III Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris

seminari estudis literaris

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen el III Seminari de Doctorat d’Estudis Literaris, un espai de debat acadèmic dirigit a doctorands de literatura i obert també als estudiants del Màster d’Humanitats interessats en fer recerca doctoral en aquest àmbit.

El seminari se celebrarà el proper divendres 25 de novembre de 2016 a la seu de la UOC del Tibidabo (Av. Tibidabo, 39-43). Per participar en aquesta sessió tancada de treball, podeu escriure a nrotgerc@uoc.edu. Continua llegint

Seminari Dels orígens de l’art al Big Data Art

crisi_esperança

El que van donar de sí cinc hores i mitja de compartir problemes, idees, recerques, preguntes… el passat dissabte 5 de novembre del 2016:

  • Altamira versus Atapuerca: quan, com i per què apareix la capacitat simbòlica? Som Homo sapiens i, a partir, d’aquí, elaborem art, llenguatge, simbolismes…, o bé hem anat construint l’art, el llenguatge i els simbolismes i hem arribat a ser Homo sapiens?.
  • Sincronia reproductiva, pintura vermella, control de la paternitat, coalició femenina de cosmètics
  • Per què ens agrada el que ens agrada? Com estudiar art implica analitzar les relacions entre els trenta centres visuals i el sistema límbic de les emocions? L’abstracció, la hipèrbole, l’aïllament, l’agrupació de colors, la metàfora… Com dibuixaríem una forma que respongués al so “kiki” i una altra que respongués a “boluba”?
  • Per què “filosofia” no vol dir “amor a la saviesa”? El món minoic, el món micènic, l’ànax, el lineal A, el lineal B, aristocràcia guerrera, l’hoplita, l’arché, les deeses Philia i Eris, la isegoria, la isonomia, de l’oralitat a l’escriptura, es to meson, es to koínon, la sofia com a política, la filosofia com a dialèctica de l’equilibri, com a història feta conceptes
  • El Guernica de Picasso, la mort d’Ares, el triomf de la República, la possibilitat de la pau. De com la utopia artística es quda en això, en utopia.
  • L’art abstracte: l’origen europeu i l’origen nordamericà. Kandinsly i Malèvitx, d’una banda, Mondrian, d’una altra. Pollock en el context del Federal Art Project.
  • Del Net.Art art al Big Data Art passant per les instal·lacions interactives

Es pot accedir a les presentacions des de:

La menstruació farsa. La coalició de dones pintades com origen de l’art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/sexe_paleolitic.ppt

La divinitat en clau de gènere http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/DivinitatGenere.pptx

Aproximació al neuroart http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/aproximacio_neuroart.ppt

Art i filosofia: el cas del Partenó http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/filosofia_art.ppt

El Guernica de Picasso http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Picasso_Guernica.ppt

L’art abstracte http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/Art_abstracte.ppt

Art digital: del Net.art al Big Data Art http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/net_art_big_data_art.ppt

Alguns llibres que es varen citar:

Jean-Pierre Vernant (2011). Los orígenes del pensamiento griego. Barcelona. Paidós Ibérica. 1ª impr. 144 pàgs.

Finley, Moses I. (1980). Vieja y nueva democracia. Barcelona. Ariel. (Col. Ariel quincenal). 212 pàgs.

Hardt, Michael i Negri, Antonio (2006). Multitud. Barcelona. Debolsillo. (Col. Ensayo, 155). 464 pàgs.

Joan Campàs

Presentació del llibre ‘Lesbos, a cor obert’ d’Arantza Diez

Farà uns mesos vàrem organitzar unes xerrades sota el títol ‘Europa, l’última frontera‘ amb motiu del conflicte sirià i els refugiats, per tal d’aprofundir en la tràgica situació que s’està vivint i, oferir una visió crítica més enllà dels relats purament descriptius i descontextualitzats a nivell socio-històric que ofereixen els mitjans de comunicació. Vàrem tenir l’oportunitat de comptar amb Òscar Camps (Director de Proactiva Open Arms), Arantza Diez (Periodista i codirectora del documental ‘To Kyma, rescat al mar Egeu’ i autora del llibre ‘Lesbos, a cor obert‘) i Joan J. Pujades (Catedràtic d’Antropologia social URV). Des dels Estudis d’Arts i Humanitats volem continuar donant ressò a totes aquelles iniciatives que promouen amb profunditat una mirada crítica, comunicativa i necessària d’aquesta deshumanitzada situació.

És per aquest motiu que us animem a assistir a la presentació del llibre ‘Lesbos, a cor obertd’Arantza Diez que tindrà lloc el pròxim dia 10 de novembre a les 19h a l’auditori de la Blanquerna.

 

image

TRADUCTORS a “Les altres cares del llibre” | Traducció especialitzada

 El durant el darrer trimestre del 2016 tindrà lloc “Les altres cares del llibre”, un cicle de converses entre professionals del món del llibre, moderades per Albert Forns. La pròxima sessió serà el 3 de novembre a les 19h a l’Ateneu Barcelonès i està dirigida als interessats en la traducció i el sector del llibre. Impartiran l’activitat Ferran Ràfols i Dolors Udina.  Organitza els Diàlegs Tramoia Cultura. Des del Màster de Traducció especialitzada UOC recomanem l’assistència a aquesta jornada.

 “En aquest cicle de diàlegs posarem el focus en els diversos oficis, sovint anònims, que fan possible l’experiència lectora, i descobrirem les preocupacions i els reptes de cada gremi literari, resseguint tota la cadena productiva que fa possible el naixement d’un llibre.”
Tramoia Cultura

3/11/16 a les 19h a l’Ateneu Barcelonès: TRADUCTORS a “Les altres cares del llibre”.

Les altres cares del llibre Traduccion especialitzada

Les altres cares del llibre – 3/11 Traducció

CONVERSES A LA DOCUMENTA: Diàlegs incòmodes

El màster d’Humanitats reprèn les Converses a la Documenta. Aquest any amb el format de Diàlegs incòmodes.

Per aquest curs us proposem sis converses amb sis veus suggeridores del camp de les humanitats sobre diferents temes d’interès i actualitat que ens han de seguir ajudant a mantenir una mirada crítica sobre el món en el qual vivim.

Durant 15 o 20 minuts, el professor o professora convidat ens farà una exposició sobre el tema plantejat després de la qual el presentador i els assistents conversaran amb el ponent amb la intenció de no “acomodar-se” a preguntes o respostes fàcils i condescendents.

La primera conversa que us proposem és:

Provincialitzar Europa: una aproximació als Estudis Subalterns

David Martínez-Robles serà l’interlocutor convidat.

provincializar

L’any 2000, l’historiador Dipesh Chakrabarty va publicar el llibre Provincializing Europe: Postcolonial Thought and Historical Difference, un text desafiant i influent que dialoga de manera crítica sobre com s’ha construït històricament una idea d’Europa que li ha atorgat una posició d’excepció dins el món.

ChakrabartyEn aquesta presentació partirem d’algunes de les idees de Chakrabarty per apropar-nos als desafiaments que planteja l’escola dels anomenats Estudis Subalterns i a les seves reflexions sobre la configuració del món i el nostre lloc en la història.

 

(Foto: Dipesh Chakrabarty)

David Martínez-Robles és professor dels Estudis d’Arts Humanitats i Director del Programa d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UOC

Llibreria Documenta (c. Pau Claris, 144)
15 de novembre
Hora: 18,30h

Properes converses:

17 gener: Neus Rotger: Literatura europea, literatura mundial
14 de febrer: Toni Estradé: L’anarquisme a Catalunya: Oblit d’una història / història d’un oblit
14 de març: Miquel Fernàndez: Al Raval tot s’hi val! Els bombardejos com a tècnica de sanejament urbanístic
9 de maig: Dafne Muntalnyola: La creativitat… individual o col·lectiva?
13 de juny: (per confirmar)

Mary Beard o por qué los estudios clásicos son MUY necesarios, por Óscar González

beard_1Para el común de los mortales, Winifred Mary Beard (n. 1955) es esa simpática e informal señora británica que pasea en bici y viaja por el mundo para “trasladarnos” a la antigua Roma en los documentales que ha realizado para la BBC. Para los que nos dedicamos a los estudios clásicos, Beard es, sobre todo, una sólida profesora de estudios clásicos –lo que en el mundo anglosajón llaman “Classics” y que en nuestro ámbito hispánico no tiene un equivalente exacto: ¿historia antigua? ¿Arqueología? ¿Filología clásica? ¿Un poco de todo?– en la Universidad de Cambridge (véase su página académica) y autora de algunas monografías esenciales sobre el mundo clásico, romano en particular. También es la editora de la sección de estudios clásicos en el Times Litterary Supplement: es quien decide qué reseñas de qué libros se publican y quién las escribe. Y para unos y otros, es la autora de un divertido y muy sugerente blog, A Don’s Life (en el TLS), en el, que además de historias sobre el mundo clásico, suele hacer interesantes reflexiones sobre lo que sabemos de aquella época y cómo se refleja en aspectos muy diversos de los tiempos actuales. Y hoy (21 de octubre) recibe en Oviedo el Premio Princesa de Asturias de Ciencias Sociales 2016. Un premio más que merecido, del que nos alegramos los lectores y seguidores de su labor historiográfica (y documentalista). Si se me permite, por fin los estudios sobre la Roma clásica reciben un reconocimiento con un premio de estas características; ya era hora que “una de los nuestros” consiguiera un premio que haga justicia y visibilice (si es que a estas alturas hace falta) todo lo que ha aportado a los estudios clásicos y a las Humanidades en general. Y es que “algo pasa con Mary”… Continua llegint

Miró documents

Miró y el objeto

Ens plau convidar-vos a la presentació del segon exemplar de la col·lecció Miró Documents, que recull les diferents ponències del simposi Miró and Twentieth-Century Sculpture celebrat a Caixaforum Madrid el 15 i 16 d’abril passats.

Aquest acte tindrà lloc a l’Auditori de de la Fundació Joan Miró el dia 10 de novembre, a les 19.00.

La publicació Miró and Twentieth-Century Sculpture està editada per la Fundació Joan Miró i la Universitat Oberta de Catalunya, amb la col·laboració de la New York University a Madrid.

La presentació d’aquest segon exemplar anirà a càrrec de Robert Lubar Messeri, que conversarà amb les professores en Història de l’Art de la Universidad Complutense de Madrid Estrella de Diego i María Dolores Jiménez-Blanco.

Dels orígens de l’art al Big Data Art

Hirst_tauro

Com cada semestre, i amb l’objectiu de poder compartir qüestions, dubtes i problemes plantejats per les assignatures d’art, i dins el Cicle Catalunya, laboratori d’Humanitats que organitza els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, tindrà lloc el proper dissabte, 5 de novembre, durant el matí, de 9 a 14,15 h, els seminaris  a la  sala d’actes de la UOC (Avda. Tibidabo 39-43, 08035 Barcelona) en els quals es tractaran els àmbits temàtics següents:

9 – 9,15 h           Trobada i recepció a la seu de la UOC
9,15 – 10 h         Sobre els orígens de l’art
10 – 10,45 h        Aproximació al neuroart
10,45 – 11,20 h   Arquitectura i filosofia: el Partenó d’Atenes
11,20 – 11,50 h   Descans i cafè
11,50 – 12,25 h   Anàlisi d’una obra abstracta: Mondrian versus Pollock
12,25 – 13            Anàlisi d’una obra figurativa: Guernica de Picasso
13 – 13,30 h        Anàlisi d’una instal·lació: el tauró de Damien Hirst
13,30 – 14,15 h   Del Net.art al Big Data Art

Com sempre, està obert a tothom (amics, acompanyants, familiars, saludats…). Per qüestions de logística, i per tal de poder organitzar millor l’estona de descans (s’oferirà un petit refrigeri per tal d’optimitzar el temps) i preveure l’assistència en relació a l’aforament de la sala, és necessària la inscripció a la jornada, la qual es pot fer des de:

Inscripció obligatòria

Professor que impartirà  els seminaris:
Dr. Joan Campàs Montaner jcampas@uoc.edu
Estudis d’Arts i Humanitats

Bob Dylan, Premi Nobel de Literatura

Dylan premi NobelLa concessió del Premi Nobel de Literatura d’enguany a Robert A. Zimmerman, Bob Dylan (Duluth, EUA, 1941) està generant una certa polèmica –com era previsible, d’altra banda. Ningú discuteix que Dylan és excepcional en el seu art, però es dubta que el seu art pugui ser qualificat de literatura.

Des del punt de vista del rock i la música popular, que és el d’aquest article, Bob Dylan va canviar per sempre més la naturalesa de la lletra de les cançons. Fins a Bob Dylan eren artefactes de consum, bàsicament variacions sobre les emocions de l’amor adolescent i altres temes susceptibles d’impacte comercial, compostes per escriptors professionals a sou de les productores. Bob Dylan canvia les regles del joc.

El mite de la cançó protesta.

Hi ha un gran malentès popular sobre Bob Dylan. Dylan és víctima del clixé de la cançó protesta, com John Lennon ho és del clixé de pau, amor i flors que suposadament representa Imagine. Però Dylan no ha estat mai un agitador. Dylan explica històries o exposa estats de consciència.

Sense cap mena de dubte, en els seus segon i tercer LPs la preocupació social és la clau d’algunes cançons que segueixen la veta polititzada del seu mestre Woody Guthrie; són les més conegudes i les que li donen repercussió mundial (Blowin’ In The Wind, With God on Our Side, A Hard Rain’s A-Gonna Fall, Masters of War, The Times They Are a-Changin’) però ni tan sols són majoria en aquests dos àlbums, on per cert ja hi trobem les primeres grans mostres de la sensibilitat que sí que definirà la seva obra (Don’t Think Twice It’s Allright, Girl from the North Country). De fet, Dylan va renegar explícitament de ser un abanderat de la cançó protesta en la estrepitosa electrificació que es produeix a partir dels àlbums Bringing It All Back Home (Columbia, 1965) i Highway 61 Revisited (Columbia, 1965), que li va valer l’anatema dels seguidors amb consciència social, que donaven per fet que havien trobat un nou profeta.

En la resta dels seus cinquanta anys de carrera la consciència social tan sols la trobem en algunes cròniques de personatges reals (Hurricane, Ballad of Hollis Brown, The Lonesome Death of Hatie Carroll, Blind Willie McTell, George Jackson), on sobretot narra la vida de negres tractats amb injustícia. Sí, més enllà dels seus dos o tres primers anys de carrera, Bob Dylan demostra tenir consciència política, especialment preocupació per la discriminació racial. Però Bob Dylan no protesta  –en aquest tipus de cançons fa cròniques, en alguns casos sorprenentment asèptiques i distants. El resultat és que, amb aquestes excepcions, la pràctica totalitat del cançoner de Dylan no té intenció política ni social.

La revolució de Dylan.

La gran innovació de Bob Dylan és que introdueix en les lletres del rock l’expressió de la introspecció i la subjectivitat, i la utilització de tot l’aparell propi de la poesia (metàfores, imatges, col·locacions paradoxals) per a crear paisatges emocionals o ficcions abstractes que prenen sentits variables a les ments dels oients.

A partir de Bob Dylan el món assumeix que les lletres de les cançons populars (1) poden expressar (o presentar-se com que expressen) emocions adultes i els punts de vista del cantant, que crucialment és l’autor de la lletra; i (2) poden tenir intenció artística, poètica. En la música popular global això és un canvi radical, un canvi d’època.

L’altaveu de la revolució.

L’efecte es nota molt clarament en el gran fenomen global de la música popular, els Beatles. Els Beatles canvien el pop i el rock per sempre més, però Bob Dylan canvia la manera d’escriure dels Beatles. Les lletres de les cançons dels Beatles son radicalment diferents a partir de 1964. Fins aleshores els Beatles havien seguit –amb un èxit espectacular, per cert– el patró de les lletres d’amor i vivències adolescents dels escriptors de cançons comercials. El canvi comença tímidament a I’m a Loser, de l’àlbum Beatles for Sale (Parlophone, 1964), pren forma a, Help (Parlophone 1965) i s’estableix definitivament a Rubber Soul (Parlophone 1965) i Revolver (Parlophone 1966).

Aquest canvi es produeix inicialment en la manera d’escriure de John Lennon, que ell mateix reconeix causat per la fascinació que li produeix la lírica del segon àlbum de Dylan The Freewheelin’ (Columbia, 1963). A partir d’aquest moment, temes de John, Paul o George com Nowhere Man, Taxman, Eleanor Rigby, I’m Only Sleeping, She Said She Said o Doctor Robert obren la porta a una nova via d’expressió en la resta d’autors de cançons de tot el món: donen pas a una lírica adulta en la cançó popular.

Això ara és rutinari i normal, però el 1964 no ho era. I darrera els Beatles van venir tots els altres. La gran influència dels Beatles amplifica i globalitza la revolució de Dylan en l’escriptura de cançons. Està clar que ni l’expressió de la subjectivitat ni la cançó amb intenció poètica són un invent de Bob Dylan; a la música popular occidental contemporània ja existeixen el blues, del que Dylan és continuador, o la chanson francòfona (Brassens, Brel), sense anar més lluny. Tanmateix, aquí no estem parlant de fenòmens sectorials o localitzats, sinó de l’impacte global del pop i el rock.

Poesia i/o cançó.

Però tornem a l’origen de la polèmica. El que fa Dylan, és literatura?  És a dir, és poesia? Jo no ho sé. Tendeixo a pensar que textos com els que ens ocupen, o bé són un poema, o bé són una cançó, però que es tracta de coses diferents. La diferència pot raure en què un poema s’aguanta sol sense música, i el text d’una cançó no. Les lletres de Dylan, ¿són poesia simplement llegides? Ho podeu jutjar vosaltres mateixos en aquests magnífics fragments de cançons de Dylan triats per Lluís Gavaldà i publicats a la revista Catorze. A mi aquests versos em transmeten i causen emocions, cosa que, com a simple lector, diria que és la funció de la poesia. Però no sé si ho fan perquè abans els he sentit molts cops cantats i per tant, quan els llegeixo, la cançó em ressona al cap.

En canvi, per introduir una comparació rellevant, la majoria de lletres de Leonard Cohen funcionen perfectament sobre el paper, sense ser cantades. Tampoc ens ha d’estranyar, perquè de fet moltes provenen dels seus llibres de poesia i han estat musicades posteriorment. Potser, Cohen és un poeta (que posa música als seus versos) i Dylan és un autor de cançons (amb qualitat poètica). És una diferència notable, que sens dubte descansa en la identificació de la poesia amb el text escrit.

Però hem de tenir en compte que l’origen de la poesia, des de l’antiguitat clàssica i els trobadors, és l’oralitat; més concretament la recitació musicada davant d’un públic. I això és el que fa Bob Dylan, ni més ni menys. Potser podem pensar aleshores que l’art de Bob Dylan no fa altra cosa que tornar la poesia a casa, als seus orígens naturals.

Així doncs, el que fa Bob Dylan és poesia? Suposo que depèn de com es defineixi la poesia. Tampoc cal que li pregunteu a ell, que no us ho dirà; Dylan mai s’explica ni molt menys dóna interpretacions del sentit de les seves cançons, en Dylan només puja a l’escenari i canta. Plantegem-ho diferent: en Bob Dylan, és un poeta? Atès que com a cantant és justet i com a músic simplement correcte, si el seu impacte emocional en el receptor és tan intens com tothom reconeix, quasi bé que hauríem de dir que sí.

Finalment, ¿hi ha poetes millors, i que per tant es mereixen molt més el Premi Nobel de Literatura? Probablement. Però és difícil que de passada hagin canviat la naturalesa i la història d’un àmbit artístic complet, com ho ha fet ell amb la cançó popular.

Salvador Climent
Professor dels Estudis d’Arts i Humanitats.

20 anys dels Estudis d’Arts i Humanitats

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, com a estructura organitzativa i com a equip de persones, van néixer ara fa 20 anys, quan el setembre de 1996 es posava en marxa el curs pilot de la titulació d’Humanitats.

isidor-mari

Els actes d’aquest 20è aniversari, que seran diversos i s’anunciaran oportunament, s’inicien dimecres, dia 19 d’octubre, amb la conferència que impartirà el professor Isidor Marí Mayans sota el títol

La diversitat lingüística, més enllà del sentit comú

Enguany també fa 20 anys que s’aprovà la Declaració Univer­sal de Drets Lingüístics de Barcelona. En aquesta avinentesa, el professor Marí, socio­lingüista i primer director dels nostres Estudis, vindicarà el paper de les humanitats com a fona­ment d’una comprensió crítica de la realitat, exem­plificada en la consideració d’alguns prejudicis que solen acompanyar les idees socialment acceptades sobre el plurilingüisme.

L’acte tindrà lloc a l’auditori de la Fundació Joan Miró, a les 18.30 h.

En acabar, s’oferirà una copa de cava al Pati Nord de la Fundació, des d’on també podrem admirar unes vistes privilegiades sobre Barcelona, envoltats de l’arquitectura racionalista de Sert i de l’obra de Miró.

Us convidem a compartir amb nosaltres, si ho desitgeu, aquesta celebració.

L’acte és obert a tothom però l’aforament és limitat. 

……………………………………………………………………………………………………………….

Acte acadèmic de celebració dels 20 anys dels Estudis d’Arts i Humanitats

Dia: 19 d’octubre de 2016
Hora: 18:30h
Lloc: Fundació Joan Miró

Inscriu-te aquí

Un matí al Museu d’Història de Catalunya

El dissabte 15 d’octubre tindrà lloc una visita al Museu d’Història de Catalunya, a Barcelona (Plaça Pau Vila 3). La visita se centrarà en la secció dedicada a la història contemporània (segles XIX i XX), que inclou, entre altres, aquests temes:

  • La Catalunya de l’Antic Règim
  • Catalunya a l’Espanya liberal
  • Industrialització i obrerisme
  • El catalanisme durant la Restauració
  • República, guerra civil i revolució
  • La dictadura franquista
  • La Catalunya autonòmica

museu_historia

A més de repassar els fets i períodes més importants de la història contemporània de Catalunya, durant la visita ens fixarem també en l’organització i funcionament del museu. Analitzarem, per exemple, quin és el seu discurs museogràfic, quins continguts prioritza, quins recursos expositius fa servir i quina experiència vol transmetre al visitant.

Aquesta activitat anirà a càrrec de Josep Grau, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

La visita és gratuïta, però és necessari inscriure’s.

Inscripció obligatòria

Hora d’inici: 10:30 del matí

Punt d’inici: davant de l’entrada del Museu d’Història de Catalunya

Durada de la visita: 2 hores

Capacitat limitada a 30 persones

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

5 motivos para defender la figura del traductor | Traducción

Los traductores, los eternos invisibles, necesitan que su figura sea revalorizada y reconocida socialmente. Ahora es más necesario que nunca. Su labor es esencial para la transmisión de la información y el conocimiento. Con la globalización y la era digital, las fronteras se difuminan, pero sigue existiendo una gran barrera en esta interculturalidad: los idiomas. A pesar de las múltiples facilidades que ofrece la tecnología, sigue siendo indispensable la figura del traductor. La transmisión del conocimiento necesita de un rigor y profesionalidad absoluto a la hora de trasladar un mensaje de una lengua a otra, sin que esta transformación implique una pérdida de información o de calidad. Sería imposible la gran cantidad de textos traducidos que circulan en diversos formatos sin la labor de un traductor: textos literarios, jurídicos, medios de comunicación, diálogos, instrucciones…

Es por este motivo que hoy, después del Día Internacional de la Traducción, desde el Máster de Traducción especialitzada de la UOC y el Grado de Traducción, interpretación y lenguas aplicadas UOC-Uvic, seguimos reivindicando la figura del traductor, destacando cinco motivos que los hace imprescindibles y merecedores de reconocimiento y revalorización social.

traduccion traductor

  1. Competencia y capacidad

Los traductores tienen el dominio especializado de dos o más lenguas. Ese conocimiento por sí solo no los convierte en profesionales de este campo. Los (buenos) traductores son aquellos que tienen la capacidad, la competencia y el conocimiento de adecuar un mensaje expresado en una lengua origen a una lengua meta, y que pase desapercibida su intervención.

  1. Son un puente entre dos culturas

El traductor hace valer sus conocimientos de dos lenguas, pero también es un mediador entre dos culturas diferentes. Tiene la competencia lingüística y cultural de los dos idiomas, con el fin de que su mediación entre los elementos traducidos mantenga la riqueza del texto.

  1. Rigurosos comprometidos

Tiene que lidiar siempre con los múltiples factores que cualifican la traducción: la fidelidad al texto de origen, el estilo, el significado, el uso lingüístico normativo y la comodidad de lectura en el idioma traducido… en resumen, que la adaptación tenga la máxima fluidez y fidelidad.

  1. Transformadores invisibles

Tienen la capacidad de transformar el texto sin que se perciba que ha sufrido un proceso de transformación. Toda modificación y/o adaptación conlleva la posibilidad de perder ciertos elementos característicos y/o esenciales. El (buen) traductor se compromete con el texto.

  1. Cualificados y actualizados constantemente

El traductor no sólo posee la formación y las herramientas adecuadas para desarrollar su profesión, sino que debe estar actualizado constantemente, con tal de ofrecer un resultado satisfactorio al máximo. El (buen) traductor se adapta a los tiempos actuales, conoce las herramientas que facilitan la traducción con tal de ser un trabajador eficiente, a la vez que tiene un conocimiento profundo del material con el que trabaja.

 

Conferència “La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors”

En el marc de la quarta edició del Màster en Història contemporània i món actual, coorganitzat per la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya,  el proper dijous dia 6 d’octubre a les 19:00 hores tindrà lloc la conferència La Història importa: la crisis de la Unió Europea i el paper dels historiadors” que serà impartida pel Dr. Guirao, catedràtic Jean Monnet d’història “ad personam” a la UPF. La xerrada és oberta a tothom i se celebrarà a la Sala Gran del quart pis de la Facultat de Geografia i Història de la UB, al carrer Montalegre 6 de Barcelona.

fernando_guirao (1)El Dr. Guirao és llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1986) i Doctor en Història i Civilització per l’Institut Universitari Europeu de Florència (1993). És professor a la Universitat Pompeu Fabra i també a la Barcelona Graduate School of Economics. Ha sigut professor visitant en diverses institucions d’entre les que destaquen el Council on West European Studies de la Universitat de Yale (1992-1994) o el St. Antony’s College de la Universitat d’Oxford (1997).

D’entre les seves nombroses publicacions destaquen Spain and the Reconstruction of Western Europe, 1945-57. Challenge and Response (London/NY, Macmillan/St. Martin’s Press, 1998); (ed.) Alan S. Milward and Contemporary European History: Collected Academic Reviews (London/NY, Routledge, 2015); (ed.) Alan S. Milward and a Century of European Change (London/NY, Routledge, 2012); i Democrazie. L’Europa meridionale e la fine delle dittature (Milan, Mondadori Education–Le Monnier, 2010).

Us deixem a continuació l’abstract que ell mateix ens ha fet arribar sobre la conferència que impartirà el proper dijous. Hi esteu tots convidats!

Els historiadors tenim la nostra quota de responsabilitat en la crisi europea que vivim des del 2008. Tenim responsabilitat en quant al relat històric sobre la integració europea que traslladat a la societat i per la incapacitat del nostre col·lectiu de mostrar possibles vies de sortida a la present crisi europea. La història — l’anàlisi i el relat dels historiadors — importa, i no  hi han societats prosperes i segures sense bons historiadors, un actiu malauradament en fort declivi.

Nou cicle Literatura europea i patrimoni

MNAC site

Els Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya organitzen una nova edició del Cicle Literatura europea i patrimoni. Itineraris d’art i literatura medievals.

Les visites, programades amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Museu Episcopal de Vic, són totalment gratuïtes i obertes a tothom i tenen l’objectiu d’acostar-nos al nostre patrimoni històric i cultural a partir dels relats de l’Europa medieval.

El Cicle està organitzat per Neus Rotger, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, i conduït per Pau Gerez, Doctor en Història Medieval i en Filologia Romànica i col·laborador docent de la UOC.

El cicle consta de tres activitats independents que tenen lloc a tres ciutats que destaquen pel seu patrimoni medieval: Barcelona, Girona i Vic.

CALENDARI 

Dissabte, 22 d’octubre de 2016: La Girona del Cerverí al Museu d’Arqueologia de Catalunya
Dissabte, 12 de novembre 2016: Literatura europea al Museu Episcopal de Vic
Dissabte, 26 de novembre de 2016: Literatura romànica al Museu Nacional d’Art de Catalunya

PROGRAMA 

Continua llegint

Mil anys d’història pels carrers de Barcelona

El proper dissabte 1 d’octubre tindrà lloc una visita guiada pel centre de Barcelona per tal de dur a terme un recorregut per la història política i institucional de Catalunya des de l’Alta Edat Mitjana fins al moment actual, i se centrarà sobretot en els aspectes següents:

  • Les institucions catalanes medievals.
  • Catalunya a l’Espanya dels Àustries.
  • La Guerra de Successió i la Nova Planta.
  • Catalunya dins la monarquia liberal espanyola.
  • La Segona República i la Guerra Civil.
  • La dictadura franquista.
  • La Catalunya autonòmica

plaça_rei

La ruta de la visita inclou diversos edificis, monuments i espais relacionats amb la història política de Catalunya, com ara la Plaça del Rei, el Palau de la Generalitat, el Mercat del Born, el Fossar de les Moreres, el Parlament de Catalunya i l’antiga seu del Govern Civil de Barcelona.

Inscripció obligatòria

Aquesta activitat tindrà una durada de dues hores i estarà dirigida per Josep Grau Mateu, doctor en Història i consultor d’Història de Catalunya de la UOC.

El punt d’inici de la visita és la plaça Ramon Berenguer el Gran (metro Jaume I) a les 10,30 h.

Guia i comentaris a càrrec de Josep Grau Mateu
jgraum@uoc.edu

Jornades de Neurociència i Humanitats. Universitat d’Estiu can Maltas

Tal com s’enunciava en el post Neurociència i Humanitats, el cap de setmana del 17-18 de setembre es duran a terme, en el marc de la Universitat d’Estiu de Can Maltas, dins del Projecte Catalunya, laboratori d’Humanitats, unes jornades d’introducció a les noves perspectives que ofereixen les recerques en Neurociència per a les Humanitats, que tindran lloc a l´alberg Torre Ametller, Camí de Santa Elena s/n (tel. 937 59 44 48), de Cabrera de Mar.

humanitats_neurociencia

El programa serà el següent:

Dissabte

9,30 a 10         Benvinguda, cafè, repartiment del material didàctic

10 a 10,10       Presentació de les Jornades

10,10 a 11,30

  • Presentació i anàlisi de caos (Phineas P. Gage, Louis Victor Leborgne,                       Elliot, Gustav Molaison, Clive Wearing, Ellen Gould White, monsieur F, Erik Weihenmayer, Michael Stone, Audrey Hepburn, John Forbes
    Nash)
  • Tecnologies per a l’estudi del cervell
  • Els neuromites
  • Problemes en els diagnòstics (TDAH, els experiments de Rosenhan i de
    Lauren Slater)
  • Breu història d’alguns psicòtrops

11,30 a 11,45  descans

11,45 a 13

  • Evolució del cervell
  • El que sabem i el que no sabem del cervell
  • El cervell del fetus, del nadó, de l’adolescent

13 a 15            dinar

15 a 16,30

  • Neurofilosofia
  • La realitat, la consciència i el jo, la «teoria de la ment»
  • Neuroart: per què ens agrada el que ens agrada

16,30 a 16,45  descans

16,45 a 18

  • Neuroètica: el comportament moral, el lliure albir
  • Neuroteologia: les creences religioses

Diumenge

9,30 a 10         Benvinguda, cafè

10 a 11,30

  • Neuropsicologia
  • Sensacions, emocions i sentiments
  • Emoció i raó

11,30 a 11,45  descans

11,45 a 13

  • L’agressivitat, la culpa, l’angoixa, el dol, l’empatia, l’alegria, l’amor i
    el sexe

13 a 15            dinar

15 a 16,30

  • Neuroeducació
  • Intel·ligències, coneixement, memòria, oblit, aprenentatges

16,30 a 16,45  descans

16,45 a 18

  • La revolució epigenètica

Inscripció obligatòria  

Informacions d’interès Continua llegint

Cervell humà i evolució (Som les nostres connexions 15)

L’home és home pel seu cervell i va obtenir el seu cervell
per ser un primat i descendent de primats.
William W. Howells

Reflexió inicial

Homo sapiens és l’única espècie de la genealogia humana que queda al planeta. Tots els nostres ancestres han desaparegut i aquest fet ens fa reflexionar sobre moltes qüestions. És obvi preguntar-se per la nostra possible superioritat cognitiva sobre les altres espècies, que van anar desapareixent a mesura que ens propagàvem pels cinc continents. Un exercici interessant podria consistir a comparar les eines i el comportament (inferit del registre arqueològic) dels neandertals i dels sapiens arcaics de cronologies similars. Paola Villa i Wil Roebroeks [1] arriben a la conclusió que no hi ha diferències apreciables en l’utillatge de les dues espècies que justifiquin la superioritat tecnològica de l’Homo sapiens davant Homo neanderthalensis. Cap de les hipòtesis sobre la inferioritat en la capacitat innovadora, cinegètica o tecnològica dels neandertals pot resistir les proves de contrast a partir de les evidències del registre arqueològic. Els neandertals es comunicaven mitjançant un llenguatge propi, tenien capacitat simbòlica i una enorme resistència als rigors climàtics. Per a aquests investigadors potser caldria tornar a replantejar l’assimilació genètica dels neandertals, ara que els genetistes han provat la possibilitat de mestissatge amb descendència fèrtil entre els dos tipus humans. De fet, tots els representants de la nostra espècie hem mantingut alguns gens de neandertals.

És cert que les poblacions humanes recents hem arribat a nivells culturals que superen amb escreix als de qualsevol altra espècie del passat. No obstant això, aquest fet ha succeït una vegada que van desaparèixer la majoria dels nostres competidors. Potser la forma (que no la mida) del cervell pugui donar-nos alguna resposta. Tot i que alguns anatomistes, com Emiliano Bruner, no han trobat raons per pensar que la forma del cervell tingui cap influència en les capacitats cognitives de les últimes espècies que han habitat el planeta.

La història evolutiva d’Homo sapiens és encara molt breu. No obstant això, en pocs mil·lennis hem aconseguit cotes increïbles de desenvolupament. No donem crèdit als avenços tecnològics produïts, que som incapaços d’assimilar en el dia a dia. Què està passant amb la nostra espècie?, què tenim de peculiar?, per què estem aconseguint desenvolupaments cientificotècnics tan impressionants en uns pocs decennis? ¿Potser aquest èxit evolutiu ha tingut a veure amb la complexitat del llenguatge? Certament, el llenguatge és una eina biològica i cultural molt poderosa, però no pot ser l’única. Si ens fixem en el cervell dels humans, podem pensar en les subtils diferències de forma en relació als altres primats. Aquestes diferències no semblen massa significatives ni concloents. La mida del cervell tampoc sembla una resposta adequada. L’única distinció anatòmica amb els nostres avantpassats de finals del Plistocè Mitjà és la grandària relativa del cerebel, que possiblement va augmentar el seu volum en els últims 60.000 anys. A grans trets, podem descartar diferències substancials entre el cervell dels primers membres d’Homo sapiens i nosaltres mateixos. D’altra banda, l’única via que tenim per accedir a la ment dels primers sapiens és el registre arqueològic, que ens parla de capacitats cognitives i de comportament. Però les dades són insuficients. En qualsevol cas, fa 150.000 anys érem caçadors i recol·lectors, la domesticació dels animals i l’agricultura han arribat fa uns pocs mil·lennis, la revolució industrial data de finals del segle XVIII, l’exploració espacial és una fita del segle XX. El model encaixa amb un progrés exponencial de la tecnologia i suscita moltes preguntes.

Quines van ser les causes que van promoure la transformació d’un cervell no molt diferents a les d’un simi en un cervell humà capaç de llenguatge i raonament? Quins canvis genètics, funcionals i estructurals van produir el cervell humà? Continua llegint

Evolució del cervell (4) (Som les nostres connexions 14)

L’aparició dels paràntrops no va ser l’única conseqüència que va comportar per a l’evolució dels homínids el canvi climàtic de fa 2,5 milions d’anys. Un altre grup d’Australopithecus va desenvolupar un tipus d’adaptació molt diferent a la d’aquests últims. Aquest segon grup va mantenir la gracilitat dels seus avantpassats i en ell no s’observa la tendència a la robustesa típica de Paranthropus. Per contra, el cervell s’engrandeix significativament. En un curt espai de temps, la capacitat craniana passa de 400-500 cc a situar al voltant dels 600-800 cc. Hi ha un consens generalitzat per assumir que aquest augment del volum cerebral marca l’inici del nostre propi gènere, el gènere Homo. A això ha contribuït que sigui en aquest moment quan es registren a l’Àfrica els primers instruments lítics, consistents en còdols retocats que corresponen a la cultura Olduvaiana o, en termes més generals, al Mode I. Aquest augment de la mida del cervell molt probablement es correspon amb un canvi en la dieta, que passa a dependre en una alta proporció del consum de carn. Aquesta carn seria accessible per a aquests primers representants del nostre gènere gràcies als cadàvers semiconsumits de preses abatudes pels grans carnívors a la sabana. Les ascles i altres estris del Mode I serien utilitzats per descarnar els ossos i per accedir a altres parts toves, com el cap, la medul·la o el moll, d’alt valor nutritiu.

La primera humanitat

Homo habilis 

Cfr. Tema 18. Els primers Homo: Homo habilis   del curs en línia Orígens de l’art i evolució humana: l’homo significans. Pàg. 2-14.  En línia a http://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/llico_18.pdf

homo_habilis

Fa una mica més de 2,5 milions d’anys i en paral·lel a l’evolució dels paràntrops, va sorgir a l’Àfrica un nou llinatge humà, que donaria lloc a la nostra pròpia espècie. Molt probablement aquesta nova genealogia es va formar a partir de l’evolució d’alguna espècie del gènere Australopithecus.

Continua llegint

Crònica des d’Istanbul

20160718_160944Miguel Grajales, gestor cultural de l’Institut Cervantes a Istanbul, és un veterà de la UOC: graduat en Documentació, màster de Gestió Cultural, professor col·laborador de Món Islàmic i, ara mateix, estudiant del Màster d’Humanitats. Des de la històrica ciutat turca, amb un peu a Europa i l’altre a Àsia, va ser testimoni involuntari del recent intent de cop d’estat militar i de la reacció posterior del president Recep Tayyip Erdoğan. Aprofitem l’avinentesa per entrevistar-lo.

Com vas assabentar-te de què alguna cosa estava passant ? Com t’informaves ? Com vas seguir els esdeveniments ?

La veritat és que em vaig assabentar pel meu cunyat, que viu a Egipte i que em va preguntar si estava bé, si passava alguna cosa. Suposo que la notícia va sortir en algun mitjà i per això em va escriure. Prova de la celeritat de les notícies al món actual! Jo estava a casa treballant (acabant un treball de la UOC precisament) i no vaig parar atenció als sorolls que venien del carrer. El soroll d’avions a la zona on visc és força freqüent i també és força usual veure helicòpters -privats o de la polícia- al cel d’Istanbul. Un cop alertat, vaig començar a buscar notícies per internet. Les xarxes socials a Turquia estan força controlades i ja en aquell moment havien caigut les prinicipals. La majoria de diaris i cadenes de ràdio i televisió estan en mans d’Erdogan i del seu complex econòmic i mediàtic, així que tampoc no eren fonts totalment de fiar. Per tant vaig haver de seguir les notícies per fonts no turques. Diaris espanyols, anglesos i nord-americans i cadenes àrabs. Val a dir que internet va funcionar força bé tota la nit. Companys i amics de Catalunya m’anaven retransmetent el que deien els mitjans allà i jo intentava contrastar aquelles notícies. Sobretot seguia la dels corresponsals a Istanbul, molts dels quals conec personalment i sé que treballen bé i busquen fonts de confiança. Durant tota la nit va haver moltes notícies i rumors (que si Erdogan havia fugit del país i demanat asil a Alemanya o Iran, que si havien bombardejat) i un tenia una sensació d’estar una mica perdut, sobresaturat. Ara, en veure les imatges de la gent al pont (recordo, a tocar de casa), cada cop més nombrosa, vaig dir que l’única sortida per al cop era un bany de sang com a Egipte.

A banda d’internet va ser una nit de balcons i finestres, mirant com passaven alguns cotxes i peatons tímidament primer, com si no passés res, i després en més nombre, molts dels quals anaven cap al pont (que és a un parell de quilòmetre de casa meva). El que més em va sobtat de tot és el soroll que poden fer les armes. El soroll dels trets que venien del pont -i que podia veure per televisió- se sentien com si fossin a la cantonada.

Continua llegint

Evolució del cervell (3) (Som les nostres connexions 13)

Reflexió inicial

Falta molta informació sobre els primers estadis de l’evolució humana. N’hi ha prou que apareguin uns quants fòssils de certa antiguitat en algun jaciment africà per crear un debat científic sobre la seva possible identitat com a representants de la genealogia humana. Amb independència d’aquestes discussions, els primers quatre milions d’anys de l’evolució humana aparenten tenir poc a oferir pel que fa a modificacions anatòmiques de certa rellevància. Potser sigui per falta d’informació. Encara que la nostra gran explosió evolutiva va passar molt més tard, l’estudi de la diversitat dels hominins del Pliocè és força interessant. Ens interessa esbrinar com va evolucionant el cervell, en quins contextos, per a quines adaptacions i quines funcions pot dur a terme.

Si les relacions filo genètiques de les diferents poblacions del gènere Homo han estat i seguiran sent molt controvertides, tot i disposar d’un registre fòssil relativament abundant, què podem esperar quan amb prou feines comptem amb un grapat de fòssils representant a desenes, si no centenars de milers d’anys?

Primer parlarem dels fòssils africans més importants amb una cronologia d’entre una mica més de 6 i 2 milions d’anys. En aquest rang temporal van viure els primers representants del gènere Homo. En un següent tema ens centrarem en el procés que ens porta de l’Homo habilis al neandertal.

En nom d’una didàctica més senzilla, el discurs que seguirem repassarà de manera breu les troballes no per la data del seu descobriment sinó per la seva antiguitat. hominoides

 filogenia_hominida

Els primers indicis Continua llegint

Imatge guanyadora del concurs de traducció #TranslatorWanted

El passat mes de juny vam celebrar el concurs sobre traducció #TranslatorWanted per a reivindicar la figura del traductor. Una iniciativa impulsada pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC). Aquest concurs consistia a capturar amb una fotografia un error (criminal) de traducció. La recompensa per al guanyador/a del concurs estava valorada amb una targeta FNAC de 50 €.

Captura de pantalla 2016-07-11 a la(s) 14.47.33Ja hem seleccionat la imatge que s’endurà el premi! Guanya el concurs la imatge que mostra la traducció de Straight ruler com Gobernante Heterosexual. Enhorabona Jimena Molina!

Gràcies a tots/es els qui vau participar en el concurs! La tria ha estat difícil, i des del jurat i l’equip del grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC, UVic-UCC) constatem un cop més la necessitat que les empreses i organitzacions emprin els serveis de traductors, correctors i revisors de textos, especialment quan s’utilitza la traducció automàtica per a generar diverses versions lingüístiques. En cas contrari, els efectes per a la imatge corporativa i la seva activitat són molt negatius. Això sí, ha estat inevitable riure amb algunes de les imatges de les traduccions desencertades. Podeu veure-les a l’Storify del concurs!

El concurs #TranslatorWanted comptava amb el suport de

lletrA - Literatura catalana a internetNúvolAssociació professionals de traductors i interpretsAsociación Española de Traductores, Correctores e Intérpretes

 

Neurociència i Humanitats

Sembla que el segle XXI serà, probablement, el segle de l’estudi del cervell, i cada cop sembla reafirmar-se la idea que la Neurociència pot esdevenir un pont entre les Ciències i les Humanitats.

humanitats_neurociencia

És per aquests motius que s’està organitzant unes Jornades sobre Neurociència i Humanitats, que tindran lloc el cap de setmana del 17-18 de setembre a la finca Can Maltas de Cabrera de Mar.

Estaran dividides en quatre blocs (dissabte matí –de 10 a 13– i tarda –de 15 a 18; diumenge matí i tarda) que tractaran els temes següents:

  1. Realitat i pensament

La construcció de la  realitat, el lliure albir, la gènesi dels conceptes, la conducta moral, la presa de decisions, el cervell del fetus, del nadó, de l’adolescent, neuroteologia, neurofilosofia.

  1. El jo i la consciència

Conscient/inconscient, teoria de la ment, la «joïtat», un diàleg plural entre Maxwell Bennett, Daniel Dennett, Peter Hacker, John Searle, Roger Penrose, Gerald Edelman, Derek Denton i John Eccles.

  1. Emocions i sentiments

L’agressivitat, la culpa, l’angoixa, el dol, l’empatia, l’alegria, l’amor, el marcador somàtic de Damasio, el model de Jeffrey Gray.

  1. Els aprenentatges

Intel·ligències, coneixement, memòria, oblit, plasticitat del cervell, universals (lingüístics, artístics…), pre-programació versus innatisme, epigenètica, neuroeducació.

Per tal de poder preparar la logística, es demana que els interessats a assistir-hi feu una pre-inscripció amb la finalitat de saber, més o menys, quin serà el nombre de participants. La pre-inscripció no obliga a res. A principis de setembre, els pre-inscrits rebreu un missatge amb les informacions pertinents i es realitzarà la inscripció definitiva.

Pre-inscripció orientativa

Es tracta d’una experiència lúdico-acadèmica d’Universitat d’Estiu, l’objectiu de la qual és promoure un cert nivell d’alfabetització entre els estudiants d’Humanitats sobre temes de neurociència, que es farà al mig del camp i entre eucaliptus.

Seminaris a càrrec de Dr. Joan Campàs   Aura digital
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Conjunt dels continguts treballats fins ara en el blog d’Humanitats de la UOC (http://humanitats.blogs.uoc.edu/): Som les nostres connexions

 

L’AELC promou un manifest per la visibilitat dels traductors literaris

banner-manifest-traductorsL’AELC, l’Associació d’Escriptors en llengua catalana, juntament amb el suport de l’ACEC, Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, van difondre recentment un Manifest per la visibilitat dels traductors literaris als mitjans de comunicació. Demanen que els editors i professionals de la comunicació s’involucrin en el reconeixement de la feina del traductor. L’objectiu d’aquesta iniciativa és arribar al màxim nombre de persones i conclouran les adhesions el dia 30 de setembre, en el marc de les celebracions del Dia Internacional de la Traducció. Poden adherir-se totes les persones que ho desitgin, traductors, escriptors, bibliotecaris, llibreters, lectors… Per tal d’aconseguir la màxima difusió, el manifest compta amb versions en anglès, castellà i francès.

Des del Màster de Traducció especialitzada de la UOC i el Grau de Traducció interpretació i llengües aplicades UOC-Uvic donem suport a la iniciativa.

Adheriu-vos-hi!

Podeu llegir el manifest i signar-lo des dels següents enllaços:


en català
en castellanoin Englishen français


A continuació us adjuntem el text del Manifest:

Els professionals de la traducció literària  som una espècie opaca: som artesans creatius anònims, amb un reconeixement públic baix o molt baix, sobretot tenint en compte que l’èxit i la bona recepció d’una obra estrangera depenen de la qualitat no tan sols de l’original, sinó també de la traducció. Aquesta característica, paradoxalment tan evident, podria canviar amb la col·laboració, senzilla i gratuïta, de les editorials i dels mitjans de comunicació, si les unes es comprometessin a estampar el nom del traductor a la coberta dels llibres i a fer-lo constar en totes les fitxes dels seus webs, i els altres es decidissin a fer aparèixer sistemàticament el nom del traductor en cadascuna de les ressenyes o crítiques que publiquessin.

Per tot això, els sotasignats, traductors, escriptors, llibreters, bibliotecaris i lectors en general demanem als editors i als professionals de la comunicació que s’impliquin activament en el propòsit de fer visible la feina dels traductors, fent constar el nom de l’autor de la traducció darrere el nom de l’autor de l’original, tal com recomana el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris.

L’evolució del cervell (2). (Som les nostres connexions 12)

«Desafortunats els científics que només tinguin en el seu cap idees clares»
Louis Pasteur

Reflexió inicial

precio_intelig

Potser les preguntes més suggeridores que la ciència actual té plantejades són l’origen de l’Univers, l’emergència de la vida i l’aparició de la nostra espècie. Aquests tres orígens van suposar punts d’inflexió respecte de la situació en què es produïen, i van desencadenar esdeveniments d’emergència i innovació transcendentals en aquest llarg camí transcorregut des del Big Bang fins als nostres dies. Així, l’origen de l’Univers va comportar l’aparició del temps i de l’espai, de l’energia i de la matèria. Per la seva banda, l’origen de la vida va suposar l’emergència d’un tipus especial d’entitats químiques que tenen la capacitat de reproduir-se i evolucionar per selecció natural. El tercer origen va ser el que va permetre, dins el llinatge dels primats, l’aparició del gènere Homo: una successió d’espècies caracteritzades per un progressiu desenvolupament del seu cervell, associat a l’ús cada vegada més perfeccionat d’eines. Així es va arribar als humans moderns, a nosaltres: els únics éssers vius coneguts que som capaços de preguntar-nos pel nostre lloc en el cosmos.

Són nombrosos els interrogants que es plantegen, molts dels quals són la versió actualitzada de les preguntes que ens han acompanyat des de sempre : qui som?, d’on venim?, estem sols a l’Univers?, té sentit tot plegat? quina funció té la consciència? per què i per a què ens podem formular aquestes preguntes?

El que és impossible ara també ho va ser en el passat, ja que les regles fisicoquímiques del joc no han canviat des de la primera fracció de segon de l’Univers. Dins del territori del que és possible, sabem que hi ha fenòmens amb més o menys probabilitat d’haver-se produït: a partir dels més probables hem de ser capaços de construir un relat lògic que ens permeti avançar cap al que va poder ocórrer en cadascun dels orígens.

I aquest relat ha de començar exposant les possibles raons que, dins de la branca dels primats –originats fa entre 74 i 63 milions d’anys–, van produir el «big bang» del llinatge del gènere Homo: què és el que fa humà a l’ésser humà? Quins caràcters ens defineixen com a espècie? Si ens comparem amb els nostres més propers parents, els ximpanzés, aquesta pregunta sembla fàcil de respondre, malgrat compartir més del 90 per cent del nostre genoma. Continua llegint

Taller online gratuito sobre subtitulación y traducción

taller gratuito subtitulacion y traduccion Taller gratuito: “Acércate a la subtitulación”

El grado de Traducción, Interpretación y Lenguas Aplicadas de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirá el próximo día 14 de julio, a las 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docencia correrá a cargo del profesor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) y la inscripción es gratuita. El taller se impartirá a través de internet. No es preciso ningún software especial. La lengua de docencia será el español. Plazas limitadas.

Para inscripciones y más información sobre el evento, es preciso inscribirte en línea aquí.

Taller gratuït: “Acércate a la subtitulación”

El grau de Traducció, Interpretació y Llengües Aplicades de la Universitat Oberta de Catalunya y la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya impartirà el proper dia 14 de juliol, a les 18 h., el taller “Acércate a la subtitulación”.

La docència serà a càrrec del professor Miquel Pujol Tubau (UVic-UCC) i la inscripció és gratuïta. El taller s’impartirà a través d’ internet. No cal tenir cap programari especial. La llengua de la docència serà l’espanyol. Les places són limitades.

Per a inscriures i més informació, cal accedir aquí.

 

 

L’evolució del cervell (1) (Som les nostres connexions 11)

Etapes de l’evolució cerebral

Hi ha una baula perduda en l’evolució humana del que pocs fets es coneixen i poc s’ha escrit. No és cap de les formes intermèdies que relacionen a l’home modern amb els seus primitius avantpassats antropoides. Sobre els cossos i els hàbits d’aquests sabem ja molt … La baula perduda és una cosa molt més intrigant: la primitiva ment humana, ¿com va néixer a l’existència ?, per què va néixer a l’existència? O. Wilson-C. J. Lumsden

Reflexió inicial

El cervell humà és l’estructura més complexa que coneixem. És l’òrgan que tot ho regeix, des de la nostra capacitat involuntària de segregar hormones o de respirar, fins a la intencional de decidir què farem avui o què pensem de l’estat actual del planeta. Per tant, el cervell és, entre altres coses, l’òrgan que permet, modela i expressa la nostra cognició: la nostra capacitat de conèixer-nos interiorment i de conèixer l’ambient exterior al nostre cos. Però el cervell no «només» té aquesta funció receptiva i cognitiva, sinó que també és el primer responsable del que, de fet, fem avui –ho hàgim o no planificat– i que actuem en un sentit o en un altre respecte a les nostres idees sobre l’estat actual del planeta, per exemple. És en el cervell on es descodifica la informació perceptiva, s’interpreta i s’associa, es planifica i decideix, a través d’un procés conjunt d’emocions, temps, anàlisi, sentiments, impulsos, valoracions, decisions, temperament i programació; és a dir, de raciocini conscient i de processament inconscient. El nostre cervell dóna l’ordre o rep els estímuls per parlar o pensar, moure les mans o parpellejar, sentir o cantar, planificar, jutjar, escriure, crear, avaluar, sospesar, escoltar… Per tant, d’ell depèn en primera instància tota la cognició humana.

El cervell està constituït per cent mil milions de neurones i un nombre encara més gran de cèl·lules anomenades glia. Les neurones són cèl·lules que presenten nombroses ramificacions, anomenades axons i dendrites, mitjançant les quals estableixen contactes entre si. Aquests contactes reben el nom de sinapsis. En aquestes té lloc l’alliberament de diverses substàncies químiques conegudes com neurotransmissors que intervenen en la comunicació neuronal, els quals, en unir-se als receptors de la membrana de les neurones adjacents, indueixen l’activació o inhibició d’aquestes neurones, desencadenant o inhibint la transmissió dels impulsos nerviosos. Les cèl·lules glials compleixen diverses funcions, entre elles les de sosteniment, aïllament i transport de nutrients i intervenen també en altres funcions, com l’activitat i plasticitat sinàptica.

Fa al voltant de 500 milions d’anys els precursors dels vertebrats actuals van desenvolupar els primers cervells. Aquests van permetre la integració i emmagatzematge de la informació sensorial procedent de l’entorn, crear una imatge mental d’aquest i utilitzar-la per esmorteir l’impacte de la variabilitat ambiental en un món canviant, generant respostes adaptatives que permetien evitar perills i trobar recursos, com a aliment o parella , el que va incrementar les probabilitats de sobreviure i reproduir-se. [1] Continua llegint

Literatura i tradició

Tradició és un concepte controvertit, sovint contraposat a modernitat en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a un procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants, amb reverberacions en el present.

frederic_marsL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula en torn a la tradició literària europea a partir d’una sèrie d’obres del cànon occidental. El marc és el de les relacions literàries, i en particular les relacions de reescriptura i contra-escriptura que es produeixen entre diversos textos i manifestacions artístiques de la tradició.

En aquesta edició de l’assignatura, analitzarem les relacions intertextuals i interartístiques d’Homer (l’Odissea) i Joyce (Ulisses); Dante (l’Infern) i les il·lustracions modernes i contemporànies de Doré a Barceló; Shakespeare (Macbeth) i les adaptacions cinematogràfiques de d’Orson Welles i Akira Kurosawa a Justin Kurzel, entre d’altres; i Defoe (Robinson Crusoe) i la contraescriptura d’aquesta novel·la per part de Coetzee (Foe).

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves relacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica,  el poema sacre, la tragèdia, la novel·la) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Continua llegint

KHAMSA (5). Projecció del documental i conversa amb el director

Projecció del Documental KHAMSA (5) + Conversa amb el Director
7 de juliol de 2016, de 18 a 20.30 h. Sala Tony Bates, UOC. Av. Tibidabo, 39 | Inscripció gratuïta

El grup de recerca Ciutadanies de l’ICA i el Grup d’Estudis en Cultura i Societat GRECS de la UOC, us conviden a la projecció del documental Khamsa, un documental que, en paraules del seu director  recull “5 històries que mostren l’enorme diversitat d’un denominat món àrab que els clixés orientalistes solen homogeneïtzar. Ni les seves llengües són les mateixes, ni les seves aspiracions s’assemblen, ni tampoc els seus somnis o preocupacions. Khamsa no retrata cap joventut àrab, una etiqueta massa presumptuosa. Simplement retrata cinc petites històries narrades amb la simplicitat i contundència dels seus propis protagonistes”.

Després de la projecció de Khamsa, membres dels grups Ciutadanies i GRECS obrirem una conversa amb Marc Almodóvar, director del documental i amb les persones assistents, sobre l’actualitat social i política de de la regió Mediterrània, amb un interès especial per les diverses maneres de viure-hi la joventut. Amb el documental i la conversa pretenem poder-nos acostar des d’una sensibilitat etnogràfica a les realitats viscudes i presentades des de la qüotidianitat amb tota la complexitat i riquesa que aquesta comporta.

El documental s’emmarca en les accions del projecte de recerca SAHWA (més info). Per conèixer-ne els detalls del documental, així com de la recerca en què s’hi emmarca, podeu anar aquí (Informació disponible en català, castellà, anglès, àrab i francès). Continua llegint

Max Weber, una veu imprescindible en la nostra manera de concebre la sociologia

Homenatge a Max Weber

– Per Natàlia Cantó, professora del Grau de Ciències socials

 

El catorze de juny de 1920 moria a München Max Weber, jurista, economista, historiador i pare fundador de la sociologia. Relativament poc conegut durant la seva vida per les seves constants malalties i absències a la universitat, esdevingué al llarg del segle XX un sociòleg cabdal, un gran clàssic i un pare fundador de la nostra disciplina, equiparat només amb Émile Durkheim i Karl Marx.

L’obra de Weber és prolífica, erudita, plena de finíssimes observacions i d’una militància sense concessions contra aquells qui cercaven en la ciència en general i en la sociologia en particular respostes a preguntes existencials sobre com s’ha de viure i què és bo i dolent.

max weber sociologia ciencias sociales

Max Weber fou un gran pensador de la modernitat. Per ell, la característica principal de la modernitat, que ell veié desenvolupar-se vertiginosament al llarg de la seva vida, és un creixent procés de racionalització que abraça cada vegada més esferes de la nostra vida i cada vegada d’una manera més implacable. Coherent amb la seva posició, Weber intentà no avaluar ni valorar aquest procés, només comprendre’l i analitzar-lo a través de l’aparell conceptual i metodològic que anà desenvolupant al llarg de la seva vida.

Com a modest homenatge a aquest pare fundador de la sociologia, a aquest gegant sobre les espatlles del qual hem après a mirar el món que ens envolta, voldríem avui reunir un seguit de cites de la seva obra que han estat claus per a nosaltres com a sociòlegs, en la nostra formació i més endavant, i que han convertit a Max Weber en una veu imprescindible en la nostra manera de concebre i practicar la sociologia.

Continua llegint

Per què i per a què les Humanitats

Si arribés al planeta Terra un ésser intel·ligent d’una altra galàxia –cosa que voldria dir que està més avançat que nosaltres– no tindria cap dificultat per entendre les lleis de la Física, les Matemàtiques, la Química…, atès que aquestes ciències cerquen les lleis universals, unívoques, la uniformitat, dins d’unes determinades condicions. Per contra, ho hauria d’aprendre tot de les nostres Històries, els nostres Arts, les nostres Filosofies, les nostres Literatures, les maneres de construir-nos les identitats, els nostres conflictes i formes polítiques…, atès que aquestes àrees de coneixement i d’acció cerquen la diferència, la diversitat, el pluralisme…, en el seu context.

És per això que el grau d’Humanitats de la UOC es vol especialitzar en l’estudi dels contextos i de la diversitat a través d’unes assignatures (Antropologia, Filosofia, Història i Teoria  de l’Art, Teoria política i Sociologia, Idiomes moderns, Història, Món actual i Globalització, Escriptures hipertextuals, Aprenentatge i TIC…), la realització d’unes activitats i pràctiques centrades en l’ús de les TIC, i amb l’ús intensiu de la web 2.0 o web social en les aules.

Aquests nous mitjans d’informació i comunicació proporcionen un context idoni per al desenvolupament de competències com ara el pensament crític, l’autonomia, la iniciativa, el treball col·laboratiu o la responsabilitat individual, competències bàsiques en el nou espai europeu d’educació superior.

Bansky_dreams

I per a què les Humanitats? A la UOC considerem que un humanista és la forma que una societat té d’observar-se a si mateixa i  les Humanitats són la imatge reflectida d’una societat quan es mira en un mirall. Continua llegint