Com definir la pregunta i els objectius del TFM d’Humanitats?

Com fer un Treball Final de Màster d’Humanitats? Després de detallar la primera etapa, la fase inicial del procés d’elaboració “com decidir el TEMA“,  ens centrem en la FASE 2: Com definir la pregunta i els objectius del Treball Final de Màster d’Humanitats

Aquesta etapa destaca per la seva constant presència en el procés d’elaboració i execució del TFM. Tenir clara la pregunta i especificats els objectius és essencial per desenvolupar amb eficiència el treball, ja que són l’eix que el vertebra i ens ajuden a orientar-nos per continuar avançant satisfactòriament. És indispensable prèviament de tota acció respondre a què vols saber, definir quines són les intencions del TFM i determinar uns objectius viables per tal de facilitar el procés d’elaboració.

Continua llegint

Converses a la Documenta: El positivisme. Ciència i Coneixement.

Llibreria documenta (c/ Pau Claris, 144). Dimecres, 18 de novembre a 18,30h.

El positivisme, que ha tingut moltes versions al llarg de la història, sempre ha volgut alertar dels perills de la “metafísica”. En una de les seves versions més radicals, vindria a dir: “Del que no es pot parlar, és millor callar” (Wittgenstein). També es tracta d’una voluntat de situar la ciència com l’única possibilitat de conèixer el fonament de la realitat, a la qual s’accedeix a través del coneixement empíric. En última instància, el coneixement es redueix a un mer instrument biològic d’adaptació.

PositivismePerò per una altra banda, també hi ha qui afirma que per més que es pugui insistir (demostrar?) que tots els fenòmens humans tenen una base neuronal (o somàtica), això res no ens diu de la condició humana (que és una “singularitat”), més enllà d’advertir-nos d’alguns dels seus sabuts condicionaments. Més encara, es podria argumentar (demostrar?) que la concepció científica del món a la qual ens ha abocat el positivisme és ontològicament falsa, perquè suposa que hi ha un món exterior i, al costat d’ell, les seves representacions. El món exterior seria el món dels fets (ni veritable ni fals) i només les nostres representacions serien verdaderes o falses.

En la conversa que proposem, no volem resoldre el problema epistemològic i ontològic plantejat però sí reflexionar, des de la pràctica de la sociologia (i la docència), sobre algunes de les qüestions i reptes que aquest problema ens suscita, com a científics socials i com a persones.

Participaran: Roger Martínez, Natàlia Cantó, Isaac Gonzàlez i Francesc Núñez.

20 anys sense Gilles Deleuze

Per Pau Alsina, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Aquest 4 de Novembre fa 20 anys de la mort de Gilles Deleuze. Encara recordo quan el professor Miguel Morey ens ho va comunicar a classe dos dies després de la seva mort, un semestre en que tot just començàvem a descubrir el seu pensament entusiasmats.

DeleuzeEncara avui en dia Deleuze és un filòsof francès tremendament influent en les arts així com en algunes de les corrents actuals del pensament com ara el neomaterialisme, el post-feminisme, el realisme especulatiu o la ontologia orientada a objectes.

Per aquest motiu el MACBA organitza unes jornades anomenades ‘Gilles Deleuze i la Geologia de la Creació’, que tindran lloc aquests 6 i 7 de Novembre. Entre els participants a les dues sessions hi trobarem la Gabriela Berti, Laura Llevadot, Carmen Pardo, Santiago Auserón, Anne Querrien i jo mateix que participaré a la taula “Cartografies de la imatge” de Dissabte.

Podeu trobar tota la informació i inscripccions aquí. I si voleu saber més de la seva mort i l’impacte posterior aquí.

Espero que us interessi!

Pau Alsina

Butlerofilia o l’impacte de conèixer Judith Butler

Judith_Butler_“Aviat tindré el plaer de ser la seva discussant al CCCB” Patrícia Soley-Beltran

Judith Butler és una de les filòsofes més citades de la segona meitat del segle XX i del XXI. Formada a la sinagoga i al departament de filosofia de Yale, actualment és Catedràtica Maxine Elliot Professor al Department de Literatura comparada i al Programa de Teoria Crítica de la Universitat de Califòrnia,  Berkeley. Teòrica queer avant la lettre, Butler ha publicat extensament sobre gènere, desig, identitat, poder, teoria performativa, actes de parla, psicoanàlisi, sexualitat, feminisme, guerra i la qüestió jueva. Tot i pensar que només el llegirien unes tres-centes persones, el seu segon llibre Gender Trouble (El género en Disputa) va tenir un gran impacte tant per el que realment deia, com per el que es va malentendre. Els malentesos sobre la possibilitat de redefinir la nostra identitat de gènere a voluntat van fer pales l’extensió d’un desig d’alliberament dels mandats identitaris que va anar associat a una autèntica Butlermania. Més enllà de les modes, la Butlerofilia i la Butlerofobia, Butler ha seguit treballant sense Continua llegint

Com fer un TFM d’Humanitats?

Un dels factors importants per aconseguir bons resultats en el treball final de màster d’Humanitats és seguir un ordre en el procés d’elaboració. Us compartim un seguit de passos que us ajudaran a tenir una estructura en el desenvolupament del treball i assolir resultats satisfactoris sobre la fita desitjada. I sobretot, us recomanem aplicar en totes les fases del procés: molta disciplina, il·lusió i “Nulla dies sine linea”.

Pròximament, de forma cronològica, us detallarem el procés de les 4 etapes que us presentem a continuació. Comencem! Continua llegint