“Transnational Literature, the Triumph of the National Novel”, per Jernej Habjan

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Transnational Literature, the Triumph of the National Novel, a càrrec de Jernej Habjan, investigador al Research Centre of the Slovenian Academy of Sciences and Arts.

La conferència tindrà lloc el dijous 27 d’abril de les 18:00 hores a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

 

seminario-internacional-uoc-humanidades

Resum de la conferència

The expansion of modernity has led to what we today call globalization; and the expansion of generic differentiation in literature has led to what we might call literary globalization. And just as with globalization in general, in literary globalization too differentiation comes with its opposite, unification. Just as the globalization of modernity brings about not only ideological differentiation but also capitalist standardization, so too literary genres not only lose first Horatian and then classicist unity, but also gain a certain unity. With Mikhail Bakhtin, this new unity can simply be called the novel. Literary globalization, if we may indeed call it that, certainly has to do with the Bakhtinian process of the novelization of all genres since the Renaissance. Indeed, this may be the key to the strange fact that not only histories of national literatures but even studies of postcolonial, transnational, and world literature tend to revolve around novels.

Continua llegint

Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials. Seminari internacional

Abril-Juny 2017
Universitat Oberta de Catalunya – UOC
Avinguda del Tibidabo 39-43, Barcelona

Aquest seminari es proposa analitzar l’ús i aplicació de les nocions de “global” i “globalització” en diferents àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials. En concret, comptarem amb la participació de quatre investigadors internacionals que han estudiat i aplicat aquestes nocions de manera significativa en els seus àmbits de recerca: la història de l’art, els estudis literaris, la sociologia i la història. L’objectiu principal és oferir un espai de debat i intercanvi sobre les perspectives teòriques i metodològiques que s’han generat al voltant d’aquests conceptes i afavorir una mirada interdisciplinària.

cicle-globalitzacio-i-lite

PROGRAMA

Dijous 6 d’abril, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method
Béatrice Joyeux-Prunel (École Normale Supérieure)

Dijous 27 d’abril, 18:00 – 19:00 hores. Sala Tony Bates
Transnational Literature, the Triumph of the National Novel
Jernej Habjan (Institute of Slovenian Literature and Literary Studies)

Dijous 18 maig, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
World-Sociology
Peter Wagner (Investigador ICREA- Research Council Advanced Grant project, Universitat de Barcelona)

Dijous 15 juny, 14:30 – 15:30 hores. Sala d’Actes
Notions of the ‘global’ in historiography after the spatial turn
Katja Naumann (Entanglements and Globalization Department, Universitat de Leipzig)

Organitza
Diana Roig i Neus Rotger

Amb:
Teresa Iribarren
Carles Prado
Marta Puxan-Oliva

Amb el suport de
Estudis d’Arts i Humanitats
MapModern

“Digitizing Global Art History” Béatrice Joyeux-Prunel

En el marc del Seminari internacional Perspectives globals en les Humanitats i les Ciències Socials, us convidem a la conferència Digitizing Global Art History. The Decolonial Potential of a Very “Western” Method, a càrrec de Béatrice Joyeux-Prunel, investigadora i professora de l’École Normale Supérieure.

La conferència tindrà lloc el dijous 6 d’abril de 14:30h a 15:30h, a la seu central de la UOC (Avinguda Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona).

Inscripcions: l’entrada és lliure, però cal inscriure’s aquí.

seminario-internacional-uoc-humanidades ciencias sociales

Béatrice Joyeux-Prunel proposarà una reflexió sobre les metodologies que ens podrien ajudar a globalitzar i descolonitzar la història de l’art. Un camp que ha canviat poc i continua establint els mateixos patrons. Podríem començar per descolonitzar els nostres mètodes? És òptim proposar una resposta computacional per al desafiament descolonial? Aquestes metodologies poden servir de punt de partida per a una història descentralitzada de modernitats artístiques? A continuació us adjuntem un petit resum del tema central de la jornada:

Continua llegint

Visita a la Girona del Cerverí

MAC2_4
Us recordem que hem obert la inscripció per a la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Dissabte 25 de març

La Girona del Cerverí

Horari: de 10:00 a 13:00 h.

