapiens. Autobatejar-se com “l’home que sap” ja dóna la mesura de la suficiència -i històric masclisme- de la nostra espècie. Sobretot perquè tant l’aportació femenina com la nostra ignorància han sigut decisives evolutivament. Sense la primera directament ja no hi seríem; sense la segona ens hauria fallat l’esperó pel nostre desenvolupament.

Continua llegint

La Transició franquista: Un exercici d’apropiació històrica (Premi Carles Rahola d’assaig 2014)

“La Transició franquista”, obra de la sociòloga i docent al Grau de Llengua i literatura catalana de la UOC, Marta Rovira-Martínez, és l’obra guanyadora del Premi Carles Rahola 2014. Està previst que surti publicada a Pòrtic el 20 de Novembre d’aquest any.

Sempre s’ha dit que el franquisme va ser sotmès a un tractament d’oblit durant la Transició. Però com deia Mario Benedetti, l’oblit és ple de memòria. I la Transició conté una política de memòria que actua sobre aquest oblit del passat criminal del franquisme. La Transició ens va omplir de memòria, d’una memòria excessiva, abusiva, reiterativa i autocomplaent, que ha servit per amagar el Franquisme que contenia. I alhora ha servit per legitimar la reubicació política d’aquells que venint del règim franquista, han esdevingut pares, líders o factòtums de la “democràcia”. Aquest llibre analitza els condicionants socials i polítics que converteixen la Transició en un relat. Continua llegint

Conferència de l’historiador Ángel Viñas

angel_vinasEn el marc de la segona edició del Máster Interuniversitari d’Història Contemporània i Món Actual, coorganitzat per la UB i la UOC, el proper dimarts 30 de setembre a les 18 hores tindrà lloc l’acte inaugural amb una conferència del reconegut historiador Ángel Viñas amb el títol “La hábil prudencia” de Franco y el mundo exterior. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona. Continua llegint

Una visita al museu del Louvre

Imagineu-vos que no teniu vacances, o bé en teniu però no podeu marxar de viatge. Si és així, us invito a fer el que milions de turistes solen fer per vacances: anar a un museu. Si em voleu acompanyar, durant el que queda de juliol i gran part de l’agost, ens dedicarem a recórrer algunes sales d’un dels museus més visitats del món: el Louvre.

Mentre us acabeu de decidir si veniu o no, o mentre feu els preparatius virtuals per aquest viatge, us proposo fer un recorregut per la història del palau del Louvre, des que va començar com a castell fins que va esdevenir museu, passant per l’etapa que va ser residència reial. Hi observarem dues constants: la política de grans construccions públiques per a dinamitzar l’economia (i suprimir, de passada, la memòria històrica), i l’acumulació d’obres d’art en una institució per a resignificar, legitimar i prestigiar el poder monàrquic i centralitzador.

Louvre_Berry

Germans de Limburg, Herman, Paul i Johan : El Louvre en el segle XV. Miniatures de les Très Riches heures du duc de Berry, 1412-1416 i 1485-1489. Castell de Chantilly, Musée Condé.

El Palau del Louvre, a la marge dreta del Sena a París, és un antic palau reial situat entre els jardins de les Tulleries i l’església de Sant-Germain l’Auxerrois. Els seus orígens es remunten al període medieval, tot i que el disseny general del palau fou concebut en el Renaixement. Continua llegint

Ruta pels castells càtars

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, va tenir lloc el passat cap de setmana del 28 i 29 de juny, una sortida per la Catalunya Nord, centrada en els castells càtars, amb els 72 inscrits.

Castell_Peyrepertuse

El primer seminari, sota un roure del castell de Puylaurens va versar sobre la terminologia càtara, Occitània i el sistema feudal.

El segon seminari, a la sala del pilar del castell de Queribus, es va centrar en el catarisme com a doctrina religiosa, el dualisme, la caiguda de les ànimes, la negació del lliure albir, la transmigració de les ànimes. S’hi van explicar els mites del pelicà, del cavall i del cap d’ase, i es van enumerar els principals elements de la seva litúrgia: el consolament, la convenenza, l’endura, l’abstinència, la continència, la predicació…

El tercer seminari, a la capella sant Jordi del castell de Peyrepertuse, va fer referència a la croada albigesa i al seu caràcter polític, i es va distingir la croada dels barons (1209-1215), la reconquesta (1216-1225) i la croada reial (1226-1229), fent especial esment a la batalla de Muret (1213) i la fi d’un possible estat catalano-occità.

El temps va ser esplèndid, fins arribar a Carcassona, on un xàfec va deixar les muralles de la Ciutat més romàntiques del que es podria haver imaginat el propi Viollet-le-Duc. Pel matí del diumenge, es va fer el quart seminari a la porta de Narbona, i el tema, òbviament, va ser la comparació entre els sistemes de restauració de Viollet-le-Duc (1814-1879) i el de Camillo Boito (1836-1914).

El darrer seminari es va fer al pati del castell de Montsegur, i sota una fina pluja, es va parlar de la inquisició, de la foguera als peus del castell i del final del catarisme.

Es pot consultar el contingut dels diferents seminaris en el dossier sobre Feudalisme i heretgia càtara.

Possiblement, la propera sortida sigui pel 20 de setembre a Cardona – Miracle – Solsona. Possiblement…

Del franquisme als dòlmens: mites fundacionals al voltant de sant Pere de Rodes

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 24 de maig es va realitzar l’itinerari-seminari sobre el franquisme, amb els 45 inscrits a l’activitat, per la serra de Roses.

castell_Verdera

El primer mini-seminari, en el camí que porta al monestir de sant Pere de Rodes, es va centrar en el tema de com les relacions socials de producció transformen i conformen el paisatge, i en com es pot llegir el paisatge des d’una perspectiva històrica. Ens varem fixar en la gran quantitat de petites feixes de terra aconseguides amb la construcció de parets de pedra seca que omplen els vessants de la serra (amb vinyes i oliveres en altres temps), i això ens va permetre explicar com l’emfiteusi ha estat un dels motors del creixement econòmic català del segle XVIII. Ens varem referir a les guerres dels remences, a la sentència arbitral de Guadalupe (1486) que acabà amb els mals usos, a l’emfiteusi, a la crisi de la fil·loxera…

El segon seminari va tenir lloc després de contemplar l’esplèndid paisatge que es divisava des del castell de Salvador de Verdera, en el punt més alt (670 m.) de la serra de Roses. Primer de tot ens varem referir a alguns problemes inherents als estudis de ciències socials en general: la polisèmia de molts conceptes i les connotacions afegides al llarg de la història, les diverses escoles o perspectives d’interpretació d’una mateix fenomen o procés, la necessitat de consultar una àmplia bibliografia per a convertir l’opinió en argumentació, i tot plegat amanit amb unes gotes de pessimisme (sobre la utilitat del coneixement per a la transformació de la realitat o la construcció de la pròpia subjectivitat seguint Foucault). Continua llegint

Presentació a Madrid del llibre El tesoro del «Vita»

tesoro_vitaEl proper diumenge dia 1 de juny, a les 11:30h, tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expo­lio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia i Gloria Munilla.

L’acte serà presentat per Ramón Cotarelo, catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED i comptarà amb la participació dels autors: Francisco Gracia, catedràtic de Prehistòria de la UB i  Gloria Munilla, directora del Programa Màster Interuniversitari en Mediterrànea Antiga i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

T’esperem al Pabellón de Actividades de la Feria del Libro de Madrid (Parque del Retiro).

Visita al Museu d’Història de Barcelona

muhbaEls Estudis d’Arts i Humanitats organitzen una visita al Museu d’Història de Barcelona en el marc de Grau d’Humanitats. L’activitat, gratuïta i oberta a tothom (màxim 20 persones), tindrà lloc el dissabte 24 de maig a les 10’30 h. El punt de trobada serà la porta principal de la Casa Padellàs (c/ del Veguer tocant a la Plaça del Rei).

La visita guiada anirà a càrrec del professor Josep Bracons i Clapés ,professor d’Història de l’art al Grau d’Humanitats i responsable del Departament de col·leccions al Museu d’Història de Barcelona. Visitarem els vestigis de la Bàrcino romana al subsòl arqueològic de la plaça del Rei, l’exposició permanent dedicada a la Barcelona medieval a les voltes romàniques de sota el saló del Tinell i veurem els dos grans elements arquitrectònics del Palau Reial Major medieval: el saló del Tinell i la capella de santa Àgata, presidida pel retaule del Conestable de Jaume Huguet.

Inscripció obligatòria.

 

“La universitat a Catalunya, ahir i avui”

okDimecres 21 de maig tindrà lloc el Simposi “La universitat a Catalunya, ahir i avui” organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Històrics i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

En l’acte hi participa Jaume Claret, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i director acadèmic del Màster Universitari en Història contemporània i món actual UB-UOC amb la conferència: «“Perturbaciones del orden académico”.
La universitat catalana entre el blau i el vermell (1939-1975)»

Pots accedir al programa complert des d’aquest enllaç.

 

Espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, aquest passat dissabte, 26 d’abril es va realitzar l’itinerari-seminari sobre la Guerra Civil Espanyola, amb els 55 inscrits a l’activitat.

Corbera_Ebre

El primer seminari, a les ribes de l’Ebre al seu pas per Miravet, es va centrar en la presentació i descripció de tres fets paradigmàtics de la guerra civil:

Aquests tres fets permeten reflexionar sobre la pròpia debilitat de la II República, sobre els enfrontaments entre el Govern de Catalunya i el de la República i sobre els aspectes de la violència social que es va desfermar. Algunes d’aquestes reflexions es poden trobar en el document sobre La crisi de la Segona República (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/crisi_segona_republica.pdf).

El segon seminari va tenir lloc tot passejant pel castell de Miravet. D’una banda, es va debatre el paper d’aquestes fortificacions com a capital simbòlic i com a mecanismes destructors de plusvàlua i, de l’altra, un cop situats a la terrassa superior, tot aprofitant les vistes sobre l’Ebre, es va descriure cartogràficament l’evolució de la guerra, utilitzant un conjunt de mapes sobre la guerra civil (http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/mapes_sopbre_guerra_civil.pdf)

Cap el migdia ens hem desplaçat a Pinell de Brai, per tal de fer un recorregut per la catedral del vi i observar els arcs parabòlics de Cèsar Martinell i, després de dinar, hem continuat l’itinerari cap a Corbera d’Ebre, tot passant, després de Gandesa, entre la Serra de Cavalls i la de Pàndols. Al poble vell de Corbera, enmig de les cases enrunades pels bombardeigs durant la Batalla de l’Ebre, hi hem fet el darrer seminari sobre la Batalla de l’Ebre. La visita a l’església semiderruïda i un àudiovisual amb testimonis de l’època ens han fet adonar que, sobretot per a la gent gran de la zona, el tema de la guerra civil no ha cicatritzat pas les ferides.

Durant el viatge de tornada, i per tal que res caigui en l’oblit, es podia anar recordant una cronologia dels principals fets d’aquesta guerra-lluita de classes.

Joan Campàs Montaner   Aura digital

Els espais de la Batalla de l’Ebre

Dins de la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el dissabte 26 d’abril, una sortida per les terres de l’Ebre,  en la qual es tractaran els àmbits temàtics següents:batalla_ebre

  • L’Orde del Temple
  • El modernisme
  • La guerra Civil

 

Programa

 9,30 h: trobada a Miravet
10 a 11, 30 h: Visita del castell de Miravet
11,30 a 12 h: desplaçament a Pinell de Brai
12 a 13 h: visita del celler cooperatiu de Pinell de Brai
13,30 a 15,30 h: dinar a Pinell de Brai
15,30 a 16 h: desplaçament a Corbera d’Ebre
16 a 18 h: Visita del Centre d’interpretació de la Guerra Civil

Inscripció obligatòria

Informacions d’interès

De Barcelona a Miravet hi ha 180 km. Per qüestió de temps i logística, no ens pararem a esmorçar; que cadascú dugui allò que consideri necessari.

Cal pagar l’entrada al castell de Miravet (3,5 euros). El preu del dinar oscil·larà al volltant del 20 euros.

Professor que impartirà els seminaris:

Dr. Joan Campàs Montaner
jcampas@uoc.edu        Aura digital

Materials de treball 

 mapa_batalla_Ebre

“L’art que va perdre la guerra”

Nueva imagenUs convidem a llegir la notícia que El Punt Avui ha publicat sobre el llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

Pots llegir la notícia complerta en el següent enllaç.

Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats (2)

Querbus

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC organitzen la segona edició del Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats.

Es tracta d’un seguit de visites amb l’objectiu d’utilitzar Catalunya com un gran laboratori en el qual estudiar, debatre, analitzar, comentar i fer recerca sobre problemes i qüestions rellevants en l’àmbit dels estudis d’Arts i Humanitats. Es pretén també conèixer com el territori de Catalunya (i Catalunya nord inclosa) ha estat modelat per la història i l’art.

Com a forma de portar la universitat al territori, es programen un conjunt de visites (o “pràctiques de laboratori”). Aquest Cicle constarà, aquest any, dels següents itineraris:

Calendari del Cicle (març-juny, 2014):

  • Dissabte, 26 d’abril: Corbera d’Ebre. Els espais de la batalla de l’Ebre. Seminaris: La Guerra Civil espanyola.. Resum i materials.
  • Dissabte, 24 de maig: Sant Pere de Rodes. Castell de Verdera. Ruta dels dòlmens. Seminaris: Claus interpretatives del procés sobiranista català. Perspectiva crítica. Resum i materials.
  • Dissabte, 28 i diumenge 29 de juny: La ruta dels càtars. Castells de Querbús, Perapertusa, Puillorenç, Montsegur. Carcassona. Seminaris: Els càtars: heretgia, lluita socio-política i romanticisme. Resum i materials.

A l’estiu es publicaran les dates del semestre setembre-gener.

A més de les sortides, aquest semestre s’iniciaran unes jornades monogràfiques centrades en un tema sobre o des de la contemporaneïtat. Es realitzaran a la sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona), duraran tot el dia (matí, de 9 a 14 h, i tarda de 16 a 18 h) i es dinarà al Cosmo Caixa. La primera està programada pel:

   Dissabte, 5 d’abril: L’art contemporani (1980-2014). Genealogia, temàtica i valoració. Resum i materials.

També s’està mirant d’organitzar tertúlies en diferents locals, preferentment llibreries, ateneus…, en les quals, després d’una breu presentació d’uns 10 minuts sobre un tema, s’invita a participar a tots els assistents, seguint les pautes d’un moderador. Si ho considereu oportú i interessant, podeu proposar (i ajudar a gestionar) la celebració d’aquestes tertúlies en alguna llibreria o local de la vostra ciutat, indicant data i possible públic assistent (es pressuposa que la cessió del local és gratuïta). Una d’aquestes tertúlies inicials es realitzarà, probablement, al nou local de la reoberta llibreria Documenta, c/ Pau Claris 144, Barcelona. El tema a presentar seria: El jo no existeix: som la nostra xarxa cerebral (a partir d’una reflexió sobre el llibre Eagleman, David (2014). Incógnito : las vidas secretas del cerebro. Barcelona. Anagrama. (Col.Argumentos, 449 ). 4ª impr. 352 pàgs.

Oportunament s’indicaran les dates i el lloc.

Informació sobre el Cicle:

La selecció de les visites es duu a terme amb els següents criteris:

– Diversitat territorial: s’intenta que abasti la totalitat del territori.
– Integració de les diverses ciències humanes i socials, de manera que cada visita s’articuli al voltant de la història, l’art, la literatura, el paisatge i la gastronomia.
– Amplitud cronològica: des de la prehistòria fins a l’actualitat.
–  Una durada que, en funció de la visita, pot oscil·lar d’un matí, a una jornada o, en algun cas, un cap de setmana.
– Estudis monogràfics: cada visita estarà dedicada a un tema central, tot i que no es descarta el tractament de més d’un tema.
– En cada visita es duran a terme un o més seminaris, en els quals es comentaran i debatran els materials didàctics elaborats per a cada itinerari i que seran accessibles en línia des d’aquest blog.

Les visites són totalment gratuïtes i obertes a tothom. Només s’hauran de pagar les entrades a museus, esglésies… que ho requereixin, així com els àpats en aquells itineraris que els incloguin. Per això, és aconsellable dur sempre el carnet d’estudiant de la UOC (si és el cas) així com inscriure’s en l’activitat, per tal de poder fer les reserves corresponents. Els desplaçaments van a càrrec dels participants.

Joan Campàs    Aura digital

Espanya segueix sent diferent

Podeu accedir a l’article que que ha publicat El Periódico sobre com la insistència en la “indisoluble unidad de España” i en l’afirmació que “España es la nación más  antigua de Europa” són clares expressions que Espanya no existeix com a nació. És un intent de contextualitzar  l’actual problemàtica sobiranista.

Espanya_diferent

Joan Campàs     Aura digital

“El tesoro del Vita. La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil”

Dijous 20 de mNueva imagenarç, a les 19 h tindrà lloc la presentació del llibre El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil, de Francisco Gracia (catedràtic de prehistòria de la UB i director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica -GRAP-) i i Glòria Munilla (professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i directora acadèmica del Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB).

El llibre és un estudi exhaustiu sobre la pèrdua –per negligència d’uns, per interessos d’altres– del tresor de guerra de la República espanyola que aquest vaixell transportà l’any 39 cap a Mèxic. El llibre s’emmarca dins de la línea de recerca Patrimoni en conflicte que cooordina la Dra. Glòria Munilla (Estudis d’Arts i Humanitats; Museia, Elearn Center) en el marc del Grup de recerca consolidat (SGR) GRAP (Grup de Recerques en Arqueologia Protohistòrica, UB).

La presentació del llibre, que tindrà lloc a la llibreria La Central (c/ Elisabets, 6 de Barcelona) anirà a càrrec del catedràtic d’història i director de l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal. En l’acte també hi intervindran els autors.

Història de la Cultura Contemporània


20thcentury
“Tant de bo visquis temps interessants” és una incerta antiga maledicció xinesa, rebuda en canvi com una benedicció pel gremi historiogràfic. Fins i tot, el conegut historiador britànic Eric J. Hobsbawm (1917-2012) no es va estar de titular la seva biografia precisament Años interesantes. Sens dubte i malgrat que cap període és menystenible, l’època contemporània ha encarnat com cap altre la sentència oriental. Continua llegint

Contactes culturals a la Mediterrània proximo‐oriental

Una altra de les assignatures del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) és “Contactes culturals a la Mediterrània proximo‐oriental”, impartida pel professor Agustí Alemany (UAB), dedicada a contextualitzar i analitzar una sèrie de casos concrets de relacions i interacció mútua entre el Pròxim Orient i les regions veïnes a partir de perspectives diverses (històrico‐arqueològica, literària, míticoreligiosa, etc).

Relleu de la inscripció de Darius el Gran a Bīsotūn, commemorant laseva victòria sobre deu enemics de procedència diversa, amb el "frawahr", un ésser sobrenatural d’origen mixte, presidint l’escena.

Relleu de la inscripció de Darius el Gran a Bīsotūn, commemorant la
seva victòria sobre deu enemics de procedència diversa, amb el “frawahr”, un ésser sobrenatural d’origen mixte, presidint l’escena.

Continua llegint

Història cultural de l’antic Egipte

449px-Seated_scribeDurant el proper semestre que comença al març, els estudiants del Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB) podran matricular l’assignatura “Història Cultural de l’Antic Egipte”. De la mà del professor Josep Cervelló, els alumnes s’endinsaran en qüestions com l’escriptura i la llengua antigues de l’Egipte faraònic, així com en el seu rerefons sociològic, literari i científic. Igualment, també les materialitzacions estètiques, reflectides per la cultura plàstica, seran motiu d’estudi. D’aquesta manera, es pretén qüestionar conceptes com el d’art i artesà, i aprofundir en la interpretació de la relació entre cultura material i cultura immaterial. Tot això farà, de ben segur, les delícies dels ‘egiptòfils’ que hagin triat l’itinerari d’especialització en Pròxim Orient i Egipte, una de les apostes d’avantguarda del màster de Màster Universitari de la Mediterrània antiga (UOC-UAB).