Desconfinar els museus d’art: l’activitat educativa a les xarxes socials davant la pandèmia COVID-19

30 maig, 2020 Desconfinar museos educación covid19 coronavirus Photo by Patrick Robert Doyle on Unsplash

 

Arturo Moreno — Llicenciat en Humanitats UOC, Màster Gestió Cultural orientació a la recerca UOC – UdG, Doctorant Educació i Elearning UOC

Glòria Munilla — Professora Agregada Estudis d’Arts i Humanitats UOC, directora del Programa del Màster de la Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH

[1]

Una radiografia dels inicis del confinament per la COVID-19

A dia d’avui, gairebé la totalitat del món es troba, amb diversos graus de restriccions, confinat i amb la gran majoria d’activitats econòmiques i socials tancades. A Catalunya, com a la resta de l’Estat Espanyol, les restriccions es van aplicar el 14 de març d’enguany, a través del BOE núm. 64 de la mateixa data.

És a partir d’aquest dia que tots els museus van tancar portes per al gran públic, van enviar als seus treballadors a casa (fent teletreball o amb ERTOS) i van començar a desenvolupar una activitat museística a través de les xarxes socials sense precedents per tal de seguir donant els serveis propis en la mesura del possible.

Alguns museus van donar una resposta a través de les xarxes socials molt ràpida, eficient i amb gran quantitat de recursos degut a que abans de les restriccions ja feien servir aquestes xarxes socials i altres recursos digitals de forma habitual. D’altres van tenir un començament una mica dubitatiu, però en aquests dos mesos s’ha vist un canvi substancial.

Dintre d’aquestes respostes, l’activitat educativa ha tingut un tractament especial, degut a la seva importància en el marc de les activitats dels museus i la seva funció tant difusora com social.

 

Desconfinar museos educación covid19 coronavirus
Photo by Lizzie George on Unsplash

 

Els museus al web i les xarxes socials: antecedents i necessitats

De forma paral·lela a la introducció de les TIC en els museus d’art, la introducció de les tics educatives ha estat decisiva. Com exemple, un estudi fet al 2008 a tot els Estats Units va estimar en unes 155000 visites conjuntes d’escolars a museus. Tenint en compte que la població total és de 331 milions d’habitants, l’impacte social és realment baix. En canvi, el tràfic a les diverses plataformes educatives online dels museus d’art ubicades a la web van suposar el mateix any 55 milions de visites (Kratz & Merritt, 2011), revelant així la importància que estan adquirint les TIC en el rol educatiu dels museus d’art i la seva potencialitat.

Disposem d’experiències prou engrescadores (Tate Gallery, 2012; ScvengerHunt al Chicago History Museum, 2015, ArteMuse al Davis Museum, 2016…) que malauradament no han tingut una continuïtat en el temps (Wray et al., 2018). Els problemes es concentren, al igual que l’ús de les TIC a nivell global, en el seu desenvolupament i ús, en la forma en que són pensades.

Hi ha moltíssims autors que han volgut especificar quines característiques ha de tenir una TIC amb finalitats educatives. Relacionant-la amb el rol educatiu dels museus d’art, podem destacar les següents:

  • Utilitzar els sentits de forma activa, a través d’inputs i outputs que permetin un diàleg entre l’eina TIC i l’infant, fomentant així l’experiència (Stanisavljevic et al., 2013).
  • Potenciar el bagatge sociocultural del infant, ja que viu en un context propi i únic que influeix directament en la seva educació, tal com defensa la pedagogia crítica (Espino Suar, 2011).
  • Incidir en el dinamisme, procés actiu, participatiu i dialogant, buscant conscientment el pensament crític, síntesi de continguts, aplicacions a la vida real, creativitat…. (Lenz Kothe, 2012).
  • Connectar l’educació als museus d’art a través de les TIC amb les demandes de la societat (Hooper-Greenhilll, 2007), fins i tot amb l’ús del concepte d’edutairtment (Sorathia & Servidio, 2012), amb l’objectiu final de que els educadors esdevinguin també creadors de continguts (López Benito, 2013).
  • Evocar les emocions que li són pròpies a l’infant, seguint les evidències donades des de la psicològica cognitiva i les neurociències en l’estudi sobre la fixació de la memòria a través del sistema límbic (Battro & Fisher, 2016).

En definitiva, totes aquestes accions suposen que els educands no són mers espectadors, si no que esdevenen part activa de la institució museística; a mesura que construeixen el seu coneixement, construeixen el museu a través de les TIC que permeten una participació i una col·laboració efectives. Per tant, és necessari cedir cert grau de control de la informació i l’ús de les TIC (Del Rio, 2013).

 

Desconfinar museus activitat educativa covid19 coronavirus
Photo by Amy-Leigh Barnard on Unsplash

 

Desconfinant els museus d’art en temps de PostCOVID-19

Per tal de poder tenir una visió global de l’activitat dels museus d’art hem realitzat un seguiment de les xarxes socials, les diverses planes webs i altres TIC genèriques que han fet servir aquests.

Hem seleccionat una petita mostra de 5 museus catalans amb col·leccions diverses d’obres d’art o amb exposicions, tant temporals com permanents, relacionades amb l’art:

  1. Museu de la Garrotxa
  2. Museu de Montserrat
  3. Museu Episcopal de Vic (MEV)
  4. Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)
  5. Caixaforum

El següent pas ha estat definir les diverses activitats que cada museu ha realitzat en aquest període de restriccions. Així, hem fet un seguiment de dos mesos, començant el dia següent a la publicació del BOE on es restringien les activitats socials i culturals (el 14 de març), fins el dia 18 de maig, fent coincidir aquest final amb la celebració del Dia Internacional dels Museus. Hem agrupat les activitats en dos blocs:

  • En el primer bloc hem analitzat les diverses propostes i activitats allotjades a les diverses planes web pròpies de cada museu, descartant les purament informatives i centrant-nos en aquelles que o bé estaven explícitament desenvolupades amb finalitats educatives o bé, sense tenir una finalitat estrictament educativa, es poden fer servir com a tals.
  • En el segon bloc ens hem centrat en les quatre xarxes socials amb més èxit: facebook, twitter, Instagram i Youtube. Tot i que hem monitoritzat totes les publicacions, hem destriat preferentment aquelles que tenien una finalitat exclusivament educativa i aquelles que es podrien fer servir com eina educativa, tot i no estar pensades per aquesta funció
  • En el tercer bloc hem fet un monitoratge de diverses plataformes, ja sigui per xarxes socials, ja sigui en anuncis, sobre activitats conjuntes promocionades per altres institucions que no siguin els museus analitzats en sí, però amb presència d’aquests, tal com enllaços externs, ús de hashtags

D’altra banda, per tal de poder obtenir dades des de l’altra perspectiva, la dels usuaris, vam realitzar una enquesta online promoguda a través de xarxes socials. Aquesta enquesta va estar activa des del dia 18 d’abril fins el 18 de maig (també fent coincidir el final amb el Dia Internacional dels Museus). En aquesta enquesta es volien obtenir dades d’ús de les TIC proposades pels museus per de la població, ja fos des de la plana web, des de les xarxes socials, etc. Igualment, trobem que és prioritari conèixer els usos, les opinions i les valoracions dels usuaris per poder analitzar i valorar aquestes TIC. Tots cinc museus presenten planes webs institucionals. Podem agrupar els cinc museus en dos grans blocs.

En el primer grup trobem al M. de la Garrotxa, el M. de Montserrat i el Caixaforum. Tots tres presenten pocs canvis i gairebé cap proposta educativa nova. No s’ha de confondre amb que no hi allotgin cap, especialment en el cas del Caixaforum, on l’oferta d’activitats i propostes educatives és extensa, a través del portal Educaixa.

En el segon bloc hi ha tant el MACBA com el MEV. Del primer cal destacar especialment l’app MACBA per a dispositius mòbils exclusiva d’aquest museu, que permet interactuar amb exposicions i recorreguts confeccionats pels propis usuaris, a més de personalitzar visites segons els interessos dels usuaris. El MACBA també presenta actualitzacions constants dels seus podcasts.

En quant al MEV, ha actualitzat la seva visita virtual a través de El Meu Mev, afegint comentaris, algun interactiu i més vídeos. Això ha suposat un salt qualitatiu important, passant de ser una activitat amb cert grau d’interactivitat i personalització a una interactivitat molt més gran, especialment per l’augment d’usos de diferents sentits.

Pel que fa a les xarxes socials, hem monitoritzat quatre xarxes socials (facebook, Twitter, Instagram i Youtube) durant dos mesos i escaig (del 14 de març al 18 de maig) dels cinc museus escollits per a la mostra. A les quatre xarxes socials hem escollit una sèrie de variables comunes, per poder contextualitzar cada museu. Aquestes variables comunes a les quatre xarxes socials –podem anomenar-les de context- són data d’inici d’activitat, seguidors, seguint, i número de posts/publicacions/tweets.

Un segon grup de variables les hem centrar exclusivament en aspectes educatius. Així, hem diferenciat les publicacions que el propi museu ha catalogat com educatives de les publicacions que, sense aquesta etiqueta, tenen continguts educatius, i el seu nivell d’interactivitat.

Les dades obtingudes en aquest monitoratge han estat les següents:

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

Instagram

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

Twitter 

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

Facebook

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

Youtube 

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

 

En quan a altres plataformes, cal destacar especialment la celebració del Dia Internacional dels Museus (activitats els dies 16, 17 i, especialment, 18 de maig). Tots cinc museus van fer servir les seves xarxes socials i les seves planes web per rememorar el dia, a través d’un únic hashtag comú. Si bé és cert que l’activitat online va augmentar aquests dies, educativament no va haver-hi grans diferències amb la dinàmica que s’estava portant des de les primeres dates de les restriccions. Així:

Els museus amb més volum de stories educatives a Instagram (MACBA i MEV) van augmentar en 2 i 3 stories diàries respectivament.

A twitter, el volum de tràfic va ser important, però a nivell educatiu no es va traduir en un ús d’aquesta plataforma per promocionar-les. Només el Caixaforum i el Museu de la Garrotxa van enllaçar, amb 4 i 3 tweets respectivament, a activitats educatives.

Tant Facebook com Youtube van tenir una dinàmica igual que a la resta de dies anteriors. Cap museu va aprofitar aquestes plataformes per realitzar activitats purament educatives, tot i que el nombre de publicacions va ser considerable, fent servir l’etiqueta esmentada.

D’altra banda, s’ha de destacar la promoció durant aquest període analitzat de la plataforma MuseumQuiz. Aquesta consisteix en un joc tipus trivia de preguntes i respostes relacionades amb els museus implicats, presentat en dos variants: una per infants, amb objectius totalment educatius; i una altra per adults. Per la seva valoració, vam analitzar l’ús, en la variant d’infants, en 6 dies diferents. El nombre d’usuaris que van fer servir aquesta plataforma va augmentar considerablement. Al següent gràfic podem veure el nombre d’usuaris diaris:

 

desconfinar-els-museus-dart-activitats-educatives-coronavirus-covid19

 

Què opinen els usuaris? 

Per últim, entre els dies 21 d’abril i 8 de maig, vam confeccionar una enquesta online amb preguntes relacionades amb l’ús de les diverses plataformes virtuals i xarxes socials dels museus. L’objectiu era conèixer de primera mà la usabilitat amb infants i, també, els tipus de visita.

En aquest període vam rebre 311 respostes anònimes. Els resultats més destacables són els següents:

  • Número de museus visitats: 1 (72.7%), 2-4 (18.2%), més de 4 (9.1%). D’aquests, el 86.4% van ser museus d’art.
  • Temps de duració de l’activitat: – de 30 minuts (56.8%), de 30 a 60 minuts (31.8%), més de 60 minuts (11.4%)
  • Motius de realització de l’activitat: escolars recomanat per l’escola (9.1%), escolars sense recomanar per l’escola (31.8%), per interès personal (20.5%), per recomanació dels pares/tutors (34.1%)
  • Nivell de satisfacció/utilitat: Molt poc/poc (9.1%), ni molt ni poc (27.3%), molt (50%)
  • Intervenció/interactivitat requerida per l’activitat: Molt sovint (53.5%), Sovint, però amb dificultats (39.5%), no (7%)
  • Navegació dels menors: Sense ajuda d’adults (20.9%), amb alguna ajuda d’adults (39.1%), amb molta ajuda d’adults (40%).
  • Relació de participació a l’activitat amb el confinament: Molt poc/poc (2.3%), bastant (11.6%), molt (86.1%)
  • Etapa escolar: Infantil (9.9%), primària (29.8%), ESO (60.3%).

 

desconfinar-museus-activitat-educativa-covid19-coronavirus
Photo by Jes Rodríguez on Unsplash

 

La realitat del confinament a les realitats online dels museus d’art

Tots aquests grups de dades ens donen un panorama, una fotografia dinàmica de com han adaptar els museus d’art el seu rol educatiu a través de les TIC.

La primera conclusió que poden extreure de les dades és que es corroboren tendències comunes en algunes xarxes socials. Així, és fàcil veure que les xarxes socials menys utilitzades per activitats educatives han estat Twitter i Facebook.

A Youtube s’intueix una tendència similar, però hi ha dues dades que marquen un canvi de tendència. D’una banda, l’augment espectacular de vídeos educatius publicats pel MEV, que es tradueix també en un augment gran de visites i subscripcions; i l’augment de vídeos al Caixaforum, tot i que aquesta dada queda aigualida pel fet que el volum de vídeos en general és molt gran.

Instagram, en canvi, marca una tendència clara en augment, tot i que hi ha dos museus que no les fan servir de forma diària: el Museu de Montserrat (té perfil, però no s’actualitza) i el Museu de la Garrotxa (no té perfil). En canvi, els altres tres han augmentat diàriament les seves publicacions, especialment en el cas de les Stories, fet que també s’ha traduït en un augment espectacular de visitants i usuaris.

En quant a les plataformes pròpies de cada museu, hi ha dos que destaquen per l’esforç que han fet per tal de potenciar les activitats educatives a les seves planes web: el MACBA i el MEV. El cas del Caixaforum és particular; aquesta institució ja presentava un conjunt d’activitats i propostes educatives online molt ampli, mitjançant el portal Educaixa, així que, tot i no haver augmentat les activitats en aquest període, és el que presenta més propostes a nivell quantitatiu.

Cal destacar, també, l’augment força important d’usuaris escolars a través de la plataforma Museumquiz, amb una tendència positiva general des de l’inici de la seva activitat. En canvi, la celebració del Dia Internacional dels Museus no ha suposat un augment significatiu ni de l’ús ni de les activitats proposades per part dels museus, a banda de l’ús de hashtags i promoció a les seves xarxes socials.

Finalment, les dades obtingudes a l’enquesta online ens donen una visió dels usos per part dels participants. És prou significatiu el pes dels museus d’art sobre el total de museus visitats, que suposa més del 80%. Igualment, també és prou significatiu el temps de l’activitat, on més de la meitat han estat menys de mitja hora.

Però hi ha tres dades que ens permeten extreure una sèrie de conclusions molt indicatives dels usos de les TIC educatives:

  • Les activitats són proposades més pels propis pares/tutors i pels infants que no pas per les escoles.
  • Més de la meitat han hagut d’interactuar (navegació activa), tot i que el percentatge de persones que han trobat dificultats a l’hora d’interactuar és alta.
  • Trobem molt interessant el fet que la gran majoria d’infants han necessitat l’assistència d’un adult, tot i que més del 60% són estudiants de secundària, als que es pressuposa una facilitat més gran a l’hora de navegar i fer servir eines TIC.
  • És evident el pes que han tingut el confinament i les restriccions de mobilitat social a l’hora d’optar per fer servir les diverses propostes TIC; gairebé 9 de cada 10 les han fet servir per aquest motiu.

