Història Econòmica per Jaume Claret

5 gener, 2018

enjoy_capitalismPocs economistes han gaudit –i gaudeixen— del predicament de John Maynard Keynes. El seu pensament va ser tan decisiu que va transformar la nostra concepció de l’economia, va donar origen a una escola (el keynesianisme) i ens ha llegat conceptes encara útil i frases genials. Una d’elles assegura que “el capitalisme és la creença sorprenent que el més maldestre dels homes farà les coses més perverses pel major bé de tothom”. Amb aquest sa escepticisme, Història econòmica es planteja l’anàlisi del capitalisme, un sistema econòmic que, sota diferents pells, ha dominat la nostra història contemporània. No es tracta d’imposar una lectura teleològica i acrítica del capitalisme, sinó d’entendre’n les diferents fases i dotar-nos de les eines necessàries per analitzar les realitats econòmiques contemporànies de qualsevol país. Aquesta és l’ambició d’una assignatura que s’ha beneficiat de la implicació activa, com a co-responsable de la seva definició i com a consultor de la mateixa, de l’economista i especialista en Xina Carles Brasó Broggi.

Qualsevol estudi sobre el capitalisme suposa parlar dels inicis o enlairament de l’economia (take-off), la consolidació del sistema, la crisi o crisis successives i la seva superació o no. Però aquesta evolució poques vegades és lineal i sovint presenta avenços i retrocessos, a més de presentar cronologies i gradacions particulars depenent del país. Per aquest motiu, l’assignatura parteix d’una base teòrica bastida sobre Historia del capitalismo de Jurgen Kocka, lectures clàssiques i no tan clàssiques d’història econòmica (KindlebergerMaddisonPikettyAbramovitz…) una sèrie de vídeo-conceptes protagonitzats pel catedràtic Albert Carreras i uns pocs articles sobre el cas espanyol (del fructífer duet Carreras & Tafunell i del catedràtic Jordi Maluquer de Motes).

capsysConsolidada aquesta base teòrica, cada estudiant treballa casos concrets: és a dir, escull un país per tal de resseguir les particularitats de la seva evolució econòmica. A través de l’estudi de cas i gràcies a les dades macroeconòmiques disponibles (del Banc Mundial i del World Top Income Database, entre d’altres), es pot dur a terme una aplicació pràctica dels coneixements teòrics i, sobretot, contrastar en primera persona tant la utilitat de les eines com l’encert de les teories i les continuïtats i particularitats de cada país. No es tracta, per tant, de memoritzar o d’estudiar acríticament, sinó de ser capaços de qüestionar allò donat i, fins allà on sigui possible, trobar el propi camí. Perquè, com va dir el mateix Keynes: “quan la informació canvia, jo modifico les meves conclusions”.

Jaume Claret, professor de la UdL i UOC d’HISTÒRIA ECONÒMICA del Grau d’Història, Geografia i Història de l’art UdL-UOC

 

(Visited 93 times, 1 visits today)