Els arxius, espais d’investigació i reformulació del coneixement
9 juny, 2021
El 9 de juny és el Dia Internacional dels Arxius. Dos dels professors dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC comparteixen la seva mirada (i algun truc pràctic) sobre els arxius.
Per Muriel Gómez, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats, allò que més valora d’un arxiu és “la possibilitat que et donen d’accedir a la història de la mà dels protagonistes”. Per ella, “treballar amb material d’arxius és treballar amb un material fràgil (epistolaris, invitacions, fulletons, premsa de l’època) però amb un valor simbòlic i patrimonial. Són referències fragmentades, però que ens permeten reconstruir part de la història del moment”. A més, afegeix, “ens mostren microhistòries, que ens donen una nova perspectiva (creuant materials de diferents arxius) per a analitzar les pràctiques artístiques i culturals del moment, així com la societat de la qual sorgeixen i la seva quotidianitat”.
Els arxius et permeten accedir a la història de la mà dels protagonistes
En Marc Gil, historiador i professor als Estudis d’Arts i Humanitats, posa l’èmfasi en el fet que “la feina d’arxiu és fonamental per tal de sustentar i reforçar el teu relat. Quan passa, és un moment molt satisfactori i dona sentit a la feina feta”. Perquè ens avisa: “No passen coses com a les pel·lícules d’Indiana Jones, no hi ha cap creu que et guia, sinó que cal mirar molta paperassa, full per full, i no sempre es troba ben descrita. És una feina tediosa, solitària i no molt agraïda”, descriu. Però, “imprescindible”, insisteix, per tot historiador, ja que “cal fonamentar el que es diu, i fer-ho a través de documentació. Si no, seríem opinadors. Aquesta és la gran diferència com a disciplina, ja que fins a cert punt la interpretació dels fets és lliure, però aquests han d’existir i cal trobar-los”.
El coneixement és provisional, incomplet i susceptible de ser reformulat
L’historiador Marc Gil, a més, considera que “l’arxiu també et limita, cosa que està molt bé. No podem dir el que volem. Les fonts et permeten dir una cosa i no una altra. És el nostre límit”. I afegeix: “També el coneixement és provisional, incomplet i susceptible de ser reformulat, ja que trobes nova documentació i, a més, cada historiador pregunta des del present al passat de manera diferent”.
La feina d’arxiu és fonamental per tal de sustentar i reforçar el teu relat
Un truc per…
Muriel Gómez: “En realitat no és cap truc, però si una eina que s’ha fet imprescindible quan treballes en un arxiu: el telèfon mòbil! Hi ha un abans i un després, des que els arxius ens van deixar utilitzar els mòbils per fer fotos, ja que abans que havies d’anar transcrivint tots els documents”.
Marc Gil: “Cal una feina prèvia de lectura, ja que t’apropes a certs temes a través de la lectura i és quan fas cerca de fonts. També preguntant a persones que ja han consultat aquests arxius. I, també, per deducció. Un cop saps a quin arxiu buscar, t’aproximes a ell a través del seu inventari per saber els grans ítems que conté”.
Cal fonamentar el que es diu, i fer-ho a través de documentació. Si no, seríem opinadors
I un arxiu per …
Muriel Gómez: “L’arxiu de la Calder Foundation a New York, pel plaer i el privilegi que suposa estar llegint els seus escrits en un entorn privilegiat, rodejada d’obres de Calder”.
Marc Gil: “Si fas Història d’Espanya, com jo, sempre val la pena visitar el Archivo General de la Administración de Alcalá de Henares. I, per Història Local, per mi ha estat molt important l’Arxiu Contemporani de Barcelona, ja que la meva tesi va ser sobre la depuració de funcionaris municipals durant el Franquisme. Amb aquest arxiu tinc una relació molt íntima”.
A l’arxiu es treballa amb un material fràgil, però amb valor simbòlic i patrimonial
