Per què és important la traducció de llengües minoritàries? — Blanca Busquets

15 maig, 2020
la-revolucio-vertical-traducció-llengues-minoritaries

Per Blanca Busquets, traductora

 


De petit a petit. Pensaments sobre una xerrada al Festival Alcools que no va ser

 


El mes de febrer,
Josep-Anton Fernàndez, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC, em va convidar a participar a una taula rodona del Festival Alcools 2020. L’acte havia de ser el 13 de maig però, com tot, ha estat cancel·lat. Hi havia de parlar sobre la traducció entre literatures subalternes, minoritzades o minoritàries i la taula s’havia de titular: “Desplaçar el centre: la traducció i les sinergies entre literatures minoritzades” organitzada pel grup de recerca LiCMES, el grau de Llengua i Literatura Catalanes, grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades.

M’hi convidaven per ser traductora de noruec i per haver traduït de l’anglès una de les obres de Ngũgĩ wa Thiong’o, en concret l’assaig Descolonitzar la ment publicat per Raig Verd (els altres traductors de Ngũgĩ al català són la Josefina Caball i el Dídac Gurguí). El tema m’agradava però, a més a més, la xerrada havia de ser amb Francesc Parcerisas i he de dir que tot plegat em feia molta il·lusió.

Ara m’han proposat que escrigui un article amb alguna de les idees que m’hagués agradat debatre a la taula rodona. Parlaré de com és això de comunicar llengües petites, les dificultats amb què em trobo i com d’important em sembla la diversitat literària.

 

 

Festival Alcools
Festival Alcools

 

 

Per què és important la traducció de llengües minoritàries?

 

Ens falta literatura de llengües minoritàries i de cultures diverses; ens falten també opcions de formació —per a nadius i no nadius— en llengües de fora del grup poc nombrós que domina bona part d’allò que es tradueix —en el format que sigui— al català. Opino que hi ha diverses raons per les quals la traducció de literatura procedent de llengües i cultures poc representades és important per al català. Les raons que m’agradaria destacar són dues:

1. La primera és que, gràcies a la traducció d’obres de fora del domini d’aquelles llengües quasi omnipresents, se’ns obren camins a realitats desconegudes, punts de vista diferents i pensaments alternatius.

2. La segona raó que em sembla vital és la d’establir un diàleg entre llengües i cultures petites, on emissor i receptor es parlin amb igualtat, on s’estableixi un intercanvi i no un abocament de cultura hegemònica i amb llicència creadora sobre una cultura no dominant que l’ha d’absorbir.

Amb això no vull dir que no s’hagi de traduir de, posem per cas, l’anglès. M’hi dedico, a la traducció de l’anglès al català! Però crec que ens cal llegir des d’altres perspectives, també. I crec que la traducció des de llengües i cultures minoritàries pot esperonar la creació en la nostra pròpia llengua. No només perquè ens beneficiaríem de molts més referents en català, sinó perquè hi ha alguna cosa d’encoratjador en veure traduïda una novel·la d’una llengua minúscula de l’altra punta del món.

 

Les particularitats de traduir llengües minoritàries 

les-campanes-bessones-LARS MYTTING-traduccio-blanca-busquetsAquest és el somni, però no és fàcil. Jo tradueixo del noruec al català i, en la majoria dels casos, és una experiència força diferent de traduir de l’anglès al català. L’últim repte va ser Les campanes bessones de Lars Mytting (Amsterdam). Em vaig trobar amb una novel·la ambientada al segle XIX a Noruega, amb molt de vocabulari arquitectònic i del camp i també amb nombrosos referents culturals completament desconeguts en l’àmbit català.

A vegades, per arribar a la paraula o al concepte en català, havia de passar per l’anglès, el castellà, l’alemany i/o el francès. Em va fer suar tinta perquè parlem de dues cultures força allunyades que, tradicionalment, no han tingut gaire contacte. Per la banda noruega, tinc un altre repte a la vista, un repte que a més a més serà en col·laboració i compartit amb altres traductores del noruec. Els tinc molt de respecte i crec que l’enorme feina que han fet i que continuarem fent enforteix i amplia els horitzons de la nostra llengua.

 

Desconolitzar la ment. Traducció Blanca Busquets Ngũgĩ wa Thiong’o, de qui he traduït Descolonitzar la ment, és un pensador i escriptor que ha lluitat per desfer-se de la imatge colonial que li van imposar sobre la seva llengua, el kikuiu. De fet, per emprar-la en escriure una obra de teatre, va passar un any a la presó. Continua escrivint els llibres de no ficció en anglès perquè li permet fer arribar el seu missatge —la lluita contra la neocolonització i contra la dominació cultural, els efectes devastadors de tot això en les cultures africanes, la necessitat de redistribuir el poder, etc.— més enllà i directament al causant de molts dels mals de l’Àfrica, Occident. Però la ficció l’escriu en kikuiu, i ell mateix la tradueix a l’anglès. És un autor que ha defensat en nombroses ocasions la traducció com a eina per connectar pobles i cultures; en podeu llegir les opinions a tota la seva obra i en diverses entrevistes.

 

la-revolucio-vertical-raig-verd L’any passat, Raig Verd va publicar La revolució vertical, de Ngũgĩ wa Thiong’o, una faula africana escrita en kikuiu. La idea surt d’un projecte del grup Jalada, un col·lectiu panafricà d’escriptors, gràcies a la feina del qual, La revolució vertical es pot llegir en 92 llengües. La traducció a l’anglès la va fer el mateix autor i Josefina Caball va traduir aquesta versió al català. La de Raig Verd, és una edició especialment bonica perquè és bilingüe i inclou la versió original en kikuiu. Raig Verd no es va limitar a això sinó que la va editar en castellà, amb traducció de Víctor Sabaté, i en asturià, amb traducció de Pablo Suárez García; també la va coeditar en aranès, basc i gallec.

 

Encara ens queda molt de camí per fer, però, a poc a poc, sembla que en el món editorial s’aposta per explorar obres creades en llengües que tradicionalment no ens han arribat traduïdes al català. És un camí amb molts d’obstacles, des de la valoració inicial d’una obra no traduïda a llengües europees —hi ha pocs editors que s’atreveixin a encarregar una traducció d’una novel·la sense haver pogut llegir-la—, fins a la cerca d’un traductor; però projectes com el de La revolució vertical em fan tenir esperança.

Kenya’s Ngũgĩ wa Thiong’o on the Politics of Translation

Entrevista Ngũgĩ wa Thiong’o 

 


Aquí podeu veure el vídeo del conte “La revolució vertical (o per què els humans caminen drets)” de Ngũgĩ wa Thiong’o il·lustrat per Agustín Comotto amb una cançó composada per Clara Peya i lletra adaptada per Alicia Serrat.

 

(Visited 203 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari