Tenia Yahvè una esposa?, o la divinitat en clau de gènere

8 Març, 2013

Llegim a la Bíblia:

«16 “I tu no intercedeixis per aquest poble, i no elevis a favor d’ell cap súplica ni pregària, ni insisteixis davant meu, perquè no t’escoltaré.
17 Que no veus què estan fent a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem?
18 Els fills arrepleguen la llenya, els pares encenen el foc i les dones pasten la farina per fer coques per a la Reina del Cel i per a portar ofrenes als déus estrangers, a fi d’ofendre’m a mi.
Jr. 7:16-18

16 “Sobre això que ens has dit en nom del Senyor, no en volem saber res;
17 al contrari, estem disposats a complir exactament la promesa que hem fet d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, com hem vingut fent nosaltres, els nostres avantpassats, els nostres reis i els nostres dignataris a les ciutats de Judà i a les places de Jerusalem. Aleshores teníem abundància d’aliments i érem feliços i no vèiem malaurança.
18 Però des que hem deixat d’oferir encens a la Reina del Cel i de vessar-li libacions, ens ha mancat de tot i som víctimes de l’espasa i de la fam.
19 I si nosaltres, les dones, oferim encens i vessem libacions a la Reina del Cel, ¿per ventura ha estat sense el consentiment dels nostres marits que li hem preparat coques amb la seva imatge i li hem vessat libacions?”Jr. 44:16-19

17 Així que Acab veié Elies, li digué: “¿Ets tu, el pertorbador d’Israel?”
18 Replicà Elies: “No sóc jo el pertorbador d’Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver deixat els manaments del Senyor i per haver seguit darrere els Baals.
19 Però ara mana que s’aplegui amb mi tot Israel, a la muntanya del Carmel, juntament amb els quatre-cents cinquanta profetes de Baal i els quatre-cents profetes d’Astarte, que són mantinguts per Jezabel.” 1R. 18:17-24

7 I fins va arribar a posar dins el temple l’escultura d’Asherah que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: “Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d’entre totes les tribus d’Israel» 2R. 21:7

«4 Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va destruir les imatges d’Asherah, i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel havien estat cremant-li encens.»  2R. 18:4

21 No plantis cap arbre ni cap Asherah, al costat de l’altar que construiràs per a Jahvè, el teu Déu.
22 Ni hi erigiràs tampoc cap estàtua d’aquestes que Jahvè, el teu Déu, detesta.                Dt. 16:21-22

4 Llavors, el rei va ordenar al gran sacerdot Helquies i als sacerdots suplents i als guardians de la porta que traguessin del temple del Senyor tots els objectes dedicats al culte de Baal, d’Ahserah i de tota l’estelada, i els van cremar fora de Jerusalem, als camps de Cedró, i dugué les cendres a Bet-El.
5 Va suprimir els sacerdots pagans que els reis de Judà havien instituït i que oferien encens als llocs alts, a les ciutats de Judà i als voltants de Jerusalem, i els qui oferien perfums a Baal, al sol i a la lluna, als signes del zodíac i a tota l’estelada.
6 Va treure la imatge d’Asherah del temple del Senyor cap als afores de Jerusalem, al torrent de Cedró, i allà la va cremar; la va reduir a pols i llançà les cendres a la fossa comuna.
7 També va enderrocar les cases de prostitució sagrada que hi havia dins el temple del Senyor, on les dones teixien ornaments per a Asherah.  2R. 23:4-7

Qui és aquesta reina del cel de la que parla Jeremies, o aquesta Asherah que surt, pel cap baix, quaranta vegades a l’Antic Testament? Per què ha desaparegut tota presència femenina en la divinitat creadora? Per què les religions monoteistes (judaisme, cristianisme, islam) no tenen Mare?

El monoteisme a la Bíblia és un fenomen artificial, el producte de l’elit, els partits nacionalistes que van escriure i van editar la Bíblia hebrea durant l’Exili babilònic com a resposta al trauma de la conquesta i, posteriorment, executada a la seva terra natal durant els primers anys del període persa. La religió popular i el paper de la deessa no van desaparèixer sota el jahvisme monoteista oficial, sinó que va passar a la clandestinitat, per trobar un lloc en la màgia i en el misticisme del judaisme posterior.

El culte a Asherah té uns 4000 anys d’antiguitat. Ella fou la deessa adorada pel rei Salomó. La Bíblia diu que el seu culte havia estat practicat dins del Temple de Jerusalem. Així, el rei Josies, vers el 630 ane «ordena retirar del santuari de Jahvé tots els objectes de culte que havien estat fets per Baal, i per Asherah (2 Reis 23:4). El Deuteronomi evidencia l’existència d’un fort grup monoteista durant el regnat de Josies (finals del segle VII ane) , però els documents del registre arqueològic palesen un politeisme força estès a Israel durant el període monàrquic. La presència d’Asherah a la Bíblia és un clar reflex de la persistència del politeisme i de l’existència d’una divinitat creadora que era venerada a l’antic Israel com la consort del déu El, i a Judà com deessa i esposa de Jahvè i Reina del Cel. L’existència d’aquesta parella es posa també de manifest al Gènesi pel fet que la imatge de Déu és en masculí i femení.

26Déu digué: «Fem l’home a la nostra imatge, semblant a nosaltres, i que sotmeti els peixos, els ocells, els animals domèstics i els salvatges i totes les cuques que s’arrosseguen per la terra». 27Déu creà, doncs, l’home a la seva imatge, el creà a la imatge de Déu; creà l’home i la dona. Gn. 1:26-27

A finals del segle XIX i principis del XX, abans del gran descobriment a l’antiga Ugarit al nord de Síria (avui Ras Shamra), de material canaanita, tres perspectives principals existien sobre la identitat de l’Asherah bíblica. L’escola alemanya creia que era la deessa Astarté o el seu símbol; l’escola britànica dirigida per William Robertson Smith, defensava que Asherah no era el nom d’una deïtat sinó d’un símbol sagrat, un pal de fusta, com un arbre de maig utilitzat com un objecte de culte (per això la bíblia de Montserrat tradueix Asherah com a “tonc sagrat”). John Day afirma que Asherah és tant un objecte sagrat com una deessa, i aquesta perspectiva és ara àmpliament acceptada. Ruth Hestrin, del Museu d’Israel a Jerusalem, ha anat més enllà i afirma que la deessa Asherah està representada a la Bíblia per tres de les seves manifestacions: com una imatge que representa la deessa mateixa, com un arbre verd, com asherim, troncs d’arbres.

Segons l’arqueòleg William G. Dever la deessa Asherah fou venerada durant segles per molts pobles semítics de Palestina. Asherah era una força vital en la vida del poble d’Israel, i de fet Raphael Patai en el seu estudi de la deessa hebrea ha calculat que «l’estàtua de Asherah va estar present en el temple no menys de 236 anys, dos terços del temps que el temple de Salomó va estar a Jerusalem». Aquest culte, afirma, formava part de la religió legítima aprovada i dirigida pel rei i el sacerdoci. En el cas del judaisme, Jahvè, va evolucionar d’un simple déu consort d’aquesta deessa, passant per adoptar el paper de Déu nacional i finalment ser venerat com a Déu únic; la classe política dominant, influenciada pels perses, va rebutjar la resta de divinitats i va convertir els hebreus a una nova religió monoteista.

La raó principal per al reconeixement substancial d’Asherah com a deessa és el descobriment de textos i material iconogràfic en els territoris de Síria, Palestina, el Sinaí i Israel. Ens referim a quatre descobriments principals: els textos de Ras Shamra en els quals  Asherah pot ser reconeguda com una deessa cananea pre-bíblica; els textos i imatges de santuaris com Kuntillet Ajrud i Khirbet el Qom que han convençut a molts experts a considerar a l’Asherah bíblica com una deessa per dret propi vinculada a Jahvè, i el lloc de culte a Taanac, d’un prové una ceràmica que connecta Asherah amb  l’Arbre de la Vida.

En el registre més baix està representada una dona nua toscament modelada flanquejada per dos lleons drets; el segon registre té una obertura al centre, flanquejat per dues esfinxs amb cos de lleó, ales d’ocells i un cap femení. Dues protuberàncies rodones es veuen entre les cames. Les cares s’assemblen a la de la dona nua. Un arbre sagrat està representat en el centre del tercer registre compost per un gran tronc central del qual brollen simètricament tres parelles de branques que formen bucles. Dues cabres dretes sobre les seves potes del darrere en un antitètica posició, i flanquejant aquest grup dues lleones gairebé idèntiques a les del registre més baix.

Dos dels registres mostren a Asherah, una vegada com una dona nua, i una altra  representada pel seu símbol, l’arbre. La identificació de la deessa Asherah i l’arbre sagrat, a més de la iconografia, ens la dóna Osees 14:8-9, on el profeta fa dir a Jahvè:

«Que torni a ser com un jardí i que llevi fruit com el cep, primeries com l’arbre fruiter. Què se li’n dóna ja dels ídols? Jo sóc la seva Anat i la seva Asherah, jo sóc com el xiprer verd. És de mi que procedeix el seu fruit».

La comparació audaç de Jahvè amb un arbre, únic en la Bíblia hebrea juxtaposada amb la condemna de la idolatria ha suggerit a molts investigadors que Osees està polemitzant contra la idolatria associada amb el simbolisme de l’arbre canaanita, probablement una polèmica contra Asherah.

Si és certa aquesta identificació d’Asherah amb l’arbre de la vida, és fàcil establir un paral·lelisme amb el  Jardí de l’Edèn. La narració ens diu que l’arbre prohibit era el del coneixement del bé i del mal,  però quan els humans varen menjar del seu fruit, se’ls va negar llavors l’accés a l’arbre de la vida. Tanmateix, no havia estat prohibit inicialment. Llegim al  Gn. 3:22

«Llavors Jahvè Déu digué: “L’home s’ha fet com un de nosaltres, pel coneixement del bé i del mal. Si la seva mà pren també de l’arbre de la vida i en menja, viurà per sempre»

Es dóna aquí una clara associació entre l’arbre sagrat, la fertilitat i la dimensió femenina del que és diví. L’arbre de la vida és el que ens manté vius. S’observa també la possible connexió entre els mots vida i Eva. Eva en es pot traduir per «viure», «vida», «u vivint» o «font de vida». La possible identificació d’Eva amb Asherah podria explicar l’hostilitat mostrada cap a ella i la maledicció que pesa sobre la sexualitat i la reproducció. Aquesta identificació d’Eva, amb Asherah i amb l’Arbre de la vida, es mou en l’àmbit de l’especulació, però està al bell mig dels debats plantejats per la troballa de nous textos i fonts iconogràfiques.

Així, l’antiga herència monoteista del sistema religiós que esdevingué el judaisme tradicional, on sempre la divinitat està expressada en gènere masculí, s’enfronta a l’evidència actual arqueològica i textual. Això suggereix que una deessa o deesses no eren adorades com a part d’un residu de cultes forans, sinó per dret propi en la religió hebrea. Estaria associada amb tot el que s’entén per vida i simbolitzada per l’Arbre de la vida: una Deïtat que era la font, no només dels aliments, la sexualitat, la reproducció, en un nivell mundà, sinó també la saviesa i, possiblement, la promesa de vida la immortal.

Hem, doncs, suggerit que la religió hebrea conté una figura divina femenina, Asherah, que va poder haver estat la consort de Déu, Jahvè, i també era intercanviable amb l’Arbre de la Vida. Aquest últim està representat per la Menorah, el canelobre de set braços, símbol religiós del judaisme, en connexió amb l’aspecte femení de la divinitat que s’ha perdut. Fins les troballes arqueològiques del segle XX (sobretot cap el 1970) se suposava que els quaranta textos de la Bíblia hebrea que fan referència a Asherah, es referien als objectes de culte de fusta relacionats amb antigues deesses orientals, associades als arbres. Es pot percebre en els textos bíblics, qualsevol referència a la figura de la deessa Asherah per propi dret, i sens dubte com una deessa dels hebreus que va ser condemnada. La desaparició del component femení en la divinitat creadora és, doncs, paral·lela a la implantació de la monarquia i del monoteisme. Tots tres elements estan a la base de tota la ideologia patriarcal de les religions del Llibre.

Joan Campàs

Aura digital   

Iconografia de Déu

La divinitat en clau de gènere 

Bibliografia

  • Asphodel P. Long (1996).Asherah, the Tree of Life and the Menorah: Continuity of a Goddess symbol in Judaism?. The First Sophia Fellowship Feminist Theology Lecture. The College of St. Mark & St. John. Plymouth. 4th December 1996. http://www.asphodel-long.com/html/asherah.html
  • Cook, Roger (1988). Tree of Life: Image for the Cosmos (Art and Imagination). Londres. Thames & Hudson. 128 pàgs.
  • Day, John: «Asherah in the Hebrew Bible & North Semitic Literature». Journal of Biblical Studies, (JBL) vol. 5, no. 3, 1986, pp 395-408
  • Dever, William G. (2008). Did God Have a Wife?: Archaeology and Folk Religion in Ancient Israel. Eerdmans Pub Co. 344 pàgs.
  • Hestrin, Ruth: «Understanding Asherah: exploring Semitic Iconography». BAR. Vol XVII no. 5. 1991: 50-59
  • Margalit, Baruch: «The Meaning and Significance of Asherah». Vetus Testamentum 40(1990):264-97.
  • Meshel, Ze’ev: «Did Jahweh have a Consort?». Biblical Archaeology Review vol 5/2 1979 :24-36
  • Meshel, Ze’ev: Kuntillet ‘Ajrud. An Israelite Religious Center in Northern Sinai.
  • Olyan, Saul M.  (1988). Asherah and the Cult of Yahweh in Israel. Society of Biblical Literature. Scholars Press Atlanta. 144 pàgs.
  • Patai, Raphael, Merlin Stone i William G. Dever (1990).The Hebrew Goddess. Wayne State University Press. 3ª ed. 368 pàgs.
  • Pettey, R. (1990). Asherah, Goddess of Israel. Nova York. Peter Lang. 243 pàgs.
  • Schüssler Fiorenza , Elisabeth (2009). Democratizing Biblical Studies: Toward an Emancipatory Educational Space.Westminster John Knox Press. 232 pàgs.
  • Stone, Merlin (1978).When God Was a Woman. Mariner Books. 302 pàgs.

Sobre l'autor

Comentaris

Deixa un comentari