Cinema i Arts Audiovisuals per Ana Rodríguez Granell

23 gener, 2018

Més que una successió d’estils, directors o gèneres, Cinema i Arts Visuals vol ser una aproximació cultural, social i política al fenomen cinematogràfic. La història del cinema sempre s’ha recolzat en altres afins com la història cultural, la història del desenvolupament industrial o la mateixa història de l’art. L’èxit de certs gèneres com el melodrama o el cinema de terror pot ser explicat a través de la tradició literària que va naturalitzar certes estructures narratives i estilístiques. La història de l’art també ha jugat un paper cabdal a l’hora d’analitzar les composicions estètiques d’una tradició fílmica basada en la posició d’un espectador que “veu sense ser vist”. De la mateixa manera, l’hegemonia d’un model empresarial com Hollywood necessita tirar mà de la història industrial del ‘fordismo’ per a comprendre les dinàmiques econòmiques que van donar lloc a aquest gran monopoli. D’altra banda, moltes vegades, si un pensa en el binomi historia i cinema, aquest pot evocar situacions on l’espectacle cinematogràfic ha tirat mà de la història per a nodrir els seus continguts… No obstant això, el rol del cinema o de la reproducció tècnica d’imatges no només es restringeix a un rol passiu com a contenidor de relats construïts fora de les seves pròpies fronteres. Com comenta RüdigerSuchsland en el seu documental sobre el cinema de la República de Weimar, De Caligaria Hitler (2015), el cinema sap coses que nosaltres no. En ests assignatura explorarem tant aquestes qüestions ja esmentades com el rol actiu que les imatges en moviment han jugat en el desenvolupament i explicació de la pròpia Història des de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Per a això farem ús de textos clàssics d’aquells agents –crítics, teòrics de la cultura, artistes- conformadors de la història del cinema; ens recolzarem en historiadors que han explorat les relacions estretes entre la història i la tecnologia cinematogràfiques com Tom Gunning, Mary Ann Doane o Thomas Elsaesser; i explorarem de forma guiada i també autònoma, catàlegs audiovisuals digitals –com Filmin i Hamaca– per a tenir un major i millor accés tant a les fonts primàries (films clàssics i actuals) com a les fonts secundàries de naturalesa audiovisual (documentals sobre la història del cinema). Per a posar-nos en situació, esmentem alguns casos que formaran part del nostre itinerari…

Un primer acostament al rol actiu que les tecnologies de reproducció van tenir en la configuració de la modernitat serà a través d’un mòdul dedicat a la cultura visual del segle XIX i principis del XX. Aquí veurem com els espectacles immersius i l’exaltació dels sentits va cobrar un lloc capital en els grans esdeveniments de la societat burgesa com les Exposicions Universals; analitzarem les aportacions que dispositius com la cronofotografía d’Edward Muybridge van fer a la cultura mèdic-científica de principis de segle; o com el muntatge cinematogràfic i les innovacions de l’avantguarda van servir per a construir discursos d’exaltació de la màquina, la societat de masses i la producció en sèrie en films com L’home de la càmera (Dziga Vertov, 1929) o en l’estètica d’espectacles com les TillerGirls.

En un segon apartat, dedicat a la relació entre cinema i nació, tornarem a incidir sobre l’important paper de certs films i de la mateixa cultura cinematogràfica en la construcció d’identitats nacionals. Per exemple, analitzarem el cas de cineastes clàssics com a Sr. W. Griffith o del gènere western en la constitució de l’èpica nacional dels EUA i les mutacions que operen sèries actuals de TV en la construcció de la opinón pública estatunidenca com és el cas de Homeland (Fox 21-Showtime, Howard Gordon i Alex Gansa, 2011-).

Altres mòduls ens serviran per a reflexionar sobre com alguns documents audiovisuals han detonat moviments de protesta en contextos diversos, com Amèrica Llatina o el maig francès de 1968, o han servit com a material, no només de registre, sinó per a la crítica sobre qüestions com la memòria i el gènere o sobre les institucions disciplinàries com a presons, escoles o psiquiàtrics.

Finalizaremos el recorrido estudiando otro de los conceptos clave que, podríamos decir, inventó la historia audiovisual: la idea de juventud. Ello nos servirá para analizar cómo films, cineastas y estrategias de mercado revolucionaron la manera de entender y consumir y producir las imágenes, desde la era blockbuster de Tiburón o Star Wars hasta la era digital de los youtubers.

 

Ana Rodríguez Granell, PRA de Cinema i Arts visuals del Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art

(Visited 154 times, 1 visits today)