Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad Alfoz de Lara

TFG Humanidades

Àngels Hernando Prior
Graduada en Humanidades por la UOC, sobre su Trabajo Final de Grado Patrimonio material e inmaterial en la mancomunidad de Alfoz de Lara.

Os invitamos a leer el Trabajo Final de Grado de Humanidades UOC de Àngels Hernando Prior. Un TFG que sale de los esquemas comunes y que nace de una inquietud personal de la propia autora. El trabajo dirigido por Nuria Peist Rojzman, explora la perspectiva y transmisión de la memoria colectiva local.

Os compartimos la explicación que formula la propia autora del TFG donde os presenta los aspectos más esenciales de este particular y singular trabajo.

burgos-patrimonio-material-e-inmaterial

Presentación por Àngels Hernando

Este proyecto se circunscribe realiza un estudio del patrimonio cultural material e inmaterial de la denominada mancomunidad Alfoz de Lara, en el sur de la provincia de Burgos (España). La elección de la delimitación geográfica de esta asociación de municipios como ámbito territorial es que, a pesar de que uno de sus fines es llevar a cabo una política conjunta en el desarrollo turístico y cultural, hasta la fecha no hay ningún estudio referente al patrimonio de la mancomunidad.

Para ello hemos estructurado el trabajo en dos partes, en la primera tratamos los bienes materiales, con el apoyo de alguna fotografía, obviado la riqueza de naturaleza religiosa, para centrarlos en algunos elementos representativos de la zona como rollos, picotas, cruceros y humilladeros y, en la segunda parte nos centramos en la cultura inmaterial, abarcando las representaciones folclóricas más representativas de la mancomunidad, que algunas se han convertido en una expresión de identidad local. Acabamos este estudio con el apartado de conclusiones, donde analizamos desde una perspectiva etnográfica y sociológica los puntos más destacables del trabajo, partiendo de la hipótesis formulada en el estado de la cuestión ¿La inclusión o declaración de un bien material o inmaterial en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO o en el Catálogo de Bienes de Interés Cultural de la Junta de Castilla y León, es una condición básica para garantizar su conservación?

Podéis acceder a la memoria de este Trabajo Final de Grado de Humanidades y a muchos otros des de l’O2 (Repositorio Institucional y en abierto de la UOC).

Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Alejandro Loro Andrés
Graduat en Humanitats per la UOC, sobre el seu Treball Final de Grau Maat. Orden cósmico y justicia social en el Antiguo Egipto

Maat és una figura poc coneguda pel gran públic aficionat a la cultura de l’Antic Egipte, però que esdevé en canvi un element conceptual de vital importància per comprendre alguns dels processos històrics i socials més importants en el desenvolupament de l’Estat faraònic.

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Deessa Maat asseguda. Anònim. ca. 664-525 a.C. Estatueta en bronze probablement procedent de les catacumbes de Tuna el Gebel. 22,9 x 5,1 x 14,6 cm. RISD Museum, Ancient Art Collection. 1989.088

Tradicionalment Maat ha estat considerada la deessa de la veritat i la justícia, i així l’acostumen a definir els manuals d’egiptologia. Però Maat és molt més que això, és un concepte d’una gran profunditat ideològica i metafísica que, en funció del context, pot assolir una multitud de significats; a més de justícia i veritat, pot significar ordre còsmic, harmonia, equilibri, energia de la creació, regla moral de conducta, equanimitat, vida o bondat. I és també la pedra sobre la qual s’erigeix bona part de la ideologia de les elits egípcies, a més de resultar un dels principals elements legitimadors de la monarquia faraònica durant bona part de la història d’aquesta civilització.

Però per què, mitjançant un únic terme, els antics egipcis expressaven una tan gran diversitat de significats diferents? Quin és l’origen i l’antiguitat real del concepte multidimensional personificat  en la deessa Maat? Quina va ser la seva influència en la formació de l’Estat egipci? Podem dir que la ideologia de Maat és el nucli de tota la cosmovisió d’aquesta antiga civilització? Aquestes i altres qüestions constitueixen les línies bàsiques d’una investigació conduïda a través de l’establiment d’un diàleg amb les fonts primàries i les obres dels grans especialistes en la matèria, sota una perspectiva metodològica orientada cap a l’estudi del fet religiós i la història de les mentalitats.

Podeu accedir a la memòria d’aquest Treball Final de Grau i a molts d’altres des de l’O2 (Repositori Institucional i en Obert de la UOC)