Visita limitada a 30 participants

Conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom amb inscripció obligatòria

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 11 de març de 2017: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 25 de març de  2017: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 13 de maig de 2017: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

III Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literaris

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el III Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper divendres 25 de novembre de 2016 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 39-43). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu. Continua llegint

Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura

Dylan premi NobelLa concessió del Premi Nobel de Literatura d’enguany a Robert A. Zimmerman, Bob Dylan (Duluth, EUA, 1941) està generant una certa polèmica –com era previsible, d’altra banda. Ningú discuteix que Dylan és excepcional en el seu art, però es dubta que el seu art pugui ser qualificat de literatura.

Des del punt de vista del rock i la música popular, que és el d’aquest article, Bob Dylan va canviar per sempre més la naturalesa de la lletra de les cançons. Fins a Bob Dylan eren artefactes de consum, bàsicament variacions sobre les emocions de l’amor adolescent i altres temes susceptibles d’impacte comercial, compostes per escriptors professionals a sou de les productores. Bob Dylan canvia les regles del joc.

El mite de la cançó protesta.

Hi ha un gran malentès popular sobre Bob Dylan. Dylan és víctima del clixé de la cançó protesta, com John Lennon ho és del clixé de pau, amor i flors que suposadament representa Imagine. Però Dylan no ha estat mai un agitador. Dylan explica històries o exposa estats de consciència.

Sense cap mena de dubte, en els seus segon i tercer LPs la preocupació social és la clau d’algunes cançons que segueixen la veta polititzada del seu mestre Woody Guthrie; són les més conegudes i les que li donen repercussió mundial (Blowin’ In The Wind, With God on Our Side, A Hard Rain’s A-Gonna Fall, Masters of War, The Times They Are a-Changin’) però ni tan sols són majoria en aquests dos àlbums, on per cert ja hi trobem les primeres grans mostres de la sensibilitat que sí que definirà la seva obra (Don’t Think Twice It’s Allright, Girl from the North Country). De fet, Dylan va renegar explícitament de ser un abanderat de la cançó protesta en la estrepitosa electrificació que es produeix a partir dels àlbums Bringing It All Back Home (Columbia, 1965) i Highway 61 Revisited (Columbia, 1965), que li va valer l’anatema dels seguidors amb consciència social, que donaven per fet que havien trobat un nou profeta.

En la resta dels seus cinquanta anys de carrera la consciència social tan sols la trobem en algunes cròniques de personatges reals (Hurricane, Ballad of Hollis Brown, The Lonesome Death of Hatie Carroll, Blind Willie McTell, George Jackson), on sobretot narra la vida de negres tractats amb injustícia. Sí, més enllà dels seus dos o tres primers anys de carrera, Bob Dylan demostra tenir consciència política, especialment preocupació per la discriminació racial. Però Bob Dylan no protesta  –en aquest tipus de cançons fa cròniques, en alguns casos sorprenentment asèptiques i distants. El resultat és que, amb aquestes excepcions, la pràctica totalitat del cançoner de Dylan no té intenció política ni social.

La revolució de Dylan.

La gran innovació de Bob Dylan és que introdueix en les lletres del rock l’expressió de la introspecció i la subjectivitat, i la utilització de tot l’aparell propi de la poesia (metàfores, imatges, col·locacions paradoxals) per a crear paisatges emocionals o ficcions abstractes que prenen sentits variables a les ments dels oients.

A partir de Bob Dylan el món assumeix que les lletres de les cançons populars (1) poden expressar (o presentar-se com que expressen) emocions adultes i els punts de vista del cantant, que crucialment és l’autor de la lletra; i (2) poden tenir intenció artística, poètica. En la música popular global això és un canvi radical, un canvi d’època.

L’altaveu de la revolució.

