Distanciament social o distanciament físic? Uns apunts des de la sociologia en temps de COVID-19

28 maig, 2020 distancia-social-sociologia

Per Natàlia Cantó, Roger Martínez i Isaac Gonzàlez, sociòlegs i professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC 

 

Què volem dir quan diem distància o distanciament social?

En els darrers mesos hem sentit, llegit i molts utilitzat el concepte de “distanciament social” de forma exponencialment creixent. Però ens hi hem aturat relativament poc. El fem servir per fer referència a la distància mínima que hi ha d’haver entre dues persones per minimitzar el risc de contagi per COVID-19: uns dos metres de distància. La distància de dos metres de seguretat, però, no és una distància social sinó una distància física: necessitem un espai físic de dos metres, independentment de la distància o proximitat social que hi hagi entre nosaltres.

En epidemiologia, d’on prové el concepte, s’usen indistintament els conceptes de distanciament físic i distanciament social. Des de la sociologia, en canvi, parlar de distanciament social en aquests termes no pot fer sinó confondre’ns, i per això defensem que l’abandonem i passem a parlar únicament de distanciament ‘físic’. Podem entendre que, durant els primers dies del confinament de la població, ens semblés adient la imatge de l’absència de contacte social per descriure la “nova realitat”. Però amb el pas de les setmanes hem tingut temps de sobres d’adonar-nos que no només en el desconfinament haurem de tornar a trobar-nos als carrers, a les botigues o a les terrasses, però mantenint la distància física, sinó que fins i tot durant el mateix confinament no ha tingut molt sentit parlar de distanciament social, ja que si bé molts vincles s’han efectivament congelat o distanciat, d’altres s’han afermat, intensificat o fins i tot creat, com ha passat en alguns casos entre veïns.

Com que la distància social, en sociologia, no es pot mesurar ni en metres, ni en centímetres, ni en kilòmetres, us proposem uns apunts per clarificar com podem pensar sociològicament la distància social i quin és el seu lligam o absència de lligam amb la distància física. Això ens pot ajudar a pensar l’impacte social de la pandèmia i el confinament des del qual anomenem perspectiva relacional.

distancia-social-sociologia

 

Què és la distància social en la sociologia? 

Des de la sociologia, distància social pot significar coses diferents, i la podem pensar com a distància social entre individus o entre grups o categories. L’ús més habitual del terme fa referència a la distància en termes de desigualtat, sobretot però no només de desigualtat socioeconòmica: algú de la classe alta es percep com a molt “distant” d’algú que viu en l’extrema pobresa. En podríem dir distància social vertical. Per això parlem de “pujar” i “baixar” socialment: perquè hi ha un moviment vertical entre dos punts distanciats.

Aquesta distància en termes jeràrquics també es pot aplicar a altres formes de desigualtat i de desigualtat d’oportunitats, com ara les que es deriven de l’etnicitat, el gènere, la sexualitat, la nacionalitat, l’edat, etc. La distància o proximitat social entesa en aquests termes és independent del fet que dues persones concretes es relacionin entre elles, i per descomptat que dues persones es relacionin entre elles a menys de dos metres de distància. L’entenem, més aviat, com la distància en les oportunitats de vida (pròpies i també dels fills i filles), en accés desigual als recursos, en drets i obligacions diferenciades, que operen de manera complexa, ja que distàncies en termes socioeconòmics s’articulen amb distàncies en termes de gènere, religió, color de la pell o etnicitat. 

En sociologia, però, també podem parlar de distància social en termes molt diferents: en termes de posició en les xarxes de relació, i per tant lligat als vincles socials concrets que puguem tenir amb els que ens rodegen. Aquesta la podem anomenar distància social horitzontal, tot i que com veurem més endavant, pot o no tenir un component “vertical” en el sentit d’anar lligada a la desigualtat d’oportunitats i d’accés als recursos.

En qualsevol barri, família, escola, feina o associació, per exemple, podem fer un mapa del tipus d’interaccions i vincles relacionals entre els individus, en els quals la major o menor distància social es correspon a l’entramat relacional a partir de les interaccions concretes: amb qui interaccionem més o més intensament i amb qui ho fem menys. O amb qui ho fem d’una manera o d’una altra. Anant més enllà, podem també traçar probabilitats d’amb qui ens podem arribar a trobar, a coincidir i per tant amb qui tenim o tindrem la possibilitat real de relacionar-nos, i amb qui aquesta possibilitat ens sembla i/o efectivament és molt més remota. Semblaria, per tant, que aquí sí que ens aproparíem al que els epidemiòlegs anomenen “distanciament social”.  Però no és així. Per veure-ho, ens anirà bé fer dues precisions més:

 

distanciament-social-distancia-social-sociologia

 

Interaccions entre individus i maneres de pensar la distància social des de la sociologia

En primer lloc, quan parlem d’interaccions entre individus, aquestes no han de ser necessàriament cara a cara, i encara menys a dos metres de distància. Al contrari, moltes d’aquestes interaccions poden ser mediades: per carta, telèfon, whatsapp, videoconferència o fent un simple “m’agrada” a Instagram o Twitter. Per tant, tampoc aquestes distàncies socials tenen massa a veure amb allò que aquestes setmanes estem anomenant “distanciament social”

En segon lloc, la distància social entesa en aquests termes no només fa referència a la freqüència de les interaccions, sinó també al tipus d’interacció: el tipus de vincle que establim en aquesta interacció, en termes d’intimitat, reciprocitat, obligació mútua, asimetria, agressivitat, etc. Podem ser molt més distants socialment del nostre quiosquer, o del nostre cap a la feina, a qui veiem cada dia, que d’una amiga estimadíssima a la qui només veiem un cop l’any. O pot haver-hi molta distància social amb els qui compartim una festa major al carrer, o la cavalcada dels Reis Mags, i en canvi una certa proximitat amb algú a l’altra punta del món a qui no coneixem però considerem part de la família o amb qui, senzillament, compartim moviments migratoris diaspòrics.

I això ens porta a una altra la segona precisió: per entendre quin és el vincle social, hem d’entendre quina és la distància social “imaginada” que acompanya la relació. Quin és el sentit que li donem, les expectatives que generem, la intensitat que experimentem. I aquesta distància social imaginada té tant a veure amb com interpretem les interaccions concretes entre individus, com també amb com imaginem les relacions més abstractes entre categories i grups socials: amb classes socials, procedències territorials i nacionals, identificacions ètniques, gèneres i sexualitats, però també estils de vida i gustos concrets. Per això quan interaccionem amb persones que mai havíem vist, tenim encara que sigui irreflexivament una noció de la proximitat o distància social amb ells, i en aquest sentit encara que estiguem entre molta gent, ens podem sentir “com a casa” o “fora de lloc”. 

Com ja hem avançat abans, aquestes dues maneres de pensar la distància social en sociologia:

  1. La que es fixa en la desigualtat: distància social vertical
  2. La que es fixa en les interaccions i entramats relacionals: distància social horitzontal

No són independents una de l’altra. De fet, el lligam entre una i altra són un objecte d’estudi molt important. La reproducció de les classes socials, per exemple, té com un dels seus mecanismes l’associació diferencial entre els individus: amb qui ens casem, de qui som millors amics, amb qui anem a l’escola i amb qui coincidim als bars i discoteques o als museus. Aquestes xarxes relacionals sovint estan organitzades amb formes de “tancament social” explícit i extrem, com l’Apartheid sudafricà, els “clubs” selectes, la propietat privada, el dret d’admissió, les barreres al matrimoni entre grups ètnics o persones d’un mateix sexe, o les formes de segregació escolar i residencial.

Però encara més sovint estan organitzades de manera irreflexiva mitjançant totes les petites i grans eleccions que formen part dels nostres estils de vida: on anem de vacances, els bars o discoteques on ens divertim, els concerts i cinemes on anem. I fins i tot quan coincidim en un mateix espai, els gustos que tenim, els hàbits corporals, els temes i codis de conversa, sovint també estructuren l’associació diferencial en termes de desigualtat. De fet, en una societat com la nostra, on la distància social vertical no està fixada per barreres estamentals fortes, la distància social horitzontal, sobretot en els vincles més sistemàtics i significatius, serveix com un element bàsic per assegurar la reproducció intergeneracional de les desigualtats. Per això és tan important el joc de l’esnobisme, de totes les incomoditats, menysteniments, vergonyes i problemes de reconeixement que patim en les nostres interaccions amb els que són socialment distants en un sentit vertical.

Des de la sociologia, per tant, la distància i el distanciament social té molt poc o gens a veure amb la idea de distanciament social importada de l’epidemiologia de la qual tant es parla aquests dies amb motiu de la pandèmia global pel coronavirus (COVID-19).

 

distancia-social-distanciament-social-sociologia 

El confinament i la distància social després de la COVID-19

Des d’aquesta mirada, la pregunta pels efectes del distanciament social, que tant es repeteix aquestes setmanes, no és tant per l’absència d’interacció cara a cara, o pels dos metres de separació, sinó per l’impacte del confinament en aquestes dues maneres d’entendre la distància social: la desigualtat (vertical) i les xarxes relacionals (horitzontal). Aquests seran dues àrees que la ciència social haurà de resseguir durant els propers mesos i anys si volem anar més enllà dels impactes psicològics o de com podran guanyar-se la vida els carteristes del metro a partir d’ara.

En desigualtat, ja s’ha començat a discutir com el confinament pot augmentar les distàncies socials. No ja les més evidents, derivades de l’impacte econòmic de la pandèmia. Ja s’ha començat a apuntar, per exemple, com el fet que els sectors ocupacionals amb menys capacitat per teletreballar siguin els situats a la base de l’estructura social, aquests són on més impacta tant l’atur i la inactivitat com, en els que continuen treballant, el risc de contagi durant les setmanes de confinament parcial. O també, com ja s’està discutint en l’àmbit de l’educació, el fet que desaparegui la presencialitat pot augmentar les desigualtats d’oportunitats educatives, en el sentit que la formació dels alumnes aquestes setmanes pot dependre més del capital tecnològic i cultural de les famílies del que ja ho fa quan hi ha una presencialitat a les escoles i instituts. També hi ha professores i pares que a les xarxes expliquen com a banda dels alumnes que estan desconnectats, n’hi ha d’altres que estan més connectats ara que quan hi havia classes presencials, per exemple perquè se senten més còmodes per seguir i assimilar al seu ritme els continguts.

L’impacte del confinament en les distàncies socials en termes d’entramats relacionals, serà un camp segurament molt més complex d’estudiar. La restricció del cara a cara ha transformat aquests entramats relacionals en els quals vivim. La tan comentada proliferació de les videoconferències, per exemple, té un impacte en les nostres xarxes relacionals i en el tipus de comunicació que s’estableix.

Un dels principals aspectes és l’enorme reducció de la contingència, de l’imprevist, de la sorpresa, de la serendipitat de la vida social. La contingència queda atrofiada perquè és en el cara a cara que els fluxos comunicatius tenen més riquesa i matís. En una videoconferència o a Instagram, el fluxe d’informació és limitat, i està molt més estereotipat i pautat que en les situacions cara a cara, amb un espai molt més gran per allò inesperat i l’emergència de situacions i informacions fortuïtes. No només en la mateixa comunicació directa, sinó sobretot amb el nombre de situacions imprevisibles que poden sorgir dels encontres cara a cara i la intersecció entre xarxes relacionals a les que estem sotmesos en la nostra vida quotidiana.

A més, quan hem hagut de reconfigurar les xarxes relacionals, és a dir, amb qui parlem per telèfon, amb qui fem videoconferències, amb qui ens escrivim missatges de Whatsapp, també hem modificat l’entramat relacional, sigui o no temporalment. Cadascú, a més, se sent més o menys còmode amb uns mitjans i amb d’altres, o tenint o no la iniciativa. S’han trencat vincles i interaccions amb gent que vèiem cada dia, perquè eren companys de feina, de l’escola o de qualsevol altre àmbit relacional, i en canvi se n’han accentuat d’altres o generat de nous, en tant que s’han incrementat contactes amb gent que es veia poc, o s’ha conegut i establert algun tipus de relació amb veïns amb qui no s’havia interaccionat mai. Això pot haver fet, per exemple, que aquells que tenien un entramat relacional satisfactori, però que ocupaven una posició no central en els grups amb qui s’interaccionava, puguin haver quedat exclosos de xarxes d’interacció. I molt important, en reduir-se els fluxos relacionals, tendim a conservar sobretot aquells més sòlids, més significatius i més íntims, i en canvi es descuiden aquells més perifèrics, que solen ser els que permetien interaccions amb persones distanciades, tant en un sentit horitzontal com vertical

Finalment, veurem si hi ha modificacions en les distàncies socials en la seva vessant imaginada, com va passar a l’inici de la pandèmia amb els xinesos, com es dóna amb els judicis morals recíprocs segons els retrets en base als privilegis en la situació de crisi econòmica, o en l’activitat espontània dels anomenats “policies de balcó”.

Són, tots aquests, exemples del que pot aportar la mirada sociològica al concepte de distanciament social. Una mirada que en lloc d’equiparar-lo al distanciament físic es centra, precisament, en clarificar quin és el lligam entre la separació física que recomanen els epidemiòlegs, d’una banda, i la distància, la proximitat i les relacions socials, de l’altra.

 

distancia-social-sociologia-distancia-fisica

Sobre l'autor

Comentaris

Deixa un comentari