Repensar la dominació totalitària amb Hannah Arendt

Sobre el concepte de dominació totalitària des de Hannah Arendt, dissertació plantejada en el marc del cicle Obediència.

Per Felicitat Llop, filòsofa i catedràtica
de filosofia a l’ensenyament secundari

Quan Hannah Arendt intenta explicar els orígens del totalitarisme, es pregunta quina mena d’experiència humana bàsica i coneguda pels éssers humans, ha fet possible el sorgiment d’una forma política, segons ella, absolutament original, en el sentit d’inèdita.

Arendt dirà que el totalitarisme, l’essència del qual és el terror, respon d’alguna forma a les necessitats de l’ésser humà; aquesta necessitat és la de defugir la soledat, que no la vida solitària, de l’individu prèviament aïllat.

Quan s’aïlla l’individu

El subjecte queda aïllat quan es destrueix la vida política, ja que és en l’espai polític on les persones apareixem com a tals, mirem i som vistes, reconeixem i som reconegudes. És on emprenem accions coordinades amb els altres per aconseguir objectius comuns, on es manifesta la nostra característica de natals en tant que som capaços d’accions espontànies. És on apareix la llibertat com l’espai que hi ha entre els individus.

El subjecte queda sol quan a més de la vida pública també es destrueix la vida privada, és a dir, la capacitat d’experiència pròpia, la d’aportar quelcom propi al món i la de pensar. La ideologia, amb la qual el totalitarisme destrueix l’individu, és invulnerable a l’experiència i la tirania de la lògica (la lògica de la idea) impedeix el pensament. Aleshores només queda la pura força de treball, és a dir, el mer treball per la supervivència. Reduït l’ésser humà a això, esdevé absolutament superflu,  intercanviable per qualsevol altre.

La importància de cuidar la salut de l’espai polític

Per tant, per evitar el totalitarisme hem de cuidar la salut de l’espai polític, que és sempre pluralitat, espai per l’espontaneïtat humana, amb interacció i diàleg amb els altres. Al mateix temps hem de procurar que l’individu no sigui superflu, és a dir, que no només sigui un animal laborans, l’activitat del qual no perdura sinó que es consumeix en si mateixa.