Història Medieval per Pere Benito

29 gener, 2018
Els quatre genets de l'Apocalipsi (victòria, guerra, fam i mort) segons el "Beatus" de la Universitat de Valladolid (segle X)
Els quatre genets de l’Apocalipsi (victòria, guerra, fam i mort) segons el “Beatus” de la Universitat de Valladolid (segle X)

Els humanistes italians varen fer molt de bé i molt de mal a l’Edat Mitjana. Molt de bé perquè varen concebre un llarg període de la història d’Europa situat entre l’Antiguitat clàssica grecoromana i el Renaixement que mai havia existit en la consciència dels homes que hi visqueren, però que avui és part inseparable de la cultura i l’imaginari històric col·lectiu dels europeus. Varen inventar el concepte i el varen anomenar media tempestas (1469), media aetes (1518),  medium tempus (1531) i , finalment, medium aevum (1604). Molt de mal perquè varen caracteritzar aquest llarg període històric amb tot un seguit de tòpics negatius que encara avui estan profundament arrelats en l’imaginari popular i pesen com una llosa en la tradició historiogràfica. El descrigueren com una època obscura, enfonsada en el retrocés intel·lectual i cultural, i en la letargia econòmica secular, com un període dominat per l’aïllament, la ignorància, la teocràcia, la superstició, la por a l’adveniment de la fi del mon (mil·lenarisme), la inseguretat endèmica, la violència, la barbàrie i la brutalitat de guerres i invasions constants, el govern tirànic del feudalisme, la pobresa, la fam i les epidèmies apocalíptiques. Així, doncs, qui voldria avui viure a l’Edat Mitjana? Una enquesta publicada per The Guardian l’any 2014 va demostrar que ben poca gent: dels deu anys pitjors de la història d’Anglaterra, els lectors d’aquest diari n’escolliren cinc del període medieval. Si un polític vol desqualificar les idees del seu adversari, només ha de dir que el que proposa és “tornar a l’Edat Mitjana”.

Els tòpics associats a l’Edat Mitjana, amplificats per la literatura i pel cinema, són moltíssims, però ben poc tenen a veure amb la realitat històrica. Com ha demostrat la recerca històrica i arqueològica, els fonaments de la modernitat europea es troben en els segles medievals.

 

Caravana travessant la ruta de la Seda en direcció a Catai (Xina). Atles català d’Abraham Cresques (c. 1375)
Caravana travessant la ruta de la Seda en direcció a Catai (Xina). Atles català d’Abraham Cresques (c. 1375)

En l’àmbit de l’economia, les croades a Terra Santa obriren als mercaders occidentals els ports del Llevant de la Mediterrània on arribaven les preuades espècies orientals. Després, al segle XIII, la Pax Mongolica va possibilitar que Orient i Occident formessin part d’un món global i interconnectat a través de les rutes de la seda, per on circulaven mercaders i ambaixadors i per on es difonien idees religioses, textos filosòfics i científics. A partir del segle XIV, a les ciutats italianes es gestaren algunes de les primeres formes i manifestacions del capitalisme com ara la banca, la lletra de canvi o la comptabilitat per partida doble.

La gran majoria de ciutats, viles i pobles del vell continent, amb la seva topografia organitzada al voltant d’una església, d’una catedral, d’un castell o d’un mercat, prop de ports, nusos fluvials o cruïlles de camins, són fundacions medievals. Nasqué així una veritable civilització urbana que res té a veure amb l’habitat troglodític dels pagesos projectada per la literatura. Amb les ciutats sorgiren, a partir del segle XII, les institucions municipals, els seus símbols i les seves formes d’exercici del poder.

Al·legoria dels efectes del bon govern sobre la ciutat. Ambrogio Lorenzetti, 1338-1339
Al·legoria dels efectes del bon govern sobre la ciutat. Ambrogio Lorenzetti, 1338-1339

L’Edat Mitjana no fou el període de barbàrie i de violència quotidianes que ens pinta “Joc de trons”. El Dret romà pel qual encara avui ens regim fou recuperat a partir del segle XII gràcies a la traducció del codi de Justinià. A la mateixa època sorgí i es desenvolupà el notariat, una institució medieval que ha perdurat fins avui i que produí milions de documents escrits que regularen múltiples aspectes de la vida social i econòmica de pagesos i mercaders.

El llegat cultural de l’Edat Mitjana és immens. Al llarg d’aquests mil anys es gestaren la majoria de llengües que parlem els europeus i la majoria de nacions culturals i d’estats-nació que avui conformen la complexa geografia política d’Europa. La idea mateixa d’Europa és d’origen medieval. L’Estat modern amb algunes de les seves institucions característiques (Corts, parlaments, fiscalitat…) té els seus orígens en les transformacions de les monarquies europees a la Baixa Edat Mitjana. Als segles XI-XIII es gestà el sistema antroponímic (format per un nom de pila i un cognom de família, hereditari) pel qual avui els europeus som designats.

Corts catalanes segons una miniatura d’un incunable del segle XV
Corts catalanes segons una miniatura d’un incunable del segle XV

L’Edat Mitjana ens ha llegat milions de textos escrits. La majoria d’obres de la literatura, de la filosofia i de la ciència grecollatina es transmeté a través de còpies produïdes als escriptoris monàstics i a les aules cortesanes. Les traduccions àrabs redescobriren tractats antics que feren possible l’avenç del coneixement científic i de l’humanisme.

Les universitats com a centres de transmissió del saber són una institució medieval. Les primeres universitats (Oxford, Bolònia, París, Toulouse, Salamanca, Lleida…) establiren un sistema de títols, com ara magister i doctor, que encara avui són fites fonamentals del currículum de l’educació superior.

Tant si voleu graduar-vos com els estudiants medievals com si voleu comprendre el món en què vivim, de motius per a estudiar “Història Medieval” en sobren. I per a no tornar a caure en els tòpics dels humanistes, us proposem de fer-ho a través dels textos d’alguns dels millors especialistes del període, d’historiadors que han reflexionat sobre els canvis culturals, socials i econòmics que transformaren la civilització europea i l’encaminaren cap a la modernitat.

Pere Benito, professor de la UdL i PRA de l’assignatura d’Història medieval del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art UdL-UOC

(Visited 305 times, 1 visits today)