Literatura i tradició

Tradició és un concepte controvertit, sovint contraposat a modernitat en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a un procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants, amb reverberacions en el present.

frederic_marsL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula en torn a la tradició literària europea a partir d’una sèrie d’obres del cànon occidental. El marc és el de les relacions literàries, i en particular les relacions de reescriptura i contra-escriptura que es produeixen entre diversos textos i manifestacions artístiques de la tradició.

En aquesta edició de l’assignatura, analitzarem les relacions intertextuals i interartístiques d’Homer (l’Odissea) i Joyce (Ulisses); Dante (l’Infern) i les il·lustracions modernes i contemporànies de Doré a Barceló; Shakespeare (Macbeth) i les adaptacions cinematogràfiques de d’Orson Welles i Akira Kurosawa a Justin Kurzel, entre d’altres; i Defoe (Robinson Crusoe) i la contraescriptura d’aquesta novel·la per part de Coetzee (Foe).

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves relacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica,  el poema sacre, la tragèdia, la novel·la) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Continua llegint

Literatura i tradició

“Tradició” és un concepte controvertit, sovint contraposat a “modernitat” en el llenguatge corrent i també en el discurs acadèmic de molt diverses disciplines. Cada època té el seu vessant modern i una tradició, llegada des del passat i recollida en alguna mesura en el present. En interacció amb la literatura també sol acarar-se al plural “tradicions” per posar de relleu la pluralitat de veus que ressonen en tot autor, en cada obra (veus traduïdes, importades, viatjades).

Barceló

La tradició evoca sovint també la figura d’uns “clàssics” que configuren el cànon. L’etiqueta “tradició clàssica”, per exemple, així com el contingut que designa (els antics grecs i llatins), tenen la seva data de naixement i la seva obsolescència. Però hi ha altres tradicions (bíblica, europea…) i també parlem de “clàssics contemporanis”… “Clàssic” fa referència a la idea de “classe”, en el sentit de classificació i rellevància, però també suggereix l’escola que el fa aprendre i les lectures que el fan perdurar.

El concepte de tradició evoca el que ens arriba d’un passat, pròxim o remot, però no es tracta d’un passat absolut, inactiu; a diferència del seu congènere “patrimoni”, al·ludeix més aviat a una procés actiu de transmissió, a uns continguts eventualment operatius, actuants… “Recepció” en podria ser l’altra cara de la moneda, a més d’un aspecte teòric a tenir present per superar “influències”, “fortunes”, “presències”…

Barcelo_SuicidesL’assignatura Literatura i tradició del Màster d’Humanitats ofereix un espai acadèmic on tractar aquestes i d’altres qüestions d’una manera eminentment pràctica; això és, a partir de la lectura i el comentari dels grans textos literaris del passat. El curs s’articula al voltant de la tradició literària europea, les perspectives principals de la qual s’il·lustren a partir d’un cànon de lectures essencials: L’Odissea, d’Homer; Edip rei, de Sòfocles; L’Infern, de Dante; el Rei Lear, de Shakespeare i una selecció dels Assaigs, de Montaigne.

La lectura i discussió en torn d’aquestes obres fonamentals, i de les seves reverberacions en altres arts –com la pintura o el cinema–, permetrà una àmplia reflexió sobre diferents gèneres i modalitats literàries (l’èpica, la tragèdia, el poema sacre, l’assaig) i sobre una qüestió de tant relleu com la constitució literària d’una determinada imatge d’Europa i la relació de la cultura europea amb altres cultures.

Els estudiants de l’assignatura rebran a casa la primera de les lectures obligatòries: L’Odissea, en la versió de Carles Riba. Per al seguiment del curs es proposen quatre activitats principals, sempre en l’òrbita d’Homer, Sòfocles, Dante, Shakespeare i Montaigne.

Neus Rotger, consultora de Literatura i tradició, és doctora en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat investigadora al Center for the Study of the Novel (Stanford University), al Centre de Recherche de Littérature Comparée (Université Sorbonne-Paris IV) i al Department of Rhetoric (UC Berkeley). Ha estat professora de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i des del 2007 és professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, on coordina assignatures de literatura.