Les fake news i les «veritats fetes a mida
22 setembre, 2021
vpickering en Flickr«Les fake news i les «veritats fetes a mida» ha estat plantejada el el marc del Cicle La Postveritat, organitzat pel Màster d’Humanitats UOC i pel Màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis UOC.
La propera sessió serà el 29 de setembre de 2021 a les 18.30 h a càrrec de Joan Albert Vicens a la Llibreria Documenta i també vía Google Meet: meet.google.com/fmw-rmug-qxz. Oberta a tohom! Us hi esperem.
Per Joan Albert Vicens
El 6 de gener de 2021 milers de persones van assaltar el Capitoli dels Estats Units, institució màxima de la democràcia americana, per denunciar i capgirar els resultats de les anteriors eleccions presidencials, que Donald Trump havia denunciat sense proves com a fraudulentes, contra el testimoni i les declaracions de la premsa, els interventors de les eleccions (molts del mateix partit republicà que Trump), i tots els tribunals, inclòs el Tribunal Suprem. Mesos després, una majoria de republicans creu encara que el frau es va produir i que Biden és un president il·legítim.
Avui mateix, en plena pandèmia de la Covid-19, després de cinc onades de la malaltia al nostre país i milions de morts arreu del món, hi ha molts anti-vacunes que asseguren que la malaltia és una grip banal, que el virus és un producte artificial xinès per a la guerra biològica, que la pandèmia obeeix a una conspiració de les empreses farmacèutiques per vendre vacunes, o que aquestes estan fetes per fetus humans. Alguns d’ells moren a les UCIs abans que acceptar vacunar-se. Ignoren deliberadament el consens de la comunitat científica internacional, de l’OMS o l’Agència Europea del Medicament sobre la Covid i les vacunes.
Podríem posar altres exemples igual de sorprenents. Les fake news i les “veritats fetes a mida de cadascú” envaeixen l’escenari social i condicionen greument la vida social i política. S’han convertit en un recurs habitual dels polítics, partits i certa premsa, però moltes vegades s’origen a internet i circulen entre milions de telèfons mòbils sense que ningú en conegui les fonts. Les xarxes socials són el seu mitjà principal de difusió. Hi ha sistemes informàtics pensats de fer-les arribar allà on més mal poden fer, en el moment i amb la cadència més convenients per als seus creadors.
La filosofia, en la mesura que vol esbrinar la veritat de la realitat o almenys eliminar els prejudicis i falsedats que l’enterboleixen, ha d’analitzar el sistema de la postveritat per conèixer en què consisteix, què significa i per què es produeix. La crisi postmoderna de la noció de veritat com a adequació als fets, el subjectivisme i l’individualisme galopants a les nostres “societats líquides”, els populismes vinculats a la globalització, la invasió del màrqueting i la publicitat en la política, o les regles de difusió de la informació a internet, són alguns factors importants que podem assenyalar per explicar l’èxit social de les fake news i el fenomen de la postveritat.