 

desconfinant-els-museus-dart-xarxes-socials-covid19-coronavirus

 

Conclusions: la importància de la interactivitat i les TIC en el nou rol educatiu

L’anàlisi de les dades mostren diverses evidències que marquen tant l’estat actual com la tendència general de l’evolució de l’ús de les TIC educatives:

  • En general, hi ha hagut un augment quantitatiu substancial de l’ús de xarxes socials, activitats virtuals i usuaris en aquest període de confinament.
  • Qualitativament, l’ús de les xarxes socials és, de forma general, encara poc interactiu i participant. Hi ha, però, un ús d’una xarxa social molt concreta que ha estat molt utilitzada d’una altra manera: ens referim a l’ús de les Stories d’Instagram. Especialment el MEV i el MACBA han estat molt actius a l’hora de proposar activitats participatives, evocadores d’emocions i creadores de continguts a les seves Stories.
  • En quan als usuaris, aquesta “demanda” d’interactivitat queda reflectida en algunes de les respostes de l’enquesta realitzada. Tant el nivell d’interacció com la dificultat trobada a l’hora d’interactuar donen una idea clara del què cerca l’usuari, ser part activa i participativa de l’activitat.
  • Considerem que el percentatge d’infants que han necessitat l’assistència d’un adult és massa alt; evidència d’una manca de navegació intuïtiva a les activitats proposades.

És innegable que l’augment de la interactivitat fa augmentar l’ús de les TIC educatives. El camí engegat és molt positiu, tal com mostren les dades, però encara queda moltíssima feina per fer. Assumir l’acció i participació de l’usuari, la creació de continguts i l’evocació de les emocions són qüestions primordials per poder desenvolupar futures TIC educatives exitoses i eficaces.

 

desconfinant-els-museus-dart-activitats-educatives-xarxes-socials-covid19-coronavirus
Photo by gilber franco on Unsplash

 


Per si en vols saber més:

  • Battro, A., & Fisher, K. (2016). El cerebro educado: ensayos de neuroeducación. Barcelona: Gedisa.
  • Cildir, Z. (2015). Discussion on the Concept of Visual Culture at Museum within Postmodern Art Education. Journal Of Education And Future-Egitim Ve Gelecek Dergisi, 1(8), 67–83.
  • Correa, J. M., Losada Iglesias, D., & Jiménez de Aberasturi Apraiz, E. (2012). ideas y opiniones del educador de museos en relación a las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Revista Complutense de Educación, 23(1), 61–64.
  • Del Rio, N. (2013). Educational Resoureces in online Museums of contemporany art. Tyology and scope. Arte, Individo y Sociedad, 233–245.
  • Espino Suar, J. A. (2011). En contacto con el arte: nuevas aplicaciones de las TIC en la programación de visitas a museos. Educación Artística: Revista de Investigación , 2, 82–85.
  • Hooper-Greenhilll, E. (2007). Museums and Education; Purpose, Pedagogy, Performance. London: Elieen Hooper-Greenhill Editions.
  • Kratz, S., & Merritt, E. (2011). Museums and the future of education. On the Horizon, 19(3), 188–195. https://doi.org/10.1108/10748121111163896
  • Lenz Kothe, E. (2012). Beyond Art Waitressing: Meaningful Engagement in Interactive Art Galleries. Art Education (Vol. 65). https://doi.org/10.1080/00043125.2012.11519180
  • López Benito, V. (2013). La Museografía de los Museos de Arte: un Modelo en Proceso de Cambio. Anales de Historia Del Arte, 23, 461–470. https://doi.org/10.5209/rev_ANHA.2013.v23.41928
  • Sorathia, K., & Servidio, R. (2012). Learning and Experience: Teaching Tangible Interaction & Edutainment. In Procedia – Social and Behavioral Sciences (Vol. 64, pp. 265–274). https://doi.org/10.1016/j.sbspro.2012.11.031
  • Stanisavljevic, Z., Nikolic, B., Tartalja, I., & Milutinovic, V. (2013). A classification of eLearning tools based on the applied multimedia. Multimedia Tools and Applications, 1–38. https://doi.org/10.1007/s11042-013-1802-4
  • Wray, T., Ingimundardottir, E., Stanciauskaite, G., & Lovlie, A. S. (2018). Word by word: A mobile game to encourage collaborative storytelling within the museum. In MW2018. Vancouver.

 

[1] Aquest article s’emmarca dintre del procés d’elaboració de la tesi doctoral d’Arturo Moreno, dirigida per la doctora Glòria Munilla, sobre el rol educatiu dels museus d’art a través de les TIC a partir de bases museològiques, pedagògiques i neurològiques i en el marc del programa d’Elearning i educació de l’Escola de Doctorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Sobre l'autor

Comentaris

Deixa un comentari