Hominid Evolution Revolution (per J. Serrallonga)

22 octubre, 2013

De forma més o menys regular, malgrat no existeixi una norma ni regla aritmètica al respecte, les notícies sobre el món de l’evolució humana aterren en els diferents mitjans de comunicació: una nova espècie de nom impronunciable, una datació que envelleix l’origen del nostre llinatge biològic, un fet cultural extraordinari, etcètera. Aleshores és quan els alumnes, o els assistents a algunes de les meves xerrades, es queixen –amb raó– sobre el contingut dels titulars doncs no fan més que afegir “confusió” en el ja enrevessat camp de l’origen, evolució i comportament de la Humanitat.

Què és el que ha passat –i en sóc conscient que llenço pedres a sobre de la meva pròpia teulada– per arribar a aquest estat de “confusió”? Són molts els motius, però el principal, sens dubte, ha estat la proliferació d’espècies i, fins i tot, de gèneres atribuïts a nous homínids representats per restes paleontològiques molt escasses i poc clarificadores. És per aquest motiu que, des de fa molt de temps, he après a agafar-me amb calma i prudència no només la meva pròpia recerca sinó també la publicació de descobertes que arriben sota un gran ressò mediàtic.

Ara bé, aquest passat dijous –17 d’octubre de 2013–, i coincidint amb una conferència que era impartint en el Museo de la Evolución Humana de Burgos (el mateix que conté les restes autèntiques de nombrosos fòssils d’Atapuerca), una nova, una notícia sobre evolució humana, va cridar la meva atenció. En principi, es presentaven les restes d’un espectacular crani d’homínid –de 1,8 M.a.– trobat a Dmanisi (Georgia); un jaciment ja molt famós en els dominis de la paleoantropologia. Tot hagués estat diferent si el seu padrí, l’eminent David Lordkipanidze, hagués presentat una nova espècie però, les seves conclusions, eren el contrari.

Alguns científics hem estat reclamant una reducció en el nombre d’espècies d’homínids presents en registre fòssil, i el posicionament d’en Lordkipanidze, després d’un llarg estudi fonamentat en aquest crani trobat a Dmanisi, és precisament el d’englobar sota una mateixa espècie –Homo erectus– les espècies que fins ara es coneixien amb els noms d’Homo habilis (Àfrica), Homo georgicus (Europa) i Homo ergaster (Àfrica). No sabem si prosperarà aquesta iniciativa entre la comunitat científica però és un gran pas el començar a qüestionar espècies que s’havien convertit en icones de l’evolució humana, tot englobant algunes d’elles sota la nomenclatura d’una única espècie.

Per al meu gust, però, trobo que s’ha perdut una molt bona oportunitat d’aprofundir en un discurs molt més interessant: el de les baules intermèdies. M’explicaré. És molt difícil divulgar l’evolució (al costat dels atacs del creacionisme i el disseny intel·ligent) si tot ho classifiquem dins de calaixos tancats (els diferents calaixos serien les diferents espècies biològiques). Per exemple, sempre ens pregunten on són les baules intermèdies que puguin demostrar l’evolució, a l’Àfrica, des dels Australopithecus fins els primers representants del gènere Homo. Existeixen; el que succeeix és que totes elles han rebut un nom propi d’espècie (han estat ficades en un calaix) i ens queda lluny la imatge d’una evolució gradual. És per això que no comparteixo amb el meu col·lega Lordkipanidze l’haver unificat Homo habilis junt a Homo ergaster dins la mateixa espècie (ergaster té un volumen cerebral molt més desenvolupat); en canvi, opino que habilis és la forma intermèdia entre els darrers australopitecs i els primers Homo (com ergaster); conseqüentment, les restes d’Homo habilis no haurien de ser classificades sota cap espècie i esdevenir així una baula intermèdia clarificadora de l’Evolució.

Jordi Serrallonga, consultor de la UOC (jserrallonga@uoc.edu)

Per saber-ne més, dimecres 23 d’octubre a les 19:30 hores, Jordi Serrallonga impartirà la conferència Al bressol de la humanitat entre lleons i bandits a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda 6, Barcelona). Entrada gratuïta.

(Visited 57 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari