Vídeo “Què ens fa ser Sàpiens?” — Resposta de Jordi Serrallonga i Damià Heine

7 novembre, 2018

El passat octubre va tenir lloc a Palma un acte divulgatiu i acadèmic organitzat pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC que profundizava sobre la pregunta “Què ens fa ser Sàpiens?”.

Aquest acte comptava  amb la participació de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i professor col·laborador de la UOC, i Damià Heine, biòleg i genetista. L’activitat va estar moderada per Marina Lozano, investigadora de l’IPHES i professora del Grau d’Antropologia i Evolució Humana URV-UOC. Aquest acte es repetirà al Museu de Prehistòria de València el dia 20 de Novembre a les 19 h i comptarà amb el biòleg Alejandro Romero.


Us convidem a reviure la conversa “Què ens fa ser Sàpiens?”

— Vídeo de la conversa “Què ens fa ser Sàpiens?” amb Jordi Serrallonga i Damià Heine. Modera Marina Lozano

 

— Us compartim algunes reflexions de Jordi Serrallonga sobre “Què ens fa ser Sàpiens”. Aquest text va ser la base d’un article publicat al Diari Ara | Balears

 

Per Jordi Serrallonga |
Arqueòleg, naturalista i explorador; professor col·laborador
del Grau d’Antropologia i Evolució Humana UOC

Moltes vegades, fins i tot en el terreny de la divulgació científica, l’Homo sapiens ha estat definit com «l’espècie escollida». Personalment –em considero un simple primat– trobo molt desencertada aquesta afirmació doncs, en realitat, som una espècie més en el si del món animal.

No hi han espècies escollides i no escollides. Com va plantejar en Darwin, tots els éssers vius descendim d’un avantpassat comú; un mateix tronc. I en aquest arbre evolutiu, de moltes branques i branquillons, les fulles que són a la copa representen a les espècies vives del planeta. Una falguera, un cargol, una sargantana o un humà som en el mateix estadi de l’Evolució. Cap espècie és l’escollida. Darwin ja ho va dir: no sobreviu el més fort sinó el millor adaptat.

Evidentment, en l’arbre existeixen branques mortes o trencades: són les espècies que s’han quedat pel camí. Les que s’han extingit. I, en el cas de la branca específica de l’Evolució Humana, l’Homo sapiens és l’única espècie que ha arribat fins els nostres dies. Ara bé, en el passat, vàrem conviure amb d’altres homínids; per exemple, els neandertals. Si, fins fa molt poc, es deia que la convivència amb els neandertals fou belicosa –la guerra l’hauria guanyada el sapiens i d’aquí la desaparició dels seus cosins evolutius– avui sabem que segurament no van fer la guerra sinó l’amor. Els nostre ADN té gens de neandertal; fet que demostra una hibridació biològica. Els neandertals es van extingir no a causa dels cops de bastó dels sapiens, sinó perquè –coincidint en el temps i a l’espai les dues espècies– només una (com a la pel·lícula Els Immortals) havia de quedar viva… Darwin ja ho va dir: dues espècies molt similars competint pels mateixos recursos suposa l’extinció biològica d’una d’elles. Tot i que fou una extinció molt lenta.

Els sapiens posseïm grans cervells; un òrgan que ha possibilitat que les nostres capacitats culturals, a manca d’urpes, gran velocitat o cossos coberts de pèl, ens hagin permès desenvolupar espectaculars avenços tècnics, i així sobreviure en el medi: perfeccionament d’eines de tall, invenció d’estris per a la cacera, fabricació de vestits i cabanes, etc. Però, no som els únics. Molts animals, com el ximpanzé, són capaços de fabricar eines i llits, comunicar-se i també tenen tradicions culturals. Fins i tot, els neandertals comptaven amb cervells més grans que els nostres. Un fet gens estrany si considerem que, com nosaltres, enterraven als seus morts, tenien cura dels seus malalts, etc. Si es deia que no va ser fins l’aparició de l’Homo sapiens que aparegué el simbolisme i la percepció estètica que derivà en les manifestacions rupestres d’Altamira o Lascaux, cada cop són més segurs que els neandertals van ser els primers ‘artistes’ de les coves. En definitiva, i com deia a l’inici, segons el meu parer no som «l’espècie escollida».

Això sí… som una espècie, com en el cas de molts altres animals que ens envolten, curiosa. I no en el sentit d’excepcionalitat o exotisme, sinó en el sentit de la curiositat. Ens agrada preguntar-nos per tot allò que ens envolta. D’aquí que, en breu, participem en aquest acte acadèmic de la UOC a Palma de Mallorca. Un primat domesticat per la cultura, i amb uns quants gens de neandertal –junt als meus col·legues– intentarà aportar-vos la seva opinió sobre l’Homo sapiens. Un Homo sapiens que va néixer, com la Humanitat, a l’Àfrica. Així, mentre sóc amb els hadzabe –caçadors-recol·lectors del llac Eyasi (Tanzània)– només penso que em sento honrat de conviure amb els humans contemporanis més emparentats amb la nostra primera petjada sapiens en el planeta. Ells són el llinatge més noble.


 

(Visited 159 times, 1 visits today)