L’efecte es nota molt clarament en el gran fenomen global de la música popular, els Beatles. Els Beatles canvien el pop i el rock per sempre més, però Bob Dylan canvia la manera d’escriure dels Beatles. Les lletres de les cançons dels Beatles son radicalment diferents a partir de 1964. Fins aleshores els Beatles havien seguit –amb un èxit espectacular, per cert– el patró de les lletres d’amor i vivències adolescents dels escriptors de cançons comercials. El canvi comença tímidament a I’m a Loser, de l’àlbum Beatles for Sale (Parlophone, 1964), pren forma a, Help (Parlophone 1965) i s’estableix definitivament a Rubber Soul (Parlophone 1965) i Revolver (Parlophone 1966).

Aquest canvi es produeix inicialment en la manera d’escriure de John Lennon, que ell mateix reconeix causat per la fascinació que li produeix la lírica del segon àlbum de Dylan The Freewheelin’ (Columbia, 1963). A partir d’aquest moment, temes de John, Paul o George com Nowhere Man, Taxman, Eleanor Rigby, I’m Only Sleeping, She Said She Said o Doctor Robert obren la porta a una nova via d’expressió en la resta d’autors de cançons de tot el món: donen pas a una lírica adulta en la cançó popular.

Això ara és rutinari i normal, però el 1964 no ho era. I darrera els Beatles van venir tots els altres. La gran influència dels Beatles amplifica i globalitza la revolució de Dylan en l’escriptura de cançons. Està clar que ni l’expressió de la subjectivitat ni la cançó amb intenció poètica són un invent de Bob Dylan; a la música popular occidental contemporània ja existeixen el blues, del que Dylan és continuador, o la chanson francòfona (Brassens, Brel), sense anar més lluny. Tanmateix, aquí no estem parlant de fenòmens sectorials o localitzats, sinó de l’impacte global del pop i el rock.

Poesia i/o cançó.

Però tornem a l’origen de la polèmica. El que fa Dylan, és literatura?  És a dir, és poesia? Jo no ho sé. Tendeixo a pensar que textos com els que ens ocupen, o bé són un poema, o bé són una cançó, però que es tracta de coses diferents. La diferència pot raure en què un poema s’aguanta sol sense música, i el text d’una cançó no. Les lletres de Dylan, ¿són poesia simplement llegides? Ho podeu jutjar vosaltres mateixos en aquests magnífics fragments de cançons de Dylan triats per Lluís Gavaldà i publicats a la revista Catorze. A mi aquests versos em transmeten i causen emocions, cosa que, com a simple lector, diria que és la funció de la poesia. Però no sé si ho fan perquè abans els he sentit molts cops cantats i per tant, quan els llegeixo, la cançó em ressona al cap.

En canvi, per introduir una comparació rellevant, la majoria de lletres de Leonard Cohen funcionen perfectament sobre el paper, sense ser cantades. Tampoc ens ha d’estranyar, perquè de fet moltes provenen dels seus llibres de poesia i han estat musicades posteriorment. Potser, Cohen és un poeta (que posa música als seus versos) i Dylan és un autor de cançons (amb qualitat poètica). És una diferència notable, que sens dubte descansa en la identificació de la poesia amb el text escrit.

Però hem de tenir en compte que l’origen de la poesia, des de l’antiguitat clàssica i els trobadors, és l’oralitat; més concretament la recitació musicada davant d’un públic. I això és el que fa Bob Dylan, ni més ni menys. Potser podem pensar aleshores que l’art de Bob Dylan no fa altra cosa que tornar la poesia a casa, als seus orígens naturals.

Així doncs, el que fa Bob Dylan és poesia? Suposo que depèn de com es defineixi la poesia. Tampoc cal que li pregunteu a ell, que no us ho dirà; Dylan mai s’explica ni molt menys dóna interpretacions del sentit de les seves cançons, en Dylan només puja a l’escenari i canta. Plantegem-ho diferent: en Bob Dylan, és un poeta? Atès que com a cantant és justet i com a músic simplement correcte, si el seu impacte emocional en el receptor és tan intens com tothom reconeix, quasi bé que hauríem de dir que sí.

Finalment, ¿hi ha poetes millors, i que per tant es mereixen molt més el Premi Nobel de Literatura? Probablement. Però és difícil que de passada hagin canviat la naturalesa i la història d’un àmbit artístic complet, com ho ha fet ell amb la cançó popular.

Salvador Climent
Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats.

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 22 d’octubre de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 12 de novembre 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 26 de novembre de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

Literatura i tradició

Tradició és un concepte controvertit, sovint contraposat a modernitat en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a un procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants, amb reverberacions en el present.

frederic_marsL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula en torn a la tradició literària europea a partir d’una sèrie d’obres del cànon occidental. El marc és el de les relacions literàries, i en particular les relacions de reescriptura i contra-escriptura que es produeixen entre diversos textos i manifestacions artístiques de la tradició.

En aquesta edició de l’assignatura, analitzarem les relacions intertextuals i interartístiques d’Homer (l’Odissea) i Joyce (Ulisses); Dante (l’Infern) i les il·lustracions modernes i contemporànies de Doré a Barceló; Shakespeare (Macbeth) i les adaptacions cinematogràfiques de d’Orson Welles i Akira Kurosawa a Justin Kurzel, entre d’altres; i Defoe (Robinson Crusoe) i la contraescriptura d’aquesta novel·la per part de Coetzee (Foe).

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves relacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica,  el poema sacre, la tragèdia, la novel·la) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Continua llegint

II Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

SeminariDoctoratEstLitEls Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el II Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper divendres 29 d’abril de 2016 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 39-43). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint

Miguel de Cervantes i El Quixot: nou monogràfic

Amb motiu del IV centenari de la mort de Miguel de Cervantes, l’Àrea de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge de la UOC s’afegeix a l’homenatge que ha preparat la Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN), amb un portal temàtic sobre Cervantes i sobre l’obra més universal de la literatura espanyola: El Quixot.

 

QuijoteAquest monogràfic es divideix en tres grans blocs. D’una banda, s’ofereix un recull de recursos sobre la vida i obra de Miguel de Cervantes, que dóna accés a informació relacionada amb l’autor i la seva obra (publicació de llibres, revistes i articles, cursos oberts).

D’altra banda, es dóna accés a totes les seves obres en format digital, i en accés obert, i també informació relacionada i específica de cada llibre publicat. En aquest apartat pren importància l’obra Don Quijote de la Mancha, i l’apartat és motiu per a tractar el llibre des de diversos punts de vista temàtics, com ara la literatura, la psicologia, l’audiovisual o la ciutat de Barcelona, on Sanxo i el Quixot descobreixen el mar, i lloc de batalla amb el cavaller de la Blanca Luna.

Finalment, en l’últim apartat es destaquen premis, festivals i exposicions en homenatge a l’escriptor Miguel de Cervantes.

Us animem a consultar el monogràfic, des d’aquest enllaç.

Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

Ja hem obert la inscripció per la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MEV_2Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 14 de maig de 2015
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

La capital d’Osona disposa, tal vegada, de la millor col·lecció al món de pintura romànica sobre fusta. Un patrimoni que destaca especialment per un tractament museogràfic molt contemporani que acosta l’art medieval a la sensibilitat de l’espectador actual.

La visita, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, consistirà en el comentari de les obres pictòriques (frescos, frontals, bigues…) i escultòriques (majestats, davallaments, arquetes…) i la seva relació amb la literatura produïda en l’època en què van ser creades.

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

El dissabte 30 d’abril els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC-site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria.

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

mnac logo

La Girona del Cerverí

Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MAC2_4Dissabte 2 d’abril
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Amb la col·laboració delmac

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 2 d’abril de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 30 d’abril de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dissabte, 14 de maig de 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

 

PROGRAMA 

Continua llegint

I Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

SeminariDoctoratEstLitEls Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el I Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari, conduït pels professors Teresa Iribarren, Carles Prado i Neus Rotger, se celebrarà el proper divendres 29 de gener de 2016 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 39-43). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu.

Programa

Continua llegint

La memòria segons Maria Barbal a “Franquisme & Transició”

La revista Franquisme & Transició, Revista d’Història i de Cultura, publica un text inèdit de Maria Barbal.

Maria BarbalLa narrativa de Maria Barbal, especialment les novel·les de l’anomenat Cicle del Pallars, Pedra de Tartera, Mel i metzines i Cànfora, és un espai de memòria, íntima i personal, però també col·lectiva dels anys de la Guerra Civil i del franquisme al seu Pallars nadiu.

El 18 de març de 2011 l’escriptora va cloure amb la conferència titulada Literatura: de la memòria particular a la reflexió general en el Congrés internacional “Espai urbà, memòria i ciutadania. Restauracions, transmissions i resignificacions del patrimoni democràtic, que havien organitzat a Barcelona el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i el Centre d’Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID–UAB) amb l’objectiu d’aprofundir en el debat intel·lectual sobre els usos del patrimoni en l’àmbit europeu i americà.

El text és una contribució al debat general sobre valor testimonial de la literatura en els grans processos històrics i socials, però també un assaig que ens ajuda a entendre la seva narrativa. Des del desembre de 2015, l’escrit de la conferència, que havia restat inèdit, es pot llegir íntegrament a la secció «Documents» del número 3 de la revista Franquisme & Transició, que publica la UOC juntament amb la Fundació Carles Pi i Sunyer.

Aquí podeu llegir el text: + Literatura: de la memòria particular a la reflexió general | Maria Barbal | Franquisme & Transició

Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

Ja hem obert la inscripció per la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MEV_2Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 19 de desembre de 2015
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

La capital d’Osona disposa, tal vegada, de la millor col·lecció al món de pintura romànica sobre fusta. Un patrimoni que destaca especialment per un tractament museogràfic molt contemporani que acosta l’art medieval a la sensibilitat de l’espectador actual.

La visita, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, consistirà en el comentari de les obres pictòriques (frescos, frontals, bigues…) i escultòriques (majestats, davallaments, arquetes…) i la seva relació amb la literatura produïda en l’època en què van ser creades.

Imatges i context que ens han d’aproximar també als relats, la lírica o l’esperit d’una literatura, la medieval, que també, malgrat la distància dels segles, manté la fascinació per al lector contemporani.
Visita MEV
Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria.

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

La Girona del Cerverí

Ja hem obert la inscripció per la segona activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

MAC2_4Dissabte 28 de novembre
La Girona del Cerverí
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Horari: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 30 participants

Aquesta sortida, conduïda per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC, ens portarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, per després visitar els carrerons de la Girona medieval.

Hem volgut anomenar l’activitat La Girona de Cerverí per a recollir precisament aquesta intenció contextualitzadora de les poesies del trobador segarrenc. L’objectiu bàsic és que els participants en l’activitat prenguin consciència de la interrelació que hi ha entre les diverses arts d’una mateixa època i un mateix espai geogràfic: el romànic.

A la seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, situada a l’església del monestir de Sant Pere de Galligants, ens aturarem especialment en la lectura dels capitells de les naus i els del seu claustre, fent notar als assistents diverses escenes, com ara la dels joglars que acompanyen a l’abat i que també es poden veure en una representació similar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en un dels murals de Sant Joan de Boí. Destacarem també la relació entre l’artista/artesà, la seva pròpia obra i els comitents mitjançant l’anàlisi de la inscripció de la rosassa del Museu d’Arqueologia.

Activitat gratuïta i oberta a tothom, amb inscripció obligatòria [places exhaurides]

Podeu descarregar-vos el dossier complet del Cicle en aquest enllaç.

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site
Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 
Dissabte, 24 d’octubre de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya
Dissabte, 28 de novembre de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 19 de desembre de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic

PROGRAMA 

Continua llegint

Literatura i diversitat (Màster en Humanitats)

Per Juan de Sola

Que el món és una massa informe d’objectes, experiències i impressions diverses i fugisseres és un fet innegable. Com també ho és que la nostra capacitat de raonar, d’endreçar i de mirar de donar sentit ‒unitat‒ a aquesta massa és l’única manera d’enfrontar-s’hi i viure-hi. Sabem, doncs, que primer hi ha el món i, després, la nostra idea particular del món: idees, prejudicis, sobreentesos…

Mapamundi_OrientEn una època, la nostra, en què sembla que qualsevol forma de creació literària i artística passa necessàriament pel jo i per les seves figuracions, sembla convenient preguntar-se per la figura de l’altre i per quin és el seu paper en la construcció del jo. Perquè ¿estem segurs que hi hauria un jo o un nosaltres si no hi hagués un altre? ¿No es configura i es defineix la identitat respecte de l’alteritat? I ¿què passa, si l’alteritat canvia? ¿Modifica això la nostra percepció de nosaltres? Aquest serà el punt de partida de “Literatura i diversitat”: entendre la naturalesa dialèctica de la parella nosaltres-altres i mirar de capir quines són les condicions que donen forma a la nostra idea del món. Ho farem, d’entrada, de la mà d’Edward Said i de les reflexions que recull en el seu llibre Orientalisme (1978), que proposa una nova visió de la realitat en què Occident es veuria descentrat, de manera que la idea d’Orient que aquest sosté es revela com un constructe intel·lectual. I ho completarem amb la lectura que Tzvetan Todorov fa del fenomen d’allò exòtic i primitiu, la màxima expressió del qual es concreta en la idea del «bon salvatge» formulada per Rousseau.

Continua llegint

Literatura i tradició

“Tradició” és un concepte controvertit, sovint contraposat a “modernitat” en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

Barceló

La tradició evoca sovint també la figura d’uns “clàssics” que configuren el cànon. L’etiqueta “tradició clàssica”, per exemple, així com el contingut que designa (els antics grecs i llatins), tenen la seva data de naixement i la seva obsolescència. Però hi ha altres tradicions (bíblica, europea…) i també parlem de “clàssics contemporanis”… “Clàssic” fa referència a la idea de “classe”, en el sentit de classificació i rellevància, però també suggereix l’escola que el fa aprendre i les lectures que el fan perdurar.

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a una procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants… “Recepció” en podria ser l’altra cara de la moneda, a més d’un aspecte teòric a tenir present per superar “influències”, “fortunes”, “presències”…

Barcelo_SuicidesL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula al voltant de la tradició literària europea, les perspectives principals de la qual s’il·lustren a partir d’un cànon de lectures essencials: L’Odissea, d’Homer; Edip rei, de Sòfocles; L’Infern, de Dante; el Rei Lear, de Shakespeare i una selecció dels Assaigs, de Montaigne.

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves reverberacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica, la tragèdia, el poema sacre, l’assaig) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Els estudiants de l’assignatura rebran a casa la primera de les lectures obligatòries: L’Odissea, en la versió de Carles Riba. Per al seguiment del curs es proposen quatre activitats principals, sempre en l’òrbita d’Homer, Sòfocles, Dante, Shakespeare i Montaigne.

Neus Rotger, consultora de Literatura i tradició, és doctora en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora al Center for the Study of the Novel (Stanford University), al Centre de Recherche de Littérature Comparée (Université Sorbonne-Paris IV) i al Department of Rhetoric (UC Berkeley). Ha estat professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i des del 2007 és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on coordina assignatures de literatura.

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya [places exhaurides]

El dissabte 27 de juny els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria. [places exhaurides]

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

Cicle Literatura europea i patrimoni

 

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

Es tracta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI

Dissabte, 18 d’abril de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 23 de maig de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 27 de juny de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Continua llegint

Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya [places exhaurides]

El proper dissabte 20 de desembre els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen la darrera activitat del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals, que en aquesta ocasió ens durà al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

MNAC site

Horari de l’activitat: de 10:00 a 13:00 h.
Visita limitada a 25 participants

En els vint-i-sis conjunts que conté el Museu Nacional hi ha una unitat d’estil i una unitat d’interès que remet a la literatura de l’època d’arreu de l’Europa Occidental. Aquesta unitat es deu al fet que existia una comunicació cultural molt intensa entre els diferents territoris de l’Europa medieval.

Malgrat que la literatura medieval té un alt component laic, cal tenir en compte fortes influències de l’àmbit religiós –exclusiu en els conjunts murals–; per exemple, no podem deixar de pensar en les Maiestas Domini quan es fa referència a Carlemany en la Chanson de Roland.

