Quan la violència masclista és la protagonista

25 novembre, 2021
manifestació dones

La violència vers les dones és molt real. I ho ha estat sempre. Potser per això és un imaginari recorrent, també, en molts dels textos ficcionats i dramatúrgics que configuren la nostra tradició literària. Des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC destaquem algunes novel·les i textos teatrals on aquest masclisme i patriarcat són els protagonistes. Històries que ens fan empatitzar amb les víctimes d’aquesta xacra en el Dia Internacional contra la violència masclista. És el nostre particular homenatge.

Amb les aportacions de Teresa Iribarren, professora de la UOC; d’Adriana Nicolau Jiménez, doctora per la UOC en Societat de la Informació i el Coneixement; d’Ana Font Díaz, acabada de graduar del Màster d’humanitats, i dels experts en literatura i violència masclista de la UOC Montserrat Gatell Pérez i Jordi Serrano-Muñoz.

El invencible verano de Liliana de Cristina Rivera Garza 

L’escriptora mexicana ret homenatge en aquesta novel·la a la seva germana Liliana, que va ser assassinada a l’edat de 20 anys per una parella masculina a la qual volia deixar. L’obra, que ha merescut el Premio Iberoamericano de Letras José Donoso 2021, ens parla de l’evocació i la memòria com a eines que ens permeten oposar resistència a l’esborrament forçós que suposa la violència masclista. 

L’autora fa un treball molt honest, sincer i política i estèticament brillant. Es tracta d’un autèntic tour de force en el qual Rivera Garza reconstrueix la vida de la seva germana Liliana a partir de documents, entrevistes i la seva imaginació, rescatant-la d’haver quedat reduïda a una víctima més per tal de mostrar la bellesa de la seva humanitat.

2666 de Roberto Bolaño 

La gran pentalogia pòstuma de l’autor xilè ofereix en el seu capítol més extens una àrida llista dels nombrosos cadàvers trobats al voltant de Santa Teresa (versió fictícia de Ciudad Juárez) des de 1993 fins a inicis del nou mil·lenni. Publicada per primera vegada l’any 2004, l’obra eleva els feminicidis de Juárez a símbol del mal contemporani, assenyalant el masclisme de la societat juarense i fent evident que la violència dels països en vies de desenvolupament és el revers del progrés de les societats occidentals. 

Push de Sapphire 

La novel·la presenta la veu de Percious, una noia negra i pràcticament analfabeta víctima de violència sexual intrafamiliar que millorarà la seva situació gràcies a l’ajuda d’una mestra compromesa. Tot i que podeu veure l’adaptació fílmica (Precious, Lee Daniels, 2009), val la pena recuperar el text de l’autora afroamericana Sapphire per l’important treball que fa amb el llenguatge, a través del qual fa evident fins a quin punt poder explicar la pròpia història és una qüestió de poder i d’alliberament. 

Matar el marit de Li Ang 

Aquesta novel·la va causar un escàndol quan es va publicar, l’any 1983. Inspirant-se en un assassinat real ocorregut a Xangai l’any 1945, l’autora taiwanesa imagina una dona terriblement maltractada per un marit carnisser que acaba per tornar-se contra ell. A través d’aquesta història, la novel·la explora nocions de responsabilitat social i individual i posa en evidència el caràcter opressiu de les tradicions socials. 

Formas de estar lejos d’Edurne Portela 

L’autora basca presenta en aquesta novel·la la història d’Alícia, una dona que viu amb la seva parella, Matty, als Estats Units. Lluny del seu Euskadi natal, la protagonista es troba a més atrapada en una relació marcada per la violència psicològica. La novel·la fa èmfasi en com aquest i altres tipus de relacions desiguals prevalen a les societats contemporànies, sovint normalitzades, són en realitat profundament violentes i opressives.

Los Divinos de Laura Restrepo

És una novel·la que ficciona un cas real, la violació i el brutal assassinat d’una nena a Colòmbia. La mirada i la narració s’enfoca en la part de l’agressor, és a dir, en el grup d’amics al qual pertany el personatge de l’assassí. El llibre tracta la violència masclista reflexionant críticament al voltant de la nociva masculinitat hegemònica i dels grups de pressió masculins.

Temporada de huracanes de Fernanda Melchor

Sota una trama policíaca ubicada a Mèxic, l’obra és una crítica a la violència masclista, la misogínia i l’homofòbia. El quadre d’opressió vers les dones és retratat d’una forma tant dura com magistral.

Situat en un poble fictici de Veracruz, Melchor relata les circumstàncies que envolten l’assassinat de “la Bruja”, mostrant com els feminicidis depenen d’un sistema d’opressions múltiples que destrueixen les comunitats i els individus involucrats (pobresa, abandonament, pèrdua d’oportunitats…). La narrativa torrencial s’articula a partir de múltiples veus, permetent al lector teixir l’escenari des de punts de vista a vegades contradictoris.

Càmfora de Maria Barbal

La tercera novel·la del Cicle del Pallars de Barbal construeix el relat al voltant d’una família que ha d’abandonar l’espai rural per anar a viure a Barcelona als anys seixanta. La protagonista, la Palmira, hi emigra amb el seu marit i el seu sogre. A la ciutat, l’efecte del desarrelament i l’anonimat és molt diferent per a ella i per als personatges masculins. La violència masclista s’hi presenta en forma de violència institucional i simbòlica, però també hi apareix la violència sexual emparada per la tradició i el costum.

A Càmfora, rere el relat de l’èxode rural, hi apareix també la vida de diferents dones i totes, d’una manera o altra, són víctimes de la violència masclista també perquè forma part del recorregut vital de les dones. No hi ha una vocació clara de l’autora de parlar-ne, simplement, els personatges, com a dones, incorporen la violència com un element propi del seu gènere. És, però, la història d’una superació, d’una victòria sobre aquesta violència.

Color de llet de Neil Leyson

L’acció se situa al segle XIX a Anglaterra. La Mary és una adolescent albina i esguerrada, filla petita de quatre filles d’una família pagesa. Ella és poc productiva al camp i és venuda al vicari del poble per fer de serventa. Un cop allà, la Mary aprèn a llegir i escriure i és aquesta conquesta de la paraula que li permet elaborar el discurs que llegim i en el qual explica el preu que ha de pagar, en forma d’abusos, per poder accedir al coneixement.

Color de llet és una novel·la molt ben escrita amb una veu narrativa potent i un estil narratiu encomiable. Pel que fa a la violència masclista, el relat es construeix al voltant de la figura de la protagonista i la violència masclista és, només, un aspecte estructural més de la seva vida. El relat de la violència és cruel, però planteja interrogants interessants sobre el comportament ètic no només del victimari, sinó també de la víctima. En definitiva, el gir final és extraordinari i ens fa replantejar-nos tota la novel·la i repassar les traces de la violència masclista que hi hem trobat.

Dona al punt zero de Nawal al-Saadawi

Relat basat en la història real d’una dona egípcia acusada de matar el seu abusador. Mentre espera l’execució de la sentència de mort a què ha estat condemnada, es decideix a explicar la veritat, que és la manera de sentir-se, a la fi, lliure de la violència a la qual ha estat sotmesa tota la vida.

La seva veu ens relata una vida determinada per la violència infligida en mans dels homes que l’han marcada, però també és un text de reivindicació de les respostes a aquestes violències, obrint el debat de forma ferma i valenta sobre la legitimitat de les accions directes.

T’imagines la vida sense ell? d’Isabel Clara Simó

La protagonista és una dona maltractada psicològicament pel seu marit, que l’ha reduït a un ésser espantat i acovardit tota la vida. A la novel·la, la protagonista escriu un diari en el qual reflexiona sobre la seva situació i es prepara per matar el seu maltractador. El diari apareix, com en altres obres, com l’espai únic d’expressió i confiança de les dones i planteja el dilema ètic sobre la possibilitat que la víctima es converteixi en victimària.

L’hora violeta de Montserrat Roig

Novel·la de novel·les, L’hora violeta parla de la història de les dones que formen part de l’univers literari de l’autora. Tot i que hi apareixen diferents models de dones, totes comparteixen la impossibilitat de ser compreses i, a banda, la impossibilitat d’abandonar l’estat de subordinació al qual les condemna el patriarcat. Ni el feminisme ni el comunisme aconsegueixen oferir a aquestes dones les eines que les podrien fer lliures. La violència que hi apareix és estructural i sistèmica.

Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor

La història de Laura és la d’una dona que, per matrimoni, es trasllada de Barcelona – estendard del cosmopolitisme – a una ciutat mitjana de l’interior de Catalunya amb una comunitat religiosa i molt conservadora que connota la protagonista des del primer moment com una dona que ofèn els principis bàsics de la comunitat. La Laura està sotmesa, a banda de la pressió social, a maltractament psicològic mentre que, a l’altra banda, la mateixa comunitat valora positivament l’home, l’espòs adúlter.

Casas vacías de Brenda Navarro

Aquesta obra tracta sobre el segrest d’un nen vist des de la perspectiva de la mare biològica i de la dona que se l’emporta. Exposa amb una cruesa magnètica i increïblement afinada els dolors associats a les expectatives de maternitat i com aquestes deriven en més violències, cap a una mateixa i cap als altres.

Senos y huevos de Kawakami Mieko

Aquest relat, guanyador del Premi Akutagawa el 2008, se centra en tres dies i el viatge de visita de la Makiko i la seva filla Midoriko a casa de la seva germana Natsu, a Tokio. L’excusa del viatge és el desig de la Makiko de realitzar una mamoplàstia d’augment. Al fil de les converses que sorgeixen a partir d’aquesta decisió l’obra revela les violències intangibles que comporten les expectatives de gènere en distints graus, edats i àmbits: econòmics, reproductius, de desig sexual, d’aspiracions laborals. Un text important per a entendre la banalitat de les estructures d’opressió i la relació entre corporalitat i patriarcat.

Solitud de Víctor Català

L’obra de més ressò de l’escriptora Caterina Albert, publicada el 1905 sota el seu pseudònim de Víctor Català, i referent del modernisme literari en la llengua homònima al seu cognom. La novel·la descriu amb aflicció claustrofòbica les pressions que pateix la Mila, la dona protagonista qui es veu atrapada en una vida amb un marit indulgent com a cuidadora d’una ermita esquerpa i perduda en un espai bucòlic i temible. L’obra suposa un viatge cap a l’autoconeixement psicològic d’una mateixa, descrivint amb destresa el pes de la soledat en la configuració del subjecte femení i en l’articulació de les violències visibles i invisibles.

La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca 

En aquesta obra dramàtica, una de les més rellevants de la literatura castellana del segle XX, García Lorca mostra amb una càrrega poètica i simbòlica d’alt voltatge, com les dones poden erigir-se en tiràniques guardianes del domini patriarcal i, així, elles mateixes perpetuar uns valors reaccionaris i unes pràctiques de submissió que les releguen en un espai de confinament domèstic carcerari.

La casa de la fuerza d’Angélica Liddell

L’autora va obtenir el Premio Nacional de Literatura Dramàtica 2012 amb una proposta escènica en què, durant cinc hores, s’estableixen llaços de sororitat transnacional entre sis dones víctimes de violències masclistes. Les tres espanyoles exposen la seva experiència de violència en l’àmbit de la parella mentre que les tres mexicanes, al seu torn, despleguen una crònica dels cruents feminicidis de Ciudad Juárez. Plegades articulen un relat de denúncia i de resistència política tot proposant un imaginari simbòlic d’una nova masculinitat no fonamentada en la força física.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari