Els Treballs Finals presentats en la II Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats UOC

4 desembre, 2020
treballs-finals-uoc-arts-humanitats-2020

 

Un dels moments més importants per als nostres estudiants és el desenvolupament del Treball Final, sens dubte. És l’etapa on posen en pràctica tots els coneixements, competències i recursos adquirits durant el període de formació. Estem parlant del final d’un recorregut que condensa molts instants d’il·lusió, d’esforç i de persistència i, finalment, és on llueixen els fruits de la constància d’un llarg trajecte. El Treball Final es converteix en la culminació d’un cicle d’aprenentatge i l’oportunitat de bolcar en una recerca les inquietuds acadèmiques entorn d’un tema concret.

Donat el protagonisme cabdal que tenen els TFG i els TFM per als nostres estudiants (i per a nosaltres), li donem un especial espai en la trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Dediquem aquest encontre anual a presentar els millors treballs de l’any. Una ocasió que brinda:

  • Reconeixement a les bones pràctiques acadèmiques.
  • Referents d’alta qualitat d’un gran ventall de tipus de Treballs Finals.
  • Conèixer quins són processos que es donen en el desenvolupament d’un TFG o d’un TFM. 
  • Portar el Treball Final a una etapa posterior, com és el debat i la conversa.

L’any passat, vàrem organitzar la I Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats entorn del desdoblament del llenguatge. Enguany, amb motiu de la pandèmia global generada per la COVID-19, hem transformat el format presencial, convertint la trobada en 4 webinars durant el darrer mes sota el títol: “Els dijous de novembre”. En cada sessió s’han presentat dos Treballs Finals juntament amb l’acompanyament de dos professors.

 

Els temes centrals tractats aquest estrany 2020 han estat:

  • Mirades a la catalanitat

  • Crisis i ruptures

  • Reivindicaciones del trabajo y del postrabajo

  • Apertura i repressió a la Segona República i la Guerra Civil 

 

A continuació, us convidem a reviure les sessions, amb una petita presentació de cada dijous de novembre:

 

treballs-finals-arts-i-humanitats-uoc

 

Sessió 1. Mirades a la catalanitat 

La primera sessió, conduïda per Maite Puigdevall, professora UOC, i amb la col·laboració de Joan Pujolar, professor UOC, es va centrar en dos treballs finals que compartien una temàtica entorn de la catalanitat.  El TFM i el TFG escollits van ser: 

 

— “Catalunya i el poder, una relació i dues mirades”, a càrrec de Marc Arza. Màster universitari d’Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies.

 

El primer treball del Màster d’Humanitats de Marc Arza, neix d’una angoixa proporcionada pel moment polític que s’estava desenvolupant. Ho presenta amb una imatge comparada: el govern de la Generalitat durant la República empresonats l’any 34 després dels fets d’octubre, i la segona imatge, on hi figuren una part del govern de la Generalitat i alguns activistes independentistes empresonats després dels fets de l’1 d’octubre del 2017.

Aquest Treball Final busca respondre des de la recerca quines són les constants que s’estableixen en la política catalana que provoquen aquest cicle en el poder institucional. Aquesta revisió dels patrons polítics a Catalunya s’efectua des del llegat dels principals intel·lectuals catalans que havien escrit i dialogat sobre la relació catalana amb el poder. Les fonts que sustenten el TFM són de Josep Pla i Jaume Vicens Vives.

La pregunta clau del TFM és: com veuen Josep Pla i Jaume Vicens Vives la relació problemàtica dels catalans amb el poder i la política? 



— “L’accent importa? El català que parlen les dones andaluses a Barcelona” a càrrec de Mireia Chavarria. Grau de Llengua i Literatura Catalanes.

El segon treball de Mireia Chavarria del Grau de Llengua i Literatura Catalanes, se centra en la llengua catalana i l’àmbit social, concretament, en la pregunta si l’accent importa en la dimensió social i laboral dels individus en el territori català. L’estudi s’efectua des de les dones andaluses de Barcelona migrades durant el 2001 i 2012 amb un nivell de català avançat (C1). El col·lectiu analitzat comparteix una intersecció de procedència, gènere i classe social.

Aquest TFG recull les percepcions de les dones andaluses sobre aquest fenomen i analitza les conseqüències socials, psíquiques i emocionals que se’n deriven. Un treball molt complet que des de la recerca acadèmica dibuixa una àmplia radiografia de la realitat social que viuen algunes dones andaluses migrades a Catalunya. 

Us convidem a reviure la sessió I dels dijous de novembre:

 

Sessió 2. Crisis i ruptures

La segona sessió, conduïda per Eduard Aibar, professor UOC, amb la col·laboració de Laura Solanilla, professora UOC, es va centrar en les crisis i ruptures des de dues dimensions de la recerca: la mirada històrica i filosòfica. Els treballs finals escollits van ser: 

 

— “Determinisme climàtic: impacte sobre l’ésser humà i el seu hàbitat de l’erupció volcànica en l’illa de Thera a l’Edat del Bronze”, a càrrec de Gerard Domingo i Solà. Màster universitari de la Mediterrània Antiga.

Gerard Domingo i Solà del Màster de Mediterrània Antiga UOC – UAB – UAH, va presentar una tesi centrada en l’impacte l’erupció volcànica en l’illa de Thera a l’Edat del Bronze. Un TFM estructurat en 4 parts:

  • Ambiental i geològica 
  • Arqueològica
  • Mitològica 
  • Impacte social, econòmic i polític en la civilització

El TFM de la Mediterrània Antiga analitza com va impactar el volcà de Thera en la cultura mediterrània, conseqüències de la datació i dels fenòmens naturals en la civilització. Una panoràmica en un instant passat que planteja preguntes i respostes molt interessants per als amants de la història antiga. 

 

— “Metafísica, realitat, horror. Pensar la matèria, especular sobre l’absolut i topar-se amb l’espant en la nova filosofia humana”, d’Ignasi Calvera. Màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis.

El següent treball presentat per Ignasi Calavera, del Màster de Filosofia UOC, explora els reptes des de la filosofia contemporània actual partint de la base que la filosofia actual encara beu de l’herència de la tradició moderna. Un TFM que presenta:

  • Les transformacions del subjecte en la història de la filosofia, passant per Descartes, Kant, Husserl. 
  • Les grans crisis i els eixos claus que vivim en l’actualitat: catàstrofes i crisi climàtica, intel·ligència artificial i el desenvolupament científic i biològic des de la tecnologia.
  • Radiografia de la filosofia contemporània, contemplada des de l’òptica Rorty, Heidegger i Wittgenstein. 
  • La manca d’instruments especulatius i quines són les veus que estan donant resposta a les exigències filosòfiques actuals. Es treballen pensadors/es com Meillassoux, Harman i Haraway. 

Un TFM que dóna resposta a actuals reptes contemporanis des de les veus emergents en l’àmbit ontològic. 

Us convidem a reviure la sessió II dels dijous de novembre:

Sessió 3. Reivindicaciones del trabajo y del postrabajo


La tercera sessió conduïda per Marc Gil, professor UOC, amb la col·laboració de Carles Brasó, professor UOC, es va centrar en el treball i el post-treball des d’una mirada històrica i humanista. 

 

— “Pensar el fin. Del rechazo del trabajo al horizonte post-trabajo”, a càrrec de Víctor Hermoso. Grau d’Humanitats.

El Treball Final de Grau d’Humanitats de Víctor Hermoso es construeix des d’una mirada filosòfica, concretament, es vehicula des de la idea d’acceleracionisme, una filosofia centrada en el concepte de transformació social renovada actualment per Alex Williams i Nick Srnicek amb el manifest “Por una política aceleracionista” publicada l’any 2013.

Aquesta proposta de treball parteix a la contra del concepte final de la història, encapçalat per Francis Fukuyama, per posteriorment proposar la pregunta sobre la idea de re-pensar la fi. Els ponts d’aquestes qüestions són estructurades per la crisi del treball o de l’horitzó post-treball on deriva a una dissertació sobre l’hegemonia tecnosocial.

Molt interessant per als que els interessa conèixer nous horitzons filosòfics i polítics entorn la transformació social i laboral actual. 

 

— “El taxi de Barcelona y la conflictividad laboral en Barcelona en el segundo franquismo”, a càrrec de Sergi Villanueva. Màster universitari d’Història Contemporània i Món Actual.

El Treball Final del Màster d’Història Contemporània i Món Actual UOC-UB de Sergi Villanueva, se centra en la recerca d’un tema molt específic durant el franquisme des de 1959 fins als inicis transició a 1977. L’objecte d’investigació és el taxi de Barcelona sobre el conflicte laboral d’aquest sector durant el període del segon franquisme. Cerca donar resposta a la pregunta si es dóna un augment de la competitivitat i del conflicte laboral. El treball final es vertebra de forma cronològica analitzant les diverses estructures institucionals, burocràtiques i socials que perviuen en el període esmentat.

Us convidem a reviure la sessió III dels dijous de novembre:

 

Sessió 4. Apertura i repressió a la Segona República i la Guerra Civil 


La quarta sessió conduïda per Jaume Claret, professor UOC, i la col·laboració d’Olívia Gassol, professora UOC, es va centrar l’apertura i repressió a la Segona República i la Guerra Civil des d’una mirada de la gestió cultural i la història.

 

— “La política cultural en la Segunda República española 1931-1936”, a càrrec de Carmen-Georgia Martínez. Màster universitari de Gestió Cultural.

Aquest Treball Final del Màster de Gestió Cultural de Carmen-Georgia Martínez, dissecciona la política cultural durant un període concret de la Segona República (1931 – 1936) i els seus possibles paral·lelismes amb l’actualitat. S’estudia fins al 1936, perquè durant la guerra civil les polítiques culturals i la dimensió de la cultura va agafar una altra direcció. 

Aquest TFM neix de dues motivacions. Per una banda, la rellevància emblemàtica de l’època, també cultural, i per altra banda, el paral·lelisme amb la realitat cultural actual en una situació de pandèmia.

Com defensa l’autora de la tesi, la Segona República (1931 – 1936) va ser, possiblement, un dels projectes més modernitzadors i democratitzadors de l’Espanya del segle XX. Tot i els problemes estructurals del País, segurament la clau de la seva essència s’estableix gràcies a l’acció d’uns intel·lectuals i actors culturals que tenien molt clar el paper que representaven. Quin paper va tenir la cultura durant aquest període i com es van orientar les polítiques culturals? Aquest TFM ho analitza.

 

— “La repressió femenina a Mallorca durant la Guerra Civil i el primer franquisme”, a càrrec de Maria Eugènia Jaume. Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art.

El Treball de Final de Grau d’Història de Maria Eugènia Jaume busca afirmar que les dones mallorques havien patit una repressió significativa durant la guerra civil i el primer franquisme i demostrar les diverses formes com ho varen patir, com càstigs inhumans quasi iguals o pitjors que qualsevol home.

Aquest TFG analitza una triple repressió femenina en el territori mallorquí, com ho van ser per actuacions psico-socials, persones interposades o la condició de dona. També aprofundeix en els múltiples agents repressius que van exercir aquest poder enfront la dona i com es vertebrava en l’entorn sociològic de Mallorca. 

Us convidem a reviure la sessió IV dels dijous de novembre:

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari