Swartz havia estat molt actiu en diversos moviments socials en defensa de la cultura lliure – la cultura, per cert, no és només l’àmbit de la creació artística sinó també el de les ciències i les tècniques. Recentment havia estat molt implicat en la campanya contra l’aprovació de la Stop Online Piracy Act, coneguda com SOPA, una llei nord-americana que pretenia enfortir el control sobre Internet par tal de detectar violacions de drets d’autor i, subseqüentment, permetre el tancament, per part de l’administració, de pàgines web.

Als Estats Units existeix un servei on line que permet accedir, previ pagament, a una gran quantitat de documents jurídics sobre casos federala (sentències, per exemple): PACER (Public Access to Court Electronic Records) , un servei gestionat per l’Oficina d’Administració dels Jutjats dels Estats Units. L’any 2008, Swartz va descarregar i alliberar un 20% dels registres d’aquesta base de dades argumentant que es tractava de documentació pública i que per tant l’accés als documents hauria de ser lliure i gratuïta per a qualsevol ciutadà nord-americà. Encara que el FBI es va mobilitzar i va començar una investigació, finalment va decidir no presentar càrrecs contra Swartz.

JSTOR és un dels diferents repositoris digitals d’articles científics que existeixen. Permet accedir a unes 2000 revistes a les biblioteques i universitats que s’hi hagin subscrit i paguin la quota corresponent. Al seu torn aquestes institucions poden donar accés al contingut als seus membres: estudiants i professors d’universitat principalment. Un ciutadà que no pertanyi a una d’aquestes institucions només pot accedir de forma gratuïta a un nombre molt limitat d’articles. Pot també pagar una subscripció individual o l’accés a un article determinat (38 $, per exemple, per un article de 12 pàgines). No cal dir, que els diners que JSTOR recapta no compensen els autors, sinó els editors de les revistes.

El dramàtic desenllaç del cas Swartz posa de relleu dos fets preocupants. D’una banda la situació paradoxal en què es troba l’accés a la ciència en un moment on, per primer cop a la història, disposem de mecanismes àgils i ràpids perquè sigui veritablement universal. Resulta realment desconcertant que resultats de recerques científiques que han estat majorment finançades amb fons públics, només siguin accessibles a una minoria o mitjançant un segon pagament de diners – el primer ja el fem amb els nostres impostos. De l’altra, el camí desbocat de les lleis de propietat intel•lectual que, lluny de promoure la creativitat i la seva arrel bàsica – l’intercanvi d’idees -, estan esdevenint cada cop més un instrument per a la censura i l’explotació econòmica de béns comuns, en benefici d’una minoria.

• Grau d’Humanitats – 240 ECTS. Inici 18 de setembre de 2013   
  Grau que pretén proporcionar una formació que garanteixi el coneixement extens i profund de la cultura humanística.

• Màster Universitari d’Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies – 60 ECTS. Inici 16 d’octubre de 2013          
  Màster d’estudis avançats que permet a l’estudiant aprofundir en el món de les humanitats i de les arts contemporànies.

D’altra banda, us informem que aquest nou curs acadèmic impartim noves titulacions:

• Grau d’Antropologia i evolució humana URV-UOC
  
• Màster Universitari d’Estudis catalans
  
• Màster Universitari d’Estudis de la Xina i el Japó: món contemporani           
• Màster Universitari en Història contemporània i món actual UB-UOC
  
• Màster Universitari de la Mediterrània antiga UOC-UAB       

Pots trobar la resta de Titulacions Homologades i de Postgrau que impartim des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC al nostre web.

Demà, 16 de maig, s’estrena a la Filmoteca de Catalunya “Pasolini, el cinema de poesia”, una retrospectiva que inclou tota la seva obra filmada i també aquelles pel·lícules en les que va intervenir com a guionista o actor. Aquest cicle es podrà gaudir fins el 31 de juliol. En aquest enllaç trobareu tot el programa. La primera sessió serà demà a les 20.00h. S’inaugurarà amb una taula rodona amb la participació de Josep Maria Castellet, Roberto Chiesi i Xavier Juncosa. Posteriorment es projectarà Saló o le 120 giornate di Sodoma (1975), el darrer film que Pasolini va realitzar com a cineasta.

