Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya

Ivan Muriana Reig
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya.

El punk va irrompre a Catalunya en un context anàleg al d’altres zones de l’Estat espanyol. És a dir, d’una banda, l’eufòria per la fi de la dictadura franquista i la posterior decepció pel desenllaç de la Transició democràtica; i, de l’altra, la crisi econòmica internacional dels 70 que va arrossegar a una bona part de la joventut a no disposar d’expectatives, en clau punk, al no future. És en aquest marc on el punk es va començar a articular. En primer lloc, del prepunk local, d’influències anglosaxones i que sorgeix com un so i una sensibilitat alternativa a la dominant dels joves hippies i polititzats de la dècada dels 70. En segon lloc, del protopunk nord-americà i anglès (hedonista i nihilista) i el punk anglosaxó (hedonista i nihilista, però també amb un pol polític).

Imatge de l'entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

Imatge de l’entrada principal del centre Cros10, de Barcelona. Font: Público.es

A la primera meitat de la dècada dels 80, les simbòliques crestes i els pèls de punta, ja eren visibles al territori. L’antipolítica, l’hedonisme i el nihilisme són els trets característics dels primers anys. Tanmateix, com ja havia passat amb el moviment punk anglès, però també arran de les connexions que s’estableixen a Barcelona entre una part important dels punks i els ateneus llibertaris, una part del moviment català es torna més combatiu. Antiautoritaris i d’actitud rebel, el punt d’inflexió de 1984, amb les primeres ocupacions, el debat entre el pol estètic i el pol polític dins del moviment i l’evolució al hardcore punk, marca definitivament la ruta a seguir. A partir d’aquell any el moviment punk a Catalunya adopta l’anarquisme com la ideologia dominant. El no future passa a un segon terme i, la implicació en lluites socials i una clara actitud contracultural contrasten amb uns primers anys més caracteritzats per l’antipolítica i la (auto)destrucció. En altres paraules, el moviment bascula, utilitzant els termes dels estudis sobre les cultures juvenils, de la subcultura a la contracultura.

Així, durant la dècada dels 80, el moviment punk, tot i el control social i l’estigmatització a què està sotmès, es converteix en la veu d’una part de la generació catalana, i troba en les lletres de les seves cançons una manera eficaç de transmetre el seu missatge. És capaç de crear canals de comunicació alternatius com ara els fanzines, participar en les ràdios lliures, impulsar l’edició de concerts, crear xarxes d’autoproducció i autodistribució al marge del circuit comercial, obrir espais autogestionats, un Do It Yourself en tots els àmbits de la vida, a més, participar en diverses lluites socials. En definitiva, articular un moviment rebel i contracultural que no renunciarà a la seva imatge espectacular.

En l’apropiació i el desenvolupament del punk a Catalunya, en definitiva, destaca el caràcter polític i combatiu que adquireix i la seva transició al hardcore-punk. Un estil juvenil que s’havia caracteritzat per ser més expressiu que polític es va adaptar a un context social, cultural i econòmic complex, i va evolucionar ràpidament cap a un moviment contracultural que va connectar amb altres moviments de resistència, es va implicar en lluites socials i va posar de manifest les falles del sistema. Protesta, però també proposa. Destrueix, però també construeix.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)

De TFG a novetat editorial: “La depuració de mestres balears per motius morals”

Maquetación 1 (Page 1)Francesc Tur i Balaguer, graduat d’Humanitats, va defensar fa uns mesos el seu Treball Final avui convertit en llibre amb el títol La depuració de mestres balears per motius morals, 1936-1939 (Documenta, Palma 2017). L’estudi analitza la purga ideològica a què el nou estat franquista va sotmetre els docents balears, amb especial atenció als càrrecs vinculats a qüestions morals i ètiques. A més, s’ofereix una panoràmica dels projectes educatius republicans escapçats per la dictadura, així com del model nacional-catòlic nascut de la guerra civil. Continua llegint

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrarà un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaran els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi són convidats tots els estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics que vulguin assistir-hi.

fasana_01_general_carouselL’acte tindrà lloc el dissabte 11 de març, d’11.00 a 14.00 h al Parc Arqueològic Mines de Gavà            (C/ Jaume I, 7 de Gavà). L’hora de trobada és a les 10.45 h a les portes del Parc.

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, d’11.00 a 12.00 h es realitzarà la presentació dels treballs i, en la segona, de 12.30 a 14.00 h es farà una visita guiada al Parc Arqueològic Mines de Gavà.

Els estudiants que presentaran els seus treballs són:

  • Ivan Muriana Reig. La Catalunya punk. Una aproximació a l’articulació i desenvolupament del punk a Catalunya
  • Angeles Hernando Prior. Patrimonio material e inmaterial en la Mancomunidad Alfoz de Lara. Perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.
  • Alejandro Loro Andrés. Orden cósmico y justicia social en el antiguo Egipto

La visita al Parc Arqueològic Mines de Gavà ens descobrirà com era la vida quotidiana fa 6.000 anys i sobretot el treball a l’interior de les mines, les més antigues d’Europa i les úniques dedicades a l’extracció de la variscita, un mineral semipreciós utilitzat per confeccionar joies.

La inscripció és gratuïta i cal formalitzar-la abans del dia 9 de març a través d’aquest enllaç.

Acte de lectura dels TFG del Grau d’Humanitats

El Grau d’Humanitats celebrà el passat 5 de març un acte públic on un grup d’estudiants del grau presentaren els seus Treball Finals de Grau. A l’acte hi participaren estudiants del Grau, directors i docents col·laboradors, i els familiars i amics. L’acte tingué lloc al Museu Can Framis de Barcelona.

Treball Final de Grau

La jornada es desenvoluparà en dues parts: en la primera, es realitzà la presentació d’una selecció dels millors treballs i, en la segona, es va fer una visita guiada a la col·lecció permanent de pintura contemporània del Museu Can Framis.

Visita guiada a Can Framis

Els treballs que es presentaren són:

La influencia de la cultura grega en l’àmbit domèstic del món romà.

Jordi Beltran Andreu
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau La influencia de la cultura griega en el ámbito doméstico del mundo romano

La influencia de Grecia en la arquitectura doméstica romana

Domus romana

Al llarg dels seus deu segles d’història, Roma va anar rebent influències molt diverses de totes aquelles cultures amb les que es va relacionar, especialment de la grega. La influència del món grec va provocar que el ciutadà romà tradicional, pragmàtic i auster, soldat i camperol, fidel als costums i tradicions dels seus avantpassats i defensor de la dignitat del treball lligat a la terra, passes a convertir-se, a partir del segle II a. C., en un nou tipus de romà que podríem anomenar hel·lenitzat. Es tracta d’un home enriquit i ansiós per exhibir i malgastar la seva fortuna en luxes i excessos, una fortuna que no procedeix ja de la terra, si no del comerç o de l’especulació Immobiliari, un home que exhibeix influències culturals gregues com a mostra del seu refinament.

Aquesta arribada de la cultura grega influeix en molts aspectes del món romà, i un dels més destacats és l’habitatge i el seu contingut, particularment en les cases de les elits. Per tal d’entendre com es manifestà aquesta influència, cal analitzar les fases històriques que condicionen el procés d’adopció de la cultura grega, valorar les fonts literàries i els testimonis de la cultura material per tal d’elaborar un discurs sobre la recepció de Grècia a Roma, examinar la manera com la historiografia actual contempla el procés de transmissió cultural aquí plantejat, considerar l’impacte que va suposar l’arribada de la cultura grega sobre el món romà i investigar, finalment, cóm es manifesta exactament la influència del món hel·lènic en l’àmbit domèstic romà. Concretament, com s’afirma en l’habitatge pròpiament dit, en la decoració, en el mobiliari i en l’aixovar domèstic.

Continua llegint

El Paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com acció estètica

Mercè García Pardo
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau El paisatge en el pensament contemporani. A propòsit del caminar com a acció estètica

La noció de paisatge

Petworth Park, de William Turner

La noció de paisatge ha suscitat en els darrers cinquanta anys un ampli debat des de les diferents disciplines de les ciències socials i humanístiques com a conseqüència de la relació de les societats tecnològiques i post-industrials amb la natura, l’entorn i el medi ambient. La presència del paisatge en la cultura contemporània és inqüestionable i comprèn diferents àmbits com són, entre d’altres: les arts plàstiques, la literatura, l’arquitectura, el pensament geogràfic, la filosofia i l’estètica.

El paisatge ha estat “tractat” com la interrelació de dues dimensions, una física, material i objectiva, i una altra perceptiva, cultural i subjectiva. Per això, la noció de paisatge ha estat enriquida per les diverses aportacions de disciplines com la geografia i la sociologia des de la perspectiva de l’anomenat “gir espacial” com a fenomen interdisciplinari de l’estudi del concepte de l’espai dins de les ciències socials. Tanmateix, el paisatge és igualment susceptible d’una exploració creativa i d’una contemplació estètica, és la matriu per a la descripció i el relat, i la seva vitalitat s’expressa com a art en les més diverses formes de les quals s’ha triat la literatura i el cinema.

Continua llegint

Les esclaves: dones invisibles, dones ignorades

Emi Turull Pibernat
Graduada en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Sabates per a Na Caterina. Esclaves monàstiques al Monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona (1350-1495)

Fragment del  Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Fragment del Retaule de la Transfiguració, Bernat Martorell 1445/1452. © Catedral de Barcelona

Durant tota l’edat mitjana, l’esclavitud va ser una realitat a Europa, i a mitjan segle XIV Barcelona ja havia esdevingut el principal centre de tràfic d’esclaus de la Corona d’Aragó. Així, la possessió d’esclaus i d’esclaves era una realitat estesa per tots els estaments de la societat. A principis del segle XV, Barcelona tenia entre 35.000 i 40.000 habitants, amb un 10% de la població esclavitzada i una proporció d’un captiu per cada tres captives. Era en el món urbà on hi havia una majoria de dones esclaves, dedicades principalment a fer les feines domèstiques més feixugues, però també podien emprar-les com a dides, ser objectes sexuals dels seus amos -que en alguns casos les destinaven als bordells-, concubines del senyor o confidents de les mestresses.

En aquest context d’esclavitud quotidiana i no qüestionada, hi havien els monestirs femenins. Com a dones, depenien igualment d’una societat patriarcal i misògina i les religioses que havien optat per una vida monàstica, com a conseqüència de la “fragilitat i manca de capacitat” que l’Església les hi atribuïa, en algun cas eren dispensades del rigor de la vida al monestir mitjançant una butlla papal, com va ser la que permetia tenir esclaves dins la clausura, al servei de la comunitat o com a propietat privada d’alguna de les monges. Les serventes esclaves hi duien a terme les tasques domèstiques, perquè les religioses afirmaven que elles havien de dedicar la seva vida a la pregària.

Continua llegint