Més festivals i menys concerts

festivals-concerts (1)Per Núria Bigas, notícia a UOC news.
Més d’1.500.000 persones van gaudir l’any passat de les Festes de la Mercè. Any rere any, els festivals i esdeveniments massius mouen milers de persones i es converteixen en opcions vàlides de consum cultural. Per a Alba Colombo, directora del postgrau de Gestió d’esdeveniments culturals, esportius i corporatius de la UOC, «la tendència és que cada vegada hi hagi un consum massiu d’espectacles en formats com els festivals, més que no pas de concerts individuals o d’un sol artista».

«Per al públic és molt més còmode i molt més efectiu consumir cinc concerts en una nit que no pas només un», afegeix l’experta,que considera que és «una tendència que

Pel dia de la Mercè, museus i edificis obren les seves portes

cartell_mercè_2015Avui 24 de setembre, amb motiu del dia de la Mercè, museus i edificis emblemàtics de Barcelona oferiran jornada de portes obertes i alguns organitzen activitats i visites guiades també gratuïtes. Entre ells Fundació Joan MiróMuseu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Museu Picasso, Fundació Antoni Tàpies, Museu d’Art Nacional de Catalunya (MNAC), Cosmocaixa, Museu d’Arqueologia de Barcelona, Museu de cultures del món, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), Museu de disseny de Barcelona, Museu Blau, Museu d’història de Catalunya, El Born Centre Cultural, Museu de la música… en el TimeOut en parlen!

Organitzeu-vos bé, que el dia promet! 

Entrevistem el Barcelona Gallery Weekend

ImprimirBen aviat Barcelona viurà la primera edició d’un dels esdeveniments amb més pes en l’àmbit de l’art, en el qual les galeries són les protagonistes: el Barcelona Gallery Weekend. És un projecte de gran envergadura que comporta una gestió sòlida i acurada. Des del nou postgrau de Gestió d’esdeveniments de la UOC, n’hem volgut entrevistar l’organització, perquè ens expliqui l’experiència de gestar-lo i què hi ha rere aquesta cita indispensable, que es durà a terme de l’1 al 4 d’octubre.

 La direcció i organització de l’esdeveniment és a càrrec d’Imma Mora i Lidia González Alija, amb el suport d’un comitè executiu format per quatre galeristes membres de la direcció d’Art Barcelona, una associació de galeries d’art contemporani: Joan Anton Maragall (galeria Trama), Miguel Ángel Sánchez (ADN Galeria), Ana Mas (galeria Ana Mas Projects) i Àlex Nogueras (galeria Nogueras Blanchard).

  1. Continua llegint

Agenda cultura! Setembre i octubre 2015

Un recull de la programació cultural de Catalunya que et recomanem no perdre’t durant aquest setembre i inicis d’octubre! 

Llibre i lectura

33 edició de la Setmana del llibre en català

la setmana 33Del 4 al 13 de setembre, la Catedral de Barcelona acull l’esdeveniment convertint-la en la Ciutat de la Lectura, amb la participació d’editorials, llibreries, institucions i agrupacions d’editors. La programació ofereix un gran ventall d’activitats i una sèrie de circuits de lectura per orientar al visitant.

 En la 33ª edició hi ha més, i millor! Enguany la setmana compta amb un valor afegit, vol sumar-se a la Candidatura de Barcelona, ciutat de la literatura, que es presenta a la Xarxa de Ciutats Creatives UNESCO, hi ha ampliat els itineraris literaris que ofereix cada any. Consulta el programa.


IV Reptes de l’edició digital

reptes edicio digital1 d’octubre es portarà a terme el IV Seminari “Els reptes de l’edició digital” que organitza el Màster d’Edició Digital la UOC. Aquesta 4a edició s’enfocarà entorn l’autor, l’autopublicació i les eines que ofereix la xarxa per a la promoció de la lectura. Un esdeveniment indispensable per aquells que volen conèixer els nous mecanismes del mercat del llibre i les noves coordenades de l’autor en el sistema literari.

Continua llegint

Radiografia de la creació d’un festival, per Clàudia Rius

El meu primer festivalL’oferta de festivals des de fa temps que està en creixement i el públic ha incrementat el seu interès integrant-los plenament en les seves activitats culturals.  Però, com es crea un festival? Clàudia Rius a Núvol posa la lupa a les diferents etapes que experimenta un festival en la seva creació: abans, durant i després de la seva gestació. El Meu Primer FestivalFestival de Música Antiga dels Pirineus i festival FIRE!! de cinema LGBT seran alguns dels exemples que utilitzarà per representar la trajectòria creativa i de construcció d’un festival.

Des del postgrau de gestió d’esdeveniments UOC recomanem la seva lectura. En aquest enllaç podeu llegir l’article.

 

 

 

Proposta d’estiu: Joan Miró

Sert-FundacioMiro-terrassa-_015

Una de les millors temporades per nodrir-se de cultura és l’estiu. Gran varietat d’opcions i temps per gaudir-ne. Des del postgrau Miró Studies us proposem per aquesta temporada de vacances diversos itineraris culturals entorn Joan Miró.

Per dur a terme les diverses possibilitats que teniu per descobrir o redescobrir la vida i l’obra de l’artista, us recomanem l’app de la Fundació Miró. Dintre de les propostes, la primera i més indispensable de totes és: l’exposició permanent. Tan si l’heu visitat com si és una tasca pendent, us animem a veure-la o reveure-la aquest agost. L’app t’amplia informació d’una selecció d’obres de la col·lecció permanent mitjançant una sèrie de codis QR. Després d’aquesta activitat segurament vulgueu visitar les altres propostes de la Fundació Miró. Destaquem de l’app una de les opcions que ofereix per a conèixer la seva trajectòria vital i artística des de diversos eixos del territori barceloní: on va néixer, on va estudiar, quins eren els seus ambients… una altra manera d’aproximar-se a la seva mirada i descobrir la seva obra pública. Si teniu curiositat per a esbrinar més detalls del seu entorn, us recomanem aquests itineraris per Barcelona.

Des del postgrau Miró Studies esperem que gaudiu d’un estiu ple de cultura!

Desigualtat i cultura

Conversa sobre la desigualtat i la cultura:
DATA I HORA: 20 de maig de 2015, a les 18h
LLOC: Llibreria Documenta (c/ Pau Claris, 144, Barcelona)
Intervindran: Roger Martínez, Isaac Gonzàlez, Natàlia Cantó i Francesc Núñez

La cultura, entesa tant com a desenvolupament intel·lectual, espiritual o estètic o com a forma de vida particular, és inseparable de la “desigualtat”. Moltes de les connexions entre cultura i desigualtat, això no obstant, sovint resten opaques. Des de la sociologia, autors com Raymond Williams, Stuart Hall, Pierre Burdieu, Richard Peterson o Beverley Skeggs han desemmascarat des de diferents perspectives aquests lligams, és a dir, les diverses maneres de pensar com la cultura està estructurada i a la vegada estructura les relacions i desigualtats socials.
Aquest serà el tema de la propera conversa, el proper dimecres 20 de maig a la Llibreria Documenta, sobre autors i temes de les ciències socials que organitzem des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. L’objectiu és tenir, per als que hi estigueu interessats, un espai de trobada presencial que ens permeti veure’ns les cares, discutir i gaudir de la conversa sobre temes relacionats amb el que estudiem a les aules.

Cultura i mercat

Les paraules “cultura” i “mercat” fan, quan les posem una al costat de l’altre, un camp de mines conceptual, que és per on es passeja l’assignatura Cultura i mercat, del Màster en Humanitats: art, literatura i cultura contemporànies. Avui dia desacreditem creadors culturals per ser “comercials” a la vegada que parlem d’una “cultura de consum” com a sinònim de modernització. Discutim si la Cultura amb majúscula és elitista a la vegada que menyspreem pràctiques culturals de grans sectors de la població per “baixes”. Identifiquem l’autenticitat de les creacions artístiques paral·lelament a la de cultures juvenils nascudes als carrers. Per entendre aquest entramat de tensions, resseguim a l’assignatura com hem anat donant forma al lligam entre mercat i cultura des del segle XIX, amb el convenciment de la seva importància en la manera com donem sentit al món i el lloc que hi ocupem, en la forma que pren l’individualisme modern en la nostra experiència.

El viatge es concreta en tres etapes. La primera és una reflexió sobre l’ambivalència del pensament occidental en relació al paper que juga el mercat en la cultura. A partir de l’anàlisi de la genealogia de les nocions de mercat i de cultura, entenem l’ús del terme “cultura” com a antagònic al desordre social i vital que genera l’emergència del mercat, la industrialització i la urbanització. Aquesta contextualització històrica ens permet establir unes coordenades des de les quals analitzar les crítiques furibundes i les celebracions apologètiques del paper del mercat en la cultura que es fan d’ençà de la Segona Guerra Mundial.

La segona etapa és un recorregut històric sobre la imbricació entre el mercat i la cultura que té en compte no només la importància del desenvolupament d’un mercat de l’art i d’una indústria al voltant de la cultura popular (i per tant com apareix, es consolida, naturalitza i trontolla la noció de propietat intel·lectual), sinó també la creixent importància cultural dels articles de consum genèrics i, en consonància, dels significats en el funcionament del mercat.

La tercera etapa, finalment, es fixa en l’articulació de tots aquests desenvolupaments en l’individualisme modern. Mitjançant algunes de les anàlisis més perspicaces sobre l’encaix entre consum cultural i relacions socials, ens endinsem en els lligams entre cultura i individualisme, no només en referència a les formes de distinció social, sinó a un dels valors fonamentals per entendre la nostra contemporaneïtat: la cerca de l’autenticitat.

Vídeo docent de l’assignatura sobre la noció d’autenticitat

El resultat del viatge són unes eines per pensar amb més claredat les grans ambivalències, tensions i contradiccions inherents a la manera com parlem i pensem la cultura i la seva relació controvertida amb el mercat. Unes eines, en definitiva, per desemmascarar-nos i entendre’ns amb una mica més de claredat. També als canvis en els quals estem immersos arran del sotrac que ha suposat la digitalització de molts continguts i pràctiques culturals.