L’objectiu de la visita és observar punts de connexió entre les arts figuratives i la literatura de l’època romànica. Així, es comentarà la relació dels grans conjunts de pintura mural que conserva el museu relacionats amb la literatura de l’època.

L’activitat és gratuïta i oberta a tothom. La inscripció és obligatòria [places exhaurides]

Podeu descarregar el Dossier complet d’aquestes visites en aquest enllaç.

Amb la col·laboració de:

Museu Nacional_Logo_POS

 

CALENDARI DE LA PROPERA EDICIÓ DEL CICLE:

Dissabte, 31 de gener de 2015: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 28 de febrer de 2015: La Girona de Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 21 de març de 2015: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

Patrick Modiano, premi Nobel de literatura

Ahir es va atorgar el premi Nobel de literatura al l’escriptor francès Patrick Modiano.

En paraules de la professora Nathalie Bittoun, una bona notícia per la literatura francesa…

http://www.lemonde.fr/livres/article/2014/10/09/le-prix-nobel-de-litterature-a-patrick-modiano_4503598_3260.html

… i per la literatura!

Adjuntem també l’enllaç a un article del diari El País d’en Manuel Peris, estudiant del Màster en Humanitats de la UOC que va defensar un brillant TFM sobre aquest autor (“Chien chez Modiano: el escritor y sus animales”).

http://elpais.com/diario/2009/08/29/viajero/1251580092_850215.html

Neix L’Escriba, una nova publicació digital dedicada a la literatura

L'Escriba

La iniciativa literària ha començat els seus passos convertint el seu espai web en un joc on els usuaris hauran de descobrir l’autor d’un assassinat

La publicació en línia L’Escriba ha nascut aquest mes de  setembre amb la voluntat de convertir-se en un diari digital cultural en català sobre literatura. El llançament d’aquesta proposta literària es va fer el dilluns 8 de setembre amb l’obertura de l’espai web lescriba.cat, que fins el dia 12 d’octubre proposarà als seus visitants un joc de detectius per resoldre el cas d’un assassinat.

El joc que presenta l’Escriba proposa descobrir qui ha estat l’assassí de Juli Cèsar en una vetllada viscuda en un castell amb una desena de personalitats emblemàtiques de la literatura universal. Fins el 12 d’octubre, el portal s’anirà actualitzant amb l’aparició de coartades dels sospitosos i noves pistes però també amb material i propostes d’acció a través de Facebook (pàgina de L’Escriba) i Twitter (@lescribacat). Entre els encertants es sortejarà un lot de dos llibres: La ratonera d’Agatha Christie i L’estiu de les joguines mortes de Toni Hill.

Un cop hagi finalitzat el joc, l’Escriba serà una publicació oberta a les xarxes que inclourà recomanacions, notícies i entrevistes sobre el sector literari i presentarà també apartats ben diferenciats per a llibres infantils i literatura juvenil.

En la coordinació del projecte hi participen estudiants i graduats dels Estudis d’Art i Humanitats de la UOC, entre ells l’Aida Montoya, de l’Especialització en Tècniques de l’Edició Digital, la Sílvia Plana, del Màster en Humanitats: Art, Cultura i Literatura contemporànies i la Irene Solanich, del  Màster en Traducció de Textos Especialitzats.

La formació variada dels coordinadors en els àmbits de la filologia, les humanitats, el periodisme i la psicologia, enriquirà el portal amb contingut variat i des de diversos punts de vista.

Conversa a tres bandes ‘Antropologia, literatura, política: els límits de l’experiència’

Antropologia i evolució humana

El proper dijous dia 18 de juny tindrà lloc a València l’acte organitzat en el marc del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC: Conversa a tres bandes ‘Antropologia,literatura, política: els límits de l’experiència’.

Hi participen Mònica Oltra, diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Vicenç Villatoro, escriptor i periodista i Begonya Enguix, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats (UOC) i directora a la UOC del Grau.

Trobareu més informació, així com el formulari que heu d’omplir si hi voleu assistir, a aquest enllaç.

L’assistència és lliure i gratuïta.