Aquest mateix mes el CCCB inaugura ‘PASOLINI ROMA’. Es podrà visitar del 23 de maig al 15 de setembre. L’exposició està fragmentada cronològicament en sis apartats i cada un correspon a una de les etapes vitals i creatives del protagonista a Roma, que hi va viure des del 28 de gener del 1950 fins la seva mort, 1975. Aquesta aproximació a l’escriptor i cineasta Italià mitjançant la relació que tenia amb Roma, s’hi veuran representades: la poesia, la política, el compromís civil, el sexe, l’amistat i el cinema. Roma, més enllà d’un simple escenari, es converteix en un espai d’observació i transformació. És un projecte compartit entre el CCCB, Cinémathèque Française de París, el Azienda Palaexpo – Palazzo delle Esposizioni de Roma i el Martin Gropius Bau de Berlín.

Us ho recomanem!

Aquest 2013 es commemoren els 200 anys del naixement de Søren Kierkegaard. Conegut sobretot com el pare de l’existencialisme i  com a pensador cristià (encara que anticlerical), la seva reflexió filosòfica s’organitza a l’ombra de Hegel, que impregna la cultura del seu temps. Aquesta presència pertorbadora, però, deixa clara la situació singular que ocupa Kierkegaard en el context filosòfic, perquè la seva obra pretén ser, bàsicament, un ensenyament del Crist i entén la salvació com un retorn al cristianisme autèntic.

Així doncs, si el segle XIX aboca al gran riu del sistema abstracte i universal de Hegel, ens trobem que encara hi ha marge per a la proposta kierkegaardiana, que ens encamina cap a la veritat de l’existència individual. Al sistema abstracte, universal i objectiu, filosòfic amb totes les de la llei, de Hegel, Kierkegaard hi oposa la veritat de l’existència individual, de l’experiència humana concreta, subjectiva, irreductible, que cap sistema lògic pot atrapar en la seva eclosió vertiginosa.

Kierkegaard defineix tres etapes en l’evolució de la subjectivitat: la de l’estètica, que es correspon amb la seva joventut i té com a model a Don Joan i Faust, encarnació de la sensualitat i el dubte; la de l’ètica i, finalment, la de la fe, on l’home viu autènticament i es perfecciona a través de l’angoixa.
Malgrat la seva voluntat d’allunyar-se del pensament especulatiu, el seu llegat i la seva filosofia, que reposa sobre el concepte d’experiència viscuda, marcarà els pensadors del segle XX i cristal·litzarà en conceptes com ara el d’interioritat o negació. Alhora, obrirà pas a un nou discurs filosòfic, a un nou camí per fer-se comprendre. Una manera de filosofar en primera persona, en singular, que simpatitza amb la literatura. Particularment suggeridors, a parer nostre, són els seus escrits sobre la ironia i sobre la repetició.

En català, podem trobar algunes de les seves obres traduïdes:

A cura de Francesc Torralba Roselló:

KIERKEGAARD, S. (1994). Discursos Cristians, Enciclopèdia Catalana: Barcelona.

– (1996). Pregàries. Publicacions Abadia de Montserrat: Montserrat.

A cura de Begonya Sàez Tajafuerce:

KIERKEGAARD, S. (1192): La repetició. Editor Norbert Bilbeny. Barcelona: Edicions 62. Colecció Textos Filosofics, 63

– (1998). “Una primera i darrera explicació”. A: Enrhaonar. Quaderns de filosofia, nº 29. 1998.

Com a curiositat, d’entre els recursos que podem trobar a les xarxes, aquesta “biblioteca Kierkegaard” argentina: http://www.sorenkierkegaard.com.ar/

Altres recursos per introduir-se a l’autor:

A You Tube trobareu l’explicació que Fernando Savater va fer en el programa “La aventura del pensamaiento”

i un interessant documental de la BBC (dues parts)

També podeu consultar la web de R. Alcoberro

http://www.alcoberro.info/V1/kierke.htm

i un text introductori a la web de Marta Doltra titulat “Kierkegaard, ara”

http://www.marta.doltra.name/treblls/Kierkegaard,%20ara.pdf

I un cicle de conferències:

http://www.fundaciojoanmaragall.org/activitats_2.php?id_menu=212&id_activitat=348

Inaugurem amb aquesta primera introducció un petit cicle dedicat a glossar l’obra d’aquest autor.

«Vindrà un temps en què semblarà inútil que Egipte hagi honorat pietosament i amb inesgotable religiositat la divinitat, i tota la santa veneració dels déus caurà esvaïda. La divinitat, en efecte, es retirarà de la terra al cel, i abandonarà Egipte. I aquella terra que havia estat la seu de la religió perdrà la seva glòria, òrfena de la presència dels númens. (…) Llavors aquesta terra santíssima, seu de santuaris i de temples, serà plena de sepulcres i de morts. Oh Egipte, Egipte! De la teva religió tan sols sobreviuran les faules, incloses les més increïbles per als teus descendents, i només quedaran les paraules gravades sobre les pedres, que narraran les teves pietoses empreses…»

(Corpus Hermeticum, Asclepius, III, 24; segles II-III d.C.)

Tot i el to apocalíptic, el text hermètic va preveure amb força clarividència el destí final de l’Egipte dels faraons. El que havia estat una de les grans civilitzacions de l’Antiguitat es va dissoldre en els primers segles de l’Era i va desaparèixer sota noves sensibilitats culturals aviat concretades en el Cristianisme, sense deixar pràcticament més rastre que els santuaris i els temples, els sepulcres i els morts, les “paraules gravades” o jeroglífics i les “faules” que aquestes narren.

A partir del segle XVII, els europeus van començar a sentir-se atrets pels monuments d’Egipte i per les històries que els autors clàssics explicaven d’aquella terra misteriosa i d’antic esplendor. El 1822, J-F. Champollion va desxifrar els jeroglífics i una nova ciència, l’egiptologia, va començar a desvetllar els secrets històrics i culturals del país del Nil.

Amb aquest viatge us convidem a descobrir la civilització dels faraons i la terra on va florir. Contràriament al que pot semblar, ara és un moment òptim per a viatjar a Egipte, no només perquè la davallada del turisme fa que no hi hagi aglomeracions i que els museus i monuments es puguin visitar amb la quietud d’altres temps, sinó també perquè el país es troba immers en un procés de canvi històric que resulta apassionant conèixer de prop…

Així, admirarem els vestigis de l’Egipte antic, però ens interessarem també per la realitat de l’Egipte actual. Ho farem en un recorregut complet, ple de sorpreses, ric en experiències culturals i humanes, confortable i molt lúdic. Estem segurs que l’experiència us resultarà estimulant i molt enriquidora.
Ens acompanyeu?

PROGRAMA

DIA                     ITINERARI I VISITES                     NIT               SOPAR

17 AGOST        Vol Barcelona-El Caire                     El Caire           SÍ
18 AGOST        Museu Egipci d’El Caire                   El Caire           SÍ
Passejada per El Caire fatimita
(Khan el-Khalili)
19 AGOST        Necròpolis memfita I: Saqqara         El Caire          SÍ
(Museu d’Imhotep, complex i piràmide graonada
de Netjerkhet-Djeser, mastabes del Regne Antic,
piràmide de Teti)
20 AGOST        Necròpolis memfita II: El Fayum,      El Caire          SÍ
Dahshur (piràmides roja i romboïdal d’Esnofru) i
Meidum (piràmide d’Huni)
21 AGOST        Necròpolis memfita III: Giza                El Caire        SÍ
(piràmides i temples funeraris de Queops, Quefrè
i Micerí, museu de la barca, esfinx)
22 AGOST          El Caire copte i musulmà                  El Caire        SÍ
23 AGOST          Viatge en autocar El Caire-                Luxor            SÍ
Hurghada (Mar Roig)-Luxor. A Hurghada:
snorkeling al Mar Roig
24 AGOST          Tebes i temples de Karnak i Luxor    Luxor           NO
25 AGOST           Necròpolis tebana I: Deir el-             Luxor           NO
Medina, passejada per la muntanya tebana (el “camí
dels obrers”), Vall dels Reis, Ramesseum. Museu
Egipci de Luxor
26 AGOST           Necròpolis tebana II: colossos de     Luxor          NO
Memnon, tombes dels nobles, temples de Deir el-Bahari
i Medinet Habu
27 AGOST           Dia lliure a Luxor                                Luxor         NO
Opcional: temples de Dandara i Abidos
28 AGOST           Matí: viatge en autocar Luxor-           Assuan      NO
Assuan. Pel camí: temple d’Edfu. Tarda: temples de Files
29 AGOST          Temples d’Abu Simbel (opcional)       Assuan      NO
Obelisc inacabat i alta presa d’Assuan
30 AGOST           Dia lliure a Assuan                             El Caire      SÍ
Vespre: vol Assuan-El Caire
31 AGOST           Vol El Caire-Barcelona

INFORMACIÓ GENERAL

Preu del viatge: 1.790 € (en habitació doble)

Suplement habitació individual: 310 €

Nota 1.- Per a fer el viatge cal reunir, com a mínim, un grup de 30 persones. El màxim són 35 persones.

Nota 2.- Si hi ha entre 20 i 30 inscrits, el viatge es podrà fer igualment però amb un suplement de 65 € per persona.

Inscripció i pagaments

La inscripció és oberta fins divendres 05 de juliol de 2013.

Per inscriure’s, cal seguir les passes següents:

1) Omplir la butlleta d’inscripció i remetre-la per correu electrònic, com a fitxer adjunt, a l’adreça de l’Àngela Ureña (aurena@uoc.edu), tutora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Cal enviar una butlleta per persona.

2) Esperar la confirmació per e-mail de la plaça o les places.

3) Un cop rebuda la confirmació de la plaça o les places, abonar per ingrés o transferència bancaris al c/c d’Image Tours la quantitat de 790 € per persona en concepte de dipòsit (vegeu Modalitat de pagament).

El preu del viatge inclou una assegurança de viatge bàsica (vegeu www.imagetours.es > Info general > Seguro básico). Si es desitja, es pot contractar opcionalment una assegurança completa, que cobreix, entre altres, les despeses per anul·lació del viatge (fins a 1.500 €) (vegeu www.imagetours.es > Info general > Seguro opcional). Aquesta assegurança té un cost afegit de 20 €. Si s’opta per contractar-la, caldrà fer-ho constar en la butlleta d’inscripció (casella 13) i l’import s’abonarà juntament amb el dipòsit, de manera que la quantitat total per abonar serà de 810 €.

4) Enviar per e-mail a l’adreça de l’Àngela Ureña (aurena@uoc.edu) el resguard de l’ingrés o transferència bancaris escanejat.

La resta de l’import del viatge (1.000 €, més el suplement de l’habitació individual, si és el cas) s’abonarà també per ingrés o transferència bancaris al c/c d’Image Tours la setmana de l’01 al 05 de juliol de 2013. També s’haurà d’enviar per e-mail a l’adreça d’Àngela Ureña (aurena@uoc.edu) el resguard de l’ingrés o transferència bancaris escanejat.

Modalitat de pagament

Només ingrés o transferència bancaris al c/c d’Image Tours, majorista de viatges: La Caixa 2100-3288-35-2200135915

Molt important!
En els impresos de transferència s’han de fer constar clarament les dades següents:

a) Cognom del viatger que fa la transferència i nombre de places que paga (ex: Carbonell-3);
b) Les paraules clau: EGIPTE-UOC.

El preu del viatge inclou:

• Bitllet d’avió Barcelona-El Caire-Barcelona en vol regular de la companyia Egyptair.
• Bitllet d’avió Assuan-El Caire en vol regular de la companyia Egyptair.
• Taxes d’aeroports.
• Assegurança bàsica de viatge (www.imagetours.es > Info general > Seguro básico).
• Estada en hotels de 5 estrelles-luxe en règim d’allotjament en habitació doble i esmorzar (bufet lliure): Mercure Le Sphinx (El Caire), Sonesta St. George (Luxor) i Movenpick (Assuan).
• Sopars assenyalats en el programa (no s’inclouen les begudes).
• Trasllats interns (transfers aeroports, viatges i visites) en autocar amb aire condicionat.
• Dinar, excursió en vaixell i snorkeling a Hurghada.
• Professor acompanyant: Josep Cervelló, professor de l’assignatura “Història I” de la UOC.
• Guia local (infraestructura turística): Osama Ismail.
• Propines (excepte la del guia local).
• Dossier de viatge.

El preu del viatge no inclou:

• Visat d’entrada a Egipte: 25 €.
• Dinars (menys el del dia 23 d’agost, que està inclòs) i sopars no assenyalats en el programa. Compteu uns 60 € per persona en total.
• Excursió opcional a Abu Simbel en autocar. Preu per persona: 80 €.
• Entrades als recintes arqueològics i als museus. Cost total de les entrades: uns 80 € amb l’International Student Identity Card (ISIC) i el doble sense l’ISIC. Visites opcionals: piràmide de Queops (uns 10/20 €); tomba de Tutankhamon (uns 6/12 €).
• Propina del guia local. Compteu 40 €

Nota 1.- Si sou estudiants, és molt útil portar l’International Student Identity Card (ISIC): en les entrades i en altres serveis pot suposar un 50% de descompte. Us el faran a qualsevol Punt d’Informació Juvenil de la Generalitat. No hi ha límit d’edat: l’única condició és estar matriculat d’algun tipus d’estudi. Documentació: resguard de matrícula, DNI i una fotografia.
Informació.

Nota 2.- Com en els viatges anteriors, en tot cas, sol·licitarem al Servei d’Antiguitats egipci un permís especial de reducció del 50% en els preus de les entrades per a tot el grup.

Nota 3.- El passaport ha de tenir una vigència mínima de sis mesos a partir de la data d’inici del viatge (és a dir, no ha de caducar abans de febrer de 2014).

Nota 4.- Es farà una àmplia sessió informativa sobre el viatge (programa, lectures, hotels, indumentària, temperatures, calçat, costums, compres, medicaments, protecció solar…) el dissabte 06 de juliol de 2013 (concretarem el lloc i l’hora més endavant). D’entrada informem que no cal fer cap profilaxi ni vacunació.

Avui a les 18.30h, es projecta ‘M’ de Fritz Lang, clàssic de clàssics. Seguidament s’organitza una taula rodona, amb la participació de Xavier Bru de Sala, comissari de l’Any Espriu i Teresa Iribarren, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. En aquesta taula rodona, ens ajudaran a contextualitzar la figura de l’escriptor i poeta i, descobrir la seva relació amb la gran pantalla.
No us ho perdeu!

Des del punt de vista de l’autora, Internet no és només un nou espai o instrument per a la lluita política, sinó que ha esdevingut ella mateixa un objecte de conflicte polític on s’està jugant, bàsicament, l’accés, l’explotació i el control d’un nou tipus de béns: els béns immaterials. Aquest bens tenen característiques força especials: no es desgasten per l’ús – en molts casos, fins i tot, el seu valor augmenta com més s’utilitzen -, es multipliquen sense cost – tant costa produir una còpia com cent mil -, no són fàcilment excloïbles – és molt difícil permetre el seu ús a algunes persones i excloure’n a d’altres -, tampoc son rivals – el fet que algú els utilitzi no impedeix que una altra persona ho faci, fins i tot simultàniament – i es construeixen els uns a partir dels altres – són, a la vegada, productes i mitjans de producció. Els béns immaterials no són només música i pel•lícules, sinó programes informàtics, coneixement –inclòs el coneixement científic i tecnològic -, noves formes de participació política, o noves formes d’intercanvi econòmic.

Per tal d’exercir el control econòmic sobre aquesta mena de béns, que gràcies a Internet han esdevingut abundants, determinats agents socials i empresarials intenten imposar-hi una escassedat artificial. Ho fan, principalment, mitjançant les lleis de propietat intel•lectual (expandint el seu abast, multiplicant els mecanismes de persecució i enfortint els càstigs per la seva infracció) o, amb la complicitat dels Estats, per mitjà de la censura directa (tancant pàgines web). Es tracte, per tant, d’una lluita que és a la vegada econòmica i política.

L’obra analitza les particularitats d’aquesta lluita i, especialment, els seus elements novells pel que fa a l’acció política, a partir de tres casos que, a priori, semblen força diferents i allunyats. D’una banda Wikileaks, la plataforma de publicació de filtracions que va ser tancada – sense ordre judicial i amb la col•laboració de grans empreses que, en teoria, han de defensar els seus clients – arran de la publicació dels cables de les ambaixades americanes. Entre d’altres coses Wikileaks posa de manifest que a Internet no tenim drets i que el que hi fem, ho fem només mentre ens ho permeten.

Més enllà de la personalitat controvertida del seu líder, Wikileaks és un fenomen remarcable per molts motius. En primer lloc, Wikileaks no va desvetllar veritables secrets; simplement va confirmar documentalment el que ja se sabia. Va ser durament atacada, al contrari que els diaris que van publicar, de fet, els cables – per als poderosos Internet sembla resultar més perillosa que no pas la premsa convencional. A diferència d’aquesta premsa, Wikileaks no té una línia política afí a un partit, no s’ajusta als paràmetres tradicionals d’esquerra i dreta i no vol enderrocar un govern per substituir-lo per un altre de més propici. Ni tan sols es presenta com anti-sistema – quelcom que la fa difícil de desqualificar des de l’estatus quo. Simplement vol aprofundir la llibertat d’expressió i la transparència dels governs i les grans corporacions. Un discurs que, malgrat la seva aparent neutralitat, acaba sent inacceptable pel sistema que farà tot el que calgui – legal o il•legalment – per eliminar-lo.

Per últim, Wikileaks no analitza ni comenta la informació: l’ofereix en cru per tal que altres l’examinin i en treguin conclusions. Com diu l’autora, és un dispositiu inacabat que renuncia al control absolut del seu producte: són altres qui l’han de completar afegint-t’hi sentit; funciona, doncs, com una metàfora d’Internet on la intel•ligència rau en els nodes, en la pròpia xarxa i no en un centre de comandament.

Wikileaks fa també palès el valor de l’anonimat en la política actual – recordem que Wikileaks garanteix l’anonimat dels que filtren la informació. Però l’anonimat com a instrument polític adquireix una força insospitada amb Anonymous.

Resulta difícil caracteritzar Anonymous. No és una organització, no té estructura ni dirigents; per no tenir, no té ni pàgina web. És una comunitat difusa d’activistes que, entre d’altres coses, fa campanyes o accions de protesta –incloent els coneguts atacs DoS de denegació de servei – contra institucions racistes, que afavoreixen la censura a Internet o que, per exemple, boicotegen Wikileaks. A l’Estat espanyol, per exemple, es van fer visibles amb una manifestació (amb caretes) durant una cerimònia dels premis Goya contra la llei Sinde-Wert. Anonymous és un exemple paradigmàtic d’una forma innovadora d’acció política caracteritzada com a swarming, que consisteix en l’autoorganització espontània i en temps real de moltes persones i grups dispersos, que es coordinen per dur a terme accions puntuals.

El tercer fenomen analitzat per Padilla es hacktivistas, una comunitat de hackers polititzats que comparteixen recursos i organitzen, de forma assembleària i mitjançant la xarxa, campanyes i accions de resistència sota tres principis fonamentals: 1) la construcció d’una societat i una cultura lliure, oberta i participativa a través d’eines lliures; 2) el dret a la privacitat; i 3) el desig d’experimentar lliurement. A l’estat Espanyol han sigut particularment actius contra la llei Sinde-Wert o en l’afer Bankia.

Margarita Padilla és enginyera informàtica i exdirectora de la revista Mundo Linux. Va aprendre GNU / Linux en centres socials ocupats i amb altres hackers, va fundar Sindominio.net. Actualment forma part de la cooperativa Dabne-Tecnologies de la Informació, una empresa especialitzada en la implementació de biblioteques i arxius digitals, desenvolupament d’aplicacions web, projectes d’integració de tecnologies en l’educació, consultoria i implementació de projectes amb programari lliure. Ha publicat molts textos sobre els usos socials i polítics de les tecnologies de la informació i la comunicació.

El llibre ha estat publicat per Traficantes de sueños, una editorial (que també és, a la vegada, llibreria i distribuïdora) que pretén donar veu als moviments socials alternatius i que publica els seus textos amb Creative Commons, tant en paper, com en format digital i en obert a la seva web.

A tots els apassionats pel coneixement i la música, us recomanem la lectura d’aquest TFG, que el trobareu al Repositori Institucional de la UOC.

Us exposem un breu resum sobre les línies argumentals centrals d’aquest TFG:

L’objectiu principal és aprofundir en la relació que mantenen la música i el silenci, un fita ambiciosa molt ben assolida. Per arribar-hi, l’autor estableix quatre eixos temàtics que el portaran a determinar la seva qüestió inicial. Una primera part de la recerca pren el nom de “Entendre el silenci”, un recorregut que contextualitza el sentit i significat del silenci per determinar la seva comprensió en la música contemporània. Seguidament el discurs del treball se centra en el tractament filosòfic, sobretot els diàlegs que s’estableixen entre música, filosofia i silenci en bona part del segle XX, amb especial dedicació a l’anàlisi del discurs de Theodor Adorno, Eugenio Trías i Vladimir Jankélévitch, entre altres. Un tercer punt que ens aproxima a la vegada que complementa la comprensió és mitjançant l’art. No podien passar desapercebudes les interrelacions presents en aquest camp. Cinema, pintura, poesia i un llarg etcètera, seran la matèria prima per exemplificar l’ús del silenci en la creació artística: l’art com a expressió d’allò que no pot ser dit i el límit. I finalment, l’últim punt està dedicat a l’objectiu inicial d’aquest TFG, la mirada des de la música. John Cage, Giacinto Scelsi i Salvatore Sciarrino són alguns noms de compositors que seran referents pioners.

Us convidem a endinsar-vos dins d’aquest sorollós treball sobre el silenci i, segurament, un cop finalitzada la lectura, parlar de “4’33’’” de John Cage serà la punta del iceberg del que representa el silenci a la música contemporània.  A continuació, us adjuntem un fragment del treball com a mostra:

“Hem construït una teoria del coneixement a partir del jo. I el jo sona, com va demostrar John Cage. El jo viu. Això fa que sentim sovint el silenci com una amenaça des de fora i mirem d’omplir-lo constantment. El silenci, entès així, ens portaria fora de si, a un altre lloc molt més gran que nosaltres: l’horitzó, el cosmos.”

Avui 22 d’abril

Trobareu més informació en aquest enllaç i també l’article de Laura Basagaña publicat a Núvol.

Si voleu seguir la Revetlla de Sant Jordi a les Biblioteques, ho podeu fer mitjançant l’etiqueta #revetllasantjordi.

El primer seminari (centrat en el monestir de sant Pere de Casserres) va tenir dos eixos centrals:

1. El paper de Casserres en el repoblament d’Osona

• breu història de la creació de la Marca Hispànica fins a la configuració de la Catalunya Vella
• castells i monestirs com a organitzadors i vertebradors del territori

2. Lectures sòcio-econòmiques i artístiques d’un monestir

• aspectes urbanístics: l’evolució de la casa des de Mesopòtàmia a l’època medieval, passant per Grècia i Roma, i l’aparició de la façana. El paper del claustre i la distribució de les diverses dependències (refetor, cuina, sala capitular, escriptori…). El dormitori i l’obsessió per la homosexualitat
• l’arquitectura romànica: relació amb l’arquitectura romana. Aspectes tècnics: carreus, arcuacions llombardes, lesenes, òculs, opus spicatum… La volta i les forces que genera
• el temple: comparació temple grec i romà, la basílica. Simbolisme: nau central, arcs formers, transsepte, presbiteri, volta
• la sagrera: la Pau i Treva de Déu, l’estructura urbanística de les ciutats medievals
• l’acumulació primitiva de capital: els impostos (delme), la ratio, les formes primitives de capitalisme

El segon seminari (la geografia del meu país) va consistir en una visualització d’alguns dels components més rellevants dels aspectes geofísics, des de la Mediterrània del golf de Roses fins a Montserrat, passant pel Canigó i Puigmal (Pirineu), Puigsacalm, Cadí, Pedraforca i serra d’Ensija (pre-Pirineu), el Monseny i La Mola (serralada pre-litoral), la plana de Vic…

El tercer seminari (la revolució feudal) va debatre com, en un context de creixement econòmic i comercial, els pagesos van perdre la llibertat i el dret de propietat sobre la terra que conreaven (pel dret d’aprisió) i van quedar sotmesos a una noblesa que els va imposar, per la violència, un règim senyorial. La lluita entre nobles, església i pagesia per a l’apropiació de l’excedent, es segellà amb un pacte (foedus) base de la revolució feudal.

El quart seminari (la misogínia i la vida cavalleresca) va presentar els següents punts de discussió:

• els orígens del patriarcat
• la misogínia a l’Antic Testament: el cas d’Asherah
• misogínia, croades i reforma religiosa: el cas de l’excomunió del rei de França Felip I pel papa Urbà II
• el paper de les dones en la misogínia

A més dels materials que es podien consultar per a preparar aquest itinerari-seminari, es van recomanar els següents llibres:

Georges Duby (2013). El caballero, la mujer y el cura. El matrimonio en la Francia feudal. Madridr. Taurus. 1ª impr. 336 pàgs.

Marvin Harris (2012). Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid. Alianza ed. (Col. El libro de bolsillo. Biblioteca de autor,3150). 2ª impr. 304 pàgs.

Joan Campàs Montaner   Aura digital