La identitat projectada: Cinema català

13 juny, 2014
cinema identitat institucional
El cinema català segons la presència o absència, el dins i el fora d’una identitat institucional

Parlar de cinemes nacionals ha suposat una estratègia historiogràfica per a delimitar manifestacions cinematogràfiques de naturalesa diversa en diferents moments històrics. Per exemple, a mitjan anys 70, els cinemes nacionals es definien com un conjunt de narratives i representacions alienes a aquelles imposades per Hollywood en el mercat global. Aquest sentit contra-hegemònic d’allò nacional es va utilitzar per part de les cinematografies del Tercer Món. Si més no, el concepte nacional com una cosa conflictiva ha fet plantejar qüestions com l’existència d’uns determinats codis culturals o una identitat definida i representada en un conjunt de films vinculats als estats o nacionalitats. Més enllà de plantejar-nos l’existència d’una essència definible, en l’assignatura del Màster d’Estudis Catalans, La identitat projectada: cinema català”, explorarem una sèrie de coordenades que ens permeten parlar d’una deriva determinada de la història del cinema emmarcada en el context  català,  per després plantejar-nos el paper que juga el concepte d’identitat -en les seves diverses accepcions- en aquesta deriva.

costa brava
Cultura global, desterritorialització i identitats sexuals a Costa Brava (Mar Coll-Balletbó, 1995)

És a dir, sent laxos amb la designació “cinema català” i adscrivint-nos a la idea del cinema produït o realitzat en unes fronteres geogràfiques determinades, la història del cinema català s’ha explicat sobre la base d’una sèrie de moments clau.

Primerament, una època daurada amb Barcelona com a capital de la indústria cinematogràfica, activa fins a la Guerra Civil -encara que sacsejada per la dictadura de Primo de Rivera- i ja totalment desmantellada després de la Guerra Civil amb el procés de centralització de la indústria a Madrid. En aquesta fase ens podríem preguntar sobre el caràcter català d’un cinema en el que productors com Francesc Bonaplata es llancen a fer pel·lícules sota la rúbrica  Good  Silver Films; o bé, explorar trets identitaris en un moment en el qual les estratègies de legitimació cinematogràfica passaven per l’adaptació d’obres literàries consagrades per accedir al mercat internacional, tal com feien la resta de cinematografies europees. O bé, si avancem en la història, podem explorar les dinàmiques culturals durant la II República en un moment en el qual el cinema es sonoritzava i permetia parlar en una o una altra llengua, constituint-ne així una certa institucionalitat catalana vinculada al cinema.

En un segon moment, després del període de postguerra, ens trobem amb un procés de recuperació del teixit cinematogràfic. A finals dels 40 es donà la consegüent recuperació de “temes” propis de Catalunya però també, a conseqüència de l’emergència d’una nova generació de realitzadors locals, unes noves inquietuds estètiques expressades a través del gènere policíac. D’aquesta manera, podem continuar detectant les diverses dinàmiques que conformen la història del cinema català (passant per l’època del Desarrollismo, l’emergència dels cinemes de les autonomies… fins al període democràtic i contemporani).

cinema memòria
Nedar (Carla Subirana, 2008) documental sobre la memòria i la cerca de la pròpia identitat a través de la reconstrucció del passat

No obstant això, comprovem que en aquest viatge ens toparem amb conceptes molt diferents d’identitat que ens serveixen per parlar de diversos tipus de pràctiques cinematogràfiques catalanes: una història industrial comuna, l’ús d’una llengua o la seva exclusió, la projecció institucional d’una cultura, una sèrie de ruptures estètiques i narratives enfront del cinema convencional que permeten delimitar una escena cultural diferenciada, etc.

Per tant, tenint en compte la problemàtica de la identitat com un fenomen d’inclusió i exclusió, de límits i fronteres sempre mòbils, reflexionarem sobre la pluralitat d’identitats que conformen la idea de cinema català per qüestionar-la

a partir d’aquestes relacions dicotòmiques, entre el dins i el fora, el normalitzat i l’exclòs. Això ens portarà a cartografiar i analitzar múltiples identitats que travessen alguns dels films realitzats a Catalunya: identitats que cristal·litzen en preocupacions temàtiques o estilístiques sota idees com la identitat de gènere, les identitats urbanes, la identitat com a memòria… En definitiva, en aquesta assignatura explorarem una sèrie de processos paral·lels o juxtaposats que conformen entre tots la/les història/es d’un possible cinema català.

“La identitat projectada: Cinema català” és una assignatura del Màster d’Estudis Catalans. També la pots cursar lliurement a través de l’@teneu.

Ana Rodríguez Granell

Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari