Acceleració, ressonància i postveritat

4 novembre, 2021
Posverdad en letras

El professor Lee McIntyre, citant els diccionaris d’Oxford, defineix la postveritat com “allò que es relaciona amb, o denota, circumstàncies en què els fets objectius són menys influents a l’hora de conformar l’opinió pública que no pas les apel·lacions a l’emoció i a les creences personals”. D’altra banda, els estudis del neurocientífic Ignacio Morgado, que recullen, entre altres, els treballs d’Antonio Damasio, ens fan veure que només una bona relació entre emocions i raó permet orientar adequadament les nostres accions en el món. Queda clar que aquest “adequadament” s’hauria d’explicitar més, però de moment podríem conformar-nos afirmant que una bona orientació de l’acció ha de posseir, entre d’altres, aquests dos atributs: respondre a la realitat i ser ètica. Repeteixo, sé que aquesta definició d’”orientar adequadament” és del tot insuficient, tot i que de moment pot ser-nos útil.

Només una bona relació entre emocions i raó permet orientar adequadament les nostres accions en el món

Si fem cas a Morgado, podem pensar que la solució als problemes que planteja la postveritat no passa per l’eliminació de les emocions per aconseguir una racionalitat pura, sinó per una saludable relació entre raó i emoció. Com bé sabem per experiència pròpia, tal tasca no és senzilla, ja que exigeix ​​que ens relacionem en profunditat amb el món, la qual cosa, entre altres coses, demana atenció, introspecció, diàleg i pensament crític, activitats que sense l’actitud i temps que demanen, òbviament, no es poden dur a terme. Però, com afirma el sociòleg Hartmut Rosa, vivim en societats afectades per un cicle d’acceleració impulsat per l’acceleració tècnica, l’acceleració del canvi social i l’acceleració del ritme de vida, fet que dificulta sobre manera el nostre diàleg amb el món, inclòs el nostre propi diàleg interior. Per a Rosa, l’alienació té a veure amb el fet que el món ja no ens parli, fenomen que produeix buit i pèrdua d’emoció. Així, considera que entrar en una relació de reciprocitat amb el món és el contrari a l’alienació, i utilitza el terme “ressonància” per a denominar a aquesta relació recíproca.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és posverdad-1140x641-1-1024x576.png
Con la Oreja Roja

No obstant això, Rosa ens adverteix que no hem de pensar que el fenomen de la ressonància sigui purament psicològic, ja que els elements culturals i, en particular, els sociopolítics, també han de ser considerats. Rosa presenta tres eixos de ressonància: horitzontal, vertical i diagonal. En el primer inclou les relacions amb els altres, des de l’amistat a la democràcia; el vertical permet l’experiència del món en si i comprèn la relació amb els elements naturals, les experiències transcendents i l’art; finalment, el diagonal inclou aquelles relacions que comporten aspectes dels dos eixos anteriors, com el treball o la participació en fets històrics. 

L’alienació té a veure amb el fet que el món ja no ens parli, fenomen que produeix buit i pèrdua d’emoció

Penso que les aportacions de la neurociència i de Rosa són de gran utilitat per a analitzar el fenomen de la postveritat, ja que ens presenten un ampli marc antropològic que no sempre ha estat considerat a l’hora de reflexionar sobre aquest fenomen.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és posincredulidad1.jpg

La mateixa filosofia moral posa de manifest el paper de les emocions, així Victòria Camps afirma que “les emocions són formes de coneixement i valoració de la realitat. Suscitar les emocions oportunes per aconseguir certes maneres de veure i d’apreciar les coses és educar. Per això l’educació de les emocions no pot ser una qüestió psicològica; és, sobretot, una qüestió moral”. En el mateix sentit, Marta Nussbaum sosté que “si s’ometen les emocions, es descuidarà no un mer apèndix psicològic del pensament crític, sinó una part del mateix pensament ètic”.

L’educació de les emocions no pot ser una qüestió psicològica; és, sobretot, una qüestió moral

Per tant, per combatre l’ús i els fins manipulatius propis de la postveritat, més que prescindir de les emocions, caldrà educar-les, així com mantenir una relació de reciprocitat amb el món, sense obviar, evidentment, el saber de la ciència i de les matemàtiques. Tot això ens aproximarà a una forma de pensament que contindrà un rigor argumental propi de l’àmbit de la praxi que, tal com ens apunta Xavier Etxeberría, referint-se a les opinions ètiques, resulta essencial: “davant la forta tendència actual de fons subjectivista emotivista de pretendre sustentar les nostres opinions sobre l’ètica únicament en què són opinions nostres i -es pressuposa- no poden pretendre ser res més”.

El professor d’Ètica i Pensament Albert Florensa participa en la segona sessió del cicle Postveritat, organitzat pel Màster d’Humanitats: art, literatura cultures contemporànies de la UOC i el Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC, juntament amb la llibreria Documenta, que tindrà lloc el 10 de novembre.

Bibliografia:

– Etxeberria, X., “Pensamiento ético y praxis”, en Sasia, P.M. Coord. (2018): La perspectiva ética, Tecnos, Madrid.

– McIntyre, L. (2018): Posverdad, Cátedra, Madrid.

– Morgado, I. (2007): Emociones e inteligencia social. Las claves para una alianza entre los sentimientos y la razón, Ariel, Barcelona.

– Rosa, H. (2012): Aliénation et accélération. Vers une théorie critique de la modernité tardive, La Découverte, Paris.- (2018): Résonance, La Découverte, Paris.

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari